Deixa un comentari

Estades de recerca a les universitats del Consortium for Advanced Studies (CASB)

El Consortium for Advanced Studies (CASB), format per diverses universitats nord-americanes en el marc del conveni signat amb quatre universitats catalanes (UAB, UB, UPC i UPF), convoca 4 ajuts, un per a cada universitat catalana, per tal de finançar estades de recerca (d’entre 1 i 4 mesos) per a joves professors-investigadors  a les següents universitats del Consorci: Brown University, University of Chicago, Stanford University, Columbia University i Northwestern University.

El termini per a la presentació de les sol·licituds finalitza el 10 d’abril de 2012.

En el següent enllaç trobareu tota la informació de la convocatòria i els formularis:

http://www.ub.edu/uri/professorsUB/fitxa_casb.htm

Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès!


1 comentari

Josep Massot, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2012

El pare Josep Massot i Muntaner, monjo benedictí de Montserrat, filòleg, historiador,  assagista i editor mallorquí que actualment dirigeix les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ha estat guardonat amb el 44è Premi d’Honor de la Lletres Catalanes.

En plena reivindicació per la llengua a les Illes Balears, Òmnium Cultural, la institució que atorga el guardó, ha escollit Massot, nascut a Palma el 1941, per la seva tasca permanent i exhaustiva en el camp de la historiografia i la documentació en molts àmbits, entre els quals podem esmentar: l’Església a Catalunya i Mallorca i la seva aportació a la cultura catalana, i la Guerra Civil, especialment a Mallorca; i com a reconeixement per la seva tasca com a editor i impulsor d’institucions essencials per a la llengua i la cultura catalanes.

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (1962), ha estat president i vicepresident de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i director de la revista internacional Studia monastica. Actualment dirigeix les revistes Randa i Serra d’Or.

Massot també ha rebut diversos premis literaris, com ara el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya per la recuperació i l’edició de l’Obra del Cançoner (1998) o el Premi Ars Magna de la Casa Catalana de Mallorca (1999).

El 1996 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1998 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.

L’acte de lliurament del premi tindrà lloc al Palau de la Música Catalana el 13 de juny de 2012 a les 20 h.

Des del nostre bloc volem felicitar Josep Massot i Muntaner per aquest guardó tan merescut i us convidem a llegir la seva nombrosa obra. Al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podreu consultar els següents títols: La Guerra Civil a Mallorca (1976), Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme (1992) i Guerra civil i repressió a Mallorca (1997), entre d’altres.


Deixa un comentari

Les disputes per l’enterrament del president Macià

El passat dia 25 de desembre va fer 78 anys que va morir Francesc Macià. Aquell dia centenars de persones van sortir al carrer per acomiadar el president de la Generalitat de Catalunya, que va morir cap a les 11 del matí del dia de Nadal de l’any 1933, a l’edat de 74 anys.

Malgrat l’oposició de la família, el govern republicà va imposar un enterrament civil per a Macià, que es reconeixia com a catòlic. El bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, va tenir un estira-i-arronsa considerable amb el cardenal i arquebisbe de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer, per aquests fets. El bisbe no volia autoritzar a un grup de capellans per anar a la vetlla del cadàver, encara que finalment va haver d’acatar l’ordre del cardenal.

El president Macià amb el cardenal Vidal i Barraquer a l'esquerra i el bisbe Irurita a la dreta

El president Macià amb el cardenal Vidal i Barraquer a l'esquerra i el bisbe Irurita a la dreta

Aquesta revelació s’inclou en un document, fins ara inèdit, que ha fet públic l’Associació Memòria i Història de Manresa. El document és una carta de Jaume Creus, amic personal de Macià, que va escriure l’any 1970 al biògraf del cardenal Vidal i Barraquer, Ramon Muntanyola.

Un cop va esclatar la Guerra Civil, el bisbe Irurita va ser detingut pels milicians anarquistes i durant molts anys es va pensar que havia mort afusellat l’any 1936, fet que el va convertir en màrtir. Tot i això, hi ha una hipòtesi que apunta que va sobreviure pactant el seu alliberament amb la CNT-FAI per anar a l’exili. En canvi, Vidal i Barraquer, perseguit pels faistes, es va haver d’exiliar a Itàlia. L’any 1943 va morir a la ciutat de Friburg (Suïssa).


