Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


2 comentaris

Nou mural sobre les Brigades Internacionals a La Garriga elaborat amb el suport de SIDBRINT i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 27 de gener de 2023 van arrencar els actes de commemoració del bombardeig a La Garriga durant la Guerra Civil Espanyola. Enguany, l’eix vertebrador del programa és el paper que el municipi va jugar en la història de les Brigades Internacionals amb l’objectiu de valorar la solidaritat, fraternitat, compromís i sacrifici d’aquestes persones, que van defensar unes llibertats i uns ideals gairebé perduts en mans del feixisme.

És poc conegut el fet que a La Garriga les Brigades Internacionals es van reagrupar, el gener de 1939, després de ser desmobilitzades el novembre de 1938. A partir d’aquí, van tenir un paper importantíssim en l’alentiment de l’ocupació del país i en la protecció dels milers de persones que marxaven cap a la frontera francesa. A més, van protagonitzar l’última batalla de la guerra a Catalunya.

Es tracta d’un episodi molt important i molt desconegut de la història, amb implicacions a tot el món, per la transcendència de les Brigades Internacionals.

Per reconstruir i aprofundir en tot aquest periple, La Garriga, conjuntament amb els municipis de Cassà de la Selva i Llagostera, està impulsant un projecte de recerca sobre les Brigades Internacionals, amb els historiadors David Gesalí i David Íñiguez, que ja hi estan treballant en una investigació que abasta tot el país.

Els actes de commemoració del bombardeig s’allargaran fins al març, i compten amb xerrades, visites guiades, itineraris especials, teatre i presentacions de llibres.

Entre aquests destaquem que entre els dies 30 de gener i 3 de febrer, l’artista Roc Blackblock pintà un mural d’homenatge a les Brigades Internacionals a la Pista número 1, a la paret de sobre la graderia.

L’objectiu és realitzar murals en espais públics de les zones significatives del recorregut que van fer les Brigades Internacionals, des de les zones de combat i rereguarda, fins a la seva retirada, passant per La Garriga, i retorn als seus llocs d’origen.

El mural de Roc Blackblock mostra quatre escenes diferents, on apareixen un aviador, desenes de brigadistes, treballadores de l’hospital de sang de la Garriga i l’estació de tren bombardejada per l’aviació feixista. També s’hi pot llegir la frase: “La lluita no ha acabat”. La iniciativa forma part del projecte Murs de bitàcola (de recuperació de la memòria col·lectiva).

I dins d’aquest projecte, és la primera acció de la iniciativa Brigadistes que compta amb el suport de SIDBRINT i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, l’ EUROM European Observatori of Memories de la Universitat de Barcelona i l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya.

Blackblock ha utilitzat pintura plàstica per fer el mural: amb grisos pels dibuixos i vermell per les tipografies i la bandera dels brigadistes.

El dissabte 25 de febrer, a les 12 del migdia, es farà la presentació de l’obra. L’acte comptarà amb un petit tast de cuina de guerra, a càrrec de Xavi Sòria. El mural té una placa amb un codi QR que dirigeix al web mursdebitacola.com, on hi ha informació, fotografies i altres materials sobre l’episodi històric pintat.

No us perdeu aquesta filmació de Fer Alcalà que mostra el mural ja acabat, i que va acompanyada de la música del Cant dels Partisans Francesos interpretat per Marina Rossell i Paco Ibáñez.

Totes les imatges que apareixen en aquest post són fetes per Quim Fornés i Antoni Vicente Gras als que agraïm ens les hagin fet arribar.


8 comentaris

El Caliu de la il·lusió: les cartes de Can Malla en temps de guerra

Gràcies a programes de divulgació històrica com Quanta Guerra, producció de TV3, Televisió de Catalunya, amb col·laboració del Departament de Justícia i el Memorial Democràtic, recuperem relats de persones anònimes que van viure la Guerra Civil tant al front com a la rereguarda.

És sabut que moltes famílies, 86 anys després de la guerra, encara no saben on són les restes dels seus avantpassats desapareguts durant el conflicte bèl·lic i tenen interrogants sobre com van viure el conflicte els seus avis, tiets, germans, pares…

Esperem que el programa hagi servit també per sensibilitzar a les famílies sobre la importància dels seus documents històrics i la necessitat de preservar-los.

