2 comentaris

Imatges inèdites del Pavelló de la República

La nostra biblioteca té el privilegi d’ocupar l’emblemàtic edifici del Pavelló de la República. Us hem parlat repetides vegades sobre la historia de l’edifici en altres posts del nostre blog i concretament sobre la reconstrucció de l’any 92 que es va fer amb motiu dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona.  Fins i tot tenim una pàgina web amb una síntesi històrica i una recopilació bibliogràfica i documental!

Avui us volem mostrar unes imatges inèdites del fons personal d’Emili Martínez Escrig, pare d’una de les nostres companyes, que han estat cedides perquè formin part del nostre arxiu gràfic.

Daten del mateix any 1992 i en elles es pot veure la façana de l’edifici guarnida amb la intervenció efímera de Joan Brossa que portava per títol Poema Visual transitable en tres temps (1984)

Recordeu que el pavelló es va inaugurar el dia 19 de juliol de 1992 i fins el dia 11 de setembre d’aquell mateix any s’hi va poder veure una exposició sobre la renovació que va patir la ciutat de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics.

En aquestes imatges es poden veure els panells d’aquesta exposició així com algunes de les obres que van ser exposades com una escultura de l’artista colombià Fernando Botero.

Esperem que us agradin!


Deixa un comentari

Presentació del llibre “Memòries del Districte. Horta Guinardó” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tornem del parèntesis de Setmana Santa comunicant-vos que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha participat activament en un llibre que recull un seguit d’experiències personals de gent que viu al barri d’Horta i del Guinardó  i que forma part de la col·lecció Memòries del Districte editada per l’empresa Aigües de Barcelona.

L’acte de presentació del llibre es va dur a terme el passat dimecres, dia 29 de novembre de 2017, al Foment Hortenc.

Per l’elaboració d’aquesta obra es van realitzar tot un seguit d’entrevistes a gent que viu o treballa al barri, ciutadans de Barcelona que expliquen les seves vivències en primera persona.

Des de personatges il·lustres com la Roser Capdevila, il·lustradora i mare de Les Tres Bessones, a  l’associació de veïns,  passant pels comerciants, entitats de caràcter esportiu, etc., s’han anat recollint testimonis que aporten una nova mirada sobre la gran metròpoli barcelonina.

La responsable de la nostra biblioteca, la Lourdes Prades, ha aportat també el seu punt de vista, a partir de l’entrevista que li van fer els editors de la publicació. En ella parla sobre la biblioteca i la importància dels seus fons i també de l’edifici i la seva significació històrica i arquitectònica.

A la publicació es presenta també tot l’équip que treballa tant a la biblioteca com a la resta de l’edifici que, recordem, també és la seu del Centre d’Estudis Històrics Internacionals.

Estem molt contents d’haver pogut col·laborar en aquest recull d’experiències i d’haver aportat el nostre petit gra de sorra a aquest magnífic projecte!


1 comentari

Digitalitzada la revista “Mujeres Libres” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tenim una molt bona notícia per anunciar-vos.

La revista Mujeres Libres es troba digitalitzada i en accés lliure al portal del sindicat CGT, la Confederació General del Treball.

L’ organització anarco-feminista anomenada Mujeres Libres va néixer l’any 1936.  Estava vinculada a la  CNT-FAI i va arribar a tenir més de 20.000 afiliades. Des de les pàgines de la revista van qüestionar la societat patriarcal i consideraven agents opressors tant l’Estat, com el capitalisme, l’església i els mateixos companys del moviment obrer i anarquista.

Des d’aquesta organització es va crear una revista, que portava el mateix nom. Van sortir publicats un total de 14 números que es van convertir en una eina fonamental per desenvolupar el treball formatiu i organitzatiu del moviment.

La publicació destacava per l’originalitat dels seus continguts i per la modernitat en el seu disseny, maquetació i il·lustracions. El darrer número va ser publicat durant la tardor de l’any 1938,  mesos abans d’acabar la guerra civil, però no en va quedar cap exemplar.

Precisament, aquest  darrer número que es conserva, el 13, és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat per ser digitalitzat i d’aquesta manera s’ha pogut completar la col·lecció que apareix al portal.

