Deixa un comentari

Nou espai sobre el Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937 al MNAC

Des de fa uns quants mesos el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha inaugurat tres noves sales dedicades a l’art produït durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Es mostren més d’un centenar de pintures, dibuixos, gravats, cartells, fotografies, escultures, paper moneda, publicacions il·lustrades… d’una quarantena d’artistes al servei d’ambdós bàndols.

Destaquen temàtiques com el front de guerra, els bombardejos aeris o les massacres i evacuacions de la població civil, el paper de les dones, etc.

Entre aquestes novetats mencionar-vos que hi ha també un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937, edifici construït pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, on s’exposà el mundialment famós Guernica de Picasso, La Montserrat obra del gran escultor català Juli González, La font de mercuri de l’artista nord-americà Alexander Calder o El segador de Joan Miró, obra malauradament desapareguda després de la seva exhibició al Pavelló, entre d’altres.

Aquestes obres, i moltes altres menys conegudes, mostraren al món el desplegament cultural que es va produir en defensa del govern legítim de la república i la situació que patia el país a través d’un art creat en temps real, com a resposta als greus esdeveniments que s’anaven succeint.

D’aquesta manera el Pavelló de la República espanyola va ser l’altaveu a Europa de la causa republicana. que tenia com objectiu aconseguir suport internacional en la lluita contra el feixisme.

Moltes de les obres que van ser exposades al pavelló es van considerar perdudes durant anys, malgrat que, un cop desmuntat el pavelló el 1938, algunes d’elles havien retornat a Espanya.

A mitjans dels anys 80 es va donar a conèixer que s’havien conservat ocultes al Palau Nacional, en un fons que constava de prop de 270 obres entre pintures, escultures, dibuixos i gravats pertanyents bàsicament al període 1937-1938.

En aquest conjunt d’obres de temàtica de guerra hi havia, entre d’altres, les obres procedents del Pavelló de la República. Una selecció important d’aquest fons trobat al Palau Nacional va ser exposat a Barcelona i Madrid el 1986 i el 1987, al Palau de la Virreina i al Museu Reina Sofía, respectivament.

Entre les obres que van participar a la mostra i que ara els visitants al museu podran contemplar volem destacar-ne algunes com per exemple l’ Al·legoria de l’afusellament de Federico García Lorca, feta per l’andalús Fernando Briones l’any 1937.

Arran del recent afusellament del poeta i dramaturg Federico García Lorca, durant l’Exposició Internacional de París es va retre un homenatge a la figura del poeta i dramaturg. Durant aquells dies va ser homenatjat amb recitals de poesia o amb una exposició de llibres seus i fotografies, entre d’altres.

Juntament amb poemaris, també hi havia un retrat de Federico García Lorca amb la frase Poète fusillé à Grenade.

La pintura és un homenatge al Lorca i una denúncia explícita pel seu assassinat. Quan es va desmuntar el pavelló de París, l’obra va quedar dipositada al Museu Nacional, juntament amb gran part de les obres exposades al pavelló. L’obra, en clau simbòlica, evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936, i suposa un magnífic exemple de l’art realitzat durant el conflicte, a mig camí entre l’homenatge i la denúncia.

Un altre exemple que volem destacar és el retrat de Lina Ódena , una militant comunista i combatent de la República morta durant la Guerra Civil i que va esdevenir un exemple per a moltes dones que van lluitar durant la guerra, convertint-se en una figura heroica.

Es va suïcidar d’un tret el dia 14 de setembre de 1936, prop de Granada quan va trobar un control falangista al costat del Pantà de Cubillas. El xofer que l’ acompanyava va prendre un camí equivocat en un encreuament i abans de caure presonera de l’enemic, va treure la seva pistola i es va tirar un tret.

I en darrer lloc comentar-vos també que el museu exposa una de les escultures que es van exhibir a l’exterior del Pavelló de la República, concretament La banyista, de Francisco Pérez Mateo (Barcelona, 1903 – Madrid, 1936), escultor català que va morir al front de Madrid, convertint-se en una de les primeres víctimes en las files republicanes durant l’inici de la Guerra Civil.

En homenatge a la seva figura es va exposar una altra obra seva que representava un os polar, exemple del seu realisme escultòric.

No teniu excusa per visitar aquestes noves sales!


Deixa un comentari

La Segona República espanyola, a través dels seus textos fonamentals: nova publicació amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La Segunda República española: textos fundamentales, és el títol d’una recent publicació d’Edicions UB, amb edició a cura de Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, que recull una selecció de lleis, discursos i proclames d’un dels períodes més intensos de la història d’Espanya.

L’obra conté un estudi introductori històric de Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, especialitzada en l’estudi del nacionalisme català, la Guerra Civil espanyola i el franquisme, i la història econòmica contemporània d’Espanya.

També conté la investigació documental de Noli Cabezas Ramírez, doctoranda del Departament d’Història Contemporània de la UB.

Aquest llibre és una antologia de setanta textos fonamentals de la Segona República espanyola. Són escrits que va produir la mateixa República, així com altres institucions i personatges, en què es defensava aquest règim i la seva concepció de la política.

Es compilen proclames, lleis, textos institucionals i discursos d’aquells anys, paraules d’afirmació i compromís que encara avui ressonen per la seva defensa de la democràcia legítima, en una Espanya que estava immersa en la llarga crisi de la restauració monàrquica, i en una Europa marcada aleshores pels problemes econòmics i l’ascens dels sistemes dictatorials.

Cada capítol inclou, a més dels textos recollits, una introducció que els contextualitza i una selecció de fonts complementàries que es poden recuperar en línia i que sumen, en total, una seixantena més de documents.