Arran de la seva emissió hem notat que cada vegada hi ha més interès per descobrir històries de la guerra després dels anys de silenci que va comportar la dictadura franquista.

Avui des del blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us n’explicarem una…

Fa uns quants dies l’historiador Salvador Coll i Icart ens va fer arribar el llibre que porta per títol El Caliu de la Il·lusió: Les Cartes de Can Malla en temps de Guerra, autoeditat a Cardedeu i que recull cartes de guerra enviades i rebudes per dos germans que van ser destinats al front.

Aquesta publicació és una font molt important per saber com es va viure la guerra a Cardedeu, a la rereguarda.

Les cartes d’en Josep Cruixent ens permeten conèixer com era la vida d’un ferrador de mules a la Batalla de l’Ebre.

Can Malla és una de les cases més antigues de Cardedeu. Els habitants de la casa es dedicaven a ferrar cavalls i fer eines per la pagesia de la zona.

La família de la casa guardava un bon grapat de cartes en el fons d’un armari de la casa, més unes altres que es van trobar en un bagul de les golfes de les quals no recordaven l’existència.

En total formen un conjunt de 177 cartes que es troben recopilades i transcrites en aquesta obra, prologada per Assumpta Montellà, autora de diferents textos sobre la Guerra Civil Espanyola.

Les cartes reflecteixen la vida quotidiana, les pors, les angoixes que van patir la població, des d’un punt de vista molt íntim i emotiu.

Àngel Cruixent i Malla, el germà petit, amb 24 anys, es va incorporar al Front d’Aragó. Va estar destinat a diversos pobles que encerclaven Osca: Sasa del Abadiado, Siétamo, Abiego, Barbastro… fins que va agafar “les febres”. Després de passar per diversos hospitals com l’Hospital Militar de Abiego, situat al Convent de San Joaquín, va ser traslladat a Barcelona on va acabar al Centre d’Enduriment de Montserrat (Clínica Z). No millorava i el Tribunal Militar de Manresa el va donar per inútil i va morir al cap de poc temps.

Va perdre el sarró amb les cartes que havia rebut de la xicota, família i amics.

El germà gran, en canvi, Josep Cruixent i Malla, va anar destinat a la Batalla de l’Ebre, i va tornar amb la majoria de cartes de la xicota, família i amics.

Les cartes d’en Josep permeten conèixer la vida d’un ferrador de mules a la batalla de l’Ebre. S’ha de destacar que la feina de ferrador era una feina molt valuosa: les mules eren imprescindibles per portar menjar o munició a les tropes.

Especialment interessant és la correspondència que va mantenir amb la seva xicota que ens permet veure com era un festeig en temps de guerra i les cartes d’amics, que estaven a altres fronts o al mateix Cardedeu que expressaven les seves alegries, tristeses… esperant que s’acabés la guerra.

El llibre es va presentar el passat dia 30 d’abril de 2022, al pati de Can Malla, amb l’assistència de nombrós públic.

Des del nostre blog felicitem el Salvador per la feina feta i li agraïm la donació d’aquesta obra!

Un pas més en la recuperació de fons, col·leccions i documents conservats per persones i entitats que van participar en la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, la lluita contra el Franquisme i la transició a la democràcia.


Deixa un comentari

Tornada i nou curs 2022-2023

Passades les vacances d’estiu tornem a activar el blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República!

Com cada curs us anirem informant sobre temes diversos tant de la biblioteca (activitats que realitzem, exposicions on participem, novetats bibliogràfiques que ens arriben…) com d’altres temàtiques relacionades amb les matèries que toquem: República, Guerra Civil, Exili, Franquisme, etc.

Avui, per donar-vos la benvinguda, us volem parlar d’un descobriment que hem fet recentment.

És de sobres conegut que a la ciutat de Barcelona hi ha els búnquers del Turó de la Rovira al barri del Carmel. Desconeixíem, però, l’existència d’un búnquer secret que es troba també a la ciutat, concretament a la seu de la Mutua Universal, en un palauet, al número 17 de l’avinguda Tibidabo, on es va ubicar el Consolat de la Unió Soviètica durant la Guerra Civil.

