Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


2 comentaris

Històries de Brigades Internacionals al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 16 de novembre, Amber Lea Schwartzkopf va visitar el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

L’Amber és neboda neta del brigadista William Newton Miller i ha viatjat dels Estats Units a Catalunya per aprofundir en la història del seu oncle avi.

La família només sabien que havia marxat de Dayton per viatjar a Espanya i lluitar a la Guerra Civil, i que havia mort a la Batalla de l’Ebre. La decisió de marxar la va prendre tan bon punt va tenir coneixement de la situació que es vivia al país. L’Ambert explica que la família el va intentar convèncer per quedar-se a casa i no ho van aconseguir.

La seva visita a la biblioteca va permetre a l’Amber conèixer moltes més dades sobre el seu oncle avi.

Lourdes Prades, responsable de la biblioteca i de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) li va mostrar dues fotografies i un document provinent de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica RGASPI que disposa d’un important fons sobre Brigades Internacionals.

L’Amber va quedar molt sorpresa perquè en desconeixia l’existència i en veure les fotografies es va emocionar molt.

Van estar introduint noves dades a la fitxa del brigadista de SIDBRINT aportades per la mateixa Amber. D’aquesta manera s’ha pogut completar la història de Miller.

Miller era mariner de professió, membre del Partit Comunista Nord-americà, de la Youth Communist League i pertanyia al ILWU (International Longshore Workers Union).

Abans d’arribar a Espanya, va ser arrestat a bord del vaixell “Joven Teresa”, per mariners francesos del vaixell “Grabit”, prop de Port-Vendres. Més tard fou alliberat

Va arribar a Espanya el 22 de juny de 1937 i va ser destinat a la XV Brigada, al Batalló Mac-Pap, al batalló Lincoln-Washington, a la 3a Companyia.

Va morir en combat durant la Batalla de l’Ebre, a Serra de Cavalls. Segons els companys, va ser capturat i executat. No se sap amb seguretat si va morir el 5 o el 7 de setembre de 1938.

Posteriorment, l’Amber va participar, el passat diumenge dia 20 de novembre, a l’acte que es va dur a terme al Memorial de les Camposines de la Fatarella on s’han incorporat 62 noms de combatents de la Batalla de l’Ebre que han estat inscrits al Cens de desapareguts a la Guerra Civil Espanyola.

Retrobar-se amb l’espai on el seu oncle avi va viure els seus darrers dies va ser també molt emotiu!

Una altra de les històries que ens agradaria compartir és la relacionada amb aquesta obra, una reproducció de l’oli sobre tela que porta per títol “Michael O’Riordan, brigadista internacional irlandès creuant l’Ebre a Vinebre amb una senyera el 25 de juliol del 1938” que es troba al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre de Gandesa i és obra del pintor català Pere Piquer.

El quadre representa la història ocorreguda a la matinada del 25 de juliol de 1938, quan el brigadista Micheál O’Riordan va travessar el riu Ebre amb una senyera a l’esquena. Una imatge que, anys més tard, es va convertir en un símbol del començament de la batalla. Aquest jove irlandès de 21 anys, empès pels ideals socialistes i el compromís amb combatre el feixisme, havia decidit d’anar-se’n de casa seva, a Cork, per passar a formar part d’un batalló britànic i lluitar per la república espanyola com a membre de la quinzena Brigada Internacional.

Tenien com a objectiu alliberar l’altre costat de l’Ebre i portar la bandera tan endins com fos possible del territori recuperat. El batalló al qual pertanyia O’Riordan formava part de la columna James Connolly, en honor al dirigent de la classe obrera irlandesa, i era l’única que tenia un fort component antiimperialista.

O’Rioridan va combatre fins que va ser ferit el primer d’agost de 1938 al turó 481, a la Serra de Cavalls. Va ser enviat a l’Hospital de Mataró abans de ser repatriat i no va tornar a Catalunya fins cinquanta anys després, per a la inauguració del monument a les Brigades Internacionals de Barcelona.

L’any 1979 va escriure el llibre Connolly Column en què explicava la seva experiència i la història dels irlandesos que van lluitar per la república espanyola. Va morir l’any 2006 i la família va portar les cendres a Catalunya.