Aquesta antologia vol ser el testimoni documental d’una experiència excepcional i d’interès continuat en la història espanyola, per aportar proves sobre diferents aspectes d’una època clau a Espanya i a Europa. Vol esdevenir una eina d’informació útil per a centres d’estudi, acadèmics, estudiants i públic en general, interessats en la història contemporània i la particular crònica política espanyola.

L’obra recull un material d’accés difícil i el posa a disposició de les persones que vulguin estudiar aquest període: les lleis principals, els decrets del Govern més decisius i un conjunt variat de proclames, discursos i escrits.

Dir-vos també que cadascun dels nou capítols que estructuren l’obra s’obre amb la imatge d’un dels cartells de propaganda republicana custodiats al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, que n’ha cedit l’ús per a l’ocasió. 

A tall d’exemple us en mostrem uns quants d’autors tan destacats com els catalans Ricard Opisso o Carles Fontserè:



El primer capítol recull textos sobre l’adveniment de la República, com ara el Pacte de Sant Sebastià (1930) o l’Estatut jurídic del Govern provisional (1931). El segon, centrat en la política general republicana, inclou l’al·locució als espanyols d’Alejandro Lerroux després dels fets d’octubre del 1934, així com el programa del Front Popular, fet públic el 15 de gener de 1936, entre altres textos. El debat autonòmic és el tema del tercer capítol, on es troben, per exemple, els estatuts d’autonomia de Catalunya (1932) i del País Basc (1936), el projecte d’estatut de Galícia (1932), com també les proclamacions de la República Catalana de Francesc Macià, el 1931, i de l’Estat Català de Lluís Companys, el 1934.

El quart capítol recupera textos relacionats amb el nou ordre militar republicà, com ara el decret d’anul·lació de la Llei de jurisdiccions (1931), que des del 1906 havia posat sota jurisdicció militar les ofenses a la unitat de la pàtria, la bandera i l’honor de l’exèrcit. A continuació s’aborda la qüestió religiosa, amb discursos de Manuel Azaña i José María Gil-Robles i decrets com el de dissolució de la Companyia de Jesús en territori espanyol (1932). El sisè capítol se centra en les reformes educatives, com les que van suposar el decret sobre bilingüisme escolar a Catalunya i la llei de creació d’escoles públiques, ambdós del 1931.

La reforma agrària i econòmica, tema ineludible, ocupa el setè capítol, que reuneix lleis com la de contractes de cultius (1934) i decrets com el de col·lectivitzacions i control obrer (1936), tots dos de la Generalitat de Catalunya. El vuitè presenta una selecció de lleis i decrets que van significar un gran avenç en la transformació social d’Espanya, com ara la llei del divorci i la llei del matrimoni civil. També inclou discursos, com el que va fer Clara Campoamor a les Corts el 1931 en defensa del sufragi universal femení. L’últim capítol aplega els discursos antifeixistes d’Indalecio Prieto, Juan Negrín, Francisco Largo Caballero, Manuel Azaña i Julián Besteiro, pronunciats durant la Guerra Civil.

Us recordem que el teniu a la vostra disposició a la nostra biblioteca!


Deixa un comentari

Bon estiu 2021!

El passat diumenge dia 25 de juliol va començar el repartiment dels ventalls d’estiu 2021 per part l’Associació del Mercat del Llibre Dominical de Sant Antoni.

Cada any, les 74 parades del mercat que tenen especialitats diferents, que van des de el llibre antic, de col·lecció i descatal·logat, col·leccionisme de postals i documents històrics, còmics, cartells, pel·lícules, cromos,  videojocs, i llibre d’ocasió, obsequien als clients i col·leccionistes del mercat amb un ventall que enguany està il·lustrat amb la reproducció d’un cartell de l’Escola de Pescadors de l’any 1931 obra de Pere Pruna (1904-1977), pintor i il·lustrador català que forma part de la Col·lecció Cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Estem molt contents d’haver col·laborat en aquesta magnífica iniciativa!

Si voleu aconseguir un d’aquests ventalls tan bonics heu de visitar el mercat els diumenges al matí! No falleu! Us esperen!

Aprofitem l’avinentesa acomiadar-nos i desitjar que passeu un bon estiu 2021! Ens retrobem al setembre!

Recordeu: la biblioteca estarà tancada del dia 5 al 25 d’agost.

Podeu consultar els nostres horaris en aquest enllaç.

Bon estiu a tothom!


Deixa un comentari

La curiosa història de “Nivel: el diario nacional de la mañana”

Avui us volem explicar una història curiosa i poc coneguda.

El dia 30 de desembre de 1969 va ser editat per Publicaciones Controladas S.A. el primer i únic número del diari “Nivel: el diario nacional de la mañana”, una publicació propietat de l’empresari Julio García Peri.

És ben sabut que durant el període de la dictadura franquista la llibertat de premsa no existia i per posar en marxa un diari es necessitava el permís del règim.

Recordareu que Manuel Fraga Iribarne (1922-2012), quan va ser ministre d’ Informació i Turisme, va signar, l’any 1966, una nova llei de premsa que pretenia un cert aperturisme. Però per arribar a la plena llibertat de premsa encara s’hauria d’esperar uns quants anys. Teòricament, amb la Llei Fraga la censura havia desaparegut però es seguien segrestant exemplars de qualsevol publicació si es considerava necessari.

L’any 1969 el periodista Manuel Martín Ferrand (1940-2013) va ser nombrat director de “Nivel”, un diari que volia ser aperturista, en un moment en que la figura del dictador, de l’exercit i la unitat de Espanya seguien essent temes intocables.