L’edifici va ser construït com a residència de la família Andreu. El doctor Salvador Andreu i Grau va ser un important empresari farmacèutic barceloní que va destacar també com a promotor immobiliari. Alguns recordareu les famoses pastilles per la tos que portaven el seu nom. A ell es deu la urbanització del Tibidabo.

En esclatar la Guerra Civil, el palauet va ser requisat per allotjar-hi el consolat soviètic, que a la pràctica feia funcions d’ambaixada, una vegada que Espanya i l’URSS van restablir, el 1936, les relacions diplomàtiques trencades arran de la revolució de 1917.

Els continuats bombardejos sobre Barcelona durant la guerra, van aconsellar la construcció del búnquer. Stalin havia nomenat com a cònsol un dels pesos pesants de la Revolució Russa, Vladímir Antónov-Ovséienko, que capitanejà l’assalt al Palau d’Hivern durant la Revolució d’Octubre i que va culminar amb el triomf bolxevic.

El búnquer té una dimensió de 50 metres quadrats i està en perfecte estat de conservació. Compta amb parets de 40 centímetres de formigó armat i es va fer pensant que s’hi pogués passar llargs períodes de temps i seguir amb l’activitat diplomàtica i consular. Hi ha despatxos i latrines i va tenir un generador elèctric. A l’entrada s’hi conserven antigues plaques soviètiques i una bandera.

Si us heu quedat amb ganes de saber-ne més coses consulteu aquesta entrada del blog Altres Barcelones on es parla a bastament de la figura del cònsol soviètic i també us recomanem aquest reportatge on podreu veure fantàstiques imatges del búnquer :

És una llàstima que no estigui obert al públic, oi?


Deixa un comentari

La curiosa història d’un altre Gernika

El passat mes de febrer, la sala del Consell de Seguretat de la seu de les Nacions Unides a Nova York va recuperar el tapís que reprodueix el Gernika de Pablo Picasso.

La peça, que molta gent als Estats Units confon amb l’autèntic Gernika!, és una reproducció del quadre que es troba exposat al Museu Reina Sofia de Madrid, pertany a Nelson A. Rockefeller Jr. que se la va emportar, sense donar explicacions, i ara ha decidit tornar-la.

Aquesta obra va ser encarregada pel seu pare Nelson Aldrich Rockefeller (1908-1979) vicepresident dels Estats Units entre 1974 i 1977 i nét de l’històric magnat petrolier John D. Rockefeller, que, malgrat poseir diversos Picasso autèntics, va optar a mitjans dels anys 50 per comissionar tretze tapissos que fossin rèpliques dels seus quadres favorits, entre els quals hi havia també un altre quadre de Picasso: Les senyoretes d’Avinyó. Ho va fer en contra dels seus assessors artístics que pensaven que la seva col·lecció es devaluava amb aquelles còpies per molt que estiguessin autoritzades pel mateix Picasso.

L’obra va ser feta sota la supervisió de l’artista malagueny al taller de J. de la Baume-Dürrbach al sud de França. Te unes dimensions de gairebé set metres de llarg i més de tres d’alçada.

L’icònic tapís de Picasso és un símbol de l’horror de la guerra, i ara ja torna a penjar a l’entrada del Consell de Seguretat de l’ONU, precisament l’òrgan encarregat de vetllar per la pau, al mateix lloc on era des de l’any 1985 i on habitualment els ambaixadors del Consell de Seguretat i el Secretari General responen a les preguntes de la premsa.

Sembla ser, però, que el tapís no serà permanentment a la seu de les Nacions Unides de Nova York.

Rockefeller té la intenció de donar l’obra al National Trust for Historic Preservation. “Estem desitjant que hi hagi un nou capítol per al tapís del Guernica: el préstec a llarg termini a l’ONU, però també la possibilitat de mostrar aquesta poderosa obra d’art a una població àmplia i diversa, al igual que el mateix Picasso va decidir quan va enviar l’obra original del Guernica a una gira internacional el 1937”, va dir Paul Edmondson, president i director general del National Trust.