L’any 2021, amb motiu del 83è aniversari de la Batalla de l’Ebre, es va inaugurar un retrat d’O’Riordan al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre de Gandesa, també obra de Piquer i encarregat per la Comissió per la Dignitat, que es va col·locar al costat de l’obra del brigadista travessant el riu amb la bandera. Totes dues es complementen i tenen la voluntat de fer perdurar la figura i la història d’aquest personatge en la memòria col·lectiva.

Amb motiu de la inauguració de l’exposició sobre Brigades Internacionals i Multilingüisme, el passat dia 17 de novembre, en Pere Piquer, l’artista, va venir expressament a Barcelona per entregar la rèplica en paper a Lourdes Prades durant l’acte inaugural.


Des del nostre blog li agraïm la donació d’aquesta obra que ja forma part del nostre arxiu.

Compartir històries tan fantàstiques i commovedores com aquestes ens agrada molt!


1 comentari

Inauguració de l’exposició “Brigades Internacionals i Multilingüisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 17 de novembre es va inaugurar l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La mostra té com a comissaris a Ramon Naya, historiador i investigador del projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) i Lourdes Prades, doctora en Història Contemporània i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT.

Les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Homes i dones de nacionalitats diverses que parlaven llengües diferents.

Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra.

Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes. El francès era una de les llengües destacades junt amb el polonès.

Però sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que, juntament amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, els Australians i els de Nova Zelanda, constitueixen el grup lingüístic més nombrós.

No hem d’oblidar però, el xinès, el mongol, l’alemany, el rus, l’àrab … Una autèntica Torre de Babel!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una part dels seus fons sobre brigades per elaborar una taula expositiva.

A l’acte d’inauguració hi van assistir els dos comissaris Lourdes Prades i Ramon Naya juntament amb el degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricardo Piqueras i la professora del Departament d’Història Contemporània Teresa Abelló, entre d’altres.

La mostra es podrà visitar fins al dia 16 de desembre al vestíbul de la segona planta de l’edifici de la facultat.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Actes d’Homenatge a les Brigades Internacionals amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat cap de setmana es van dur a terme, a la ciutat de Barcelona, tot un seguit d’activitats amb motiu de la celebració del 84è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals que enguany, la 25a edició de l’homenatge, ha estat especialment dedicada a les dones brigadistes.

De fet, els actes van començar el dijous 20 d’octubre, amb la representació de l’obra: Una nova primavera: La història de les Brigades Internacionals de la companyia La Voz Ahogada Projecte Escènic, al Teatre Golen’s de Gràcia.

El divendres 21 va tenir lloc la presentació del llibre Coratge sota el foc, amb la participació de la seva autora, Helena G. Vancells. Aquesta obra recull la vida de 20 dones que van lluitar a la Brigada Lincoln durant la Guerra Civil espanyola.

També es va fer una taula rodona per debatre el paper de les dones que van venir a Espanya a lluitar contra el feixisme. Hi va participar Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT sobre les Brigades Internacionals, i les historiadores Anna Sospedra i Carlota Vidal, col·laboradores també del projecte.

El dissabte 22 es va fer l’acte central que organitzà l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya.

Destaquem la intervenció de Janette Higgins, filla de Jimmy Higgins, Brigadista Internacional canadenc, conegut com “El soldado alto” que va presentar el llibre escrit pel seu pare Luchando por la democràcia. Memorias de un activista canadiense en la guerra espanyola, del que n’és editora.

Paral·lelament a aquests actes, s’han publicat un seguit d’articles a la premsa del país sobre el paper de les dones a les Brigades Internacionals i d’altres que es feien ressò dels homenatges. Lourdes Prades ha tingut, en molts casos, un marcat protagonisme.

El setmanari El Temps li va fer una entrevista i el Diari Ara va publicar un article sobre les dones brigadistes on es recollien les seves paraules i es feia també menció al SIDBRINT i a la informació que aporta el projecte pel coneixement d’aquesta temàtica.

Fins i tot Lourdes Prades va ser destacada com una de les cares del dia i semàfor verd de la publicació!

A més mitjans com Tot Barcelona o Betevé també van publicar notícies sobre l’homenatge a les Brigades Internacionals, fent referència altra vegada a SIDBRINT com a valuós instrument per a conèixer dades sobre brigadistes.

