Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tornem del breu parèntesi de Setmana Santa i seguim amb nous posts al nostre blog!

Arriba final de mes i aprofitem per mostrar-vos les darreres novetats bibliogràfiques  que han arribat a la nostra biblioteca. Com sempre les trobareu a Pinterest  i també al  llistat complet de novetats al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

imatge_novetats

Aprofitem per informar-vos del donatiu del Muséu del Pueblu d’Asturies i de l’Ayuntamiento de Xixón. Des del nostre blog volem agrair al director del museu Joaquin  López Álvarez i al grup municipal Izquierda Unida de l’ajuntament que hagin fet arribar tot aquest fantàstic material per enriquir els nostres fons!

museu

xixon

 

 

 

 

 


Deixa un comentari

La Setmana Santa i el Florido Pensil (nenes)

Ja tenim la Setmana Santa a tocar! Aquest any el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tancarà les seves portes del dia 24 fins al dia 28 de març. Els altres dies podeu venir a visitar-nos i a consultar els nostres fons en el nostre horari habitual de 8 a 20 hores.

Ens agradaria recomanar-vos per aquestes festes, que aneu a veure, si encara no ho heu fet, l’obra El florido pensil (nenes) al Teatre Poliorama de Barcelona. Es tracta d’una adaptació del famòs llibre d’Andrés Sopeña sobre l’escola nacionalcatòlica i explica la història de cinc noies sotmeses al sistema educatiu de la postguerra espanyola. Està dirigida per Fernando Bernués i Mireia Gabilondo i la protagonitzen Roser Batalla, Lloll Bertran, Victòria Pagès, Mireia Portas i Isabel Rocatti.

A El florido pensil (nenes) l’escola és el reflex de la societat i de la seva ideologia dominant, masclista i patriarcal. La dona va ser el principal objectiu de l’empresa moralitzadora. Estava destinada al matrimoni i a les labors domèstiques. La seva carrera professional havia de ser la de formar una família i tenir descendència.

Aquí podeu veure algunes imatges significatives que hem extret dels nostres fons que custodien nombrosa informació sobre aquest tema.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Podeu aprofitar també per veure l’exposició Vencedors i vençuts, produïda pel Memorial Democràtic i amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que es podrà visitar al vestíbul del Teatre Poliorama fins al 3 d’abril. La mostra romandrà oberta al públic els dies de funció, des d’una hora abans de l’inici de l’espectacle.

Bones vacances de Setmana Santa a tothom!


Deixa un comentari

“Empremtes de la Vida” article de Jordi Amat a La Vanguardia parlant dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

amat_1El passat diumenge dia 6 de març l’escriptor i filòleg Jordi Amat, va publicar a La Vanguardia un article que porta per títol Empremtes de la Vida  parlant de la Caputxinada. Aquests darrers dies s’ha escrit molt sobre el tema perquè enguany s’ha celebrat el 50è aniversari dels fets. Si ho recordeu,  en vam parlar també nosaltres en un post la setmana passada.

En Jordi Amat explica que va venir a la nostra biblioteca per consultar llibres sobre la Caputxinaada per poder escriure un article. Es va trobar que molts d’aquests llibres estaven en préstec! Va poder prendre algunes notes a partir de la lectura de diverses publicacions periòdiques i quan es disposava a marxar, l’arxivera li va proposar la consulta del nostre fons d’arxiu que conté nombrosa informació sobre el tema. Va quedar sorprès del material que hi va trobar. La història és més llarga però no la volem desvetllar aquí en aquestes línies. Només direm que l’autor acaba dient textualment: “Marxo del Pavelló amb la idea de com escriuré l’article”…

Amat va començar a col·laborar al suplement “Cultura/S” del diari La Vanguardia a partir de l’any 2009 i des de juliol de 2014 hi escriu una columna d’opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.

És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l’editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.

Des del nostre blog volem agrair al Jordi les seves paraules i de passada us recomanem la lectura del seu article!

 


Deixa un comentari

Commemoració del 50è aniversari de l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants

Avui divendres dia 11 de març tindrà lloc l’acte de commemoració del 50è aniversari de l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) al Paranimf de  l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Aquesta commemoració  repassa el  fet i el context històric de l’assemblea constituent del SDEUB, i també les conseqüències immediates que va tenir per al país i per la lluita antifranquista.  S’analitzarà què queda d’aquella mobilització en la Universitat actual.

Aquest acte, presidit per Carles Puigdemont, President de la Generalitat de Catalunya, es presenta com un reconeixement  a aquells estudiants i professors que van ser perseguits i encausats per defensar les llibertats fonamentals i es podrà seguir en directe  pel canal UBtv.

16379_CaputxinadaUB_tríptic_web_Página_1

L’assemblea constituent del SDEUB es va reunir al Convent dels Caputxins de Sarrià per la negativa de les autoritats perquè es dugués a terme en cap espai universitari.  Hi asistiren gairebé cinc-cents estudiants universitaris i un grup de professors no numeraris. També hi van assistir reconeguts intel·lectuals que van donar suport a la reunió, com Jordi Rubió, Raimon Obiols, Antoni de Moragas, Antoni Tàpies i Salvador Espriu, i els professors universitaris  Agustín García Calvo i Manuel Sacristán expulsats del seu lloc de treball. Quan la policia va descobrir la reunió va irrompre a l’edifici, després de dos dies de setge. Aquests fets s’han convertit en un acte de referència de l’oposició catalana al franquisme.