En els seus 75 anys d’història, l’ONU ha atresorat una vasta col·lecció de teles i escultures amb missatges contra la violència i la pau mundial. Un conjunt artístic que aglutina diversitat de tipologies i d’estils, com ara una vidriera de Marc Chagall.

Recordem que Pablo Picasso va pintar el Guernica per formar part del Pavelló Espanyol a l’Exposició Internacional de París, del 1937. Es va inspirar en la notícia dels bombardejos de l’aviació alemanya sobre el poble al País Basc que dona nom a l’obra durant la Guerra Civil espanyola.

A la rèplica de l’edifici del Pavelló de la República, construit a Barcelona l’any 1992, actualment seu de la nostra biblioteca-arxiu, hi ha una còpia de l’obra que es pot contemplar a l’emplaçament per on va ser concebuda.

El dia 5 de febrer de 2003 el tapís va viure un episodi significatiu entre l’art i la geopolítica: es va cobrir amb una lona blava, que portava el logotip de l’ONU i una sèrie de banderes del consell. Una escenografia preparada pel parlament del Secretari d’Estat nord-americà Colin Powell on sostenia que l’Iraq ocultava armes de destrucció massiva davant d’això es feia necessària una acció militar per desarmar el país. Van justificar-ho dient que era per facilitar les fotos i perquè distreia massa l’atenció… Més tard es va demostrar que les afirmacions que va fer el Secretari d’Estat eren falses. Al final de la seva compareixença, Powell i els membres del Consell de Seguretat van passar davant del tapís cobert; l’espai el va ocupar el ministre de Relacions Exteriors francès, Dominique de Villepin, que va criticar el discurs de Powell davant aquesta versió censurada de Guernica. Aquí en teniu la prova….

De moment, però, l’icònic tapís del Guernica tornarà a recordar a mandataris i diplomàtics d’arreu del món el dolor i devastació que provoquen les guerres.


1 comentari

Nou Museu Virtual de la Universitat de Barcelona amb important presència de material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 15 de novembre es va inaugurat el nou Museu Virtual de la Universitat de Barcelona MVUB, que emprèn una nova etapa.

Entre les novetats que presenta destaquem la renovació del motor de dades i la interfície de consulta, incorporant un programari que millora l’anterior pel que fa a la usabilitat.

A les disset col·leccions que tenia fins ara, se n’hi han afegit quatre de noves, També s’hi incorporen noves funcionalitats com per exemple: exposicions virtuals per temàtiques i accés a la visita virtual de l’Edifici Històric en català, castellà i anglès.

Tot plegat per posar a l’abast de tota la comunitat universitària i de la ciutadania en general, el ric patrimoni cultural de la Universitat de Barcelona.

Heu de saber que el Museu Virtual de la Universitat de Barcelona va ser el primer museu virtual d’una universitat creat a Espanya, i va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer el ric patrimoni material d’aquesta institució històrica.

Una de les seves singularitats principals és l’heterogeneïtat de les col·leccions, que són un reflex de la diversitat d’àrees acadèmiques de la pròpia Universitat, així com de la diversitat de gènesis, processos de treball i ubicacions que les caracteritzen. Entre les obres que s’hi poden trobar hi ha, des de pintures dels segles XVI al XXI, fins a instruments científics, col·leccions de biodiversitat o fons bibliogràfics de diversos àmbits.

El professor del Departament d’Història i Arqueologia Agustí Alcoberro i Pericay és l’actual vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals des de l’any passat i ha estat el principal impulsor del projecte.

Segons les seves paraules:

«el Museu Virtual presenta, a hores d’ara, les peces més emblemàtiques d’un gran nombre de col·leccions de la Universitat de Barcelona, amb una gran varietat de temàtiques i formes. I ho fa amb un llenguatge informàtic plenament actualitzat, que incita a la interacció i que pretén desvetllar la curiositat de l’usuari». Encara hi falten algunes col·leccions, i cal passar també per una «etapa de gimnàstica, és a dir, d’anar comprovant a la pràctica què funciona i què cal millorar».

Alcoberro creu que el Museu ha de ser una eina viva que ha de generar notícia de manera permanent i ha de crear comunitat.

Del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi podreu trobar una mostra dels nostres fons.

