Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

La història d’Amadeo Nerozzi: exalcalde italià mort a la Batalla de l’Ebre combatent el feixisme

El passat diumenge dia 25 de setembre, una coalició de partits de dreta i ultradreta va guanyar les eleccions a Itàlia, amb un alt nivell d’abstenció, sobretot entre els joves.

Aprofitant l’avinentesa volem recordar la figura d’Amedeo Nerozzi que fou alcalde de Marzabotto, població al sud de la província de Bologna, tristament coneguda per la matança ocorreguda entre el el 29 de setembre i el 5 d’octubre de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, quan la 16a Divisió Panzergrenadier Reichsführer-SS comandada pel major Walter Reder, en represàlia pel suport als partisans de la resistència italiana, van assassinar a centenars de persones.

Però aquesta no és la història d’Amedeo Nerozzi, que va ser alcalde de Marzabotto entre els anys 1920 i 1921.

La seva història comença el 1925, després de l’arribada al poder de Benito Mussolini, quan va haver d’emigrar a Bèlgica, on va destacar per l’activitat política i sindical entre els immigrants italians.

Anys més tard, en esclatar la Guerra Civil Espanyola es va unir al bàndol republicà. Va participar en la fundació de la Centúria Gastone Sozzi i posteriorment es va adscriure a les Brigades Internacionals, en concret al Batalló Garibaldi, on es creu que va actuar, primer, com a infermer i posteriorment, com a tinent metge.

Durant la guerra va estar en diferents fronts, com a les Batalles d’Osca o de Brunete i va desaparèixer en la Batalla de l’Ebre. El 9 de setembre del 1938 un projectil d’artilleria va impactar a prop de la tenda hospital on era. Va ser ferit i evacuat, i a partir d’aquell moment se’l va considerar desaparegut.

L’any 2018 l’Ajuntament de Marzabotto va començar els tràmits per inscriure el nom d’Amedeo Nerozzi al Memorial de les Camposines, indret de La Fatarella construït sobre una antiga trinxera de la batalla de l’Ebre, que és espai de dol i dignificació de tots els combatents que hi van perdre la vida. El consistori volia reconèixer així la seva presència al bàndol republicà durant la guerra.

El 2019, a petició també de la seva família, l’exalcalde italià va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.

Les investigacions que s’han dut a terme des de la Direcció General de Memòria Democràtica han permès localitzar el nom d’Amedeo Nerozzi en la documentació de defuncions que conserva el Registre Civil de Mora d’Ebre. A partir d’aquest document s’ha sabut que Nerozzi no va morir a la serra de Cavalls el mateix dia que va ser ferit, com sempre s’havia cregut, sinó que va ser evacuat a un dels hospitals republicans que hi havia al mateix municipi, on va morir nou dies després.

Altres documents obtinguts en aquesta recerca aporten informació de tipus personal i polític sobre Nerozzi, però no detallen a quin dels hospitals de Mora d’Ebre va morir ni on va ser inhumat.

Móra d’Ebre va ser un punt important de recepció de ferits de la Batalla de l’Ebre i va allotjar diversos hospitals. La Direcció General de Memòria Democràtica té registrades sis fosses en aquest terme municipal, una de les quals està confirmada i cinc d’altres són considerades probables. D’aquestes últimes, dues podrien estar relacionades amb els hospitals quirúrgics de la ciutat i dues més, amb hospitals situats fora del nucli urbà.

El passat mes de juliol es va presentar el llibre escrit per Patrizia Zanasi, del Comitè Regional d’Honor a les persones caigudes en la masacre de Marzabotto, sobre la figura de Nerozzi que ha estat traduït al català per la mateixa Direcció General de Memòria Democràtica i que recull tota aquesta història de l’exalcalde que va lluitar contra el feixisme i que mereix ser recordada.


Deixa un comentari

Nova edició del Festival Solidarity Park 2022 amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El dia 30 de maig de 1937, en plena Guerra civil espanyola, un submarí franquista va enfonsar, a uns 400 metres de la costa de Malgrat, el vaixell Ciudad de Barcelona que portava brigadistes internacionals de Marsella a Barcelona. Eren principalment d’Amèrica del Nord, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia, però alguns van venir d’Escandinàvia, Austràlia i Nova Zelanda. Hi havia també un grup de pilots francesos i passatgers senegalesos.

