Deixa un comentari

Publicacions amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Queden pocs dies perquè arribi la Setmana Santa! Us mostrem les darreres publicacions que han arribat a la nostra biblioteca i que han estat elaborades amb material del nostre fons per si voleu escollir alguna lectura per aquestes vacances. Segur alguna us pot interessar!

 


  • Barra, Jordi. Víctimes : 1936-1945. [Barcelona] : Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, [2018]. Amb imatges de diferents materials del nostre fons: cartells, fulletons…


  • Poesia Brossa / [textos:] Teresa Grandas, Pedro G. Romero. MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2018. Amb cartells del nostre fons.





  • La Batalla de l’Ebre: un ríu de sang / Josep Sánchez Cervelló, Pere Clua Micola ; pròleg de Josep Maria Solé Sabaté ; amb la col·laboració de: Daniel Arasa Favà, Ramon Arnabat Mata, Carles Hervàs Puyal, Juan Carlos Losada Malvárez, Maria Lourdes Prades Artigas. Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, 2018. Amb imatge d’un cartell del nostre fons.



  • Izard, Miquel. Gobernar, coordinar o prevaricar. Associació Cultural el Raval “El Lokal”. 2019. Amb diverses imatges de cartells, fulls volants i revistes del nostre fons.


Bona Setmana Santa a tothom!


Deixa un comentari

Acord de col·laboració entre GRIEGC i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 18 de gener de 2019 el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va signar un acord de col·laboració amb el GRIEGC, el Grup de Recerca i Investigació d’Espais de la Guerra Civil.

El GRIEGC neix  el 2014, any que coincideix amb la commemoració del  75è aniversari del final de la Guerra Civil, com a projecte que té la missió de recuperar, estudiar i catalogar el patrimoni cultural i social d’un dels conflictes més rellevants que van succeir al segle XX a nivell europeu i el més important a nivell nacional: la Guerra Civil Espanyola.

Les activitats que duen a terme, entre d’altres, són l’estudi, investigació i catalogació de tot tipus de restes patrimonials. Desenvolupen també una tasca educativa mitjançant conferències, visites guiades i articles en revistes científiques i de caràcter docent.

Així mateix, també ofereixen serveis en àmbits de recuperació, gestió, assessorament, difusió i organització d’actes que giren al voltant del patrimoni estudiat.

L’acord, signat per la responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Lourdes Prades, i per la directora del CRAI de la Universitat de Barcelona, Judith Casals, amb Adrián Cabezas, membre fundador del GRIEGC, estableix  punts clau com l’intercanvi de publicacions i duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques i la difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades per ambdues entitats.

A tall d’exemple direm que precisament Adrián Cabezas ha donat el seu darrer llibre sobre La guerra civil al coll de Balaguer, comarca del Baix Camp i ja el podeu consultar al nostre catàleg!

Celebrem aquest acord que estem segurs serà una iniciativa productiva per ambdues institucions!


Deixa un comentari

40è aniversari de les primeres eleccions municipals

Fa 40 anys, un dimarts 3 d’abril de 1979, es van celebrar les primeres eleccions municipals i es van constituir els primers ajuntaments democràtics a l’estat espanyol, després de quatre dècades de dictadura franquista, amb alcaldes nomenats a dit i regidors triats pel sistema de representació de terços del franquisme (sindical, familiar i corporatiu).

A Catalunya, la participació va ser d’un 61, 5 %. El partit més votat va ser el dels socialistes, el segon, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i el tercer, Convergència i Unió. Per nombre de regidors i alcaldes, el primer lloc el va ocupar  la federació nacionalista, però, a les ciutats més importants (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i les grans ciutats de l’àrea metropolitana), els alcaldes van ser del PSC o del PSUC.

A l’estat  espanyol, la participació va ser també d’un 61 % i escaig i el partit que va obtenir més vots i regidors fou la Unió de Centre Democràtic (UCD), que havia guanyat també les eleccions generals espanyoles del mateix any. No obstant, a moltes ciutats importants (Madrid,  València, Saragossa, Palma, Màlaga i Múrcia) els  candidats a l’alcaldia d’UCD van ser desbancats per coalicions d’esquerra formades pel Partit Socialista Obrer Español PSOE i el Partit Comunista d’Espanya (PCE).

Mostrem un recull de documents que van generar aquests partits polítics amb motiu de la campanya electoral: díptics, cartells, programes electorals, adhesius, cartells, etc. i altres documents relatius a les candidatures i al mateix procés electoral.

Esperem que us agradi!