Desitgem que aquest projecte de la Universitat de Barcelona, desenvolupat des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb la col·laboració del Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història segueixi essent un instrument clau per a preservar la Memòria Històrica de totes aquelles persones que van venir a l’estat espanyol per a lluitar contra el feixisme.


Deixa un comentari

La bandera miliciana del POUM sabadellenc i la presentació del llibre “Voluntarios Voluntarios por la revolución: La Milicia Internacional del POUM en la Guerra Civil española”

El passat dia 29 de setembre, al Museu de Sabadell, va tenir lloc la presentació del llibre Voluntarios por la revolución : la milicia internacional del POUM en la Guerra Civil española del nostre usuari i bon amic l’històriador Andy Durgan.

A la presentació hi va participar, a part del mateix autor, Lourdes Prades, doctora en història i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) la pàgina web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.

El llibre examina, a través de diverses fonts, moltes d’elles consultades als fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, la presència d’uns cinc-cents combatents estrangers en les files del POUM, el Partit Obrer d’Unificació Marxista.

El POUM fou un partit molt arrelat a Sabadell des de principis dels anys 30. Milicians sabadellencs van lluitar al front d’Aragó-Osca amb l’exèrcit de la República, junt amb voluntaris internacionals que tenien residència a la ciutat i, en molts casos, treballaven a la indústria aeronàutica com els alemanys Hans-Johann Reiter, Waldemar Bolze, Karl Bräuning o Gottfried Kahn, aquest darrer d’origen jueu.

Amb motiu de la presentació del llibre, el Museu de Sabadell ha aprofitat l’avinentesa per exposar la bandera miliciana del POUM sabadellenc que ha estat cedida per la Fundació Andreu Nin.

La bandera, datada de l’any 1936, segons Durgan podria haver pertangut a una agrupació enquadrada en algunes de les dues columnes comandades, entre d’altres, per membres destacats del POUM sabadellenc: la columna “Balada-Oltra” (Josep Oltra Picó) o la columna “Iborra-Mañé” (Jesus Mañé Pascual).

L’octubre de 1936 aquestes columnes es van combinar amb la columna “Arquer-Picó-Grossi” per formar-ne una de nova amb el nom “Miquel Pedrola” per combatre al Front d’Aragó, a la zona d’Osca.

Bandera amb símbol comunista de la falç i el martell i lletres retallades amb roba de cotó blanc, cosides a màquina sobre teixit de cotó vermell.
 Joan Comasòlivas, Director del Museu de Sabadell, Genís Ribé, Andy Durgan, Lourdes Prades, i el President de la Fundació Andreu Nin

Volem aprofitar aquestes línies per agrair a Genís Ribé el donatiu d’un fulletó que porta per títol Sabadel: El POUM, la Guerra i l’Exili, on trobareu més informació sobre la matèria en qüestió i que ja podeu consultar al nostre catàleg.


Deixa un comentari

La història d’Amadeo Nerozzi: exalcalde italià mort a la Batalla de l’Ebre combatent el feixisme

El passat diumenge dia 25 de setembre, una coalició de partits de dreta i ultradreta va guanyar les eleccions a Itàlia, amb un alt nivell d’abstenció, sobretot entre els joves.

Aprofitant l’avinentesa volem recordar la figura d’Amedeo Nerozzi que fou alcalde de Marzabotto, població al sud de la província de Bologna, tristament coneguda per la matança ocorreguda entre el el 29 de setembre i el 5 d’octubre de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, quan la 16a Divisió Panzergrenadier Reichsführer-SS comandada pel major Walter Reder, en represàlia pel suport als partisans de la resistència italiana, van assassinar a centenars de persones.

Però aquesta no és la història d’Amedeo Nerozzi, que va ser alcalde de Marzabotto entre els anys 1920 i 1921.

La seva història comença el 1925, després de l’arribada al poder de Benito Mussolini, quan va haver d’emigrar a Bèlgica, on va destacar per l’activitat política i sindical entre els immigrants italians.

Anys més tard, en esclatar la Guerra Civil Espanyola es va unir al bàndol republicà. Va participar en la fundació de la Centúria Gastone Sozzi i posteriorment es va adscriure a les Brigades Internacionals, en concret al Batalló Garibaldi, on es creu que va actuar, primer, com a infermer i posteriorment, com a tinent metge.

