Deixa un comentari

“Queretes: la col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1939)” nova edició en català amb la col·laboració del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

queretesAquests dies s’està presentant el llibre “Queretes: la col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil espanyola, 1936-1937″, una obra clàssica sobre el col·lectivisme llibertari a Aragó durant la guerra, que ha estat traduïda al català, editada per Artur Quintana i Carles Terès, amb pròleg del també historiador Julián Casanova i publicada  per  l’Associació  Cultural del Matarranya.

El fenomen de les col·lectivitzacions com a institucions inspirades en els principis anarcosindicalistes és un dels temes més poc estudiats de la Guerra Civil. Malauradament, el franquisme havia esborrat qualsevol  indici que tingués a veure amb l’anarquisme i les col·lectivitats. Precisament per aquest  fet, l’obra d’Encarnita i Renato Simoni, autors de l’original “Cretes. Autogestione nella Spagna republicana (1936-1938)“, és tan important per entendre aquest  fenomen històric.

Com ens recorda Julián Casanova al pròleg, l’estudi té el mèrit de ser el pioner  en l’àmbit de les col·lectivitzacions i també pel que fa al tractament de la història  local.

La col·lectivitat, el somni del comunisme llibertari, començaria a ser una realitat a la població de Queretes a partir  de la primera quinzena d’agost de 1936: els béns dels insurrectes seran col·lectivitzats i la moneda serà substituïda per vals emesos pel Comitè. Una experiència  revolucionària  que  començaria a dissoldre’s  un any més tard, l’agost del 1937, encara que durarà fins el desembre.

La  descripció  de  l’organització del treball, l’autogovern al poble i a la comarca,  la vida social, el nou paper de les dones i la presa de consciència entre els més joves són aspectes de particular atenció.

El 2 d’abril  del 1938,  Queretes va ser ocupat per l’exèrcit franquista i s’hi van establir tropes italianes,  aquest va ser el final de l’experiència revolucionària.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República va col·laborar en el procés d’investigació dut a terme pels autors de l’obra.

El dia 1 d’abril a les 19:30h tindrà lloc la presentació a la Univesitat de Barcelona. Us hi esperem!


Deixa un comentari

Nova edició de “La Vida por la opinión : novela del asedio de Madrid” amb participació del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

vida_opinionAcaba de sortir publicada una nova edició de La Vida por la opinión : novela del asedio de Madrid , a càrrec del professor Aníbal Salazar qui també signa la introducció.

Aquesta novel·la, molt desconeguda pel gran públic, dibuixa l’escenari d’un Madrid caòtic, en el context de la Guerra Civil, debilitat per les picabaralles entre socialistes, comunistes i anarquistes de la CNT-FAI. Va ser escrita per  Valentín de Pedro que fou testimoni dels fets en primera persona.

Valentín de Pedro (Tucumán, 1896-Buenos Aires, 1966), escriptor i periodista, es traslladà d’Argentina a l’estat espanyol l’any 1916 i, des d’aleshores fins al final de la Guerra Civil, va desenvolupar una activitat intel·lectual incansable, freqüentant les tertúlies de Valle-Inclán, Ortega i Gasset i Cansinos Assens.  Fou un escriptor prolífic que publicà poesia, novel·la, teatre, assaig i articles a la premsa. Va destacar sobre tot en l’àmbit teatral com autor,  adaptador, traductor i crític teatral.

Abans i durant la guerra va intensificar la seva activitat sindical i escrivia en diaris com El sindicalista, del que fou redactor en cap, Castilla Libre i CNT.

Amb la caiguda de Madrid en mans de l’exèrcit franquista va ser empresonat i condemnat a trenta anys de presó però gràcies a la seva condició de ciutadà argentí fou excarcerat l’any 1941 i va tornar al seu país.

L’any 1942 publica a Buenos Aires La vida por la opinión: novela del asedio de Madrid on narra, mitjançant les aventures d’un gos anomenat Argos i de la família propietària, els fets de l’ocupació de la capital per part de les tropes franquistes i la resistència que van fer les milícies populars amb el recolzament de les Brigades Internacionals i els russos.