En destaquem els 124 Cartells sobre salut i solidaritat durant el període de la Guerra Civil, que formen part de la col·lecció de Cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb més de 10.000 unitats i molt important pel seu valor històric i gràfic. Aquests 124 cartells il·lustren la temàtica de la salut i la solidaritat durant el conflicte bèl·lic a través d’aspectes com ara l’assistència social, la gent gran, la marginació, els infants o la sanitat.

També hi s’hi han incorporat 52 segells emesos durant la primera meitat del segle XX, pertanyents a la col·lecció Segells i Vinyetes. Formen part de la sèrie editada per l’Asociación de Amigos de la Unión Soviética, amb fotografies de la vida quotidiana a la URSS durant el règim estalinista.

Feu una ullada a la web del museu i descobriu vosaltres mateixos totes les maravelles que s’hi poden trobar!

Esperem que us agradi!


Deixa un comentari

Nou espai sobre el Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937 al MNAC

Des de fa uns quants mesos el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha inaugurat tres noves sales dedicades a l’art produït durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Es mostren més d’un centenar de pintures, dibuixos, gravats, cartells, fotografies, escultures, paper moneda, publicacions il·lustrades… d’una quarantena d’artistes al servei d’ambdós bàndols.

Destaquen temàtiques com el front de guerra, els bombardejos aeris o les massacres i evacuacions de la població civil, el paper de les dones, etc.

Entre aquestes novetats mencionar-vos que hi ha també un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937, edifici construït pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, on s’exposà el mundialment famós Guernica de Picasso, La Montserrat obra del gran escultor català Juli González, La font de mercuri de l’artista nord-americà Alexander Calder o El segador de Joan Miró, obra malauradament desapareguda després de la seva exhibició al Pavelló, entre d’altres.

Aquestes obres, i moltes altres menys conegudes, mostraren al món el desplegament cultural que es va produir en defensa del govern legítim de la república i la situació que patia el país a través d’un art creat en temps real, com a resposta als greus esdeveniments que s’anaven succeint.

D’aquesta manera el Pavelló de la República espanyola va ser l’altaveu a Europa de la causa republicana. que tenia com objectiu aconseguir suport internacional en la lluita contra el feixisme.

Moltes de les obres que van ser exposades al pavelló es van considerar perdudes durant anys, malgrat que, un cop desmuntat el pavelló el 1938, algunes d’elles havien retornat a Espanya.

A mitjans dels anys 80 es va donar a conèixer que s’havien conservat ocultes al Palau Nacional, en un fons que constava de prop de 270 obres entre pintures, escultures, dibuixos i gravats pertanyents bàsicament al període 1937-1938.

En aquest conjunt d’obres de temàtica de guerra hi havia, entre d’altres, les obres procedents del Pavelló de la República. Una selecció important d’aquest fons trobat al Palau Nacional va ser exposat a Barcelona i Madrid el 1986 i el 1987, al Palau de la Virreina i al Museu Reina Sofía, respectivament.

Entre les obres que van participar a la mostra i que ara els visitants al museu podran contemplar volem destacar-ne algunes com per exemple l’ Al·legoria de l’afusellament de Federico García Lorca, feta per l’andalús Fernando Briones l’any 1937.

Arran del recent afusellament del poeta i dramaturg Federico García Lorca, durant l’Exposició Internacional de París es va retre un homenatge a la figura del poeta i dramaturg. Durant aquells dies va ser homenatjat amb recitals de poesia o amb una exposició de llibres seus i fotografies, entre d’altres.

Juntament amb poemaris, també hi havia un retrat de Federico García Lorca amb la frase Poète fusillé à Grenade.

La pintura és un homenatge al Lorca i una denúncia explícita pel seu assassinat. Quan es va desmuntar el pavelló de París, l’obra va quedar dipositada al Museu Nacional, juntament amb gran part de les obres exposades al pavelló. L’obra, en clau simbòlica, evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936, i suposa un magnífic exemple de l’art realitzat durant el conflicte, a mig camí entre l’homenatge i la denúncia.

Un altre exemple que volem destacar és el retrat de Lina Ódena , una militant comunista i combatent de la República morta durant la Guerra Civil i que va esdevenir un exemple per a moltes dones que van lluitar durant la guerra, convertint-se en una figura heroica.

