2 comentaris

«Cinema en temps de guerra, exili i repressió»

Avui dijous 30 de setembre s’inicia el cicle “Cinema en temps de guerra” amb la projecció de la pel·lícula La doble vida del faquir. Es tracta de la primera sessió d’un cicle de cinema que pretén exposar l’efervescència cultural que, malgrat les circumstàncies adverses, va viure Catalunya en plena Guerra Civil, i com l’exili i la repressió van afectar el cinema fet al nostre país.

El cicle està format per un total de cinc pel·lícules acompanyades d’una conferència, que es projectaran a l’Espai Memorial Democràtic (Via Laietana 69, Barcelona) fins al 21 d’octubre.

Avui tindrà lloc el primer cinefòrum, titulat La vida quotidiana a la rereguarda, i que comptarà amb la presència d’Esteve Riambau, autor i director, juntament amb Elisabet Cabeza, de La doble vida del faquir. Aquesta pel·lícula viatja a l’escena d’una escola de Sant Julià de Vilatorta on, el 1937, enmig de la Guerra Civil, un cineasta clandestí i un grup de nens orfes disfressats de soldats i exploradors van rodar una exòtica pel·lícula d’aventures.

En dates posteriors es projectaran les pel·lícules Els nens de Rússia, de Jaime Camino, Companys, procés a Catalunya, de Josep Mª Forn, Maria Rosa, d’Armando Moreno i, finalment, Hollywood contra Franco, d’Oriol Porta. Trobareu les dates i els horaris de les projeccions en aquest programa.

El cicle, que és una iniciativa del Centre d’Investigacions Film-Història del Departament d’Història Contemporània de la UB, ha estat organitzat paral·lelament a l’exposició «Cinema en temps de guerra, exili i repressió», els comissaris de la qual són el professor de la UB Josep Maria Caparrós Lera i l’investigador Magí Crusells, historiador especialitzat en la Guerra Civil espanyola. A l’exposició podreu veure documents inèdits de la repressió, com ara fitxes elaborades per la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentación del Ministerio de la Gobernación i expedients militars o del Tribunal Especial de la Represión contra la Masonería y el Comunismo.

L’exposició estarà oberta fins al 7 de novembre a l’Espai Memorial Democràtic.


Deixa un comentari

Els fons de la Biblioteca del Pavelló als informatius de TV3

El passat 5 de setembre de 2010 el Telenotícies Migdia de Televisió de Catalunya va emetre el reportatge Pintades històriques de la Guerra Civil –elaborat per A. Carnicer, S. Grimal, I. Garrido i X. Bonet- sobre la història del militant del POUM Miquel Pedrola i el carrer que li van dedicar a la Barceloneta. En el reportatge s’hi poden veure dos cartells del POUM i una fotografia de Miquel Pedrola facilitats per la Biblioteca del Pavelló de la República.

Miquel Pedrola va néixer al barri de la Barceloneta. Des de molt jove va implicar-se en diverses activitats polítiques i va arribar a ser dirigent de la Joventut Comunista Ibèrica. En esclatar la guerra va comandar una centúria de la columna del POUM. Va morir en un tiroteig al front d’Aragó  al setembre de 1936.  Al febrer de 1937 el POUM  va organitzar un gran acte a la Barceloneta,  presidit per Andreu Nin, en el qual se li va retre homenatge  i es va rebatejar oficialment l’antic carrer de Sant Miquel amb el nom de Miquel Pedrola.

L’historiador Dani Cortijo ha lluitat per aconseguir que la pintada original fos restaurada i protegida. Ho explica en un post del seu bloc Altres Barcelones.

Podeu veure el reportatge Pintades històriques de la Guerra Civil  juntament amb un altre titulat Els noms dels carrers i les històries amagades -sobre els més de 70 carrers de Barcelona que van canviar de nom durant la guerra– al web de TV3 i en una còpia en DVD dipositada a la nostra biblioteca.

Aprofitem per a recordar-vos que a la Biblioteca del Pavelló de la República trobareu nombrosíssima documentació (bibliografia, publicacions periòdiques, material d’arxiu i cartells) sobre el Partit Obrer d’Unificació Marxista


4 comentaris

Avui fa … 35 anys de l’afusellament de Txiki

Jon Paredes Manot (1954-1975) va ser militant d’ETA políticomilitar durant la dictadura de Franco. Juntament amb el seu company de militància, Àngel Otaegui, i els militants del FRAP José Luís Sánchez, Ramon García Sanz i Humberto Baena, va ser condemnat a mort i executat el 27 de setembre de 1975 a Cerdanyola del Vallès. Van ser les últimes execucions del règim franquista i van desencadenar una gran onada de protestes i condemnes contra el govern d’Espanya, tant des de l’interior com a nivell internacional.