Es una gran notícia la publicació d’aquesta obra que no s’havia tornat a editar des de 1942. Es difícil de trobar en llibreries i biblioteques. Una veritable peça de museu i un document històric excepcional que durant molts anys ha passat gairebé desapercebut fins hi tot pels especialistes en narrativa sobre la Guerra Civil espanyola.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República tenim el text original de la novel·la que hem facilitat a l’editor  poder fer aquest volum. Us recomanem la seva lectura!


Deixa un comentari

Nou Recercador+ al CRAI de la Universitat de Barcelona

Des de principis d’any funciona una nova versió del cercador de recursos electrònics del CRAI anomenat  ReCercador+. És una interfície de cerca que us permet buscar, en una única base de dades, informació sobre un tema específic en els diferents recursos electrònics subscrits per la Universitat de Barcelona i accedir al text complet del document, si està disponible. Permet buscar bibliografia, tant de revistes i llibres electrònics com d’altres documents.

recercador

El ReCercador+ ofereix:

  • Més rapidesa a l’hora de recuperar informació.
  • Més recursos incorporats i més informació indexada.
  • Més facilitat a l’hora d’utilitzar la interfície de cerca.

 També us permet:

  • Localitzar els recursos electrònics: bases de dades, revistes, llibres, portals de llibres i revistes subscrits per la UB així com una selecció d’altres recursos de lliure accés.
  • Guardar, organitzar i/o exportar els resultats de les cerques. Crear i modificar alertes i
  • configurar les preferències (idioma de la interfície, correu on rebre les notificacions, etc.).

Podeu consultar la Guia d’ús que s’ha preparat des del CRAI.

Us animem a utilitzar aquest recurs. Segur que us serà de molta utilitat pels vostres treballs i investigacions!


Deixa un comentari

Els nostres usuaris publiquen…

Una vegada més tornem a informar-vos  d’alguns dels llibres que s’han publicat en els darrers mesos i que són obra dels usuaris i amics del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. I com sempre: moltes felicitats a tots per la feina feta!


Deixa un comentari

Nou títol dels Papers del Pavelló de la República “Fons José del Barrio (1936-1976)”

del_barrioEl passat mes de gener va sortir publicat el darrer número, el tretzè,  de la col·lecció Els papers del Pavelló de la República, de l’editorial Afers, titulat Fons José del Barrio (1936-1976), amb edició, introducció i notes del nostre usuari i bon amic Miquel Àngel Velasco.

A punt de commemorar-se el 25è aniversari de la mort, el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) ha volgut retre homenatge a José Del Barrio (1907-1989) que donà al Centre la documentació que havia conservat sobre la Guerra Civil i l’exili. Després de la seva mort, la seva esposa i la seva filla van tramitar el trasllat des de París dels nombrosos documents, els quals foren catalogats i posats a la disposició del públic el 1992.

El llibre conté considerable informació sobre les operacions militars desenvolupades al front d’Aragó, relats memorials de Del Barrio, on narra les seves vivències de guerra, i dues «Memorias de la Jefatura de Sanidad del XVIII C.E», autèntiques joies bibliogràfiques.

També podem trobar nombroses fotografies del front i altres instantànies sobre l’activitat política duta a terme per José del Barrio durant la guerra, amb la seva intervenció en diversos mítings. La subsèrie «Documents d’organitzacions polítiques» està dedicada a organitzacions i plataformes polítiques, principalment de l’exili, amb què Del Barrio es relacionà, com ara el Movimiento Republicano Antifascista de Liberación Hispana (MRALH) o la Unión Cívica Española. Del Movimento Acción Socialista (MAS), una entitat que ell va liderar, es conserven molts documents datats entre 1953 i 1962.

Tota aquesta documentació la podeu trobar al fons d’arxiu FP José del Barrio del CRAI Biblioteca Pavelló de la República. És un material immillorable  per conèixer el convuls marc de la Guerra Civil i l’exili. També podeu consultar el recull monogràfic que vam fer sobre José del Barrio amb motiu de la commemoració del 70è aniversari de la diàspora republicana.