Molts passatgers van ser salvats per barques de Guàrdia de Costa Republicanes i hidroavions, així com els pescadors locals.

El vaixell resta a l’aigua, enfonsat. Anys més tard, en ple franquisme, serà esmicolat per obtenir-ne ferro.

Aquest cap de setmana passat, del 27 al 30 de maig a Malgrat de Mar, ha tingut lloc el Festival Solidarity Park 2022.

Solidarity Park és un projecte sociocultural de participació comunitària, vinculat al memorial dedicat al record dels Brigadistes Internacionals que van morir al ser torpedinat el vaixell Ciudad de Barcelona.

El Festival va consistir en un conjunt d’actes amb actuacions musicals, exposicions artístiques i històriques, un mercat, xerrades, visites històriques, etc.

Enguany, 85 anys després, s’ha pogut inaugurar un monument, obra de l’escultor anglès Rob MacDonald, que ha estat una realitat gràcies a la participació comunitària i al suport municipal. Es troba ubicat al Passeig del Mar, just al costat de l’estació de tren, commemora la història del vaixell i recorda als brigadistes desapareguts.

El primer dia del Festival, el divendres 27 de maig, hi va haver una trobada d’estudiants i familiars de Brigadistes Internacionals. Hi van participar les Escoles Fonlladosa, l’institut Ramon Turró, l’Institut Escola Lloret de Mar, l’escola Vedruna i Conny Dahmen en representació dels seus alumnes de l’institut Johann-Gottfried-Herder de Colònia, Alemanya.

Per la tarda, a la Sala Joaquim Garriga de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar, es va inaugurar l’exposició “Brigades internacionals i multilingüisme” comissariada per Lourdes Prades, responsable del CRAI Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT i per Ramon Naya del CRAI Campus Mundet de la Universitat de Barcelona, que es podrà veure fins al 3 de juny.

Ambdós van impartir una conferència amb el mateix nom que l’exposició tot just abans de la seva obertura.

L’exposició vol mostrar com una comunitat multilingüe tan heterogènia, i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los, hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d’assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com deien els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

La mostra ha comptat amb el suport del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que ha cedit nombrós material relacionat amb la matèria, així com de SIDBRINT i de la Secció de Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Agraïm la col·laboració del Grup de Difusió del CRAI de la Universitat de Barcelona i, en especial, a la seva responsable Laura Miró, per proporcionar el marxandatge que es va entregar a familiars i entitats relacionades amb les Brigades Internacionals i a altres participants que van assistir al Festival i que han fet viatjar les bosses arreu del món, des de Catalunya a Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units, Canadà i, fins hi tot, han arribat a Nova Zelanda!

La segona jornada de commemoració del 85è aniversari de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona va tenir com a protagonista el Mercat d’Entitats i Associacions de Memòria Històrica amb la participació de: Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Associació La Voz Ahogada Projecte Escènic, Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró, Amical Antics Guerrillers de Catalunya i Amical de Mauthausen.

Destaquem també la presentació del llibre “Les aigües de l’oblit. Una història dels brigadistes internacionals del Ciudad de Barcelona”, de la historiadora Sònia Garangou Tarrés. Ben aviat el trobareu al catàleg del CRAI, doncs la seva autora n’ha fet donació pel fons de la nostra biblioteca.

El diumenge 29, va ser el dia de la inauguració del monument i, finalment el dilluns dia 30, va tenir lloc una emotiva ofrena floral a càrrec dels familiars dels brigadistes, que va comptar amb l’actuació de totes les corals convidades al Festival que van interpretar La Internacional, himne que cantaven els brigadistes mentre s’enfonsava el vaixell.

Esperem que l’any vinent es pugui repetir l’experiència amb el mateix èxit de participants!


Deixa un comentari

Incorporació de nou material al Fons Documents Històrics del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’abril la Fundació Andreu Nin, a través de l’historiador i amic Andy Durgan, va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, material d’arxiu que havia rebut de l’historiador suís Peter Huber.

La documentació, procedent del Российский государственный архив социально-политической истории (РГАСПИ) (Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica, RGASPI), Secció del Komintern (POUM, 1935-1937), està relacionada amb la repressió que van patir els militants del POUM i els trotskistes en general, molts d’ells milicians durant la Guerra Civil espanyola, per part de la Unió Soviètica i del Govern de la Segona República espanyola entre els anys 1935 i 1937.