Es va posar en marxa una redacció amb joves periodistes amb noms tan destacats com Ismael López Muñoz, Luis Losada i Paulino Posada.

Al més d’octubre es va produir un canvi al govern franquista que donava més protagonisme a membres de l’ Opus Dei. El projecte del diari “Nivel” va començar a perillar. Fraga fou substituït com a ministre per Alfredo Sanchez Bella que va mantenir i, fins i tot, va intensificar la censura.

Malgrat tot el 31 de desembre el primer número va arribar als quioscos amb 24 pàgines. Mai es va publicar el segon.

Aquell mateix matí el ministeri els va retirar els permisos d’edició i els obligà a tancar.  

El director del diari va negociar amb la Dirección General de Prensa no recórrer la decisió a canvi que els empleats no es quedessin al carrer. Així la majoria van acabar treballant a Radio Nacional o a Televisió Espanyola com el mateix Martín Ferrand, que presentava una edició del “Telediario”.

Una llàstima no conèixer el paper que hauria jugat durant l’època de la transició…

Dir vos que al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podeu trobar aquest únic exemplar publicat, que constitueix una autèntica joia hemerogràfica!

El conservem gràcies a la donació del periodista català Xavier Vinader que a banda del material d’arxiu, va fer també donació de gran quantitat de monografies, publicacions periòdiques, adhesius, cartells i material divers.

Aquí us deixem amb unes quantes imatges de la publicació:

Esperem us hagi agradat tant aquesta història com a nosaltres quan la vam conèixer!


Deixa un comentari

Novetat bibliogràfica sobre contraespionatge al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Entre les nombroses novetats bibliogràfiques que estem rebent aquests darrers mesos avui us volem destacar dos obres que porten per títol:

El contraespionatge francès a Madrid i el Marroc : (1943-1945) : organització, metodologia, xarxes, informes i membres i El contraespionatge francès a Barcelona : (1943-1945) : informes sobre els col·laboracionistes de Vichy i els serveis d’intel·ligència nazis i espanyols amb seu a Barcelona : xarxes i membres.

Han estat escrites per Xavier Juncosa i Gurguí (Barcelona, 1956), llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. En Xavier ha centrat els seus estudis en les relacions polítiques entre França i Catalunya. Destaca el període que va entre els anys 1939-1945 i les relacions entre el col·laboracionisme francès i el primer franquisme. Ha escrit produït i dirigit més de 100 documentals sobre temàtiques lligades a la Història, la Literatura, el Cinema, etc.

L’any 1988 guanyà el Premi Nacional de Cinema i l’any 1992 dirigí la cobertura dels Jocs Olímpics de Barcelona en HDTV. Ha publicat diverses novel·les, contes i textos teatrals.

A partir de l’ocupació aliada del nord d’Àfrica francès el 8 de novembre de 1942, els nous Serveis Especials francesos amb seu a Alger van decidir establir diverses antenes de contraespionatge (CE) a Espanya el trienni 1943-1945.

La primera d’aquestes antenes, anomenada TR 125, es creà a Barcelona; poc després es creà la TR 125 bis a San Sebastià i a finals de 1943 es creà la TR 200 de Madrid, que acabà centralitzant tot l’operatiu.

Els contraespies francesos a Barcelona generarien milers d’informes que estan dipositats en el Service Historique de la Défense (SHD) de Vincennes i que darrerament ha estat inventariats i desclassificats.

L’autor es pregunta: Quina missió tenien aquests contraespies? a qui espiaven els contraespies francesos? Espiaven a les xarxes fidels a Vichy, als serveis d’espionatge nazi, als feixistes italians, als japonesos (tota una sorpresa historiogràfica, segons Juncosa!) i als serveis d’informació espanyols de la DGS, el SIM i Falange establerts , tots ells, a Barcelona.

En el primer volum hi ha un recull d’alguns d’aquests informes i, al final, més de 600 fitxes personals de francesos, alemanys i espanyols que treballaven per als serveis secrets d’intel·ligència de Pétain, Hitler i Franco.

En el segon volum, centrat en el TR 200 de Madrid, es recullen alguns d’aquests informes obrint el camp geogràfic al Marroc, que va ser una altre epicentre per la importància geoestratègica de l’estret i unes 500 fitxes personals de francesos, alemanys, italians, japonesos i espanyols que treballaven per als serveis secrets d’intel·ligència de Pétain, Hitler, Mussolini, Hiro Hito i Franco.

Tota aquest treball és fruit de les troballes documentals d’en Xavier a l’arxiu militar de Vincennes: més de 35.000 documents que constitueixen una novetat historigràfica importantíssima!

Des del nostre blog volem felicitar al Xavier per la feina feta! Enhorabona!


1 comentari

Art al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Dilluns dia 10 de maig, el senyor Antoni Morell i Mestre, arquitecte, dibuixant, escriptor, aquarel·lista i inventor entre altres aficions, va passar la jornada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República pintant aquarel·les.

Durant la seva estada, el senyor Morell ens va explica que li agrada pintar espais que no són a la vista, que cal entrar al seu interior per adonar-se del seu contingut. Aplica la tècnica de fer representacions de 360º, d’aquesta manera es mostren tots els serveis que s’ofereixen als visitants o usuaris.

Aprofita la llum natural, cerca l’espai des d’on es contempla millor la perspectiva total i amb una simple tauleta, dibuixa i pinta les seves obres.