Es va suïcidar d’un tret el dia 14 de setembre de 1936, prop de Granada quan va trobar un control falangista al costat del Pantà de Cubillas. El xofer que l’ acompanyava va prendre un camí equivocat en un encreuament i abans de caure presonera de l’enemic, va treure la seva pistola i es va tirar un tret.

I en darrer lloc comentar-vos també que el museu exposa una de les escultures que es van exhibir a l’exterior del Pavelló de la República, concretament La banyista, de Francisco Pérez Mateo (Barcelona, 1903 – Madrid, 1936), escultor català que va morir al front de Madrid, convertint-se en una de les primeres víctimes en las files republicanes durant l’inici de la Guerra Civil.

En homenatge a la seva figura es va exposar una altra obra seva que representava un os polar, exemple del seu realisme escultòric.

No teniu excusa per visitar aquestes noves sales!


Deixa un comentari

La Segona República espanyola, a través dels seus textos fonamentals: nova publicació amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La Segunda República española: textos fundamentales, és el títol d’una recent publicació d’Edicions UB, amb edició a cura de Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, que recull una selecció de lleis, discursos i proclames d’un dels períodes més intensos de la història d’Espanya.

L’obra conté un estudi introductori històric de Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, especialitzada en l’estudi del nacionalisme català, la Guerra Civil espanyola i el franquisme, i la història econòmica contemporània d’Espanya.

També conté la investigació documental de Noli Cabezas Ramírez, doctoranda del Departament d’Història Contemporània de la UB.

Aquest llibre és una antologia de setanta textos fonamentals de la Segona República espanyola. Són escrits que va produir la mateixa República, així com altres institucions i personatges, en què es defensava aquest règim i la seva concepció de la política.

Es compilen proclames, lleis, textos institucionals i discursos d’aquells anys, paraules d’afirmació i compromís que encara avui ressonen per la seva defensa de la democràcia legítima, en una Espanya que estava immersa en la llarga crisi de la restauració monàrquica, i en una Europa marcada aleshores pels problemes econòmics i l’ascens dels sistemes dictatorials.

Cada capítol inclou, a més dels textos recollits, una introducció que els contextualitza i una selecció de fonts complementàries que es poden recuperar en línia i que sumen, en total, una seixantena més de documents.

Aquesta antologia vol ser el testimoni documental d’una experiència excepcional i d’interès continuat en la història espanyola, per aportar proves sobre diferents aspectes d’una època clau a Espanya i a Europa. Vol esdevenir una eina d’informació útil per a centres d’estudi, acadèmics, estudiants i públic en general, interessats en la història contemporània i la particular crònica política espanyola.

L’obra recull un material d’accés difícil i el posa a disposició de les persones que vulguin estudiar aquest període: les lleis principals, els decrets del Govern més decisius i un conjunt variat de proclames, discursos i escrits.

Dir-vos també que cadascun dels nou capítols que estructuren l’obra s’obre amb la imatge d’un dels cartells de propaganda republicana custodiats al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, que n’ha cedit l’ús per a l’ocasió. 

A tall d’exemple us en mostrem uns quants d’autors tan destacats com els catalans Ricard Opisso o Carles Fontserè:



El primer capítol recull textos sobre l’adveniment de la República, com ara el Pacte de Sant Sebastià (1930) o l’Estatut jurídic del Govern provisional (1931). El segon, centrat en la política general republicana, inclou l’al·locució als espanyols d’Alejandro Lerroux després dels fets d’octubre del 1934, així com el programa del Front Popular, fet públic el 15 de gener de 1936, entre altres textos. El debat autonòmic és el tema del tercer capítol, on es troben, per exemple, els estatuts d’autonomia de Catalunya (1932) i del País Basc (1936), el projecte d’estatut de Galícia (1932), com també les proclamacions de la República Catalana de Francesc Macià, el 1931, i de l’Estat Català de Lluís Companys, el 1934.