Durant la guerra va estar en diferents fronts, com a les Batalles d’Osca o de Brunete i va desaparèixer en la Batalla de l’Ebre. El 9 de setembre del 1938 un projectil d’artilleria va impactar a prop de la tenda hospital on era. Va ser ferit i evacuat, i a partir d’aquell moment se’l va considerar desaparegut.

L’any 2018 l’Ajuntament de Marzabotto va començar els tràmits per inscriure el nom d’Amedeo Nerozzi al Memorial de les Camposines, indret de La Fatarella construït sobre una antiga trinxera de la batalla de l’Ebre, que és espai de dol i dignificació de tots els combatents que hi van perdre la vida. El consistori volia reconèixer així la seva presència al bàndol republicà durant la guerra.

El 2019, a petició també de la seva família, l’exalcalde italià va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.

Les investigacions que s’han dut a terme des de la Direcció General de Memòria Democràtica han permès localitzar el nom d’Amedeo Nerozzi en la documentació de defuncions que conserva el Registre Civil de Mora d’Ebre. A partir d’aquest document s’ha sabut que Nerozzi no va morir a la serra de Cavalls el mateix dia que va ser ferit, com sempre s’havia cregut, sinó que va ser evacuat a un dels hospitals republicans que hi havia al mateix municipi, on va morir nou dies després.

Altres documents obtinguts en aquesta recerca aporten informació de tipus personal i polític sobre Nerozzi, però no detallen a quin dels hospitals de Mora d’Ebre va morir ni on va ser inhumat.

Móra d’Ebre va ser un punt important de recepció de ferits de la Batalla de l’Ebre i va allotjar diversos hospitals. La Direcció General de Memòria Democràtica té registrades sis fosses en aquest terme municipal, una de les quals està confirmada i cinc d’altres són considerades probables. D’aquestes últimes, dues podrien estar relacionades amb els hospitals quirúrgics de la ciutat i dues més, amb hospitals situats fora del nucli urbà.

El passat mes de juliol es va presentar el llibre escrit per Patrizia Zanasi, del Comitè Regional d’Honor a les persones caigudes en la masacre de Marzabotto, sobre la figura de Nerozzi que ha estat traduït al català per la mateixa Direcció General de Memòria Democràtica i que recull tota aquesta història de l’exalcalde que va lluitar contra el feixisme i que mereix ser recordada.


Deixa un comentari

Nova edició del Festival Solidarity Park 2022 amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El dia 30 de maig de 1937, en plena Guerra civil espanyola, un submarí franquista va enfonsar, a uns 400 metres de la costa de Malgrat, el vaixell Ciudad de Barcelona que portava brigadistes internacionals de Marsella a Barcelona. Eren principalment d’Amèrica del Nord, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia, però alguns van venir d’Escandinàvia, Austràlia i Nova Zelanda. Hi havia també un grup de pilots francesos i passatgers senegalesos.

Molts passatgers van ser salvats per barques de Guàrdia de Costa Republicanes i hidroavions, així com els pescadors locals.

El vaixell resta a l’aigua, enfonsat. Anys més tard, en ple franquisme, serà esmicolat per obtenir-ne ferro.

Aquest cap de setmana passat, del 27 al 30 de maig a Malgrat de Mar, ha tingut lloc el Festival Solidarity Park 2022.

Solidarity Park és un projecte sociocultural de participació comunitària, vinculat al memorial dedicat al record dels Brigadistes Internacionals que van morir al ser torpedinat el vaixell Ciudad de Barcelona.

El Festival va consistir en un conjunt d’actes amb actuacions musicals, exposicions artístiques i històriques, un mercat, xerrades, visites històriques, etc.

Enguany, 85 anys després, s’ha pogut inaugurar un monument, obra de l’escultor anglès Rob MacDonald, que ha estat una realitat gràcies a la participació comunitària i al suport municipal. Es troba ubicat al Passeig del Mar, just al costat de l’estació de tren, commemora la història del vaixell i recorda als brigadistes desapareguts.

El primer dia del Festival, el divendres 27 de maig, hi va haver una trobada d’estudiants i familiars de Brigadistes Internacionals. Hi van participar les Escoles Fonlladosa, l’institut Ramon Turró, l’Institut Escola Lloret de Mar, l’escola Vedruna i Conny Dahmen en representació dels seus alumnes de l’institut Johann-Gottfried-Herder de Colònia, Alemanya.

