Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Monthly Archives: Novembre 2024


by Deixa un comentari

Docusèrie “Murs de Silenci. Gran Escala 2000” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 19 de novembre es va estrenar a TV3-Televisió de Catalunya la docusèrie que porta per títol Murs de silenci. Gran Escala 2000, una investigació dels vincles entre l’explotació sexual, càrrecs públics i funcionaris de l’Estat a un prostíbul de Ventalló, l’Alt Empordà.

L’any 1992, dues menors d’edat van denunciar que havien estat explotades sexualment al club Gran Escala 2000. Els Mossos d’Esquadra van detenir una vintena de persones relacionades amb el cas.

El procés judicial, excepcionalment curt i mediàtic, va condemnar els propietaris i alguns treballadors i va absoldre els clients, perquè va considerar que no sabien l’edat de les noies. La decisió del tribunal no fou unànime i, tot i el recurs de la Fiscalia, la sentència va ser ferma.

“Murs de silenci. Gran Escala 2000” sintetitza els obstacles que ha trobat la investigació periodística per aclarir les vinculacions entre els que regentaven el negoci i els càrrecs i personatges públics de l’època.

Trenta anys després, aquest cas encara genera moltes preguntes: realment van seure al banc dels acusats tots els que hi estaven implicats? Hi havia altres càrrecs públics o funcionaris de l’Estat? Com es va fer el pacte de silenci entorn de l’explotació de les menors? són, entre d’altres, qüestions que es planteja aquest documental i que intenta resoldre a través d’una recerca exhaustiva que inclou diversos arxius, com el del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Xavier Vinader (1947-2015), periodista d’investigació especialitzat en l’extrema dreta, extrema esquerra i corrupció, entre d’altres, va publicar un article a la revista Interviu la tardor de l’any 1992 on parlava del Gran Escala 2000 com a prostíbul de la jet-set i aportava documentació als fets.

Teresa Ibars, documentalista de la sèrie i usuària habitual de la nostra biblioteca, identifica, gràcies al Fons Xavier Vinader que està dipositat a la nostra biblioteca, a l’autor de l’havanera “El meu avi”, José Luís Ortega Monasterio, com a soci d’un dels principals proxenetes de la Costa Brava.

La investigació deixa al descobert una xarxa de clubs on era habitual explotar menors d’edat, amb més d’un centenar de dones explotades a tot Espanya.

En aquestes imatges podeu veure a la Teresa Ibars, just fa un any, el mes d’octubre de 2023, consultant els fons al Pavelló de la República i essent filmada per un equip de TV3.

I aquí una de les notes manuscrites per Vinader on apareix el nom d’Ortega Monasterio.

Si voleu saber més coses sobre el cas us recomanem visioneu aquesta magnífica docusèrie!


by Deixa un comentari

Exposició “50 anys per Gràcia” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 4 de novembre es va inaugurar al Centre de Cultura Popular La Violeta, del barri de Gràcia de Barcelona, una exposició que commemora el 50è aniversari de l’Associació Veïnal Vila de Gràcia, degana de les entitats d’aquest caire al districte.

La mostra porta per títol 50 anys per Gràcia i es podrà veure fins al 30 de novembre.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la cessió de material del nostre fons relacionat amb la temàtica.

Bona part d’aquest material prové del Fons Personal Toni Mañané que conté documents de diverses associacions, organitzacions i entitats polítiques, sindicals, socials i culturals, reunits per aquest periodista i activista cultural (Barcelona, 1957) durant els anys setanta i vuitanta.

Són majoritàriament fotografies i documents com aquests que us mostrem a continuació:

No us ho perdeu! L’entrada és gratuïta!


by Deixa un comentari

Exposició sobre els testimonis de la “Generació TOP” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Enguany es compleixen 60 anys de la creació del Tribunal de Orden Público (TOP) a Espanya, una jurisdicció especial que va comportar un canvi en les formes de la persecució dels delictes polítics durant l’etapa del tardofranquisme.