No deixeu passar l’oportunitat de donar un cop d’ull a aquesta magnífica revista. Segur que us agradarà!


3 comentaris

Més sobre José Luis Rey Vila SIM

No és la primera vegada que parlem de José Luis Rey Vila al nostre blog. Ens agrada moltíssim l’obra d’aquest artista, més conegut amb l’àlies de SIM, cartellista, il·lustrador i pintor, nascut a Cadis l’any 1900 i mort a París el 1983.

La figura de José Luis Rey és encara poc coneguda, malgrat que darrerament s’han fet algunes exposicions i treballs d’investigació sobre la seva trajectòria.

Va desenvolupar la seva carrera artística principalment a França  on va marxar exiliat, però durant la Guerra Civil va viure a Barcelona, concretament al barri de la Font d’en Fargues.

Precisament volem presentar una obra que recull copies d’uns dibuixos originals inèdits que l’artista va regalar a un veí del carrer Pradilla d’aquest mateix barri. La senyora Pepita Armora, actual propietària dels originals, ha permès la reproducció d’aquest magnífics dibuixos que segons algunes fonts pertanyen al Front d’Aragó.

Mercè Balda Rey, membre de la família de l’artista, va investigar la figura del seu besoncle com a treball final del màster Construcció i Representació d’identitats culturals a la Universitat de Barcelona. Fruit d’aquest treball ha sorgit una una excel·lent obra.

L’autora n’ha donat un exemplar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les biblioteques i arxiu referents per a la recerca de dades sobre SIM. Recordeu que podeu trobar més informació sobre l’artista al nostre catàleg i  fons d’arxiu.

Des d’aquí volem agrair a la Pepita i a la Mercè el seu donatiu i felicitar a aquesta última per la feina feta.


Deixa un comentari

“Incerta Glòria” pel·lícula amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa pocs dies s’ha estrenat la pel·lícula Incerta glòria, basada en la novel·la homònima de l’escriptor, poeta, traductor i editor català Joan Sales, dirigida pel mallorquí Agustí Villaronga i produïda per Isona Passola.

L’acció transcorre en plena Guerra Civil espanyola, com  l’altra pel·lícula del director,  Pa negre Villaronga torna a aconseguir un film excel·lent, tant pel que fa al guió, com a la recreació de l’època a través de la posada en escena i a la interpretació dels actors.

Els personatges principals són un jove oficial de l’exèrcit republicà que deixa la dona i el fill a Barcelona per anar a lluitar al front i que es retroba en un poble perdut al front d’Aragó amb un  amic de tota la vida i una vídua que viu al castell del poble. Marcel Borràs, Núria Prims, Oriol Pla i Bruna Cusí els interpreten.

Malgrat que la història es desenvolupa durant la guerra, concretament l’any 1937, el conflicte intern dels personatges està per sobre del component bèl·lic.

La cinta ha comptat amb la col·laboració de diverses entitats. Destaquem el Govern d’Aragó, doncs ha estat rodada en gran part a Belchite i en altres localitzacions de les províncies d’Osca i Terol.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb els documentalistes del film en la cessió de material per decorar diverses escenes. Principalment apareixen més d’una desena de cartells que pertanyen al nostre fons com:  Per la llibertat de Catalunya. Ajudeu Madrid del Sindicat de Dibuixants Professionals o Treballa per als que lluiten! de Carles Fontserè, Ajudeu als caiguts de Josep Subirats Samora, Sempre! Catalans: Catalunya! de Ricard Fàbregas, etc.

Us deixem amb el tràiler oficial de la cinta. Animeu-vos a anar al cinema a veure aquesta gran pel·lícula que segur us agradarà!


Deixa un comentari

De París a Barcelona passant per Honolulú

honoluluJoan Marín i Balmas (Barcelona, 1890-1945) fou un empresari i viatger català. Es coneixen poques dades de la seva biografia. Sabem que va estudiar a La Salle Bonanova i que en va presidir l’associació d’ex-alumnes fins l’any 1933.

Fou col·laborador de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP), entitat de la qual va ser elegit tresorer l’any 1935 sota la presidència d’Emili Jorba.

