Després de gairebé trenta anys al Pavelló de la República avui, dilluns 30 de setembre de 2024, serà el seu darrer dia de treball.
La Lídia ha estat una figura clau a la biblioteca. Dedicació i passió per la feina la defineixen a la perfecció!
Amb una capacitat de treball envejable, durant tot aquest temps ha fet múltiples tasques: principalment ha estat la responsable de l’hemeroteca i, a més, ha gestionat les adquisicions, el préstec, els intercanvis de llibres amb institucions, entre moltes altres coses.
Ha estat una magnífica companya, sempre disposada a col·laborar en qualsevol projecte i amb infinitat d’idees innovadores.
El seu somriure amable ha fet que la biblioteca sigui un lloc especial i ens ha ajudat a sobre portar el dia a dia.
La seva passió pel teatre, el cinema, la lectura, la història i els viatges és contagiosa. Ens deixa una empremta inesborrable i un estímul per a tots nosaltres.
Ara que comença aquesta nova etapa de la seva vida, li desitgem el millor. Que gaudeixi de cada moment, que trobi noves fites i que continuï inspirant a tots els que l’envoltem amb la seva expertesa i saber fer.
La biblioteca no serà el mateix sense tu.
Gràcies per tot, Lídia. Et trobarem molt a faltar, però estem contents per tot el que t’espera!
Recentment, s’han incorporat dues noves col·leccions a la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu, en accés obert, de col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.
Entre els documents, que constitueixen un important testimoni de la intensa activitat editorial del Govern de la Generalitat i dels anys més convulsos de la II República Espanyola, hi ha textos del Comissariat de Propaganda, butlletins de les conselleries, publicacions periòdiques i autors com Anna Murià, Carles Riba, Pere Calders, Carles Rahola, Apel·les Mestres, Josep Obiols o Lola Anglada. Els publicats amb el nom de Butlletí de la Generalitat de Catalunya, inclouen, per exemple, les disposicions generals sobre assistència social, protecció o enderroc d’edificis afectats pels bombardejos, aspectes mèdics de la guerra química, consells sanitaris, programes per a la instrucció militar dels ciutadans.
L’objectiu de la digitalització és preservar i difondre aquestes obres i, al mateix temps, posar en evidència la tasca de “transformació democràtica, social, econòmica, territorial, cultural i educativa” de la Generalitat en el període republicà.
La col·lecció es complementa amb la que pertany a la Biblioteca de Catalunya, també consultable a la Memòria Digital de Catalunya.
Inclou una selecció del material gràfic produït per aquest artista, nascut a Sevilla l’any 1905 i mort a Barcelona el 1956. També hi ha algunes entrevistes realitzades per Gabriel Gómez, fill d’Helios Gómez, a diversos personatges relacionats amb la seva vida i obra, com Abel Paz, Emili Granier Barrera, Joaquim Ventalló, Josep Bartolí, Eduard Pons Prades, Josep Tarradellas i Luís Romero, entre d’altres.
Les gravacions estan fetes en condicions molt precàries i amb una infraestructura molt casolana, per tant, són habituals els sorolls, els talls, etc. Malgrat això, l’interès històric del contingut justifica a bastament la creació d’aquesta fonoteca digital.
Des del punt de vista històric, aquest material constitueix una font molt important per a conèixer més a fons la vida i l’obra d’aquest sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano, representant de l’avantguarda artística de principis del segle XX.
Amb aquestes dues, són un total de deu les col·leccions amb fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que es poden trobar a la Memòria Digital de Catalunya. Aquí teniu el llistat:
Els gegants són unes figures de gran alçada sorgides en el context de les processons de Corpus del segle XV que, amb els pas del temps, van adquirir un caràcter festiu i popular.
Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República volem sumar-nos a la celebració, recordant-vos que al nostre catàleg podeu consultar nombrosa bibliografia sobre la història d’aquesta festivitat o bé relacionada amb aquesta matèria.
En el programa d’actes de l’any 1959 que conservem al nostre fons bibliogràfic, hi ha unes meravelloses il·lustracions fetes pel pintor i dibuixant Evarist Mora (1904-1987) i amb algunes xilografies del gravador Antoni Ollé Pinell (1897-1981).
Aquest programa va ser editat per l’Instituto Gráfico Oliva de Vilanova, i és, sense dubte, una petita joia del nostre fons!
Com veieu els gegants i capgrossos tenen també un protagonisme destacat!
Es tracta d’una sèrie documental que narra les històries personals dels avis de persones conegudes dins l’àmbit mediàtic i cultural català durant la Guerra Civil i la immediata postguerra.
El periodista Eloi Vila és el presentador i motor de la recerca de totes les històries. Els personatges convidats viatgen amb ell per descobrir com van viure els seus avantpassats aquells anys convulsos.
El programa destaca per la seva capacitat de combinar elements documentals amb entreteniment, oferint una visió íntima i emotiva dels efectes de la guerra en les famílies catalanes. Cada capítol porta els espectadors a un viatge al passat, revelant vivències i records que sovint han quedat silenciats durant dècades.
Són moltes les persones que, durant el llarg i obscur període de la dictadura franquista, no van parlar de la guerra: per por, prudència o simplement per voler oblidar un dels episodis més sagnants de la història del nostre país.
