Deixa un comentari

Antoni Gassó Fuentes “Gaskin”

agasso-davant-del-marabout-desert-argelia-001

Imatge d’Antoni Gassó en un camp al desert argelí

Antonio Gassó Fuentes (Xàtiva, 1919- Castelló, 1974) va ser un aviador al servei de la República, conegut amb el sobrenom de Gaskin, que al final de la guerra va poder embarcar en el darrer vaixell que va sortir del port d’Alacant, el Stanbrook i fugir cap a Argèlia.  Allí va passar per diversos camps de treball forçats i de càstig en la frontera entre Argèlia i el Marroc. Durant la seva reclusió va escriure un diari, testimoni fidel del  tracte humiliant, i molts cops cruel, al que eren sotmesos els presoners. El mes de febrer de 1943 va aconseguir escapar i  marxar cap a Marroc, on va viure uns anys, fins que a finals de l’any 1959 va tornar a Castelló fins la seva mort l’any 1974.

Laura Gassó, la seva filla, va descobrir fragments del diari que va escriure el seu pare i decidí publicar-lo. Va endegar també un projecte que va consistir en un viatge-homenatge a la ciutat d’Orà, emulant l’evacuació Alacant-Orà de l’Stanbrook i altres vaixells. Aquest projecte va culminar amb l’edició d’un llibre titulat Operació Stanbrook, en el que ha participat i que ha coordinat.

La Laura ha fet donatiu dels dos llibres: un exemplar del Diario de Gaskin i un altre del Operació Stanbrook a la nostra biblioteca i ,segons el seu desig tambéel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República disposa dels arxius digitalitzats del manuscrit original que conforma el diari del seu pare.

Des del nostre blog volem agrair a la Laura la seva generositat. Aprofitem també per homenatjar el seu pare i a tantes persones anònimes com ell que van lluitar per la llibertat i la democràcia en contra del feixisme. Gràcies Laura!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Arribem a final del primer mes del 2017 i us mostrem de nou les novetats bibliogràfiques que han arribat a la nostra biblioteca.

Les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest  i també al  llistat complet de novetats, al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Us recordem que si us interessa algun exemplar en concret el podeu demanar pel servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o pel PUC o préstec consorciat.

Sempre és millor venir a consultar-les quan volgueu a la Biblioteca! Us esperem!


Deixa un comentari

Partitures del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República contenen un gran nombre de partitures musicals, moltes de catalogades i altres dipositades a l’arxiu.

Es tracta de música escrita de diferents períodes de la història contemporània de l’Estat espanyol.

Podem trobar des de cançons populars catalanes a una teoria del solfeig editada per la Sección Femenina, passant per cançoners revolucionaris, cançons populars de la Guerra Civil, de les Brigades Internacionals, cançons falangistes, també el Cara al Sol evidentment,  sardanescants religiosos, himnes republicans, marxes i un llarg etc.

Si voleu veure-les totes consulteu el taulell de Pinterest que hem creat.

pinterest_mosaic


Deixa un comentari

Visitants estrangers al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquests darrers mesos ha crescut el nombre de visitants individuals o representants d’alguna institució pública o privada que s’acosten al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per tal de conèixer els fons i les activitats que realitzem. Majoritàriament són estrangers que han conegut el CRAI a través del portal de SIDBRINT Memòria Històrica Brigades Internacionals.

A més d’ampliar de forma considerable la xarxa de contactes internacionals  del nostre àmbit de treball i de contribuir a fer visible el coneixement i el patrimoni del CRAI, aquestes visites també afavoreixen el desenvolupament de la col·lecció ja que ens estan aportant una gran quantitat de nova documentació.

Pel que fa a monografies, en poc temps hem rebut una setantena de títols i també nombrosa documentació original.

La darrera visita, que podeu veure a la imatge que il·lustra el post, correspon a l’investigador canadenc David Yorke que ha editat el llibre Mac-Pap: memoir of a Canadian in the Spanish Civil War, acompanyat d’unes investigadores canadenques i nord americanes.

img_2728

Amb anterioritat hem rebut també investigadors provinents de diverses parts del món com: Croàcia, Puerto Rico, Holanda, Anglaterra, Escòcia, Estats Units, Uruguai…

A tots ells donem les gràcies des del nostre blog a l’espera de noves aportacions!


Deixa un comentari

La història d’un poema de Flor Cernuda en homenatge a les Brigades Internacionals

Un poema escrit a finals de 1970 va ser trobat recentment entre els papers d’un veterà holandès del Batalló del 12 de Febrer i un veterà dels Estats Units del Batalló Lincoln.

Aquest poema és un homenatge de la poetessa espanyola Flor Cernuda a les Brigades Internacionals.