Des del nostre blog felicitem al Miquel Àngel per la feina feta!


Deixa un comentari

Inaugurada l’exposició “300 onzes de setembre. 1714-2014” al Museu d’Història de Catalunya amb la col·laboració del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

1300_11sAhir es va inaugurar al  Museu d’Història de Catalunya  una exposició commemorativa del tres-cents aniversari del 1714 que porta per títol 300 Onzes de setembre. 1714-2014 amb la col·laboració del comissariat del Tricentenari.

L’exposició recull la visió de la història del catalanisme, el record i les polítiques de la memòria seguint el fil dels fets del 1714. Planteja un recorregut que comença introduint el visitant a l’escenari del setge de la Barcelona de l’onze de setembre de 1714. A partir d’aquí, s’inicia un interessant itinerari, amb recursos audiovisuals, escenografies i recreacions, des de l’endemà de la desfeta, passant per les primeres mostres de resistència a l’opressió borbònica i de reivindicació del passat nacional. Fins arribar al període de recuperació i reivindicació de la memòria al llarg del segle XIX, amb les manifestacions polítiques, literàries, periodístiques i artístiques que, tret del període de prohibició durant la dictadura de Primo de Rivera, conduiran a la plenitud de la commemoració i la popularització en tot el país amb la República. La posterior repressió del règim franquista abocarà a la clandestinitat totes les celebracions, les quals es reprendran amb força a la fi de la dictadura, amb les grans diades de 1976 i 1977.

La mostra es clou amb la mirada a l’actualitat: el caràcter popular de l’Onze de Setembre, i especialment la multitudinària diada del 2012 i la via catalana del 2013 que també hi són presents.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República  ha deixat nombrós material  original del seu fons: monografies, opuscles, cartells, segells, paper moneda i fulls volants com : el cartell Catalans 11 de setembre de 1714-1938 ,  el paper moneda de Moià de 25 cts, i els segells de 5 cts. de Rafael Casanova de Vinebre de l’any 1937.

La podeu visitar  fins al 28 de setembre de 2014.


Deixa un comentari

Memòria BCN

Avui us presentem un nou projecte Memòria BCN  de l’Associació Conèixer Història que compta també amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, a través de la Fundació Solidaritat UB. Amb aquesta iniciativa es pretén recuperar aquells espais de Barcelona que van ser escenari dels fets més transcendents per a la història de la ciutat al segle XX.

memoria_bcnConsta d’un web i d’una aplicació per a telèfons mòbils a través dels quals es proposen un total de deu rutes per conèixer els espais històrics més significatius de la Barcelona del segle XX. Una Barcelona en què es va proclamar la República Catalana, que va ser la primera ciutat d’Europa bombardejada sistemàticament, que va experimentar la repressió de la dictadura franquista i que va viure als seus carrers la lluita per recuperar la democràcia.

S’ha dut a terme una intensa recerca documental i bibliogràfica, amb l’assessorament de professors i investigadors de la UB,  que ha permès localitzar i catalogar més de 70 espais que constitueixen una autèntica topografia de la memòria democràtica de Barcelona.

Entre aquests espais destaquem el dedicat al Pavelló de la República, seu de la nostre biblioteca, que juntament amb l’Hospital de Sant Pau, la bateria antiaèria del turó de la Rovira, el monument a les Brigades Internacionals, el Palau de les Heures i el Camp de concentració d’Horta formen part de la ruta del districte d’Horta i Guinardó.

El web també recull més de 250 fotografies d’arxiu i actuals, i incorpora una cronologia gràfica dels fets històrics més destacats de la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la transició democràtica.

L’objectiu final de Memòria BCN és recuperar el patrimoni que constitueixen els anomenats espais de memòria, on van tenir lloc fets transcendentals per a la defensa de les llibertats durant el segle XX. Es pretén ajudar a impulsar una memòria col·lectiva que permeti a tota la societat conèixer els orígens de l’actual democràcia i dels esforços que va ser necessaris per aconseguir-la.