Es va prodigar en nombroses presentacions i conferències on explicava els seus viatges i analitzava també religions “exòtiques”.

L’any 1929 va escriure el llibre De París a Barcelona passant per Honolulú, un relat del seu viatge marítim arreu del món.

La llegendària companyia naviliera Red Star promovia un viatge que feia la volta al món a bord d’un creuer de luxe anomenat Belgenland amb la frase The Largest Ship to Circle the Globe. Una experiència a l’abast de molt poca gent. Joan Marín tingué la sort de poder-la viure i narrar amb detall: foren 30.000 milles nàutiques recorregudes, 133 dies de singladura i 60 ciutats visitades.

Quan Marín s’hi embarcà, el 1927, els feliços anys vint s’aproximaven a la seva fi, però encara tingué l’oportunitat de viure aquell ambient amb tota la seva esplendor, integrat en un selecte passatge de milionaris nord-americans de costums sofisticats i cosmopolites. L’autor narra les pràctiques lúdiques i festives amb tot detall i para atenció especial a la descripció dels indrets visitats i dels costums dels seus habitants mostrant-nos un món divers i fascinant. El relat va acompanyat de magnífics dibuixos de Cyrus Le Roy Baldridge, A. Farré, Lance Thackeray i D. Blanding.

 

Prologat pel seu amic l’advocat, polític i historiador medievalista català Ferran Valls i Taberner (1888-1942), conté també una dedicatòria autògrafa de l’autor que diu : Per l’amic dilectissim Eduard Conde. Ben afectuosament Joan Marín.

Us deixem amb unes boniques paraules que apareixen a la nota preliminar: El viatjar augmenta els nostres coneixements i emplena la nostra vida de records. Hom es fa més comprensiu i més humil en trobar-se davant civilitzacions tan diferents de la nostra, i així i tot tan admirables per llur rara bellesa i llur grandiositat llegendària.


Deixa un comentari

Àlbum fotogràfic d’edificis notables de Barcelona del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República és tan divers i sorprenent que no podem evitar fer-vos partícips de les troballes que anem fent!

Fa pocs dies vam catalogar un àlbum fotogràfic amb vint imatges d’edificis destacats de la ciutat de Barcelona que són obra de Josep Esplugas i Puig, germà del també fotògraf Antoni Esplugas i Puig (1852-1929). El seu pare, Antonio Esplugas, era pintor retratista i un reconegut professor de dibuix i pintura que tenia una acadèmia a la rambla de la Boqueria.

Josep començà a treballar amb el seu germà però ben aviat va obrir un estudi propi al carrer Escudellers convertint-se en fotògraf retratista. Es dedicà també a l’educació.

Ho sabem per una notícia de  apareguda el dia 17 d’abril de 1887 a La Vanguardia que diu:

El aventajado fotógrafo de esta capital don José Esplugas Puig, acaba de instalar en la calle Escudiller, número 89, 4º 3ª, unos grandes laboratorios de fotografia que recomendamos especialmente á los aficionados á la misma, ya que en ellos el señor Esplugas, por la módica suma de 10 duros y en solo veinte días, ofrece enseñar practicamente á trabajar bien la fotografia.

Además en dichos laboratorios se toman toda clase de encargos, ya sea para ir á sacar vistas, reproducciones, ampliaciones, tirajes, esmaltes, retoques de clichés, etc., etc. todo con la mayour perfección y á precios equitativos. 

L’àlbum que probablement podem datar a les acaballes del segle XIX, no conté cap informació bibliogràfica. Presenta una enquadernació molt austera amb cartes fotogràfiques, cartrons sobre els quals els fotògrafs adherien els seus retrats, aprofitades d’altres treballs. Cada carta fotogràfica té signatura autògrafa de l’autor.

Les fotografies porten una numeració i el títol de Barcelona Edificios Notables junt amb el nom de l’autor i l’adreça del seu taller.

Podem reconèixer edificis com el modernista Palau Guell d’Antoni Gaudí, la Casa Pascual Pons d’Enric Sagnier d’estètica neogòtica o el neoclàssic Taller Masriera, però molts altres no els hem pogut identificar.