El quart capítol recupera textos relacionats amb el nou ordre militar republicà, com ara el decret d’anul·lació de la Llei de jurisdiccions (1931), que des del 1906 havia posat sota jurisdicció militar les ofenses a la unitat de la pàtria, la bandera i l’honor de l’exèrcit. A continuació s’aborda la qüestió religiosa, amb discursos de Manuel Azaña i José María Gil-Robles i decrets com el de dissolució de la Companyia de Jesús en territori espanyol (1932). El sisè capítol se centra en les reformes educatives, com les que van suposar el decret sobre bilingüisme escolar a Catalunya i la llei de creació d’escoles públiques, ambdós del 1931.

La reforma agrària i econòmica, tema ineludible, ocupa el setè capítol, que reuneix lleis com la de contractes de cultius (1934) i decrets com el de col·lectivitzacions i control obrer (1936), tots dos de la Generalitat de Catalunya. El vuitè presenta una selecció de lleis i decrets que van significar un gran avenç en la transformació social d’Espanya, com ara la llei del divorci i la llei del matrimoni civil. També inclou discursos, com el que va fer Clara Campoamor a les Corts el 1931 en defensa del sufragi universal femení. L’últim capítol aplega els discursos antifeixistes d’Indalecio Prieto, Juan Negrín, Francisco Largo Caballero, Manuel Azaña i Julián Besteiro, pronunciats durant la Guerra Civil.

Us recordem que el teniu a la vostra disposició a la nostra biblioteca!


Deixa un comentari

Bon estiu 2021!

El passat diumenge dia 25 de juliol va començar el repartiment dels ventalls d’estiu 2021 per part l’Associació del Mercat del Llibre Dominical de Sant Antoni.

Cada any, les 74 parades del mercat que tenen especialitats diferents, que van des de el llibre antic, de col·lecció i descatal·logat, col·leccionisme de postals i documents històrics, còmics, cartells, pel·lícules, cromos,  videojocs, i llibre d’ocasió, obsequien als clients i col·leccionistes del mercat amb un ventall que enguany està il·lustrat amb la reproducció d’un cartell de l’Escola de Pescadors de l’any 1931 obra de Pere Pruna (1904-1977), pintor i il·lustrador català que forma part de la Col·lecció Cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Estem molt contents d’haver col·laborat en aquesta magnífica iniciativa!

Si voleu aconseguir un d’aquests ventalls tan bonics heu de visitar el mercat els diumenges al matí! No falleu! Us esperen!

Aprofitem l’avinentesa acomiadar-nos i desitjar que passeu un bon estiu 2021! Ens retrobem al setembre!

Recordeu: la biblioteca estarà tancada del dia 5 al 25 d’agost.

Podeu consultar els nostres horaris en aquest enllaç.

Bon estiu a tothom!


Deixa un comentari

La curiosa història de “Nivel: el diario nacional de la mañana”

Avui us volem explicar una història curiosa i poc coneguda.

El dia 30 de desembre de 1969 va ser editat per Publicaciones Controladas S.A. el primer i únic número del diari “Nivel: el diario nacional de la mañana”, una publicació propietat de l’empresari Julio García Peri.

És ben sabut que durant el període de la dictadura franquista la llibertat de premsa no existia i per posar en marxa un diari es necessitava el permís del règim.

Recordareu que Manuel Fraga Iribarne (1922-2012), quan va ser ministre d’ Informació i Turisme, va signar, l’any 1966, una nova llei de premsa que pretenia un cert aperturisme. Però per arribar a la plena llibertat de premsa encara s’hauria d’esperar uns quants anys. Teòricament, amb la Llei Fraga la censura havia desaparegut però es seguien segrestant exemplars de qualsevol publicació si es considerava necessari.

L’any 1969 el periodista Manuel Martín Ferrand (1940-2013) va ser nombrat director de “Nivel”, un diari que volia ser aperturista, en un moment en que la figura del dictador, de l’exercit i la unitat de Espanya seguien essent temes intocables.

Es va posar en marxa una redacció amb joves periodistes amb noms tan destacats com Ismael López Muñoz, Luis Losada i Paulino Posada.

Al més d’octubre es va produir un canvi al govern franquista que donava més protagonisme a membres de l’ Opus Dei. El projecte del diari “Nivel” va començar a perillar. Fraga fou substituït com a ministre per Alfredo Sanchez Bella que va mantenir i, fins i tot, va intensificar la censura.

Malgrat tot el 31 de desembre el primer número va arribar als quioscos amb 24 pàgines. Mai es va publicar el segon.