Txiki va néixer a Zalamea de la Serena (Badajoz). La seva família va emigrar a Zarauz a principis dels anys 60. El 1972 va entrar a EGI-Batasuna i el 1973 va integrar-se al Front Militar d’ETA. El 1975 va formar part dels comandos especials i l’1 d’abril se’l va relacionar amb l’atemptat mortal contra un subinspector de policia a Donostia. Al maig va ser traslladat a Catalunya i el 30 de juliol va ser detingut a la plaça de Llucmajor de Barcelona. Interrogat, torturat i incomunicat durant diversos dies, finalment els seus advocats Magda Oranich i Marc Palmés van aconseguir que s’aixequés el decret d’incomunicació i va ingressar a la presó Model de Barcelona.

A l’agost es va fer públic l’ordre de processament  on se l’imputava en diverses accions. Pocs dies després l’autoritat militar va obrir una nova causa en la qual es demanava la pena de mort en judici sumaríssim. El 19 de setembre es va celebrar el Consell de Guerra en què s’acusava Txiki de la mort d’un policia durant un atracament al Banc de Santander de Barcelona. La sentència  el va condemnar a mort. Va ser executat al cementiri de Cerdanyola del Vallès a les 8.30 del 27 de setembre de 1975. Va morir cantant l’Eusko Gudariak

El  judici va ser totalment irregular: va ser un Consell de Guerra sumaríssim  i no un procés civil, la defensa va tenir 4 hores per preparar-se i només 2 hores per presentar recurs i no va poder presentar cap prova. Franco el volia matar.

Va ser enterrat al cementiri de Cerdanyola envoltat de centenars de persones -malgrat que el cementiri estava acordonat per policies- que van llençar clavells vermells  mentre cridaven Gora Euskadi Askatuta, Visca Catalunya, Visca Txiki. El trasllat de les seves despulles a Zarauz no es va poder fer fins al cap d’un any. 

Quan el 26 de setembre el Consell de Ministres va aprovar l’afusellament de Txiki i de 4 presos polítics més, les protestes, tant a l’estat espanyol com a l’estranger, van ser nombrosíssimes: vaga general a Euskadi en ple estat d’excepció, informes contra les irregularitats del procés per part de la Federació Internacional dels Drets Humans i de la Liga Suïssa dels Drets Humans,  retirada de 12 ambaixadors de Madrid, sol·licitud d’expulsió d’Espanya de les Nacions Unides, etc. La resposta del govern:  convocar una manifestació d’adhesió al règim a la plaça d’Oriente de Madrid.  Va ser l’última aparició pública del dictador.

A la Biblioteca del Pavelló de la República trobareu quantitat de bibliografia, publicacions periòdiques i material d’arxiu relacionats amb les últimes execucions del franquisme.


2 comentaris

Atles de la Guerra Civil a Catalunya

Avui ens complau molt especialment presentar-vos el llibre Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Es tracta d’una obra importantíssima per a tots aquells interessats en la Guerra Civil espanyola i ens satisfà que la seva gestació hagi estat estretament vinculada al Pavelló de la República.

El CEHI (Centre d’Estudis Històrics Internacionals) ha estat el coordinador d’aquest gran projecte que ha exigit la consulta de desenes de biblioteques i arxius, tant nacionals com internacionals, al llarg de cinc anys de treball. No cal dir que a la Biblioteca del Pavelló de la República han tingut les portes obertes i aprofitem aquest post per felicitar-los ben sincerament per la feina feta i també per agrair-los la càlida menció que en fan a les seves pàgines.

Com ens indiquen a la contracoberta de l’obra, aquesta té “un doble objectiu: per una banda, facilitar al lector una millor comprensió del conflicte bèl·lic, i per l’altra, permetre fer-ne una nova lectura des del punt de vista històric, polític i militar”.

Més de quatre-cents mapes identifiquen els moviments dels fronts, la disposició de les tropes, l’avanç i el retrocés dels exèrcits i les columnes, els bombardeigs a les diverses poblacions catalanes, la guerra al mar, la guerra aèria, la ubicació d’escoles, hospitals, indústries, etc.

De la coordinació general de l’obra en són els responsables: Antoni Segura i Joan Villarroya. Víctor Hurtado és el responsable de la cartografia, els textos són de Joan Villarroya i Paola Lo Cascio que al mateix temps ha realitzat les tasques de documentació.

Han col·laborat en l’edició de l’obra la Direcció General de la Memòria Democràtica del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. 

La Biblioteca vol agrair al CEHI la donació d’un exemplar d’aquesta obra que, estem segurs, serà molt consultada. 


Deixa un comentari

Primera trobada GALEUSCA d’historiadors/es

Els dies 10 i 11 de desembre de 2010 tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3), la Primera trobada GALEUSCA d’historiadors/es: entre la construcció nacional i la repressió identitària.

Aquesta trobada, que comptarà amb la presència d’historiadors i historiadores de Catalunya i de la resta dels Països Catalans, d’Euskadi i de Galiza, és considerada pels seus organitzadors com una exigència per entendre el nostre present i l’Europa a la qual pertanyem. A més, l’anàlisi de les trajectòries històriques d’aquestes tres nacions ha de servir per veure els punts en comú, però també els ritmes diferents i les lògiques internes. Aquestes jornades volen ser un exercici d’història comparada que partirà de l’època moderna i arribarà fins a l’intent de genocidi identitari del franquisme contra aquestes tres realitats nacionals.