Per aquest motiu, el passat dia 20 de novembre es va inaugurar a l’Espai Memorial La Model de Barcelona l’exposició Generacions Top: Resistir, protestar, conquerir organitzada per L’Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del franquisme amb la col·laboració, entre d’altres, del Memorial Democràtic, la Fundació Cipriano Garcia, el CEHI Centre d’Estudis Històrics Internacionals, EUROM European Observatory on Memories i la Fundació Solidaritat UB.

Comissariada pels historiadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Gerard Rodríguez i Carlota Vidal, és un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició democràtica espanyola, centrada en la resistència quotidiana i el protagonisme de la gent organitzada.

Es mostra la lluita social per aconseguir drets i llibertats i reivindica la democràcia com a conquesta col·lectiva. A la vegada es convida a la reflexió pública i vindica la memòria democràtica del país, on descobrim com les persones van alçar-se davant la repressió i contra la dictadura, bastint una societat més justa i lliure.

En definitiva, és un homenatge a la gent que va defensar la dignitat i la llibertat en un dels períodes més foscos de la història de l’estat espanyol.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de material divers dels nostres fons relacionat amb la temàtica de la repressió franquista. Aquí en teniu una petita mostra amb diferents tipologies: fulls volants, cartells, adhesius, fotografies…

No us perdeu la visita a aquesta mostra que podeu veure fins al 31 de gener de 2025!


by Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de novembre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja podeu consultar les novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República aquest mes de novembre.

Les trobareu al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Recordeu que podeu feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos a casa tots aquells exemplars que us interessin, amb una novetat important: s’ha posat en marxa el nou servei de préstec consorciat PUC que permet sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya  (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals. 

Com és habitual us fem saber que a la xarxa social Pinterest teniu una presentació de les novetats:

I entre totes volem destacar especialment aquests catàlegs d’exposicions que contenen materials del nostre fons:

Volem aprofitar als professors Carles Viñas i Conrad Vilanou la donació de totes aquestes obres:

I, en darrer lloc, agrair també a Sergi Puyó i Paretas la donació de la nova edició d’aquesta obra:

Bona lectura a tothom!


by Deixa un comentari

Incorporació de nou material al Fons Documents Històrics del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada

El passat mes d’octubre els germans Lluís i Fanny Estapé Castelló van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República material de la fàbrica Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada.


A mitjans del segle XIX, el rebesavi de Lluís i Fanny Estapé, Gerard Estapé Iglesias, va fundar l’empresa Estapé del Masnou (coneguda popularment com a Can Xala) que fabricava veles per a vaixells. En morir, la fàbrica va passar a mans del seu net, Pau Estapé i Maristany (1845-1918), el qual es va associar amb Pere Cros i Casanova de Vilassar de Mar i va ampliar el ventall de productes de veles comercials (teles encerades, tendes per a l’exèrcit, baques per als carruatges i, fins i tot, corretges de lona per a transmissió). La nova empresa, anomenada Estapé, Cros i Companyia, va rebre la medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888. Pau Estapé i Maristany va ser alcalde del Masnou dos cops (l’any 1886 i de 1897 a 1899). L’any 1899 va fundar la Casa Benèfica del Masnou, un asil benèfic dedicat a l’assistència de malalts pobres, ancians i nens desemparats i indigents. Es va casar amb Estrella Millet Oliver i va tenir diversos fills.

Gerard Estapé i Millet, germà de l’avi de Lluís i Fanny Estapé Castelló, va instal·lar l’empresa al Passeig de Sant Joan de Barcelona l’any 1912 i es va associar amb les fàbriques Canut y Gracia. Així va néixer Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima, unes Fábricas de hilados algodón de lonas y lonetas, tintorería, manufactura de toldos, marquesinas, tiendas de campaña, banderas, etc. etc.

Durant la Guerra Civil espanyola l’empresa va ser col·lectivitzada per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936 i va passar a anomenar-se Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada. Cada una de les seccions (tintoreria, teixits, filats, despatx, etc.) va passar a formar part de la Indústria de Guerra i va estar subjecta a un Comitè de control, organisme que va assumir les funcions de l’antic consell d’administració.