Deixa un comentari

El film “La dona del segle” i el documental “La Sagi una pionera del Barça” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Dins el marc de la programació especial que TV3 va emetre el passat dia 8 de març per commemorar el Dia Internacional de les Dones, vam poder veure, dins l’espai de “La gran pel·lícula” l’estrena del film  La dona del segle, produït per Televisió de Catalunya, Distinto Films, RTVE i en coproducció amb Voramar Films i À Punt Mèdia, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La pel·lícula, basada en la novel·la de Margarita Melgar: La mujer del siglo i dirigida per Sílvia Quer,  se situa als magatzems El Siglo, el paradís del luxe de la Barcelona del 1919. S’inaugura l’exposició d’Isidre Nonell, el pintor dels marginats, una aposta atrevida i polèmica de Clara Morgadas, la directora de l’establiment. Per error, confonen Consuelo Deulofeu amb una de les dependentes. La jove se’n surt tan bé d’aquest malentès que li acaben oferint feina. Però hi ha un problema: les ” sigleres ” són noies de casa bona, i ella és una òrfena a qui van abandonar a la Casa de la Caritat. Tot això situat en la Barcelona convulsa del moment i amb un esdeveniment que marcarà el futur de tots els treballadors del país: la vaga de la Canadenca.

Precisament informació i documentació sobre la vaga de la Canadenca és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha aportat a aquesta pel·lícula.

El conflicte va començar al gener de 1919 quan l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power (coneguda per «La Canadenca» per ser de capital canadenc), va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. És significativa la rellevància d’aquesta vaga, molt ben preparada tot i ser improvisada, ja que hi havia l’absència dels principals líders sindicals empresonats al buc cuirassat Pelayo al port de Barcelona.

El resultat va ser l’ acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores, l’alliberament de la majoria dels presos, increments salarials, la capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadaments. Tot un èxit.

Si us la vau perdre, encara es pot veure a TV3 alacarta.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat també en la producció del documental La Sagi, una pionera del Barça, que es va poder veure el passat dia 12 de març al Sense Ficció , espai que, precisament durant el mes de març, i coincidint amb el seu desè aniversari, ha centrat els seus treballs en les dones.

Es tracta d’una coproducció de Televisió de Catalunya, el FC Barcelona i Minoria Absoluta, dirigida per Francesc Escribano i Josep Serra Mateu.

L’actriu Anna Sahun dona vida a Anna Maria Martínez Sagi, una dona independent i moderna que va ser esportista, principalment va destacar en el llançament de javelina, poeta i periodista, una personalitat avançada al seu temps que va lluitar per la seva independència en un moment històric com la Segona República i que va acceptar també, l’any 1934, un càrrec a la junta del Barça amb la condició de poder millorar la situació de les dones a través de l’esport, especialment de les treballadores, molt castigades per l’ambient insà de les fàbriques.

Va dimitir al cap d’un any, incompresa per un ambient masculí que no entenia la seva militància feminista. Una dona a la directiva del Barça no es tornaria a donar fins més de 70 anys després!

Acabada la Guerra civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i, més endavant, cap a la dècada de 1950, als Estats Units, on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Quan a finals dels 60 va tornar, es va trobar una Catalunya a la qual no es va poder adaptar mai.

El documental ressegueix les seves passes cercant aquelles persones que la van conèixer, alhora que també busca estudiosos de la seva obra. No us el perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Cercant la llibertat: 1968-2018” al Castell de Montjuïc, amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat  27 de novembre de 2018 el Castell de Montjuïc acull l’exposició Cercant la llibertat: 1968-2018. La mostra forma part del projecte europeu “In Search of Freedom”, liderat per l’editorial eslovena Beletrina i representat a Barcelona per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona .

El projecte se centra en la comprensió històrica i contemporània de les protestes dels anys 60 i 70 a Europa, emfatitzant les particularitats de les lluites viscudes al territori espanyol, a Polònia i a l’antiga Iugoslàvia.

La gent que va viure les penúries de la Segona Guerra Mundial es sorprengueren amb les protestes dels estudiants d’arreu d’Europa que l’any 1968  lluitaven a favor de diversos ideals polítics. No podien entendre les aspiracions d’aquells joves que anhelaven un món diferent.

En l’actualitat  segueix creixen la desigualtat social i sembla que tot allò que es plantejava en les revoltes de 1968 segueix vigent.

Un dels objectius de l’exposició, comissariada per Kaja Sirok, directora del Museu Nacional d’Història Contemporània d’Eslovènia, és intentar comprendre millor el passat recent i fomentar el canvi en el futur. Els seus promotors expliquen que “reexaminant el missatge del 1968, es promou la importància de la memòria i una societat civil animada i independent en la configuració de la democràcia”.

