Deixa un comentari

L’exili literari català

Durant aquest més de febrer i els propers mesos de març i abril a la llibreria La Central de Barcelona, amb seu al carrer Mallorca, s’està duent a terme el cicle de conferències El dia revolt. La literatura catalana a l’exili. Una visió dotze anys després un curs que presenta una visió actualitzada de diferents històries de l’exili literari català.

L’any 2006 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va tenir lloc l’exposició Literatures de l’exili. En va ser comisari el crític literari Julià  Guillamon. D’aquesta exposició es va editar el llibre El dia revolt. Literatura catalana de l’exili  que va introduir molts elements nous en el coneixement i l’estudi d’aquesta temàtica.

Per primer cop Guillamón va investigar en la majoria de països que van acollir escriptors de l’exili provocat per la Guerra civil espanyola: França, Mèxic, Xile, República Dominicana, Argentina, Cuba i Veneçuela i dona veu als fills de l’exili narrant les experiències dels nens que van acompanyar als seus pares en la diàspora republicana.

Ara aquest curs s’encarrega de donar una visió actualitzada de tot plegat parlant sobre personatges tan coneguts com Mercè Rodoreda, Alexandre Cirici, Carles Fontseré, Xavier Benguerel o Antoni Rovira i Virgili i d’altres menys populars com Maria Antònia Freixes o Rosa Maria Arquimbau. Dels que tornaren de seguida com Carles Riba, Joan Oliver o Enric Cluselles.  Dels reagrupaments familiars i les families partides com el cas de Jaume Pahissa a Buenos Aires. De la comunitat catalana de Mèxic amb Pere Calders, Joan Sales, Josep M. Miquel i Vergés o Odó Hurtado. Dels que van morir a l’exili com el cas de Francesc Trabal, a Xile….

Sens dubte una bona oportunitat per aprofundir en la matèria.

Aprofitant l’avinentesa us volem recordar que dins les col·leccions especials del CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona trobareu la Biblioteca de Josep Manyé i Vendrell ( Barcelona, 1909-2000) una excel·lent representació d’edicions de l’exili literari a París, Buenos Aires, Mèxic, Londres… amb magnífiques primeres edicions del segle XX sobre  història i cultura de la Gran Bretanya, literatura francesa i anglesa, etc.

Manyé, periodista i escriptor,  fou secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola es va exiliar a Gran Bretanya on formà part del nucli d’activistes catalans entorn de Josep Maria Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i JosepTrueta.

Va ser comentarista de la BBC en les emissions per a l’Estat espanyol i hi organitzà emissions en català com els  Jocs Florals de la Llengua Catalana l’any 1947. Fou cofundador de l’Anglo-Catalan Society i també corresponsal a Londres dels diaris Clarín de Buenos Aires, Excelsior de Mèxic i de l’Avui, i col·laborà habitualment a Destino, amb el pseudònim de “Jorge Marín”.

En retornar a Catalunya  va ser guardonat amb diversos premis  com l’ Ondas l’any 1971 o la Creu de Sant Jordi l’any 1987.

Podeu consultar les obres sobre aquest autor o bé les  obres que va escriure al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Recordeu també que l CRAI Biblioteca del Pavelló de la República té una una exposició virtual del seu fons bibliogràfic i documental sobre l’Exili. Hi podreu trobar un Mapa interactiu de l’exili permet que permet accedir a la col·lecció de premsa de l’exili de cada país relacionat que actualment es troba en fase de remodelació. Us avisarem quan tinguem una nova versió actualitzada i amb noves prestacions!

 


Deixa un comentari

Imatges acolorides del Pavelló de la República

Fa uns quants dies, a través de Twitter, vam descobrir unes imatges acolorides del Pavelló de la República. Són fotografies que provenen de diferents arxius i que ens mostren l’edificació original del pavelló en el context de l’Exposició Universal de París de l’any 1937.