En acabar la Guerra Civil espanyola, es va fer un inventari de bens i sembla que l’empresa va passar gairebé tota a mans de l’empresari Gracia. Només Joan Estapé Millet, germà de Gerard Estapé i avi de Lluís i Fanny Estapé, es va quedar a l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima com a treballador. L’empresa va seguir funcionant fins que l’any 1971 va ser destruïda per un incendi.

El fons conté:

  • Documentació diversa relacionada amb l’activitat de l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima (publicitat, catàleg de productes, expedient relacionat amb els treballs realitzats per a les Fires Oficials de Mostres de Barcelona celebrades entre els anys 1923 i 1925, etc.) des de finals del segle XIX fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola.
  • Documentació diversa generada i rebuda per Estapé, Canut i Gracia, E.C., durant els anys en què va estar col·lectivitzada: comunicat per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936, creació del Comitè de Control Obrer, convocatòria d’una Junta per a nomenar els membres del Consell d’Empresa, correspondència i comunicacions entre el Comitè d’Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya i l’Empresa Col·lectivitzada, correspondència i comunicacions diverses entre les organitzacions sindicals (UGT, CNT, CADCI, etc.) i l’Empresa Col·lectivitzada relacionats amb les condicions laborals dels treballadors, etc.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie, ocupa 0’10 metres lineals, abasta cronològicament els anys 1871 fins al 1941 i ja es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.


by Deixa un comentari

Exposició: “Pere Calders. Escriptor i dibuixant” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 7 de novembre es va inaugurar, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, l’exposició Pere Calders. Escriptor i dibuixant, comissariada per Julià Guillamon (Barcelona, 1962) escriptor i crític literari, especialista en la història cultural dels anys trenta del segle XX.

La mostra, que ha estat organitzada per Biblioteques de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una aportació al coneixement de l’obra de Pere Calders (Barcelona, 1912 – 1994) i a la cultura dels anys trenta.

Hi trobem publicitat, humor gràfic, literatura, periodisme i disseny, en un relat que canvia la manera d’entendre les relacions entre escriptura i dibuix, en una època daurada de la creació barcelonina.

Calders, conegut per llibres com Cròniques de la veritat oculta (1955) i Ronda naval sota la boira (1966) s’ha convertit en un dels clàssics de la literatura catalana del segle XX. Acabada la Guerra Civil espanyola es va exiliar i va viure a Mèxic entre 1939 i 1962. Va escriure nombrosos articles sobre la relació entre el món mexicà i el món dels exiliats.  

Precisament en aquesta exposició, s’han reunit molts materials inèdits de l’època de l’exili de l’escriptor. Calders va treballar com il·lustrador del Diccionario Enciclopédico UTEHA, dissenyador de llibres i va tenir muntar un estudi de publicitat que feia anuncis de mobles i cerveses.

Guillamon i el dissenyador de l’exposició Àngel Uzkiano, també són autors del llibre que acompanya l’exposició, editat per Barcelona Llibres, el segell editorial de l’Ajuntament de Barcelona, amb més de 300 il·lustracions d’aquesta faceta menys coneguda de Calders: dibuixant publicitari, ninotaire, dissenyador de cobertes de llibres i autor de gravats d’enciclopèdia. Tot plegat és fruit d’un treball de recerca que ha permès recuperar un munt de dibuixos inèdits i, sobretot, lligar caps entre l’obra literària i l’obra gràfica.

Una bona part de la recerca s’ha fet a través dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que compta amb una de les col·leccions de premsa d’exili més importants.


La presentació del llibre es farà el pròxim 26 de novembre, a les 18.30 hores. A la mateixa biblioteca Jaume Fuster.

L’exposició es podrà visitar fins al 27 de gener de 2025. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Estrena de la sèrie “Asalto al Banco Central”amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  

Avui divendres dia 8 de novembre s’estrena a la plataforma Netflix la sèrie Asalto al Banco Central dirigida per Daniel Calparsoro, produïda per Brutal Media i que narra, en cinc episodis, un cas real succeït a Barcelona, el 23 de maig de 1981.