El fons conté:

1- Els interrogatoris fets a Barcelona a Paula Dobler (setembre de 1937) i a Joseph Burkhardt (juliol 1937).

·  Paula Dobler (1910 -1987), es va establir temporalment a Barcelona el 1932 amb el periodista i fotògraf alemany Joseph Burkhardt. El desembre de 1936, va tornar a Barcelona i treballà com a tècnica a la seu del POUM. Va ser detinguda pels comunistes el 16 de juny de 1937 arran dels fets de maig, juntament amb altres membres del POUM. Va passar quatre mesos a la presó però no va aguanta la pressió i va cedir als interrogatoris. Finalment, va ser posada en llibertat i l’any 1939 va tornar a ocupar la feina de secretària del POUM però des de l’exili a París. Descoberta poques setmanes després, va fugir a Suïssa.

·  Joseph Burkhardt (1915-1937),  periodista i fotògraf alemany i parella de Paula Dobler. Membre del Batalló Hans Beimler de la Brigada CXXIX, va ser detingut i interrogat a Barcelona el juliol de 1937. Va morir al front de Belchite el setembre de 1937.

2- Documentació confiscada a Julián Gorki i  Luisa Hesinger de la seva residència a Barcelona dels anys  1937-1938: llistats amb diversos llibres, articles i escrits de Gorki, cartes entre  la parella, correspondència dels anys 1936 – 1937 de Victor Serge i Andreu Nin, entre altres, documentació interna dels Comitès Executiu i Central del POUM dels anys 1936-1937 i les conclusions relacionades amb el POUM extretes de la documentació confiscada. 

3- Documentació del DEDIDE (Departamento Especial de Información del Estado): comunicats, llistats, informes confidencials, etc.  sobre estrangers, molts d’ells detinguts a Barcelona, dels mesos juny a  setembre de 1937.

4- Correspondència sobre el cas del coronel Gregorio Verdú Verdú: inclou fonamentalment documents relacionats amb les gestions realitzades per André Marty sobre el Coronel Verdú Verdú (VII Cos de l’Exèrcit de la República) i el seu paper en la repatriació de brigadistes, entre els quals hi ha una carta adreçada al President Juan Negrin  de juliol de 1938.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie i es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.

El buidatge d’aquest material permetrà completar i incorporar nova informació al portal SIBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) relacionada sobretot amb als voluntaris internacionals, trotskistes, que van venir a defensar la República però que no van formar part de les Brigades Internacionals.


1 comentari

Programa Alvah Bessie per a la cerca de brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya durant la Guerra Civil

El passat mes d’abril la Direcció General de Memòria Democràtica, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa el Programa Alvah Bessie per a la cerca de brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya durant la Guerra Civil, i de les seves famílies, per facilitar-ne la identificació de les restes.

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, per mitjà de la Direcció General de Memòria Democràtica, és responsable de cercar les persones desaparegudes a Catalunya durant la Guerra Civil i el franquisme, i ho fa mitjançant 5 instruments:

  • Treballs tècnics de recerca històrica, que proporcionen informació rellevant per a la localització de persones desaparegudes i fosses comunes;
  • el Cens de persones desaparegudes, mitjançant el qual es fa la recerca de les persones que van desaparèixer durant la guerra i la dictadura, a sol·licitud de les seves famílies;
  • el Mapa de fosses, on es recull i s’actualitza la informació de les fosses documentades;
  • el Pla de fosses, que inclou l’estudi històric i l’excavació arqueològica de fosses, així com l’anàlisi de les restes;
  • el Programa d’identificació genètica, mitjançant el qual les dades genètiques que s’obtenen de les restes exhumades s’encreuen amb dades genètiques de familiars vius.

El Programa Alvah Bessie inclou la recerca històrica sobre els voluntaris internacionals que van desaparèixer a Catalunya durant la guerra per documentar els seus noms, saber-ne el nombre, saber en quines unitats servien i acotar els escenaris on van desaparèixer i la cerca de familiars vius als seus països d’origen, amb el propòsit d’oferir-los la possibilitat d’accedir als instruments de recerca i identificació de persones desaparegudes a Catalunya.

Bona part d’aquesta recerca històrica ja fa temps que s’està fent a mans de l’equip de SIDBRINT Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals un projecte gestionat des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, sota la direcció de Lourdes Prades i Teresa Abelló.