Ens van encantar i per això hem volgut fer un recull de totes elles per mostrar-les en el nostre blog on sovint parlem d’aquest magnífic exemple d’arquitectura racionalista que és la seu de la nostra biblioteca i arxiu.

Comencem amb una imatge d’uns visitants que contemplen el passeig central de l’exposició, una fotografia de l’Archivo Roger-Viollet/LAPI i unes altres dues que corresponen als pavellons d’Alemanya, obra de l’arquitecte de Hitler, Albert Speer i de la URSS, amb el grup escultòric realitzat per l’artista Vera Mujina, que es trobaven situats un davant de l’altre. Aquestes pertanyen al llibre Exposition internationale des Arts et Techniques appliqués à la vie… editat a Paris el mateix any 1937 amb fotografies dels germans Gorsky i que constituí l’àlbum oficial de l’exposició.

 

 

En aquesta mateixa publicació trobem altres imatges amb els pavellons del Regne Unit i Canadà o els de les colònies franceses. També una curiosa recreació d’un poble típic francès i una d’encara més curiosa que és la imatge de la llar d’infants que hi havia al recinte.

Pel que fa a les fotografies concretes sobre el Pavelló, la primera mostra part de la reixa del pati i l’escultura de l’artista Alberto Sánchez Pérez (Toledo, 1895 – Moscou, 1962) que porta per títol El poble espanyol té un camí que condueix  a una estrella i que tenia més de 12 metres d’alçada. Després, l’entrada al pavelló amb la Banyista, escultura de Francisco Pérez Mateos (Barcelona, 1903 – Madrid, 1936), artista que va morir al front i al qual se li va retre homenatge al mateix pavelló, i la rampa que dona accés al segon pis.

La fotografia següent mostra la terrassa de sortida del recinte, amb imatges de diversos cartells i tot seguit ens situem a l’interior de l’edifici, a l’entrada del segon pis, on veiem un panell amb una cita del Quixot: On doit exposer sa vie pour la liberté  i un fotomuntatge sobre el paper de la dona durant la República.

Tot seguit una imatge d’una sessió de cinema de les Misones Pedagógicas, el projecte cultural solidari impulsat pel govern de la República, un altre fotomuntatge sobre la importància de l’agricultura amb uns treballadors fent tasques tècniques i una vitrina dedicada a la memòria de Federico García Lorca, el poeta andalús que va morir executat l’any 1936 després de la revolta militar de la Guerra Civil espanyola.

Més fotomuntatges amb l’obra cultural del govern de Catalunya. Ens agrada especialment la imatge on es veuen els treballs de muntatge del recinte de la planta baixa. Allí podem observar que el Guernica ja es troba col·locat al seu lloc i que s’està acabant de muntar la Font de Mercuri d’Alexander Calder. A la imatge general del pati vista des del lateral de l’escenari tornem a contemplar la font, ja acabada, i les butaques de Torres Clavé davant de l’escenari.

 

Veiem la cabina de projecció que es troba situada a l’exterior i un operari rematant el muntatge de la façana del pavelló amb panells que promocionaven l’obra educativa del govern de la Segona República. Una darrera imatge torna a mostrar l’obra escultòrica d’Alberto Sánchez des d’un lateral del pavelló.

 

Esperem que us agradin!


Deixa un comentari

El CEDOBI Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales

Ja fa uns quants anys, us vam parlar del conveni de col·laboració que van signar la Universitat de Barcelona amb l’Instituto de Estudios Albacetenses “Don Juan Manuel” (IEA)de la Diputació d’Albacete.

Dintre d’aquesta magna institució, la col·laboració se centra principalment en el CEDOBI (Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales) vinculat alhora a la Universidad de Castilla-La Mancha (UCLM) i consisteix en un seguit d’iniciatives i activitats com són l’intercanvi de publicacions, la difusió d’activitats, projectes conjunts de digitalització i preservació de documents, etc.