Havien passat tres mesos exactes des de l’intent de cop d’estat al congrés dels diputats, quan onze homes encaputxats van entren a la seu del Banc Central a la Plaça Catalunya. El que comença com un espectacular atracament aviat es converteix en un autèntic desafiament per a la recent democràcia espanyola.

Els atracadors retenen més de 200 ostatges i amenacen de matar-los si el govern no accedeix a alliberar el coronel Tejero i altres tres responsables del 23F. La situació s’allargà pràcticament 37 hores.

Protagonitzada pels actors Miguel Herrán, María Pedraza i Hovik Keuchkerian, narra la història d’aquest grup d’homes armats i paral·lelament la d’una periodista que intenta esbrinar els veritables motius dels assaltants.

 Els motius d’aquest assalt no han estat completament esclarits i les hipòtesis van des de l’intent d’atracament a l’obtenció de documents comprometedors entorn dels fets del 23-F.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material d’arxiu, majoritàriament cartells i adhesius que es poden veure en diferents ambients de la trama.

Aquí teniu una mostra d’alguns dels materials que hem deixat:

No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Inauguració de l’exposició: “Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia”, amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 3 de novembre es va inaugurar l’exposició Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia, amb motiu del 50è aniversari de la fundació del sindicat Unió de Pagesos organitzada pel Memorial Democràtic i amb la col·laboració del Museu de la Terra i de la Fundació Carulla.

Comissariada per l’historiador Guillem Puig Vallverdú, aquesta exposició s’emmarca dins de la Jornada del 50è Aniversari de la Unió de Pagesos que ha tingut lloc a l’Espluga del Francolí.

L’Organització Sindical Espanyola, més conegut popularment com a Sindicat Vertical va ser l’única organització sindical legal a Espanya durant el franquisme.

Al camp, aquest sindicalisme vertical es coneixia com a Hermandad de Labradores y Ganaderos i ocupava, els locals de les antigues cooperatives agràries.
A finals de la dècada de 1960, van sorgir les primeres organitzacions agràries independents de l’estructura del sindicat vertical. Aquestes organitzacions van tenir el primer intent de reorganització amb Comissions Pageses, el sindicalisme agrari impulsat pel PSUC el Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Les lluites del sector, encara territorialitzades, van prendre una nova dimensió amb les conseqüències de la crisi del petroli de 1973, i van acabar confluint el 1974 per donar una resposta unitària als problemes als quals s’enfrontaven la majoria de pagesos catalans.

El Manifest de Pontons, del 3 de novembre de 1974, va significar un nou impuls per a les lluites agràries, que, des d’aleshores, es van articular a través de la Unió de Pagesos. Aviat els problemes sectorials es van vincular amb l’existència de la dictadura. Posar-hi fi es va entendre com la manera de revertir aquella situació. Calia democratitzar les institucions al camp, començant per un moviment sindical real, que no tingués res a veure amb les Hermandades, i on les Cambres Agràries fossin l’expressió de la realitat de cada territori.

El primer congrés va tenir lloc el 28 de novembre de 1976 a l’Espluga de Francolí, que va aplegar uns 2.000 pagesos sota el lema “Volem viure de la terra”.

La mobilització i la formació de la Unió de Pagesos van forjar uns nous quadres dirigents que, en molts casos, van contribuir, també, a la democratització dels ajuntaments quan es van presentar per diferents candidatures a les eleccions municipals de 1979.

El mig segle del Manifest de Pontons ofereix l’oportunitat per visualitzar aquesta contribució a la construcció de la democràcia i al desmantellament del règim franquista al camp, però sobretot permet situar al focus de la història una pagesia que va retrobar l’autoestima i la dignitat devastades per la dictadura.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de nombrós material sobre la Unió de Pagesos que es troba als nostres fons bibliogràfics, hemerogràfics i d’arxiu: adhesius, fulls volants, cartells…

L’exposició es podrà veure a la Sala Maria Font del Museu de la Terra de l’Espluga de Francolí fins al 25 de febrer de 2025. No us la perdeu!