Els àmbits de les jornades comprenen des de l’edat moderna fins a l’actualitat, i han estat  organitzades pel Grup de Recerca Manuscrits (UAB), el Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (UB), la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), el Museu d’Història de Catalunya (MHC), el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC), el Memorial Democràtic i l’ Institut Ramon Muntaner (IRMU).

Aquest divendres 24 de setembre finalitza el termini d’inscripció de les comunicacions (amb un resum de mil caràcters), però us podeu inscriure com assistents fins el mateix dia de les jornades. Si desitgeu més informació consulteu el tríptic informatiu o contacteu amb la Coordinadora de Centres d’estudi de Parla Catalana ccepc@iec.cat.


Deixa un comentari

Presentació de les memòries inèdites de Josep Irla i Bosch

En el marc de la 28a Setmana del Llibre en Català, la Fundació Josep Irla i Viena Edicions presenten el llibre Josep Irla i Bosch. Memòries d’un President a l’exili, del que la Fundació Josep Irla ens n’ha donat un exemplar. La presentació -que tindrà lloc avui, 16 de setembre, a les 19 hores al Parc de la Ciutadella de Barcelona i el dijous, 18 de setembre, a les 7 del vespre a la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols-  anirà a càrrec de Jordi Gaitx Moltó, curador i autor de l’edició, i Enric Pujol, historiador.

Josep Irla i Bosch (1876-1958) s’exilià a França el gener de 1939 i després de l’afusellament de Lluís Companys (1940) assumí la presidència de la Generalitat, des d’on el 1944 creà el Consell Assessor i al llarg de 1945-48 presidí el primer i únic govern de la Generalitat a l’exili. Dimití com a President el 1954. Les seves memòries inèdites són un document de testimoniatge polític imprescindible per entendre la lluita per la continuïtat de les institucions catalanes al llarg del segle XX.

En els fons personals de Manuel Serra i Moret i de Miquel Ferrer i als fons de la sèrie sobre l’exili  DO i DO-C custodiats a la Biblioteca del Pavelló de la República hi trobareu nombrosa documentació relacionada amb la Generalitat de Catalunya a l’exili i, en concret, amb la presidència de Josep Irla  (1940-1954).

Us convidem també a visitar els nostres recursos sobre l’exili que vam elaborar l’any passat per commemorar els 70 anys de l’exili de 1939 (Mapa interactiu de la premsa de l’exili, Album souvenir de l’exode espagnoleRecull monogràfic sobre els Jocs Florals de la Llengua Catalana i  les pàgines sobre José del Barrio i Manuel serra i Moret).


2 comentaris

Inaugurada l’exposició “L’exili com a herència” al MUME

Avui el bloc torna de les vacances i aprofita per posar-vos al dia de les activitats organitzades pel Museu Memorial de l’Exili.

El passat dimecres 8 de setembre va inaugurar-se al MUME l’exposició temporal L’exili com a herència, amb fotografies i dibuixos de Jordi Bartolí i Josep Bartolí. A L’exili com a herència, el fotògraf Georges Bartolí, nebot dels prestigiós dibuixant i pintor Josep Bartolí, proposa una exposició en què les seves fotografies, realitzades en llocs on suposadament va estar el seu oncle durant els anys d’exili a França, es posen en diàleg amb reproduccions dels dibuixos extraordinaris que Josep Bartolí va realitzar durant la seva estada en alguns camps de concentració francesos. L’exposició pretén resseguir el rastre de l’itinerari de Josep Bartolí a l’exili.

Aprofitem aquesta notícia per recordar-vos que a l’exposició permanent del MUME podeu contemplar 41 documents cedits per la nostra biblioteca, entre els que trobem publicacions periòdiques com L’Ilot de l’art o El poble català, o monografies com La Dominación roja en España: causa general o Els Darrers dies de la Catalunya republicana : memòries sobre l’èxode català, d’Antoni Rovira i Virgili.

D’altra banda, i fins el 17 d’octubre, us podeu inscriure al seminari Desplaçaments forçosos i exilis a l’Europa del segle XX. Les condicions de partença i acolliment, que tindrà lloc al MUME el pròxim 22 d’octubre. Es tracta d’un primer seminari transfronterer que té com a objecte els moviments forçosos de població a Europa durant el segle passat. Els organitzadors del seminari són, a més del MUME, el Memorial Democràtic, la Universitat de Girona, la Universitat de Perpinyà, el Museu Memorial del Camp de Ribesaltes/Consell General dels Pirineus Orientals i la  Cinemateca Institut Jean Vigo de Perpinyà, que també compta amb la col·laboració de la Casa de Perpinyà de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de la Diputació de Girona. La inscripció al seminari és gratuïta a través del formulari de contacte que trobareu al web del MUME, tot i que les places són limitades.

Esperem que trobeu aquesta informació interessant!