Fa uns dies, els diaris de Barcelona es van fer ressò de l’acte oficial de reconeixement i homenatge que l’Ajuntament de Paris va oferir a alguns dels supervivents espanyols de la 2a. Divisió Blindada del general Leclerc, coneguda com “la Nueve”, acte en el transcurs del qual van ser condecorats amb la màxima distinció d’aquest Ajuntament.

Amb poc temps de diferència ha arribat a la biblioteca el llibre d’Evelyn Mesquida La Nueve: los españoles que liberaron Paris, en el qual l’autora entrevista diversos supervivents de “La Nueve” i repassa el llarg camí que va portar als seus integrants fins a Paris a bord dels vehicles blindats batejats amb noms evocadors de la Guerra Civil espanyola com ara: Guadalajara, Madrid, Guernica, etc.

Les paraules que a la coberta posterior del llibre resumeixen el seu contingut són prou aclaridores: “La mayoría de los hombres que componían La Nueve tenían menos de veinte años cuando en 1936 cogieron las armas por primera vez para defender la República española. Ninguno sabía entonces que los supervivientes ya no las abandonarían hasta ocho años después y, que en la noche del 24 de agosto de 1944 serían los primeros en liberar París con la compañía de la Segunda División Blindada del general Leclerc. Este libro cuenta su aventura”

A la immediata postguerra i, fins no fa tant, aquests homes van ser pràcticament ignorats i els noms dels seus vehicles blindats van ser literalment esborrats de les fotografies que documentaven aquell moment històric. Ara els arriba el reconeixement oficial. Alguns d’aquests veterans supervivents han opinat que el reconeixement arriba massa tard, d’altres han optat per l’optimista fórmula del “més val tard que mai”. Potser sí que és una mica tard…