Després d’haver-ho fet a les terrasses d’hotels , a bars i restaurants, i altres llocs que visita, darrerament s’ha dedicat a representar les quaranta biblioteques de la Diputació a Barcelona. Pensa seguir el seu projecte amb les llibreries però abans voldria seguir pintant algunes de les biblioteques més singulars de la ciutat com la Biblioteca Arús, la de Catallunya, etc. Per això va escollir també la nostra!

Aquí teniu un primer dibuix sense aplicar el color del soterrani del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Com podeu comprovar es veuen les zones de treball intern, de consulta dels usuaris i el destinat a les prestatgeries de llibres.

Us mostrem també un segon dibuix on l’autor ja ha aplicat algunes capes de color:

Un cop acabada la tasca d’aplicar color, el senyor Morell s’emporta l’obra al seu estudi. El paper ha d’estar ben sec per poder acabar alguns detalls i completar-la.

Quan va estar definitivament conclosa ens la va fer arribar escanejada per a poder-ne fer difusió. I aquí la teniu:

Aquest és el magnífic resultat de la seva feina. Una meravella oi?

Tan de bo aquesta iniciativa es pugui estendre a altres biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona. Seria molt bonic!

Comentar-vos que si teniu més interès i curiositat al compte de Facebook del senyor Morell podreu veure totes les biblioteques fetes. Hi trobareu també dibuixos a ma alçada del cap i la ma crispada de la Montserrat de l’escultor català Juli Gonzàlez, que representa el dolor i el patiment de la figura femenina per culpa de la Guerra Civil i obra que, precisament, va figurar en el pavelló original de l’Exposició Universal de París l’any 1937.

També un apunt del pati del Pavelló actual fet abans d’aplicar la tècnica dels 360º. Us ho mostrem a continuació:

Volem donar les gràcies al senyor Antoni Morell per la seva generositat i desitjar-li molts anys de vida creativa.


Deixa un comentari

Més àlbums de cromos del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els estudiants que realitzen les seves pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, sovint col·laboren al nostre blog.

Aquest semestre, Aibor Moreno Bezares, del del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, ha volgut escriure un post sobre uns àlbums de cromos que hem rebut recentment pel fons d’arxiu.

No és la primera vegada que parlem d’aquesta temàtica en aquestes pàgines. Fa uns quants anys vam explicar-vos que acabàvem de rebre un donatiu que contenia àlbums de cromos. En aquesta ocasió seguim completant la informació sobre aquest tipus de col·leccionables.

Us deixem amb les seves paraules:

En 1920 l’empresa alimentària Nestlé va editar el denominat Àlbum Timbres, dissenyat per a col·leccionar 120 sèries de 12 cromos sobre una gran varietat de temes, en la seva major part de caràcter científic i cultural. L’àlbum conformava una atractiva enciclopèdia capaç d’interessar a nens i pares. Completar-ho es va convertir en una activitat que implicava a tota la família. Per als àlbums successius, Nestlé va aconseguir la col·laboració de reconeguts experts que es van encarregar d’escriure textos divulgatius de gran rigor i qualitat, per als quals els cromos servien d’il·lustració. Es va iniciar, d’aquesta manera, una etapa que duraria fins als anys setanta del segle vint, durant la qual el col·leccionisme de cromos va aconseguir una enorme popularitat, mantenint sempre el seu caràcter familiar.

A Catalunya i a la resta d’Espanya, donat el seu endarreriment econòmic i la menor capacitat de consum de la població, l’aparició dels productes de Nestlé va ser més tardana, de manera que el primer àlbum es va publicar el 1930. Durant la Segona República es va mantenir una intensa activitat en la publicació de nous àlbums que va ser interrompuda per la Guerra Civil i, especialment, per la depressió del franquisme autàrquic. El 1955, coincidint amb la recuperació econòmica després de la llarga postguerra, es va reprendre el col·leccionisme, que va conèixer una nova etapa d’esplendor en la segona meitat d’aquesta dècada. Per a milions de nens de tot el món, col·leccionar els cromos de Nestlé es va convertir en una activitat il·lusionant i, alhora, educativa. Avui, els àlbums de Nestlé constitueixen un valuós i bell llegat de més de dos-cents àlbums que componen la col·lecció.

Els cromos, els dibuixos dels quals destacaven per la seva gràcia i estil, arribaven als consumidors a través de les xocolates Nestlé de l’època, formant part de la tauleta com un element més de l’embolcall, i permetien emplenar i completar l’Àlbum Nestlé. Els àlbums editats estaven destinats a col·leccionar els cromos de diferents temes que s’obtenien canviant els punts aconseguits en comprar xocolates de la marca. El bescanvi era 1 cromo per 5 punts. També es podien sol·licitar per correu els cromos que faltaven adjuntant els cromos repetits (10 cromos repetits per 1).

Es tracta, doncs, d’un instrument de fidelització respecte a la marca, animant la compra repetida i per les seves característiques formals i pel context en què apareixen podem afirmar que es tracta d’una campanya de publicitat.

L’aparició dels àlbums de Nestlé va tenir gran transcendència en els mitjans de comunicació des de ben aviat. Fins a tal punt es van fer populars que el mateix any del llançament del primer d’ells, ja va aparèixer algun anunci breu sobre l’intercanvi de cromos.

La gran novetat tècnica que presentaven els cromos de Nestlé enfront dels existents llavors a Espanya era que s’autoenganxaven sense necessitat de cola. N’hi havia prou amb una mica de saliva per a aconseguir aquest efecte, predecessor del modern autoadhesiu.