Per la tarda, a la Sala Joaquim Garriga de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar, es va inaugurar l’exposició “Brigades internacionals i multilingüisme” comissariada per Lourdes Prades, responsable del CRAI Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT i per Ramon Naya del CRAI Campus Mundet de la Universitat de Barcelona, que es podrà veure fins al 3 de juny.

Ambdós van impartir una conferència amb el mateix nom que l’exposició tot just abans de la seva obertura.

L’exposició vol mostrar com una comunitat multilingüe tan heterogènia, i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los, hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d’assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com deien els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

La mostra ha comptat amb el suport del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que ha cedit nombrós material relacionat amb la matèria, així com de SIDBRINT i de la Secció de Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Agraïm la col·laboració del Grup de Difusió del CRAI de la Universitat de Barcelona i, en especial, a la seva responsable Laura Miró, per proporcionar el marxandatge que es va entregar a familiars i entitats relacionades amb les Brigades Internacionals i a altres participants que van assistir al Festival i que han fet viatjar les bosses arreu del món, des de Catalunya a Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units, Canadà i, fins hi tot, han arribat a Nova Zelanda!

La segona jornada de commemoració del 85è aniversari de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona va tenir com a protagonista el Mercat d’Entitats i Associacions de Memòria Històrica amb la participació de: Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Associació La Voz Ahogada Projecte Escènic, Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró, Amical Antics Guerrillers de Catalunya i Amical de Mauthausen.

Destaquem també la presentació del llibre “Les aigües de l’oblit. Una història dels brigadistes internacionals del Ciudad de Barcelona”, de la historiadora Sònia Garangou Tarrés. Ben aviat el trobareu al catàleg del CRAI, doncs la seva autora n’ha fet donació pel fons de la nostra biblioteca.

El diumenge 29, va ser el dia de la inauguració del monument i, finalment el dilluns dia 30, va tenir lloc una emotiva ofrena floral a càrrec dels familiars dels brigadistes, que va comptar amb l’actuació de totes les corals convidades al Festival que van interpretar La Internacional, himne que cantaven els brigadistes mentre s’enfonsava el vaixell.

Esperem que l’any vinent es pugui repetir l’experiència amb el mateix èxit de participants!


Deixa un comentari

Incorporació de nou material al Fons Documents Històrics del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’abril la Fundació Andreu Nin, a través de l’historiador i amic Andy Durgan, va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, material d’arxiu que havia rebut de l’historiador suís Peter Huber.

La documentació, procedent del Российский государственный архив социально-политической истории (РГАСПИ) (Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica, RGASPI), Secció del Komintern (POUM, 1935-1937), està relacionada amb la repressió que van patir els militants del POUM i els trotskistes en general, molts d’ells milicians durant la Guerra Civil espanyola, per part de la Unió Soviètica i del Govern de la Segona República espanyola entre els anys 1935 i 1937.

El fons conté:

1- Els interrogatoris fets a Barcelona a Paula Dobler (setembre de 1937) i a Joseph Burkhardt (juliol 1937).

·  Paula Dobler (1910 -1987), es va establir temporalment a Barcelona el 1932 amb el periodista i fotògraf alemany Joseph Burkhardt. El desembre de 1936, va tornar a Barcelona i treballà com a tècnica a la seu del POUM. Va ser detinguda pels comunistes el 16 de juny de 1937 arran dels fets de maig, juntament amb altres membres del POUM. Va passar quatre mesos a la presó però no va aguanta la pressió i va cedir als interrogatoris. Finalment, va ser posada en llibertat i l’any 1939 va tornar a ocupar la feina de secretària del POUM però des de l’exili a París. Descoberta poques setmanes després, va fugir a Suïssa.

·  Joseph Burkhardt (1915-1937),  periodista i fotògraf alemany i parella de Paula Dobler. Membre del Batalló Hans Beimler de la Brigada CXXIX, va ser detingut i interrogat a Barcelona el juliol de 1937. Va morir al front de Belchite el setembre de 1937.