Quanta guerra!, no només proporciona una perspectiva històrica, sinó que també fomenta la reflexió sobre les conseqüències humanes dels conflictes bèl·lics.
Les generacions posteriors volen saber que va passar i és per això que programes com aquest serveixen per preservar la memòria històrica.
Les tasques de recerca i guió d’aquesta producció han anat a càrrec de la historiadora Núria Borniquel i el periodista Toni Tortajada.
En el segon capítol, per exemple, la periodista Raquel Sans reviu la història de la seva àvia Carme des de Lleida, on va començar a fer d’infermera l’any 1937, fins que va passar la frontera francesa amb tot de soldats ferits, el gener del 1939.
Per contextualitzar el tema de la sanitat durant la guerra i el paper de les infermeres van venir a consultar el nombrós material que tenim als nostres fons.
De fet, el llibre que l’Eloi regala a la Raquel sobre les infermeres catalanes el podeu trobar a la biblioteca així com material gràfic com aquest:
Si encara no heu vist els nous capítols recordeu que els podeu recuperar a la plataforma 3CAT.
Esperem que siguin tot un èxit com en l’edició anterior!
El passat mes de juny, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, a través de Josep Cònsola, activista, escriptor i professor de la Universitat Comunista dels Països Catalans, una col·lecció de 94 fotografies de murs i parets de la ciutat de Barcelona pintats per partits polítics, sindicats i entitats socials diverses entre els anys 1977 i 1978 i que van formar part de l’exposició “Quan les parets parlaven. Una mostra d’art militant”.
La Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) és un projecte formatiu fundat l’any 2007 com una aposta en formació política i ideològica al servei de l’esquerra revolucionària dels Països Catalans. Basada en quatre cursos, distribuïts en quatre anys, té com a objectiu ser una eina per a resoldre la necessitat de formació sòlida en teoria marxista i en clau de Països Catalans. El projecte va néixer després d’un procés de reflexió entorn de la necessitat expressada des de 1998 per l’Esquerra Independentista de cercar una proposta docent que pogués ser útil a totes aquelles persones i organitzacions que, des del sindicalisme, l’ecologisme, l’associacionisme veïnal, la fàbrica, el camp, els centres educatius, la lluita feminista o en qualsevol altre marc de la lluita de classes, lluitessin activament pel socialisme i la independència dels Països Catalans. Té com a propòsit, per tant, contribuir a superar les mancances i dèficits en aquest àmbit, proporcionant elements per a l’anàlisi i la transformació de la realitat. A més del seu portal web, disposa d’un campus virtual i també d’una biblioteca, hemeroteca i filmoteca digitals, i compta amb professorat de diversos àmbits acadèmics, com historiadors, economistes, metges, agricultors, filòsofs i sindicalistes. Té com a professors, històrics militants de l’esquerra independentista i activistes com Josep Cònsola, autor de l’exposició “Quan les parets parlaven. Una mostra d’art militant”.
El fons consta de 94 fotografies, 49 de les quals estan emmarcades, de murs i parets de la ciutat de Barcelona, pintats entre els anys 1977 i 1978. Moltes de les parets es van pintar durant la campanya electoral de les eleccions generals del 15 de juny de 1977 amb l’objectiu de demanar el vot per part dels diferents partits polítics o coalicions electorals que es van presentar a Catalunya com: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme, Esquerra de Catalunya, el Front per la Unitat dels Treballadors, Convergència Democràtica de Catalunya, etc. També hi ha diverses fotografies de manifestacions així com de parets pintades amb les reivindicacions característiques d’aquells anys, com les conegudes “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”, “Majoria d’edat i dret a vot als 16 anys”, “Volem l’Estatut”, “Legalització de tots els partits polítics”, etc.
La col·lecció constitueix una font curiosa i molt interessant per a l’estudi de la transició política a Catalunya i complementa la multitud de documentació existent al nostre arxiu (cartells, adhesius, fulls volants, calendaris, xapes i material gràfic divers) relacionada amb els moviments socials i amb la propaganda electoral durant els primers anys de la democràcia a Catalunya.
Comencem aquest curs 2024-25 amb nova pàgina web!, que s’ha dut a terme dins el projecte de renovació de la web del CRAI de la Universitat de Barcelona, amb una imatge molt més moderna i orientada a les necessitats d’informació dels nostres usuaris.
Encara hi estem treballant, per tant, si trobeu alguna visualització que no quadra o enllaços trencats demanem disculpes per les molèsties que us puguem ocasionar!
Demà celebrem la Diada nacional de Catalunya, i, com cada any, ens agrada mostrar-vos material del nostre fons relacionat amb aquesta data tan significativa.
Enguany ho fem amb aquest fulletó: un recull de poesies patriòtiques d’autors catalans tan destacats com Bonaventura Carles Aribau, J.V.Foix, Frederic Soler “Pitarra”, Salvador Espriu o Joan Salvat Papasseit, editat l’any 2006 pel Club d’Opinió Jaume Llavina de Mataró.
Recordeu que al nostre compte de Pinterest trobareu més material sobre l’Onze de setembre: amb una selecció de documentació, adhesius, cartells i fotografies.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 