El primer àlbum publicat a Espanya data de l’any 1930. L’Àlbum Nestlé va constituir en aquells dies una completa enciclopèdia gràfica composta de 600 cromos distribuïts en 50 sèries de temes tan variats com animals, monuments antics, inventors, imprudències o perills del carrer, entre altres. Al seu torn, cada sèrie era presentada per un producte Nestlé, el nom del qual figurava en els cromos, acompanyat a vegades de l’eslògan publicitari.

Abans que l’edició dels àlbums quedés truncada a causa de la Guerra Civil, els col·leccionistes espanyols van tenir l’oportunitat d’acostar-se a les meravelles del món (1932), Narracions selectes (1933), Curiositats de l’Univers (1933) i Estrelles del cinema (1936).

La promoció de les xocolates a través dels àlbums va reprendre’s a Espanya el 1955, amb l’edició del primer àlbum de la postguerra, La història de la xocolata. Va començar així una època en la qual els àlbums van ser rescatats i van viure uns anys d’apogeu, amb la publicació dels tres àlbums de les meravelles de l’univers, el 1956, 1957 i 1958, i Els misteris de les profunditats submarines (1959).

En els anys 60 els àlbums continuen sent un mitjà molt emprat per Nestlé. La ruta vivent (1960), dedicat a la circulació i la seguretat viària, Terres llunyanes (1961), Els viatges d’Ulisses (1962), La conquesta dels Andes del Perú (1963), Els jocs olímpics (1964), Panorama de la història d’Espanya I i II (1965 i 1967), constitueixen un ampli ventall de títols on es posa de manifest el bon acolliment que encara mantenien els àlbums de cromos tradicionals de Nestlé.

L’esport vist pels seus asos, de 1968, va ser l’últim dels àlbums publicats per Nestlé a Espanya. Era una col·lecció de 12 fascicles, cadascun dedicat a un esport, amb 24 cromos cada un d’ells , que estava lligada a la promoció «A Mèxic amb Nestlé», i el públic de la qual era també adult. Contemplats en el seu conjunt, els àlbums publicats per Nestlé formen una interessant enciclopèdia del saber, que en aquells anys era un cobejat instrument per als nens en edat escolar, ja que l’oferta editorial infantil, amb algunes excepcions, era molt limitada, i els llibres de text eren sobris i monòtons. El progrés social va fer millorar tots dos aspectes, alhora que disminuïa l’afició pel col·leccionisme de cromos.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República disposem de diversos exemplars:

Les meravelles del món. (1932)

1. Ocells antòfils. 2. Com sobren els fulles. 3. Biotècnica. 4. Races humanes. 5. En les entranyes de la terra. 6. Animals transparents. 7. Els cactus. 8. Els pèls, medis de defensa. 9. Llums vivents. 10. Llagosta i grills. 11. Flors gegants. 12. Insectes rars. 13. Peixos fantàstics. 14. El sepulcre de Tut-Ank-Amon. 15. Ferrocarrils de muntanya. 16. La natura és un arquitecte prodigiós. 17. Els cantors del bosc tropical. 18. Les serps als arbres. 19. En l’origen de la vida. 20. La mar contra la roca. 21. La ingenuïtat de les aranyes. 22. Com es construeixen els ponts. 23. Protecció de la prole. 24. Màquines per elevar carreguis. 25. Els faisans. 26. Plantes parasitàries. 27. Del lleuger avió al gegant de l’aire. 28. Plantis supervivents del període glacial. 29. Cap al fons de la mar. 30. Màscares de ball en els pobles primitius. 31. Curiosos caps d’insectes. 32. Plantis carnívores. 33. Una cadena de muntanyes a través dels temps. 34. Vestits típics regionals d’Espanya. 35. Vestigis d’antigues civilitzacions. 36. L’art del tatuatge. 37. El món polar. 38. Descendents actuals d’animals prehistòrics. 39. A cada ocell el seu bec. 40. De l’antiga galera al navili modern.

El volum consta d’una pàgina amb espai per a les dades del propietari de l’àlbum, una portada, un índex de les sèries contingudes en l’àlbum, una introducció sobre el contingut de l’àlbum, les làmines corresponents a cadascuna de les quaranta sèries per a pegar els cromos, en les quals l’espai per als cromos està intercalat entre un text didàctic sobre el tema de la sèrie, cadascun escrit per un autor diferent i pàgines intercalades amb publicitat sobre diferents productes de la casa Nestlé.

Curiositats de l’Univers. (1933)

1. Mol·luscos marins sense petxina. 2. Com s’imaginen els salvatges als seus avantpassats. 3. Un llac en un got d’aigua. 4. El país dels atzavares. 5. Antany i actual. 6. Albergs d’animals. 7. Els antropòfags. 8. Els corals. 9. Fruits tropicals. 10. Somnis de la tècnica. 11. Els quiròpters o Ratpenats. 12. Civilització palafítica. 13. Les abelles. 14. Els tresors de la terra. 15. Les constel·lacions. 16. Ocells de rar plomatge. 17. Al país del sol naixent. 18. Animals que no es troben als jardins zoològics. 19. Els mitjans de transport a la Xina. 20. L’era de les comunicacions ràpides. 21. Origen dels elefants. 22. Escenes de vida índia. 23. Peixos exòtics d’adorn. 24. Corea i els seus habitants. 25. Ferrocarrils curiosos. 26. Animals versicolors. 27. Races que s’extingeixen. 28. Ocells del paradís. 29. Les petxines més belles. 30. Del mineral a l’acer. 31. Mare i fill. 32. Les libèl·lules. 33. Concurs de bellesa. 34. La lluna. 35. Cures maternals en els insectes. 36. Racons d’Espanya. 37. Les lluites entre animals. 38. L’hulla blanca. 39. Les formigues. 40. Capritxos de la naturalesa.