2- Documentació confiscada a Julián Gorki i  Luisa Hesinger de la seva residència a Barcelona dels anys  1937-1938: llistats amb diversos llibres, articles i escrits de Gorki, cartes entre  la parella, correspondència dels anys 1936 – 1937 de Victor Serge i Andreu Nin, entre altres, documentació interna dels Comitès Executiu i Central del POUM dels anys 1936-1937 i les conclusions relacionades amb el POUM extretes de la documentació confiscada. 

3- Documentació del DEDIDE (Departamento Especial de Información del Estado): comunicats, llistats, informes confidencials, etc.  sobre estrangers, molts d’ells detinguts a Barcelona, dels mesos juny a  setembre de 1937.

4- Correspondència sobre el cas del coronel Gregorio Verdú Verdú: inclou fonamentalment documents relacionats amb les gestions realitzades per André Marty sobre el Coronel Verdú Verdú (VII Cos de l’Exèrcit de la República) i el seu paper en la repatriació de brigadistes, entre els quals hi ha una carta adreçada al President Juan Negrin  de juliol de 1938.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie i es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.

El buidatge d’aquest material permetrà completar i incorporar nova informació al portal SIBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) relacionada sobretot amb als voluntaris internacionals, trotskistes, que van venir a defensar la República però que no van formar part de les Brigades Internacionals.


1 comentari

Programa Alvah Bessie per a la cerca de brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya durant la Guerra Civil

El passat mes d’abril la Direcció General de Memòria Democràtica, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa el Programa Alvah Bessie per a la cerca de brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya durant la Guerra Civil, i de les seves famílies, per facilitar-ne la identificació de les restes.

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, per mitjà de la Direcció General de Memòria Democràtica, és responsable de cercar les persones desaparegudes a Catalunya durant la Guerra Civil i el franquisme, i ho fa mitjançant 5 instruments:

  • Treballs tècnics de recerca històrica, que proporcionen informació rellevant per a la localització de persones desaparegudes i fosses comunes;
  • el Cens de persones desaparegudes, mitjançant el qual es fa la recerca de les persones que van desaparèixer durant la guerra i la dictadura, a sol·licitud de les seves famílies;
  • el Mapa de fosses, on es recull i s’actualitza la informació de les fosses documentades;
  • el Pla de fosses, que inclou l’estudi històric i l’excavació arqueològica de fosses, així com l’anàlisi de les restes;
  • el Programa d’identificació genètica, mitjançant el qual les dades genètiques que s’obtenen de les restes exhumades s’encreuen amb dades genètiques de familiars vius.

El Programa Alvah Bessie inclou la recerca històrica sobre els voluntaris internacionals que van desaparèixer a Catalunya durant la guerra per documentar els seus noms, saber-ne el nombre, saber en quines unitats servien i acotar els escenaris on van desaparèixer i la cerca de familiars vius als seus països d’origen, amb el propòsit d’oferir-los la possibilitat d’accedir als instruments de recerca i identificació de persones desaparegudes a Catalunya.

Bona part d’aquesta recerca històrica ja fa temps que s’està fent a mans de l’equip de SIDBRINT Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals un projecte gestionat des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, sota la direcció de Lourdes Prades i Teresa Abelló.

Aquesta web de la Universitat de Barcelona tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i té com objectiu donar visibilitat als voluntaris internacionals que van venir a defensar la República a través de dues bases de dades relacionades: una de Brigadistes, una altra de Fonts documentals.

En l’actualitat hi ha més de 37.000 noms de brigadistes o voluntaris entrats a la base de dades i gairebé 3.000 fonts documentals ressenyades i relacionades amb aquestes entrades. Tot l’equip de SIDBRINT segueix treballant dia a dia per aconseguir noves fites.

A través de la base de dades podem determinar quins brigadistes van morir o desparèixer a Catalunya i podem donar xifres i noms concrets. Aquí en teniu una mostra:

Dels més de 5. 000 brigadistes morts o desapareguts a l’Estat Espanyol gairebé uns 2700 van morir a Catalunya i principalment al Front de l’Ebre, tal i com podeu observar en aquest gràfic i mapes que hem elaborat a partir de les dades de SIDBRINT on queden detallats totes les poblacions catalanes on hi va haver baixes:

Alvah Bessie va ser un brigadista nord-americà que va combatre al Front de l’Ebre. Periodista, escriptor i guionista cinematogràfic, trobareu la seva fitxa a SIDBRINT amb totes les seves dades biogràfiques relacionades amb fonts documentals i tot el que hem localitzat a l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica (RGASPI).