Aquell mateix matí el ministeri els va retirar els permisos d’edició i els obligà a tancar.  

El director del diari va negociar amb la Dirección General de Prensa no recórrer la decisió a canvi que els empleats no es quedessin al carrer. Així la majoria van acabar treballant a Radio Nacional o a Televisió Espanyola com el mateix Martín Ferrand, que presentava una edició del “Telediario”.

Una llàstima no conèixer el paper que hauria jugat durant l’època de la transició…

Dir vos que al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podeu trobar aquest únic exemplar publicat, que constitueix una autèntica joia hemerogràfica!

El conservem gràcies a la donació del periodista català Xavier Vinader que a banda del material d’arxiu, va fer també donació de gran quantitat de monografies, publicacions periòdiques, adhesius, cartells i material divers.

Aquí us deixem amb unes quantes imatges de la publicació:

Esperem us hagi agradat tant aquesta història com a nosaltres quan la vam conèixer!


Deixa un comentari

Novetat bibliogràfica sobre contraespionatge al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Entre les nombroses novetats bibliogràfiques que estem rebent aquests darrers mesos avui us volem destacar dos obres que porten per títol:

El contraespionatge francès a Madrid i el Marroc : (1943-1945) : organització, metodologia, xarxes, informes i membres i El contraespionatge francès a Barcelona : (1943-1945) : informes sobre els col·laboracionistes de Vichy i els serveis d’intel·ligència nazis i espanyols amb seu a Barcelona : xarxes i membres.

Han estat escrites per Xavier Juncosa i Gurguí (Barcelona, 1956), llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. En Xavier ha centrat els seus estudis en les relacions polítiques entre França i Catalunya. Destaca el període que va entre els anys 1939-1945 i les relacions entre el col·laboracionisme francès i el primer franquisme. Ha escrit produït i dirigit més de 100 documentals sobre temàtiques lligades a la Història, la Literatura, el Cinema, etc.

L’any 1988 guanyà el Premi Nacional de Cinema i l’any 1992 dirigí la cobertura dels Jocs Olímpics de Barcelona en HDTV. Ha publicat diverses novel·les, contes i textos teatrals.

A partir de l’ocupació aliada del nord d’Àfrica francès el 8 de novembre de 1942, els nous Serveis Especials francesos amb seu a Alger van decidir establir diverses antenes de contraespionatge (CE) a Espanya el trienni 1943-1945.

La primera d’aquestes antenes, anomenada TR 125, es creà a Barcelona; poc després es creà la TR 125 bis a San Sebastià i a finals de 1943 es creà la TR 200 de Madrid, que acabà centralitzant tot l’operatiu.

Els contraespies francesos a Barcelona generarien milers d’informes que estan dipositats en el Service Historique de la Défense (SHD) de Vincennes i que darrerament ha estat inventariats i desclassificats.

L’autor es pregunta: Quina missió tenien aquests contraespies? a qui espiaven els contraespies francesos? Espiaven a les xarxes fidels a Vichy, als serveis d’espionatge nazi, als feixistes italians, als japonesos (tota una sorpresa historiogràfica, segons Juncosa!) i als serveis d’informació espanyols de la DGS, el SIM i Falange establerts , tots ells, a Barcelona.

En el primer volum hi ha un recull d’alguns d’aquests informes i, al final, més de 600 fitxes personals de francesos, alemanys i espanyols que treballaven per als serveis secrets d’intel·ligència de Pétain, Hitler i Franco.

En el segon volum, centrat en el TR 200 de Madrid, es recullen alguns d’aquests informes obrint el camp geogràfic al Marroc, que va ser una altre epicentre per la importància geoestratègica de l’estret i unes 500 fitxes personals de francesos, alemanys, italians, japonesos i espanyols que treballaven per als serveis secrets d’intel·ligència de Pétain, Hitler, Mussolini, Hiro Hito i Franco.

Tota aquest treball és fruit de les troballes documentals d’en Xavier a l’arxiu militar de Vincennes: més de 35.000 documents que constitueixen una novetat historigràfica importantíssima!

Des del nostre blog volem felicitar al Xavier per la feina feta! Enhorabona!