El volum consta d’una pàgina amb espai per a les dades del propietari de l’àlbum, una portada, un índex de les sèries contingudes en l’àlbum, una introducció sobre el contingut de l’àlbum, les làmines corresponents a cadascuna de les quaranta sèries per a pegar els cromos, en les quals l’espai per als cromos està intercalat entre un text didàctic sobre el tema de la sèrie, cadascun escrit per un autor diferent i pàgines intercalades amb publicitat sobre diferents productes de la casa Nestlé.

Les Meravelles de l’Univers (Vol. I). (1955)

Volum I: 1. La barrera del so. 2. Explorant el món submarí. 3. Els gratacels. 4. Alguns “reis” de la mar. 5. El sol i els planetes. 6. La caça de la balena. 7. El difícil cultiu de les orquídies. 8. Els segells de correus més rars. 9. Els fongs misteriosos. 10. Visita a un submarí. 11. L’àtom. 12. La interessant experiència de la Kon-Tiki. 13. Animals disfressats de plantes. 14. Els colorants naturals. 15. La història de la ràdio. 16. La meteorologia. 17. De Gutenberg al gravat al buit. 18. Les meravelles del món soterrani. 19. El cinema. 20. Els raigs X. 21. Els misteris de les grans altituds i profunditats. 22. Del tam-tam al telèfon. 23. La televisió. 24. El que podem veure en el cel.

El volum consta d’una pàgina amb espai per a les dades del propietari de l’àlbum, una portada amb la següent dedicatòria: “Dediquem aquest àlbum -Les meravelles de l’Univers- a tots els que saben apreciar en la seva mesura de grandesa aquesta meravella que hem vingut a dir Univers i que la mà del Creador va posar al nostre abast“. A més, en el preàmbul es diu: “Guardin els joves aquest nou àlbum i col·leccionin els seus cromos, com a parenceria de refinament bon gust i de selecta cultura que en anys esdevenidors li recordarà les més sanes il·lusions dels feliços dies de la seva joventut“. També trobem un índex de les sèries contingudes en l’àlbum, una introducció sobre el contingut de l’àlbum, les làmines corresponents a cadascuna de les quaranta-vuit sèries per a pegar els cromos, en les quals l’espai per als cromos està intercalat entre un text didàctic sobre el tema de la sèrie, cadascun escrit per un autor diferent i pàgines intercalades amb publicitat sobre diferents productes de la casa Nestlé.

Bibliografia


Deixa un comentari

Teresa Alonso Gutiérrez: una nena de Rússia

Avui us volem parlar de Teresa Alonso Gutiérrez, una “nena de Rússia” de 95 anys que ha tingut una vida singular.

Ho farem a través de les paraules del nostre bon amic Eduard Amouroux, secretari de l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya:

Nascuda el 18 de març de 1925 en el si d’una família humil oriünda de la província de Segòvia, els seus pares s’havien traslladat a Madrid, on va néixer la primera filla.

Més tard, per motius laborals -el pare era ferroviari- van residir a Donosti, País Basc. La Teresa va néixer al barri d’Eguía.

El 1934, durant la revolució minera d’Astúries, fou assassinat el seu oncle, obrer del carbó i sindicalista. Aquest fet la marcà profundament i amb onze anys ja acompanyava el seu pare, militant de la UGT, als mítings i reunions. Poc després de l’esclat de la Guerra Civil, davant l’amenaça d’invasió de l’exèrcit feixista, amb la mare i la germana es va traslladar a Bilbao, on tenien un cosí que treballava pel Govern Basc presidit per José Antonio Aguirre.

Els atacs feixistes augmentaven i el 26 d’abril de 1937, fa 83 anys, la Teresa anava de Bilbao a Guernika a comprar carn de cavall per a la seva família. Tenia 12 anys. A mig camí el camió es va aturar i curiosa, la nena va pujar a un monticle i des allà va contemplar el terrible bombardeig de Guernika.

La seva família no va dubtar, i a fi de posar-la a resguard, va incorporar-la a una expedició de nens i nenes que es dirigien a l’URSS amb la idea que en finalitzar la guerra, amb la victòria de la república, tornessin a casa. No imaginava la família de Teresa, ni ella tampoc, el que haurien de viure en mig del conflicte bèl·lic més destructiu que la humanitat ha vist mai.

Teresa Alonso va ser testimoni de dues guerres, va empalmar la guerra d’Espanya amb la Segona Guerra mundial. Retornar a Espanya el 1956 amb una filla de 6 anys i una dolorosa lesió a l’esquena.

Viurà amb dificultats econòmiques i amb salut precària vigilada sempre per la policia. S’incorporarà a l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, i amb el company Lluís Martí Bielsa, constituiran un punt de referència permanent del que va ser la lluita antifeixista al continent Europeu.

Als seus 95 anys, la Teresa, des del seu confinament, contempla una altra amenaça, diferent, amb altres armes, però amb la mateixa por. No es només l’amenaça del “coronavirus”, també es l’amenaça d’un nou feixisme que ensenya l’orella.