Flor Cernuda va neixer l’any 1918 a Villacañas, Toledo. Va treballar pel Socorro Rojo Internacional i es va afiliar al Partit Comunista. Durant la Guerra Civil es va integrar al Comitè Executiu Nacional del Socorro Rojo Internacional. Acabada la guerra va ser empresonada. L’any 1942 va ser alliberada i va seguir treballant clandestinament pel Partit Comunista lluitant contra el règim franquista a la clandestinitat. Va tornar a ser empresonada l’any 1977 per reivindicar l’amnistia pels presos polítics.

Va ser cofundadora de l’Asociació de Drets Humans d’Espanya.  Va morir a l’edat de 95 anys.

El poema va ser repartit en els actes d’homenatge que es van celebrar a diverses ciutats de l’estat espanyol amb motiu del 80è aniversari de les Brigades. Es va traduir a una dotzena d’idiomes perquè cada organització que hi va participar, vingudes d’arreu del món, pogués tenir el seu.

 

El motiu i el lema que apareixen a la publicació de la poesia es basen en un fullet realitzat per un brigadista austríac  que van ser empresonat al nord d’Àfrica.
El lema que van utilitzar està inspirat en un text de Rosa Luxemburg que va escriure durant la revolució espartaquista en un article que portava per títol  “Die Ordnung herrscht a Berlín” (L’ordre regna a Berlín) al diari Die Rote Fahne (La Bandera Roja) el 14 de gener de 1919:  “Ximples lacais! El vostre «ordre» està fet de sorra. Aviat demà la revolució «s’alçarà de nou en armes» i en horror vostre proclamarà amb trompes: Jo era, jo sóc, jo seré!

 


Deixa un comentari

De París a Barcelona passant per Honolulú

honoluluJoan Marín i Balmas (Barcelona, 1890-1945) fou un empresari i viatger català. Es coneixen poques dades de la seva biografia. Sabem que va estudiar a La Salle Bonanova i que en va presidir l’associació d’ex-alumnes fins l’any 1933.

Fou col·laborador de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP), entitat de la qual va ser elegit tresorer l’any 1935 sota la presidència d’Emili Jorba.

Es va prodigar en nombroses presentacions i conferències on explicava els seus viatges i analitzava també religions “exòtiques”.

L’any 1929 va escriure el llibre De París a Barcelona passant per Honolulú, un relat del seu viatge marítim arreu del món.

La llegendària companyia naviliera Red Star promovia un viatge que feia la volta al món a bord d’un creuer de luxe anomenat Belgenland amb la frase The Largest Ship to Circle the Globe. Una experiència a l’abast de molt poca gent. Joan Marín tingué la sort de poder-la viure i narrar amb detall: foren 30.000 milles nàutiques recorregudes, 133 dies de singladura i 60 ciutats visitades.

Quan Marín s’hi embarcà, el 1927, els feliços anys vint s’aproximaven a la seva fi, però encara tingué l’oportunitat de viure aquell ambient amb tota la seva esplendor, integrat en un selecte passatge de milionaris nord-americans de costums sofisticats i cosmopolites. L’autor narra les pràctiques lúdiques i festives amb tot detall i para atenció especial a la descripció dels indrets visitats i dels costums dels seus habitants mostrant-nos un món divers i fascinant. El relat va acompanyat de magnífics dibuixos de Cyrus Le Roy Baldridge, A. Farré, Lance Thackeray i D. Blanding.

 

Prologat pel seu amic l’advocat, polític i historiador medievalista català Ferran Valls i Taberner (1888-1942), conté també una dedicatòria autògrafa de l’autor que diu : Per l’amic dilectissim Eduard Conde. Ben afectuosament Joan Marín.

Us deixem amb unes boniques paraules que apareixen a la nota preliminar: El viatjar augmenta els nostres coneixements i emplena la nostra vida de records. Hom es fa més comprensiu i més humil en trobar-se davant civilitzacions tan diferents de la nostra, i així i tot tan admirables per llur rara bellesa i llur grandiositat llegendària.


Deixa un comentari

Publicacions amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja tornem a estar de nou actius després del parèntesi de les festes nadalenques. Comencem com sempre l’any amb moltes ganes i molts projectes!

Avui us mostrem les darreres publicacions elaborades amb material dels nostres fons bibliogràfics i d’arxiu. Aprofitem per felicitar als autors per la feina feta. Enhorabona a tots!

  • Moragas Spà, Miquel de. Barcelona, ciutat simbòlica. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2016. Amb una imatge del nostre fons que mostra els bombardeig de la ciutat de Barcelona del dia 17 de març de 1938 feta des d’un bombarder italià.
  • Barjau, Santi. Carles Fontserè, cartellista, fotògraf i gran tafaner. A: Barcelona Metròpolis. Barcelona : Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat de l’Ajuntament de Barcelona, 2007- Nº 100, juny-juliol, 2016. Pàgs. 33-35. Amb imatges de cartells del nostre fons.
  • Escrivà Moscardó, Cristina. Les 3 magues de gener. [València] : Societat Coral el Micalet, DL 2015. Amb imatges de cartells de la nostra col·lecció.

Animeu-vos a consultar-los. Us esperem a la biblioteca!