Deixa un comentari

Exposició “Pompeu Fabra, el lingüista modern” a l’Ateneu Barcelonès amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En el marc de la commemoració del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra (1868-1948), el lingüista i gramàtic català més il·lustre, l’Ateneu Barcelonès ha preparat un seguit d’actes que volen posar de relleu la seva personalitat i la seva tasca.

Pompeu Fabra, que també va presidir l’Ateneu Barcelonès entre el 1924 i el 1926, és una de les personalitats més importants de la Catalunya del segle xx. En opinió de l’escriptor i periodista Josep Pla, simplement, la més important.

Per què? Perquè va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu a la qual es va adherir tot el país, la codificació lingüística de Pompeu Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió de la Catalunya d’avui.

El jove Pompeu Fabra va integrar-se al col·lectiu que impulsava la revista L’Avenç, un grup d’intel·lectuals que aspirava a convertir el català en una llengua nacional: una llengua que identifiqués una literatura autònoma en pla d’igualtat amb les altres literatures europees, i que fos el suport d’una cultura rica, no subordinada, que s’obrís a Europa i al món sense la interposició del castellà.

Convertir el català en llengua nacional també volia dir parlar-lo sense sentiment d’inferioritat, i adaptar-lo a les exigències del món contemporani, fent-lo útil per a totes les necessitats comunicatives d’una societat avançada.

Aquest nous plantejaments van situar de mica en mica el debat sobre la codificació del català, doncs, en un context d’estandardització i, en definitiva, en un context de projecte de normalització lingüística, de recuperació de la plena funcionalitat de la llengua.

A l’entrada de carruatges de l’Ateneu Barcelonès es pot visitar l’exposició Pompeu Fabra, el lingüista modern, comissariada pel filòleg Jordi Manent en la qual ha col·laborat el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la reproducció de diversos articles de publicacions periòdiques de l’època. L’espai és accessible al llarg de tot l’horari d’obertura de l’Ateneu sense necessitat d’entrar a les zones reservades per als socis.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Publicada la memòria d’activitats de l’any 2017 del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com cada any, acabem de publicar la  memòria de les activitats realitzades pel CRAI Biblioteca Pavelló de la República durant el passat 2017.

La posem a l’abast de tota la comunitat universitària, i també del públic en general a través de les nostres xarxes socials, per tal d’informar sobre les múltiples tasques que desenvolupem a la nostra biblioteca i arxiu.

Si feu un cop d’ull a la memòria trobareu informació sobre els programes de televisió o projectes audiovisuals i exposicions en els que hem participat, o bé hem deixat material del nostre fons, sobre les visites que han realitzat diferents col·lectius a l’edifici …

Sabreu també les publicacions que s’han elaborat amb material del nostre fons, les col·laboracions que hem fet amb institucions i organitzacions, tant de caràcter professional com social, els estudiants en pràctiques que hem tingut durant l’any, així com els donatius i els intercanvis que hem rebut, quines han estat les xifres totals de llibres i revistes catalogades i els nous fons d’arxiu inventariats.

Aquests són només uns quants exemples, més tots aquells aspectes relacionats amb els projectes vinculats al pla estratègic del CRAI de la UB.

Podeu consultar la Memòria 2017 al web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República on hi ha publicades les altres memòries anuals o bé directament al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Ja ens direu que us ha semblat. Esperem els vostres comentaris!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ben entrat el mes de maig us tornem a presentar les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat a la biblioteca!

Com sempre recordar-vos que les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest i també al  llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

Aprofitem l’avinentesa per agrair a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona el donatiu de llibres pel nostre fons que podeu consultar a continuació:

Moltes gràcies companys!


1 comentari

Publicat el llibre “Mujeres en pie de guerra. Memorias de nosotras” de Susana Koska amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 22 de febrer es va presentar a la Fundació Serra i Fabra de Barcelona el llibre Mujeres en pie de Guerra. Memorias de nosotras de Susana Koska.

L’escriptora i documentalista ha realitzat una gran tasca d’investigació amb la finalitat de retre homenatge a totes aquelles dones anònimes que, des de la guerra civil fins al naixement del moviment feminista als anys 70, van lluitar perquè el món fos millor.

El llibre recull la història de dotze dones espanyoles que van des de la revolucionària Sara Berenguer fins a la periodista Carmen Alcalde i la pròpia autora.

El franquisme va esborrar el rastre de moltes d’elles però escriptores com Antonina Rodrigo,  han dedicat bona part de la seva obra a restaurar la seva memòria.

Tal i com la mateixa autora diu: «Desde principio de siglo Mujeres en pie de guerra ha tenido distintas formas: una colección de canciones, escritas por Gabriel Sopeña y Loquillo; una obra gráfica del pintor gallego Fernando Pereira …  fue un documental en 2004, y aquellos fueron años de búsquedas, encuentros y desencuentros, amor, descubrimientos terribles, cartas, confidencias aterradoras en taxis, en bares, en casas de barrios que desconocía y por los que me perdía siempre. Fotos en blanco y negro de cada una de ellas, una historia enorme, inabarcable. Una crónica sentimental de aquello de “¿Qué fue de los tuyos en la Guerra Civil?” Yo fui sumando y aprendiendo y escuchando y copiando, con vocación de escriba a juzgar por la cantidad de material guardado.»

Per a la realització d’aquesta obra l’autora ha utilitzat material divers de la nostra biblioteca i arxiu com per exemple imatges de la publicació anarquista Mujeres Libres i la falangista Y: revista para la mujer.

Des del nostre blog felicitem  la Susana per la feina feta i li desitgem molta sort!