I Teresa Alonso, que ha fet de la lluita contra el feixisme un dels objectius de la seva vida, aixeca els ulls i contempla preocupada, però com sempre combativa, les àligues negres que tornen a volar sobre els nostres caps. I recorda…

Cuando llegué a la URSS el recibimiento por parte de la gente fue espléndido. Aún hoy me emociono cuando lo recuerdo. Durante el viaje establecí relación con Ignacio, un chicarrón de Éibar, y fue un auténtico “flechazo”. Después de estar en una casa de niños en Kiev, me llevaron a Leningrado donde estudié para perito electricista y trabajé en una fábrica de amperímetros y voltímetros. “

“Cuando los alemanes cercaron Leningrado la convirtieron en una ciudad arrasada por el hambre, la destrucción, sometida a bombardeos continuados, con 40º bajo cero, sin agua, sin luz, la gente parecíamos cadáveres andantes”
“Llegué a comer sopa de cola de carpintero, de suela de zapato. Participé en la defensa de la ciudad como miembro de las Juventudes del Partido Comunista, construyendo trincheras, sacando los muertos de sus casas…Un día un obús me hizo rebotar contra un muro y me causó una lesión de espalda que me dejó dolorida y débil durante largo tiempo. Llegué a pesar 37 kilos. Finalmente, después de 500 días de cerco fui evacuada junto a otros chicos españoles y rusos, y nos llevaron a Georgia donde había una fábrica de hilaturas. Allí, después, de algún incidente desagradable, tuve la suerte de ser adoptada por un zapatero armenio y su maravillosa familia. Les llamaba papá y mamá. Guardo un muy buen recuerdo de ellos. Pero cómo no tenía noticias de Ignacio fui a Moscú a buscarle
.”

Pero no lo encontré. Me enteré que el 9 de marzo despegó del aeródromo de Gdov escoltando a unos bombarderos que iban a atacar Tallin. Fue derribado, pero sobrevivió y perseguido por fascistas letones cuando iban a detenerle se disparó en la sien.”

“Me volví loca, y tuvieron que internarme en un sanatorio, en condiciones muy deterioradas. Todos los días veía a visitarme Vicente Carrión, un español que era el teniente coronel más joven de Ejército Rojo. Nos casamos y me quedé embarazada. Pero yo no estaba enamorada, la cosa no funcionó y yo volví a España con mi hija en 1956”.

Però la relació de Teresa amb Rússia no va acabar. Sempre hi haurà un fil, indestructible, que unirà el cor de Teresa amb el poble rus. Ella guardarà un excel·lent record de la seva estada en aquelles terres, i especialment tindrà un lloc d’honor en la seva memòria pels cinc mesos que Teresa va passar situada a Leningrad.

Teresa amb la medalla de la Federació Russa

Cada cinc anys, la Teresa Alonso rep, del Consolat rus, una medalla commemorativa del triomf del poble soviètic sobre el nazisme a la Segona Guerra Mundial.

És un homenatge a la seva participació en la lluita al setge de Leningrad, quan la ciutat va quedar rodejada per les tropes alemanyes. Un reconeixement a la seva participació en les diferents tasques pròpies de la defensa: des de la construcció de fortificacions, a fer bombes de mà en una fàbrica, visitar als soldats ferits, enterrar els morts abandonats al carrer.

Aquest any, la Pandèmia i l’Estat d’Alarma han modificat el lliurament de la distinció.

Dies abans, una trucada del Consolat li va notificar la visita a casa seva, el 9 de maig, dia de la capitulació nazi, d’una delegació diplomàtica russa per fer-li lliurament de la medalla. Aquell dia una trucada per l’intèrfon li va anunciar presència de dos persones a la porta. Eren els funcionaris del consolat am mascaretes i guants. Un d’ells resta a la porta, l’altre, d’aspecte solemne, entra. S’atansa a una tauleta, i diposita un gran ram de flors, una capsa de bombons i la medalla.

Per seguretat, comunica que, contra el seu desig, aquest cop no li podrà col·locar personalment la Medalla. Però això no disminueix la solemnitat del moment, i una ràfega de rècords envaeix a Teresa Alonso.

Quatre dies desprès Teresa Alonso rep una comunicació oficial de la presidència de la Federació Russa, signada pel president Vladimir Putin en la qual se li agreix la seva participació en la lluita contra la invasió alemanya i se la felicita per la seva contribució a la victòria final sobre el nazi-feixisme.


1 comentari

El centenari de Maria Salvo Iborra: una dona del 36

Avui Maria Salvo Iborra fa 100 anys! Possiblement molts de vosaltres no coneixeu la història d’aquesta dona nascuda a Sabadell filla d’un fuster i d’una minyona.

Us la volem explicar…

La Maria va néixer a Sabadell un 27 de maig de 1920 i va créixer al barri de la Creu Alta. Set anys més tard va marxar amb la família cap a Barcelona, a on es van instal·lar en una porteria del carrer Balmes, al cor de l’Eixample.

La Maria al centre de la imatge acompanyada per Lluís Martí Bielsa i Antonia Jover

L’any 1935, just abans de començar la Guerra Civil, va freqüentar els centres culturals d’Esquerra Republicana de Catalunya , però influïda per la xicota del seu germà gran, finalment va ingressar a les JSUC, les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.

En esclatar la guerra era militant de la UGT i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat els sindicats CNT i UGT. El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC i com a tal participà en la defensa de la Segona República Espanyola.

El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l’exili, però fou empresonada als camps de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d’on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.

La Maria al centre de la darrera fila a la presó

Fou detinguda el 1941 a Madrid per activitats clandestines i fou tancada a la presó de les Corts, on a causa de les tortures que patí, no va poder ser mare.

El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores a Saragossa i després a la presó de dones de Ventas a Madrid. El mes de febrer de 1946 fou condemnada a 30 anys de presó, la major parts dels quals els passà a la presó de Segòvia, tot i que els darrers anys va estar tancada a la d’Alcalá de Henares.