Aquesta web de la Universitat de Barcelona tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i té com objectiu donar visibilitat als voluntaris internacionals que van venir a defensar la República a través de dues bases de dades relacionades: una de Brigadistes, una altra de Fonts documentals.

En l’actualitat hi ha més de 37.000 noms de brigadistes o voluntaris entrats a la base de dades i gairebé 3.000 fonts documentals ressenyades i relacionades amb aquestes entrades. Tot l’equip de SIDBRINT segueix treballant dia a dia per aconseguir noves fites.

A través de la base de dades podem determinar quins brigadistes van morir o desparèixer a Catalunya i podem donar xifres i noms concrets. Aquí en teniu una mostra:

Dels més de 5. 000 brigadistes morts o desapareguts a l’Estat Espanyol gairebé uns 2700 van morir a Catalunya i principalment al Front de l’Ebre, tal i com podeu observar en aquest gràfic i mapes que hem elaborat a partir de les dades de SIDBRINT on queden detallats totes les poblacions catalanes on hi va haver baixes:

Alvah Bessie va ser un brigadista nord-americà que va combatre al Front de l’Ebre. Periodista, escriptor i guionista cinematogràfic, trobareu la seva fitxa a SIDBRINT amb totes les seves dades biogràfiques relacionades amb fonts documentals i tot el que hem localitzat a l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica (RGASPI).

De retorn als Estats Units va escriure el llibre Men in Battle sobre la seva experiència a la guerra.

Va tornar a Catalunya l’any 1967 per participar al film España otra vez, de Jaime Camino. Durant l’estada va aprofitar per buscar el lloc on hauria estat inhumat Aaron Lopoff, el seu company i amic durant la Batalla de l’Ebre, però no el va trobar mai. Per aquest motiu el brigadista Alvah Bessie, ha estat escollit, entre milers de voluntaris, per donar nom a aquest programa.

Agraïm la col·laboració d’Oussama Lahhit El Yaakoubi, estudiant en pràctiques del Màster d’Humanitats Digitals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, que ha realitzat tots els mapes i gràfics que apareixen en aquest post.


Deixa un comentari

Exposició “Brigades Internacionals i Multilingüisme” al Museu Darder de Banyoles amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat de més de gener es va inaugurar, al Museu Darder de Banyoles, l’exposició “Brigades Internacionals i Multilingüisme“.

Les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Van ser milers d’homes i dones de nacionalitats diverses i que parlaven llengües diferents.

França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes. Així doncs el francès es va convertir en una de les llengües destacades  dins les brigades  junt amb el polonès. Sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que junt amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, els Australians i els de Nova Zelanda, constitueixen el grup lingüístic més nombrós. No hem d’oblidar però, el xinès, el mongol, l’alemany, el rus, l’àrab … en fi…. un veritable galimaties!

Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

La mostra te com a comissaris a Ramon Naya, historiador i bibliotecari del CRAI Biblioteca del Campus Mundet i Lourdes Prades, doctora en Història Contemporània i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, i està organitzada pel Museu Arqueològic de Banyoles juntament amb l’Ajuntament de Banyoles, la Universitat de Barcelona, SIDBRINT. Memòria Històrica Brigades Internacionals, el CRAI UB Biblioteca del Pavelló de la República, i el Grup de Recerca de Didàctica del Patrimoni DIDPATRI.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una bona part dels seus fons sobre brigades per elaborar els diferents panels expositius.

Com a activitat paral·lela a la mostra, el passat dissabte dia 29 de gener, va tenir lloc la xerrada “Brigades internacionals: multilingüisme, pedagogies i memòria”, que va posar en context el fenomen de les Brigades Internacionals i també es va explicar el projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.

La xerrada va anar a càrrec dels dos comissaris de la mostra i va tenir un gran èxit de públic!

Comentar també que aquesta activitat es va dur a terme, entre d’altres, gràcies a la intervenció de Núria Hombrabella, bibliotecària i companya del CRAI Biblioteca de Belles Arts de la Universitat de Barcelona , a la que agraïm tota la feina feta.

Es podrà visitar, amb entrada gratuïta, fins al 27 de març. No us la perdeu!