Deixa un comentari

RACO, TDX i RECERCAT, entre els 30 primers del rànquing mundial

El rànquing mundial de repositoris de recerca de Webometrics ha situat els repositoris Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO), Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) i Dipòsit de la Recerca de Catalunya (Recercat) al capdamunt de la llista mundial.

En concret, RACO apareix en la posició 17, TDX en la posició 23 i RECERCAT en la 29.

Aquest rànquing mundial és una iniciativa del laboratori de cibermetria del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i té per objectiu donar suport a les iniciatives d’accés obert, és a dir, d’accés gratuït a les publicacions científiques en forma digital i a altres tipus de materials de caràcter acadèmic.

Els indicadors web usats en aquest rànquing mesuren la visibilitat i l’impacte dels repositoris científics.

Si us interessa saber més coses sobre l’accés obert podeu consultar la pàgina del web del CRAI de la UB.


4 comentaris

Pintures murals republicanes a un pis de Barcelona

Fa uns quants dies, durant la remodelació d’un pis al carrer Ataulf de Barcelona, just darrere de l’Ajuntament, es van trobar unes pintades a la paret d’una de les habitacions que van cridar l’atenció als seus propietaris.

Per aquest motiu, hem volgut fer una notícia al nostre bloc perquè ens han semblat molt interessants.

Tot i que les imatges que us mostrem no són de gaire qualitat, s’hi pot llegir clarament Centre Republicà Catala, districte… Secció Cultura, en lletres de color vermell, i en unes altres lletres més fosques Esquerra Republicana de Catalunya…

Creiem que es podria tractar d’alguna Secció Cultural d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Com no que hem aconseguit desxifrar del tot el seu contingut i, per tant, tampoc no hem pogut reconstruir la seva història… Si algun dels nostres seguidors ens pot donar alguna pista més, li estarem molt agraïts!


2 comentaris

Nou volum de la col·lecció “Papers del Pavelló de la República”

Dins la col·lecció Els papers del Pavelló de la República, que publica l’editorial Afers juntament amb el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona s’ha publicat el volum número 8 amb el títol: Pssst… passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975), un repàs de la història de l’oposició democràtica durant la dictadura del general Franco, amb una selecció de documents originals produïts per tota mena de militants i organitzacions antifranquistes (partits polítics, sindicats, plataformes unitàries, moviments socials, etc.)

Els autors del treball, Alberto Pellegrini i José Manuel Rúa Fernández, han seleccionat els documents del Fons FV, Sèrie Fulls Volants, de la Biblioteca del Pavelló que consta de seixanta-vuit caixes que abracen el període de 1939 a 1975. El fons ha estat inventariat per la nostra documentalista, Olga Giralt i Esteve, i  es pot consultar a la pàgina web de la nostra biblioteca.

Segons les paraules dels autors, amb aquest llibre es posa a disposició dels historiadors i de totes aquelles persones interessades per la història del nostre passat més recent, una eina útil i original per aproximar-se a la lluita per la democràcia al nostre país.


Deixa un comentari

Franco, al magatzem!

L’artista Josep Viladomat, a petició de Josep Maria Porcioles, alcalde de la ciutat de Barcelona durant l’època franquista, va esculpir una estàtua de bronze del General Franco per agrair al dictador la cessió del castell de Montjuïc a la ciutat.

L’any 1963 va ser col·locada al mateix castell i, posteriorment, ja en l’etapa democràtica, es va guardar en una sala del Museu Militar de Montjuïc. Li van haver d’amputar una de les cames, l’esquerra precisament, perquè no passava per la porta. Fa tres anys que resta dipositada en un racó d’un magatzem que té l’Ajuntament de Barcelona a la Via Favència, juntament amb altres “relíquies” del franquisme, retirades dels carrers i de les places de la ciutat.

Si observeu bé la fotografia de Llibert Teixidó, publicada a La Vanguardia el passat 18 de desembre de 2011, podreu comprovar que la imatge recorda molt al personatge creat per Manel Lucas per al programa de TV3, Polònia!

Diuen les cròniques que Viladomat va acceptar l’encàrrec a contracor, a canvi d’un favor relacionat amb un assumpte que tenia pendent amb la Guàrdia Civil.

Si us interessa el tema podeu consultar el nostre catàleg, on hi trobareu obres sobre escultura i altres monuments, des de l’època de la Segona República fins als nostres dies.