Deixa un comentari

Col·lecció de fotografies del funeral del rei Alfons XIII (Roma, 1941)

Abans de Setmana Santa, la senyora Àngels Roca i Roca ens va fer arribar, a través de la senyora Cristina Sales i Aige, un àlbum amb un recull de fotografies  del funeral per la mort del rei Alfons XIII a Roma el 28 de febrer de 1941.

L’àlbum conté diverses postals amb la fotografia del rei Alfons XIII (Madrid, 1886 – Roma, 1941), dues esqueles, una targeta de condol signada per Emilio Banda Mora, 4 fotografies d’Alfons XIII de jove amb la seva família i 72 fotografies del funeral celebrat a  l’església de Santa María de Montserrat de los Españoles a Roma: el fèretre, diverses vistes generals del funeral i de la tomba, el seguici fúnebre amb la seva esposa Victòria Eugènia i els seus fills Beatriu i Joan de Borbó i Battensberg, retrats de diverses autoritats, entre les quals Víctor Manuel III d’Itàlia), etc. Malauradament desconeixem qui és l’autor d’aquestes fotografies.

Les restes mortals d’Alfons XIII van ser traslladades l’any 1980 al Panteón de los Reyes del Monestir d’El Escorial.

L’any 2001 el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte va adquirir el fons personal d’Alfonso Banda de la Bermeja (1886-1970). Hem intentat esbrinar on està dipositat aquest fons documental i quin és el seu contingut però no consta enlloc. Entenem, per tant, que no vulnerem la propietat intel·lectual en fer-ne difusió.

Hem incorporat la col·lecció al Fons AG. Sèrie Arxiu Gràfic (AG 29/6) del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.


1 comentari

La Biblioteca Figueras i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui us volem parlar del Centre d’Estudis d’Història Contemporània – Biblioteca Josep M. Figueras. Segurament molta gent no sap que els fons d’aquest centre formen part de la nostra biblioteca i arxiu. Per aquest motiu volem recuperar la seva història i explicar-vos-la.

L’any 1967, Josep Maria Figueras i Bassols (1928-1994), empresari i polític català,  fundà una biblioteca d’ús privat destinada a conservar tot tipus de documentació sobre la història catalana del segles XIX i XX.

Bust de Figueras obra de l’escultor Josep Maria Subirats

Figueras, autor de diversos llibres com ¿Qué es el capitalismo? (1976), Catalunya com a exemple (1977) i De El capital al capitalismo (1980), es dedicà inicialment al sector immobiliari i, més tard, a diverses branques econòmiques (químiques, informàtica, financeres, etc.). Fou promotor del partit liberal Acció Democràtica (1976) i la Lliga Liberal de Catalunya (1977). Entre 1979 i 1991 fou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona entre d’altres.

Quatre anys més tard, aquest mecenes barceloní, decidí ampliar i potenciar la seva biblioteca privada; naixia així el Centre d’Estudis d’Història Contemporània, institució dedicada fonamentalment a l’organització, classificació i catalogació del seu fons documental però també a la producció intel·lectual.

Per poder atendre aquesta doble activitat, el Centre d’Estudis d’Història Contemporània es dotà d’un nou organisme, el Consell Assessor, encarregat d’assessorar la direcció en la política d’adquisicions i de decidir els ajuts de treball que s’havien d’atorgar i es traslladà a un local més ampli, que s’inaugurà l’abril de 1972 al carrer Numància 101-105 de Barcelona.

L’any 1976, amb l’inici de la democràcia, el Centre d’Estudis d’Història Contemporània sortí de la situació de semiclandestinitat en la que havia viscut i, com a conseqüència, intensificà el seu ritme de creixement en tots els sentits: adquisicions, exposicions, publicacions, etc.

El desembre de 1978, Josep Maria Figueras donà a la ciutat de Barcelona el fons documental del centre creant la Fundació Figueras-Centre d’Estudis d’Història Contemporània, amb la qual cosa el que fins aleshores havia estat una biblioteca privada o d’un ús molt restringit es convertí en una biblioteca oberta a tots els interessats en la història contemporània del país.

El mes de desembre de 1979 es va inaugurar un nou local, situat al carrer Marquès de Sentmenat 35-37, dissenyat especialment per ser biblioteca amb una sala amb 50 punts de lectura que custodiava també materials diversos, com cartes, manuscrits, postals, bitllets, cromos, segells, adhesius, ensenyes, etc., i dels que destacaven la col·lecció de més de cinc mil cartells polítics, així com el fons de la Casa Amèrica de Barcelona.

Aqui en teniu unes imatges:

L’any 1994, un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Biblioteca Figueras comportà la cessió i gestió per vint-i-cinc anys dels seus fons documentals a la Universitat de Barcelona i el seu trasllat a l’edifici del Pavelló de la República, propietat de l’Ajuntament de Barcelona.

Tres anys després (1997) la Universitat de Barcelona va decidir reunir els fons documentals del Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI i de la Biblioteca Josep Maria Figueras a l’edifici del Pavelló de la República. Naixia així una de les biblioteques més importants del món sobre II República, Guerra Civil, Franquisme, Exili i Clandestinitat, Transició i democràcia a Espanya, i, especialment, a Catalunya.

Maria Capdevila en fou la directora des de l’any 1967 fins a la seva jubilació. Actualment  Fuensanta Marmolejo és l’únic personal de l’antiga biblioteca Figueras que segueix la seva tasca al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.


Deixa un comentari

Els nostres usuaris publiquen…

Avui us volem mostrar una selecció de publicacions dels nostres usuaris que podeu trobar al nostre catàleg i que de ben segur seran del vostre interès!

Aprofitem per felicitar els autors per la feina feta i agrair-los el donatiu de les seves obres pel nostre fons!