1 comentari

Signat un conveni de col·laboració entre l’Institut d’Història Contemporània de l’Acadèmia Txeca de Lletres i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquest més de novembre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha signat un acord col·laboració amb l’Institut d’Història Contemporània de l’Acadèmia Txeca de Lletres. (Ústav pro soudobé dějiny AV ČR, v.v.i.)

Aquest institut, es va constituir a principis de 1990 amb l’objectiu de fer recerca sobre el període de la història txecoslovaca que va de 1938 fins al 1989, any en que fa finalitzar el règim comunista que governava el país.

L’institut gestiona una biblioteca única oberta al públic professional, amb una col·lecció de llibres, que supera els 50.000 volums. Conté, entre altres coses, un important conjunt de producció de llibres i revistes a l’exili i un fons especial sobre la història política, social, econòmica i cultural txeca/txecoslovaca des dels anys trenta fins a l’actualitat i sobre la història de la ciència.

El catàleg de la biblioteca de l’ÚSD forma part del Catàleg de la Unió de l’Acadèmia de Ciències de la República Txeca i també del Catàleg de la Unió de la República Txeca .

Des de 1993 publica la revista professional Soudobé dějiny, també editada en anglès Czech Journal of Contemporary History  des de 2013 . 

L’ÚSD, organitza conferències internacionals, simposis especialitzats i tallers. Coopera intensament amb una sèrie d’institucions estrangeres enfocades de manera similar, amb algunes de les quals està associada a acords de cooperació a llarg termini.

Els termes de l’acord que s’ha signat amb nosaltres son:

1)       L’interncanvi de publicacions entre el CRAI Biblioteca Pavelló de la República i l’Institut d’Història Contemporània de l’Academia Txeca de Lletres.

2)        La col·laboració en el projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, sobre las Brigades Internacionals, amb la incorporació i la contextualització d’informació sobre els voluntaris txecs de la Guerra Civil espanyola.

3)        La col·laboració en sol·licitar ajuts per a investigar la participació dels brigadistes txecs a la Guerra Civil.

4)        La conservació i incorporació en el fons documental del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, de la informació rebuda per part de l’ÚSD (en concret pels investigadors Hana Bortlová-Vondráková, Ph.D. i Zdenko Maršálek, Ph.D.) sobre els voluntaris txecs, de conformitat amb l’ordenament jurídic de la República Txeca sobre el subministrament d’aquesta informació.

5)        La difusió a través de les xarxes socials (Facebook, Blog, Twitter, web corporativa, etc.) del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, de les activitats realitzades per l’ÚSD. També recíprocament.

6)        La inclusió de les publicacions i les activitats realitzades per l’ÚSD (sobre tot pels investigadors Hana Bortlová-Vondráková, Ph. D. y Zdenko Maršálek, Ph.D.) en la Memòria anual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, especificant l’autoria. També recíprocament.

Segur que aquest conveni de col·laboració serà tot un èxit i enriquirà a les dues parts!


Deixa un comentari

Projecte “Museo Virtual de la Mujer combatiente” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Després de finalitzar la seva tesi doctoral Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. 1 de juliol – 31 de desembre de 1936, l’historiador Gonzalo Berger, usuari i bon amic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha desenvolupat una sèrie de projectes relacionats amb la temàtica entre els quals destaquem l’elaboració d’un catàleg de milicians/es antifeixistes en col·laboració amb l’Arxiu Nacional de Catalunya o el Museo Virtual de la Mujer Combatiente amb l’objectiu de crear un espai històric visual i educatiu sobre la participació de les dones combatents a la Guerra Civil espanyola.

En aquesta plataforma es documenten de 3.200 dones combatents de tot l’estat espanyol.

Gonzalo Berger, juntament amb Tània Balló, escriptora, productora i directora de cinema, expliquen qui van ser totes aquestes combatents, a quins fronts van lluitar i quin va ser el seu destí.

Hi va haver dones al front des de l’esclat de la guerra fins al final. Van travessar l’Ebre i van resistir fins al gener del 1939, igual que els homes. Però no se n’ha parlat gaire. Amb aquesta nova iniciativa es vol donar més visibilitat a totes aquestes dones, però també vol ser un espai educatiu i per això inclou una exposició permanent sobre les dones i la guerra civil i també exposicions temporals.