El passat dia 9 de març el Memòrial Democràtic va retre homenatge als participants d’aquesta mobilització popularment coneguda amb el nom de la Caputxinada precisament al Convent dels Caputxins de Sarrià lloc dels fets, amb representants dels estudiants, professorat i frares implicats.

El tríptic informatiu que s’ha editat amb motiu de l’acte ha estat elaborat amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Les fotografies i documents que hi apareixen pertanyen al Fons DU Sèrie Documents Universitat del nostre arxiu.

Us recordem que podeu consultar el nostre post sobre la caputxinada si voleu més informació sobre el tema!


Deixa un comentari

9 de març 2016: 50 anys de la Caputxinada

La Caputxinada és el nom amb què fou conegut popularment el setge al qual foren sotmesos els representants de totes les Facultats i Escoles de Barcelona, així com els convidats -professors i intel·lectuals- durant l’acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, els dies 9 a 11 de març de 1966 al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona).

A l’assemblea de constitució on s’havien d’aprovar la declaració de principis i els estatuts del nou Sindicat Lliure dels estudiants, hi assistiren més de 500 representants estudiantils, professors i nombroses figures representatives de la cultura catalana (Salvador Espriu, M. Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Montserrat Roig, Mercè Sala, Joan Oliver, etc.). L’acte, convertit en tancada per l’acció policial ordenada pel comissari Vicente Juan Creix, va acabar el dia 11 de març amb la violenta entrada de les forces repressives. El setge policíac va provocar grans manifestacions de solidaritat i la vaga general universitària de Barcelona.

Com diu Joan Crexell, la Caputxinada fou important en cinc fronts: per ella mateixa, com a acte de masses clandestí però lliure i sobirà en el marc d’un règim de dictadura; i per les conseqüències que va comportar: per als estudiants, com a fita d’un procés i com a instrument aglutinador de tots els universitaris durant un cert temps. Com a fet dinamitzador en el camp dels cristians progressistes. per l’àmplia solidaritat popular que va desvetllar. I, finalment, perquè fou el desllorigador que va permetre a l’oposició democrática catalana un primer acord sense exclusions, fet que no s’havia produït d’ençà del 1939: la Taula Rodona, punt de partida de la posterior acció política unitària al nostre país.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República trobareu tot tipus de material per a l’estudi del moviment universitari català durant el franquisme. Pel que fa al Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona en particular, el Fons DU. Sèrie Documents Universitats  i alguns fons personals (Font Rius, Gonzàlez Casanova, Solé Vilanova i Termes), contenen moltíssima documentació relacionada amb l’activitat d’aquest sindicat entre les anys 1966 i 1969.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

40 aniversari dels assassinats de Vitòria

vitoria_1Durant els darrers mesos del 1975 i els primers de 1976 s’havia gestat a la ciutat de Vitòria, al País Basc, un conflicte laboral important. La vaga pròpiament dita va començar el 9 de gener de 1976, quan 6500 obrers de diverses fàbriques van deixar de treballar; la vaga va durar prop de dos mesos. La llarga durada del conflicte va anar estenent i radicalitzant la mobilització, davant l’actitud d’una patronal que sabia que tenia el recolzament de les autoritats franquistes. Es pot dir que durant aquells mesos Vitòria va ser una ciutat paralitzada i en estat de setge.

El 3 de març es va convocar una vaga general. Milers d’obrers es van concentrar a l’església de Sant Francesc d’Assís situada al barri obrer de Zaramaga. La policía va envoltar i va exigir desallotjar l’església. Els treballadors s’hi van negar i es va ordenar gasejar el temple. Al mateix temps que a l’interior del temple regnava el pànic, a l’exterior creixia la indignació. Quan els que es trobaven dins de l’esglèsia van sortir en tromba per la porta principal, la policia va obrir foc amb munició real contra els qui provaven d’escapar de l’asfíxia. El resultat varen ser 5 morts i més de 100 ferits de bala, alguns d’ells molt greus. Va ser una autèntica massacre.

vitoria_2Les cintes de les emissores policials mostren que el que va passar va ser més que una intervenció desafortunada: “vamos a por ellos”, “desloja todo lo dasalojable”, “se meten dentro de la iglesia sin tirarnos piedras”, “desalojen a palos”, “vamos a tener que emplear las ramas de fuego”, “gasear la iglesia”, “comunica que esto es una batalla campal”, “que manden fuerza aquí, hemos tirado más de 2000 tiros”, “dile a Salinas que hemos contribuido a la paliza más grande de la historia”, aquí ha habido una masacre” ….

La versió oficial, recollida en la sentència d’un tribunal militar, és que la policia va fer ús de la “legítima defensa per respondre a una agressió dels treballadors”. La justícia militar va reconèixer que es tractava d'”homicidis”, però va arxivar el cas en no trobar culpables. Les víctimes, tot i això, continuen exigint justícia, per la qual cosa han acabat recorrent als tribunals argentins. Després de quaranta anys els responsables polítics d’aquest crim, Manuel Fraga Iribarne i Rodolfo Martín Villa, mai han estat jutjats.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República trobareu nombrosa documentació sobre la matança de Vitòria.