El CEDOBI és un centre d’investigació especialitzat en les Brigades Internacionals. Preservar la memòria dels brigadistes i ampliar el coneixement científic de les Brigades Internacionals i de la Guerra Civil espanyola és la seva missió. Francisco Alía Miranda, historiador de la UCLM i Antonio Selva Iniesta, també historiador, director del IEA en són els directors.

La seva seu és a la ciutat espanyola d’Albacete. I no és per casualitat.

Albacete va ser, durant la Guerra Civil, la seu de la Caserna General i centre de formació de les Brigades Internacionals. Milers de voluntaris  van arribar a Espanya procedents de tot el món per lluitar contra el feixisme amb l’exèrcit de la República. Per aquest motiu la ciutat d’Albacete ha esdevingut el centre de la memòria mundial de les Brigades Internacionals.

Enguany han actualitzat la seva pàgina web: una magnífica eina d’informació on es poden trobar notícies sobre la institució, les darreres publicacions, l’accés a la base de dades de brigadistes i a altres recursos digitals com, per exemple, al codi qr que dona accés a  tots els brigadistes que es troben a la fossa comuna del cementiri d’Albacete. Recordem que el passat dia 14 de març de 2019, per iniciativa del mateix CEDOBI, es va col·locar una placa en record als homes que van ser enterrats a aquest cementiri. En aquesta placa hi ha informació sobre la seva nacionalitat i la data en què van morir. A la base de dades de SIDBRINT es pot fer la cerca i us sortirà el llistat!

Ens agrada especialment un recurs digital que han creat amb el google maps on es poden trobar tots els memorials dedicats a la Guerra Civil espanyola i a les Brigades Internacionals que hi ha arreu del món:

Feu-hi un cop d’ull: segur que us agradarà. Conté un gran nombre d’imatges amb monuments realment impressionants.

Des del nostre blog felicitem els companys del CEDOBI per la feina feta i esperem seguir col·laborant amb ells durant molt de temps!


2 comentaris

Imatges inèdites del Pavelló de la República

La nostra biblioteca té el privilegi d’ocupar l’emblemàtic edifici del Pavelló de la República. Us hem parlat repetides vegades sobre la historia de l’edifici en altres posts del nostre blog i concretament sobre la reconstrucció de l’any 92 que es va fer amb motiu dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona.  Fins i tot tenim una pàgina web amb una síntesi històrica i una recopilació bibliogràfica i documental!

Avui us volem mostrar unes imatges inèdites del fons personal d’Emili Martínez Escrig, pare d’una de les nostres companyes, que han estat cedides perquè formin part del nostre arxiu gràfic.

Daten del mateix any 1992 i en elles es pot veure la façana de l’edifici guarnida amb la intervenció efímera de Joan Brossa que portava per títol Poema Visual transitable en tres temps (1984)

Recordeu que el pavelló es va inaugurar el dia 19 de juliol de 1992 i fins el dia 11 de setembre d’aquell mateix any s’hi va poder veure una exposició sobre la renovació que va patir la ciutat de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics.

En aquestes imatges es poden veure els panells d’aquesta exposició així com algunes de les obres que van ser exposades com una escultura de l’artista colombià Fernando Botero.

Esperem que us agradin!


Deixa un comentari

Presentació del llibre “Memòries del Districte. Horta Guinardó” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tornem del parèntesis de Setmana Santa comunicant-vos que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha participat activament en un llibre que recull un seguit d’experiències personals de gent que viu al barri d’Horta i del Guinardó  i que forma part de la col·lecció Memòries del Districte editada per l’empresa Aigües de Barcelona.

L’acte de presentació del llibre es va dur a terme el passat dimecres, dia 29 de novembre de 2017, al Foment Hortenc.

Per l’elaboració d’aquesta obra es van realitzar tot un seguit d’entrevistes a gent que viu o treballa al barri, ciutadans de Barcelona que expliquen les seves vivències en primera persona.

