Deixa un comentari

El centenari de Maria Salvo Iborra: una dona del 36

Avui Maria Salvo Iborra fa 100 anys! Possiblement molts de vosaltres no coneixeu la història d’aquesta dona nascuda a Sabadell filla d’un fuster i d’una minyona.

Us la volem explicar…

La Maria va néixer a Sabadell un 27 de maig de 1920 i va créixer al barri de la Creu Alta. Set anys més tard va marxar amb la família cap a Barcelona, a on es van instal·lar en una porteria del carrer Balmes, al cor de l’Eixample.

La Maria al centre de la imatge acompanyada per Lluís Martí Bielsa i Antonia Jover

L’any 1935, just abans de començar la Guerra Civil, va freqüentar els centres culturals d’Esquerra Republicana de Catalunya , però influïda per la xicota del seu germà gran, finalment va ingressar a les JSUC, les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.

En esclatar la guerra era militant de la UGT i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat els sindicats CNT i UGT. El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC i com a tal participà en la defensa de la Segona República Espanyola.

El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l’exili, però fou empresonada als camps de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d’on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.

La Maria al centre de la darrera fila a la presó

Fou detinguda el 1941 a Madrid per activitats clandestines i fou tancada a la presó de les Corts, on a causa de les tortures que patí, no va poder ser mare.

El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores a Saragossa i després a la presó de dones de Ventas a Madrid. El mes de febrer de 1946 fou condemnada a 30 anys de presó, la major parts dels quals els passà a la presó de Segòvia, tot i que els darrers anys va estar tancada a la d’Alcalá de Henares.

De nou al carrer, l’any 1957, fou desterrada a Santander però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al PSUC i també al moviment feminista.

Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i fundadora el 1997 de l’Associació Les Dones del 36.

La seva biografia és reflectida en el llibre El daño y la memoria: las prisiones de Maria Salvo de l’historiador Ricard Vinyes, professor de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona publicat l’any 2004.

A les seves pàgines podreu descobrir la fotografia dels anys de la guerra on la Maria apareix amb poc més de 16 anys, fotografiada per Francesc Boix, conegut per les imatges que va fer al camp de concentració nazi de Mauthausen.

La Maria Salvo ha rebut la Medalla d’Honor de Barcelona l’any 2003. Va ser anomenada Doctora Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya el 2004. La Generalitat va atorgar-li la Creu de Sant Jordi l’any 2005. 

Des del nostre blog aquest és el nostre homenatge a la Maria i a totes les dones valentes i compromeses com ella. Li desitgem per molts anys i sobretot salut!

I acabem amb aquestes boniques paraules de la Maria:

L’Associació de Dones de 1936

“Quan va començar la guerra, jo no era ni comunista ni socialista. Vaig començar a militar a les Joventuts Socialistes Unificades que s’havien creat un mes o dos abans (…) Primer de tot, s’havia de guanyar la guerra i ajudar a la rereguarda en totes aquelles tasques importants. Puc recordar amb emoció el paper d’aquella generació. Vam aspirar a un món millor, el mateix que la joventut d’avui desitja. No ho vam aconseguir, però no vam assumir la derrota. La prova més evident és que milers i milers de nois i noies van estar empresonades. I a molts i moltes els va costar la vida (…) Desitjo que el record d’aquella joventut sigui un estímul que contribueixi a eliminar les desigualtats existents, i que la llibertat i la pau no siguin una utopia, sinó un dret indiscutible per a tots els pobles.”

Agraïm a Eduard Amouroux, secretari de l‘Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, les imatges i la informació facilitades per l’elaboració d’aquest post.


Deixa un comentari

Exposició “El farcell de la postguerra. Quan la gana aguditza l’enginy (1939-1950)” amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 8 de juny de 2018 es va inaugurar al Museu d’Història de Catalunya l’exposició El farcell de la postguerra. Quan la gana aguditza l’enginy (1939-1950), comissariada pel dissenyador i director editorial Sergi Freixes.

Els tres anys de guerra civil van deixar una economia totalment desorganitzada a l’estat espanyol: el comerç es va paralitzar, hi van haver grans dificultats en els transports i les comunicacions, mancaven matèries primeres, però les fàbriques i tota la maquinària havien restat pràcticament intactes.

Acabada la guerra va començar un període de recuperació econòmica aprofitant les possibilitats que donava una mà d’obra extremadament barata i sense cap opció de protestar per les miserables condicions de vida i treball.

La política econòmica del govern franquista fou desastrosa i va provocar l’aparició d’un mercat negre al marge de l’oficial, en el que calia moure’s per tal d’aconseguir el menjar.  Era convenient tenir bons contactes amb les autoritats, militars, municipals o policials, perquè les coses fossin més fàcils. La majoria de la població vivia en condicions precàries, treballant moltes hores i obtenint pocs diners, amb els que no tenia accés als aliments que proporcionava l’estraperlo, el comerç il·legal que abastava de productes el mercat negre.

Mentre els preus oficials corresponien als cupons adjudicats a les famílies i que eren insuficients –en moltes ocasions ni tan sols es podia comprar el que la cartilla adjudicava–, es podien comprar majors quantitats i altres productes de manera il·legal i a preus molt més alts.

Aquesta exposició vol retre un homenatge a totes aquelles famílies que van viure aquest període, una de les etapes més dures i llargues del nostre país.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi és present amb la reproducció de l’obra  Dia del plato único: español ayuda a tus hermanos  que forma part de la nostra col·lecció de cartells.

L’exposició es podrà visitar fins al 14 d’octubre de 2018 i l’entrada és gratuita! no us la perdeu!


Deixa un comentari

Nova exposició virtual: Franquisme 1939-1975

Acabem de publicar un nou recull temàtic a la nostra pàgina d’exposicions virtuals.

Hem fet una selecció de material relacionat amb l’època del Franquisme, des que va finalitzar la Guerra Civil, l’any 1939, fins que va morir el dictador l’any 1975 i va començar l’etapa de l’anomenada Transició democràtica. Tota la documentació pertany al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

En aquest recull trobareu, en primer lloc bibliografia, separada per aspectes polítics, econòmics i socials, culturals i territorials; tot seguit premsa, dividida entre premsa de caràcter general, político-militar, econòmica i cultural i religiosa.

Trobareu també documentació d’arxiu, cartells i una mostra de material divers del nostre fons on hem inclòs des d’insígnies a roba, clauers, banderes o  llumins.

Per acabar hem fet un llistat dels principals personatges del Franquisme.

Esperem que la mostra us sembli interessant i, sobretot, que la informació us sigui d’utilitat!