El material seleccionat per la mostra inclou 31 fotografies de fons catalans, espanyols, eslovens i polonesos, a més de reproduccions de diaris, pancartes i un document audiovisual que recull algunes de les manifestacions de l’època en els tres territoris.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat novament amb l’EUROM amb la cessió d’una bona quantitat de material del nostre fons per a ser reproduït: fulls volants, fotografies, portades de publicacions periòdiques i monografies i també adhesius com:

 

Podeu consultar aquest enllaç amb diverses imatges de l’espai expositiu i de l’acte inaugural.

Us recordem que podeu visitar la mostra fins el 31 de març. Encara hi sou a temps… No us la perdeu!


Deixa un comentari

La Família Barris visita el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous, dia 28 de febrer, es va poder veure a La Família Barris de Betevé, un programa dedicat al barri de la Vall d’Hebron i el CRAI Biblioteca Pavelló de la República  en fou un dels protagonistes!

 

Recordem que La Família Barris, cada dijous, es trasllada a un dels 73 barris de la ciutat de Barcelona per recollir les diverses opinions dels veïns i veïnes que l’habiten i d’aquesta manera analitzen, a peu de carrer i en primera persona, la seva història, la cultura, les curiositats i els temes d’actualitat que preocupen a tots els barcelonins en general.

No és la primera vegada que la nostra biblioteca surt a Betevé. El passat  dia 19 de novembre de 2018 es va emetre una entrevista d’Antonio Baños a Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del portal SIDBRINT, concretament al programa Terrícoles i amb motiu del 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals de la ciutat de Barcelona.

Aquest cop Antonio Baños, un dels presentadors del programa, torna a entrevistar la Lourdes per parlar de l’edifici del Pavelló i de la seva rellevància històrica i arquitectònica. També conversen sobre els fons de la biblioteca i més concretament sobre la nostra col·lecció de cartells de República i Guerra Civil, una de les més importants a nivell mundial.

L’Antonio, gran entusiasta del projecte, pregunta altre cop per SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que gestiona el personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Si us vareu perdre el programa el podeu tornar a veure a la seva web. Us el recomanem!

Agraïm a tot l’equip del programa la seva professionalitat. Ens ha agradat moltíssim el resultat. Ha estat una propaganda fantàstica de la biblioteca, de l’arxiu i del projecte SIDBRINT. Gràcies també a les seves xarxes socials, que ja anunciaven dies abans l’esdeveniment televisiu, estem segurs que hem aconseguit que bona part de la població de Barcelona que no ens coneixia sàpiga que existim!

Us deixem amb un parell d’imatges del rodatge que va tenir lloc uns dies abans.

 


Deixa un comentari

Els nostres usuaris publiquen…

Us presentem una selecció de llibres i publicacions d’alguns dels nostres usuaris que han treballat de valent durant el passat any 2018.

A tots ells els felicitem  i els encoratgem a seguir fent feina!

  • Cattini, Giovanni C. Mitos y tradiciones en la configuración de los nacionalismos. Un debate historiográfico internacional y una aproximación galaico-vasca-catalana (1970-2015). A:  Murguía : revista galega de historia. Núm. 37. Juny 2018Pàg. 125-142.

 

 

 

  • Guillamón, Agustí. Els incontrolats.  A: Catalunya. CGT. Barcelona, nº. 200, març, 2018.  Pàg. 24-27.

 

  • Guillamón, Agustí. Aurelio Fernández.  A: Catalunya. CGT. Barcelona, nº. 201, abril, 2018.  Pàg. 24-27.

 

  • Guillamón, Agustí. Manuel Escorza (1912-1968).  A: Catalunya. CGT. Barcelona, nº. 205, desembre, 2018 / gener, 2019.  Pàg. 24-25

 

 

I en darrer lloc, a la revista Barcelona quaderns d’història / Institut Municipal d’Història. Barcelona : 2018. Núm 25, trobem:

– Aportacions als estudis d’història de la premsa diària catalana. Josep Maria Figueres. Pàg.19-42

Premsa i poder a la Catalunya contemporània: els Godó i la fundació de La Vanguardia. Pol Dalmau  Pàg. 59-72

Joan Costajussà i Deu, redactor en cap de La Veu de Catalunya i president de l’Associació de Periodistes de Barcelona. Josep Lluís Martín i Berbois. Pàg. 193-204

Octubre de 1917: una herencia en disputa. Treball i La Batalla vint anys després de la Revolució Russa. Lola Harana Torrejón i José Manuel Rúa Fernández. Pàg. 205-216

Josep Maria Tallada en las páginas de La Vanguardia Española (1939-1946). Paola Lo Cascio. Pàg. 231-242

Despidiéndose de un viejo amigo. La prensa de Barcelona ante la experiencia de la República Social Italiana (1943-1945). Alberto Pellegrini. Pàg. 243-254