Des de personatges il·lustres com la Roser Capdevila, il·lustradora i mare de Les Tres Bessones, a  l’associació de veïns,  passant pels comerciants, entitats de caràcter esportiu, etc., s’han anat recollint testimonis que aporten una nova mirada sobre la gran metròpoli barcelonina.

La responsable de la nostra biblioteca, la Lourdes Prades, ha aportat també el seu punt de vista, a partir de l’entrevista que li van fer els editors de la publicació. En ella parla sobre la biblioteca i la importància dels seus fons i també de l’edifici i la seva significació històrica i arquitectònica.

A la publicació es presenta també tot l’équip que treballa tant a la biblioteca com a la resta de l’edifici que, recordem, també és la seu del Centre d’Estudis Històrics Internacionals.

Estem molt contents d’haver pogut col·laborar en aquest recull d’experiències i d’haver aportat el nostre petit gra de sorra a aquest magnífic projecte!


1 comentari

Digitalitzada la revista “Mujeres Libres” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tenim una molt bona notícia per anunciar-vos.

La revista Mujeres Libres es troba digitalitzada i en accés lliure al portal del sindicat CGT, la Confederació General del Treball.

L’ organització anarco-feminista anomenada Mujeres Libres va néixer l’any 1936.  Estava vinculada a la  CNT-FAI i va arribar a tenir més de 20.000 afiliades. Des de les pàgines de la revista van qüestionar la societat patriarcal i consideraven agents opressors tant l’Estat, com el capitalisme, l’església i els mateixos companys del moviment obrer i anarquista.

Des d’aquesta organització es va crear una revista, que portava el mateix nom. Van sortir publicats un total de 14 números que es van convertir en una eina fonamental per desenvolupar el treball formatiu i organitzatiu del moviment.

La publicació destacava per l’originalitat dels seus continguts i per la modernitat en el seu disseny, maquetació i il·lustracions. El darrer número va ser publicat durant la tardor de l’any 1938,  mesos abans d’acabar la guerra civil, però no en va quedar cap exemplar.

Precisament, aquest  darrer número que es conserva, el 13, és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat per ser digitalitzat i d’aquesta manera s’ha pogut completar la col·lecció que apareix al portal.

No deixeu passar l’oportunitat de donar un cop d’ull a aquesta magnífica revista. Segur que us agradarà!


3 comentaris

Més sobre José Luis Rey Vila SIM

No és la primera vegada que parlem de José Luis Rey Vila al nostre blog. Ens agrada moltíssim l’obra d’aquest artista, més conegut amb l’àlies de SIM, cartellista, il·lustrador i pintor, nascut a Cadis l’any 1900 i mort a París el 1983.

La figura de José Luis Rey és encara poc coneguda, malgrat que darrerament s’han fet algunes exposicions i treballs d’investigació sobre la seva trajectòria.

Va desenvolupar la seva carrera artística principalment a França  on va marxar exiliat, però durant la Guerra Civil va viure a Barcelona, concretament al barri de la Font d’en Fargues.

Precisament volem presentar una obra que recull copies d’uns dibuixos originals inèdits que l’artista va regalar a un veí del carrer Pradilla d’aquest mateix barri. La senyora Pepita Armora, actual propietària dels originals, ha permès la reproducció d’aquest magnífics dibuixos que segons algunes fonts pertanyen al Front d’Aragó.

Mercè Balda Rey, membre de la família de l’artista, va investigar la figura del seu besoncle com a treball final del màster Construcció i Representació d’identitats culturals a la Universitat de Barcelona. Fruit d’aquest treball ha sorgit una una excel·lent obra.

L’autora n’ha donat un exemplar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les biblioteques i arxiu referents per a la recerca de dades sobre SIM. Recordeu que podeu trobar més informació sobre l’artista al nostre catàleg i  fons d’arxiu.

Des d’aquí volem agrair a la Pepita i a la Mercè el seu donatiu i felicitar a aquesta última per la feina feta.