De nou al carrer, l’any 1957, fou desterrada a Santander però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al PSUC i també al moviment feminista.

Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i fundadora el 1997 de l’Associació Les Dones del 36.

La seva biografia és reflectida en el llibre El daño y la memoria: las prisiones de Maria Salvo de l’historiador Ricard Vinyes, professor de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona publicat l’any 2004.

A les seves pàgines podreu descobrir la fotografia dels anys de la guerra on la Maria apareix amb poc més de 16 anys, fotografiada per Francesc Boix, conegut per les imatges que va fer al camp de concentració nazi de Mauthausen.

La Maria Salvo ha rebut la Medalla d’Honor de Barcelona l’any 2003. Va ser anomenada Doctora Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya el 2004. La Generalitat va atorgar-li la Creu de Sant Jordi l’any 2005. 

Des del nostre blog aquest és el nostre homenatge a la Maria i a totes les dones valentes i compromeses com ella. Li desitgem per molts anys i sobretot salut!

I acabem amb aquestes boniques paraules de la Maria:

L’Associació de Dones de 1936

“Quan va començar la guerra, jo no era ni comunista ni socialista. Vaig començar a militar a les Joventuts Socialistes Unificades que s’havien creat un mes o dos abans (…) Primer de tot, s’havia de guanyar la guerra i ajudar a la rereguarda en totes aquelles tasques importants. Puc recordar amb emoció el paper d’aquella generació. Vam aspirar a un món millor, el mateix que la joventut d’avui desitja. No ho vam aconseguir, però no vam assumir la derrota. La prova més evident és que milers i milers de nois i noies van estar empresonades. I a molts i moltes els va costar la vida (…) Desitjo que el record d’aquella joventut sigui un estímul que contribueixi a eliminar les desigualtats existents, i que la llibertat i la pau no siguin una utopia, sinó un dret indiscutible per a tots els pobles.”

Agraïm a Eduard Amouroux, secretari de l‘Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, les imatges i la informació facilitades per l’elaboració d’aquest post.


Deixa un comentari

L’exili literari català

Durant aquest més de febrer i els propers mesos de març i abril a la llibreria La Central de Barcelona, amb seu al carrer Mallorca, s’està duent a terme el cicle de conferències El dia revolt. La literatura catalana a l’exili. Una visió dotze anys després un curs que presenta una visió actualitzada de diferents històries de l’exili literari català.

L’any 2006 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va tenir lloc l’exposició Literatures de l’exili. En va ser comisari el crític literari Julià  Guillamon. D’aquesta exposició es va editar el llibre El dia revolt. Literatura catalana de l’exili  que va introduir molts elements nous en el coneixement i l’estudi d’aquesta temàtica.

Per primer cop Guillamón va investigar en la majoria de països que van acollir escriptors de l’exili provocat per la Guerra civil espanyola: França, Mèxic, Xile, República Dominicana, Argentina, Cuba i Veneçuela i dona veu als fills de l’exili narrant les experiències dels nens que van acompanyar als seus pares en la diàspora republicana.

Ara aquest curs s’encarrega de donar una visió actualitzada de tot plegat parlant sobre personatges tan coneguts com Mercè Rodoreda, Alexandre Cirici, Carles Fontseré, Xavier Benguerel o Antoni Rovira i Virgili i d’altres menys populars com Maria Antònia Freixes o Rosa Maria Arquimbau. Dels que tornaren de seguida com Carles Riba, Joan Oliver o Enric Cluselles.  Dels reagrupaments familiars i les families partides com el cas de Jaume Pahissa a Buenos Aires. De la comunitat catalana de Mèxic amb Pere Calders, Joan Sales, Josep M. Miquel i Vergés o Odó Hurtado. Dels que van morir a l’exili com el cas de Francesc Trabal, a Xile….

Sens dubte una bona oportunitat per aprofundir en la matèria.

Aprofitant l’avinentesa us volem recordar que dins les col·leccions especials del CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona trobareu la Biblioteca de Josep Manyé i Vendrell ( Barcelona, 1909-2000) una excel·lent representació d’edicions de l’exili literari a París, Buenos Aires, Mèxic, Londres… amb magnífiques primeres edicions del segle XX sobre  història i cultura de la Gran Bretanya, literatura francesa i anglesa, etc.

Manyé, periodista i escriptor,  fou secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola es va exiliar a Gran Bretanya on formà part del nucli d’activistes catalans entorn de Josep Maria Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i JosepTrueta.

Va ser comentarista de la BBC en les emissions per a l’Estat espanyol i hi organitzà emissions en català com els  Jocs Florals de la Llengua Catalana l’any 1947. Fou cofundador de l’Anglo-Catalan Society i també corresponsal a Londres dels diaris Clarín de Buenos Aires, Excelsior de Mèxic i de l’Avui, i col·laborà habitualment a Destino, amb el pseudònim de “Jorge Marín”.

En retornar a Catalunya  va ser guardonat amb diversos premis  com l’ Ondas l’any 1971 o la Creu de Sant Jordi l’any 1987.

Podeu consultar les obres sobre aquest autor o bé les  obres que va escriure al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Recordeu també que l CRAI Biblioteca del Pavelló de la República té una una exposició virtual del seu fons bibliogràfic i documental sobre l’Exili. Hi podreu trobar un Mapa interactiu de l’exili permet que permet accedir a la col·lecció de premsa de l’exili de cada país relacionat que actualment es troba en fase de remodelació. Us avisarem quan tinguem una nova versió actualitzada i amb noves prestacions!