El contingut de la plataforma és el resultat del projecte de recerca «Mujeres en guerra: vida y legado de las mujeres combatientes en la guerra civil española» de la Universitat Pompeu Fabra, on es treballa amb els fons d’arxius nacionals i internacionals que contenen documentació militar de l’època. També inclouen arxius de caràcter provincial, municipal, familiars o privats. D’aquesta manera reconstrueixen les experiències vitals de casdescuna de les combatents documentades.

A la denominada Sala 1 de la pàgina web s’ofereix la possibilitat de fer cerques en un mapa de la península ibèrica per territoris, filiació política, organització militar, etc.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha signat un conveni de col·laboració amb el projecte i també hi participem a través de Sibrint,  el Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’un projecte en constant evolució i els seus continguts s’actualitzen periòdicament. A la pàgina web trobareu una adreça de correu electrònic en cas que alguna persona pugui aportar més documentació o informació sobre alguna de les combatents.

Feu-hi un cop d’ull que segur us agradarà!


Deixa un comentari

Alieksei Vasilevich Brovkin: un brigadista soviètic

Fa uns quants mesos, en Sergi López, d’Igualada, es va posar en contacte amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Preguntava per un brigadista soviètic del que tenia poca informació i volia saber com trobar més dades d’aquesta persona. Tenia coneixement de l’existència de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que gestionem des de la nostra biblioteca i arxiu.

Però realment aquest no és l’inici de la història que us volem explicar.

Tot comença a l’hivern del 2018 quan en Sergi, en una trobada familiar, xerrant sobre la Guerra Civil, va preguntar al fill del seu besavi en quin bàndol estava. Aleshores li va explicar que el besavi era republicà i que va lluitar a les ordres d’un militar soviètic, que va morir en combat mentre derivava un avió enemic.

En Sergi, encuriosit, volia saber-ne el nom i on va morir però no tenia més dades que les proporcionades pel seu familiar.

A partir d’aquí va ser quan es va posar en contacte amb nosaltres i juntament amb l’Associació d’Aviadors de la República i amb l’Associación de Amigos de las Brigadas Internacionales , entre tots, el vàrem ajudar a desenvolupar la seva recerca.

Ara sabem com es diu el militar soviètic i fins hi tot on està enterrat. Aquí en teniu un breu apunt biogràfic:

Alieksei Vasilevich Brovkin va néixer a Golybovsk (Lugansk) un 20 de maig de 1913. Pertanyia a l’exercit roig des del 1935. Era graduat a l’Escola d’Especialistes en aviació junior. Guardonat amb el rang de comandant menor, va servir al districte militar de la ciutat de Kiev com a artiller-operador de ràdio de la 87 brigada d’aviació de bombarders d’alta velocitat.

Va arribar un 28 de maig de 1937 a Espanya per lluitar amb l’exèrcit republicà com a comandant voluntari soviètic i tripulant de Katiuscas-Tupolev SB-2. Va ser abatut mentre volava, el dia 24 d’agost de 1937, per un atac d’un caça republicà a la regió de Barcelona i fou enterrat a Reus.

A títol pòstum fou condecorat, el mateix any 1937, amb l’Ordre de Lenin.

Podeu consultar la seva fitxa de Sidbrint on és recull tota la informació obtinguda amb les corresponents fons documentals. 

En aquestes imatges podeu veure a l’Aleksei: la foto més groguenca es a Espanya, la blanc i negre és a la URSS, i l’altra de la seva tomba al cementiri de Reus.

En Sergi va anar a veure la tomba de l’Aleksei, que es troba a la Capella dels herois del Morell i Vilallonga del cementiri de Reus, monument funerari on reposen les restes dels 130 milicians reusencs que van morir l’any 1838 durant la primera guerra carlina en una acció entre els municipis del Morell i Vilallonga. La capella recull els noms de tots els caiguts.

La seva mare mai no va saber de la mort del seu fill i no es té constància que quedi algun familiar viu.

Un final, si més no, feliç per aquest relat que rescata de l’oblit la figura de l’Aleksei, un de tants brigadistes que van lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil espanyola. De fet ens ha comentat en Sergi que, en l’actualitat, hi ha un investigador rus, que junt amb l’Associació d’Aviadors de la República, està preparant un article sobre Aleksei. Us informarem quan surti publicat!

Per acabar comentar-vos que el Cementiri de Reus acull també les despulles de Pepa Colomer (1913-2004), la primera dona aviadora catalana de la història i la tercera d’Espanya, que va obtenir la llicència de pilot el gener del 1931, quan només tenia 18 anys, i va participar en diversos concursos d’aviació. 

Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, va entrar a formar part de l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra, es va exiliar a França amb el seu professor d’aviació i futur marit, Josep Maria Carreras i Dexeus, i posteriorment a Anglaterra. I ja no va tornar a pilotar un avió mai més.

Curioses coincidències…


Deixa un comentari

La revista Ab Origine entrevista Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 14 de febrer la revista Ab Origine va publicar una entrevista a Lourdes Prades i Artigas, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República .

Ab Origine és una revista digital de divulgació històrica que va néixer l’any 2015, quan un grup d’estudiants, acabats de graduar, van decidir iniciar aquest projecte per promoure la disciplina històrica en l’àmbit digital i que compta amb més de 150 col·laboradors.

Aquesta nova generació d’historiadors han convertit la publicació en una eina de referència: volen aproximar la Història a la societat catalanoparlant amb rigor i profunditat, defugint tòpics i lectures fàcils.

Els números són de periodicitat mensual i estan compostos per quatre articles i una entrevista.

La Revista es complementa amb altres seccions com: Actualitats, Curiositats, Debats historiogràfics, Efemèrides., etc. 

Dies abans de la publicació de l’entrevista, un equip de redactors es va traslladar al Pavelló de la República on, entre documentació d’arxiu i cartells de la Guerra Civil, van parlar amb Lourdes Prades, arxivera, historiadora i creadora del Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals (SIDBRINT) per tal de descobrir les històries que s’amaguen darrera dels protagonistes de les Brigades i altres aspectes relacionats amb la temàtica.

Amb el títol de  A SIDBRINT donem visibilitat i recuperem la memòria de milers d’homes i dones brigadistes que van venir a lluitar contra el feixisme, es parla sobre el fenomen que es va produir fa vuitanta-cinc anys, quan, entre 35.000 i 40.000 homes i dones van venir a Espanya des d’uns cinquanta-quatre països diferents en vaixell, en tren, a peu… per ajudar a combatre el feixisme.

S’expliquen també els objectius del projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, del que ja us hem parlat diverses vegades en el nostre blog, i de les aportacions que planteja en el camp de l’estudi de la Guerra Civil i de les Brigades Internacionals.

Esperem que gaudiu de la lectura d’aquesta entrevista i aprofitem per felicitar a Ab Origine per la feina feta!


Deixa un comentari

30.000 brigadistes indexats a SIBDRINT!

Fa un mes i escaig vam anunciar que la base de dades de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) havia assolit la xifra de 29.000 voluntaris indexats.

I avui ens complau encara més anunciar-vos que ja hem superat la xifra de 30.000 voluntaris i de 2.100 fonts documentals recollides al portal web.

A més del substancial increment d’informació aconseguit en tan poc temps, cal esmentar també les tasques internes de millora i depuració que s’estan duent a terme: control i eliminació de duplicats, millora de l’estructura i augment de  la informació de la base de dades d’enquadrament militar, etc.

Com sempre, dir que tota aquesta feinada no hauria estat possible sense l’ajut dels nostres col·laboradors.

Per una part, comptem amb col·laboradors no necessàriament vinculats al món universitari. Són persones  que, de manera voluntària, posen hores del seu temps per col·laborar en aquesta tasca, amb l’objectiu de mantenir la memòria de les persones que van participar en aquest fenomen tan singular de la nostra història.

Per una altra part, en els darrers anys, podem comptar amb estudiants en pràctiques de la Universitat de Barcelona i d’altres universitats catalanes i internacionals.

Enguany, com vam comentar en un post anterior, hem comptat amb la col·laboració d’estudiants en pràctiques dels Màsters d’Història Contemporània i Món Actual i d’Estudis Llatinoamericans de la Facultat de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Habitualment, les tasques que aquests estudiants realitzen a l’arxiu i biblioteca del CRAI Pavelló de la República són molt diverses i variades, però degut al tancament sobtat de les instal·lacions universitàries i a la necessitat de limitar-nos al teletreball, han hagut de centrar-se en SIDBRINT per poder acabar amb èxit les seves pràctiques. El seu objectiu ha estat localitzar i incorporar informació a partir de fonts primàries, concretament  de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Politico-Social RGASPI.

Des d’aquí els donem les gràcies més sinceres i enviem una forta abraçada virtual a tothom!