De retorn als Estats Units va escriure el llibre Men in Battle sobre la seva experiència a la guerra.

Va tornar a Catalunya l’any 1967 per participar al film España otra vez, de Jaime Camino. Durant l’estada va aprofitar per buscar el lloc on hauria estat inhumat Aaron Lopoff, el seu company i amic durant la Batalla de l’Ebre, però no el va trobar mai. Per aquest motiu el brigadista Alvah Bessie, ha estat escollit, entre milers de voluntaris, per donar nom a aquest programa.

Agraïm la col·laboració d’Oussama Lahhit El Yaakoubi, estudiant en pràctiques del Màster d’Humanitats Digitals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, que ha realitzat tots els mapes i gràfics que apareixen en aquest post.


Deixa un comentari

Exposició “Brigades Internacionals i Multilingüisme” al Museu Darder de Banyoles amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat de més de gener es va inaugurar, al Museu Darder de Banyoles, l’exposició “Brigades Internacionals i Multilingüisme“.

Les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Van ser milers d’homes i dones de nacionalitats diverses i que parlaven llengües diferents.

França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes. Així doncs el francès es va convertir en una de les llengües destacades  dins les brigades  junt amb el polonès. Sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que junt amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, els Australians i els de Nova Zelanda, constitueixen el grup lingüístic més nombrós. No hem d’oblidar però, el xinès, el mongol, l’alemany, el rus, l’àrab … en fi…. un veritable galimaties!

Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

La mostra te com a comissaris a Ramon Naya, historiador i bibliotecari del CRAI Biblioteca del Campus Mundet i Lourdes Prades, doctora en Història Contemporània i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, i està organitzada pel Museu Arqueològic de Banyoles juntament amb l’Ajuntament de Banyoles, la Universitat de Barcelona, SIDBRINT. Memòria Històrica Brigades Internacionals, el CRAI UB Biblioteca del Pavelló de la República, i el Grup de Recerca de Didàctica del Patrimoni DIDPATRI.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una bona part dels seus fons sobre brigades per elaborar els diferents panels expositius.

Com a activitat paral·lela a la mostra, el passat dissabte dia 29 de gener, va tenir lloc la xerrada “Brigades internacionals: multilingüisme, pedagogies i memòria”, que va posar en context el fenomen de les Brigades Internacionals i també es va explicar el projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.

La xerrada va anar a càrrec dels dos comissaris de la mostra i va tenir un gran èxit de públic!

Comentar també que aquesta activitat es va dur a terme, entre d’altres, gràcies a la intervenció de Núria Hombrabella, bibliotecària i companya del CRAI Biblioteca de Belles Arts de la Universitat de Barcelona , a la que agraïm tota la feina feta.

Es podrà visitar, amb entrada gratuïta, fins al 27 de març. No us la perdeu!


1 comentari

Signat un conveni de col·laboració entre l’Institut d’Història Contemporània de l’Acadèmia Txeca de Lletres i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquest més de novembre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha signat un acord col·laboració amb l’Institut d’Història Contemporània de l’Acadèmia Txeca de Lletres. (Ústav pro soudobé dějiny AV ČR, v.v.i.)

Aquest institut, es va constituir a principis de 1990 amb l’objectiu de fer recerca sobre el període de la història txecoslovaca que va de 1938 fins al 1989, any en que fa finalitzar el règim comunista que governava el país.

L’institut gestiona una biblioteca única oberta al públic professional, amb una col·lecció de llibres, que supera els 50.000 volums. Conté, entre altres coses, un important conjunt de producció de llibres i revistes a l’exili i un fons especial sobre la història política, social, econòmica i cultural txeca/txecoslovaca des dels anys trenta fins a l’actualitat i sobre la història de la ciència.

El catàleg de la biblioteca de l’ÚSD forma part del Catàleg de la Unió de l’Acadèmia de Ciències de la República Txeca i també del Catàleg de la Unió de la República Txeca .

Des de 1993 publica la revista professional Soudobé dějiny, també editada en anglès Czech Journal of Contemporary History  des de 2013 . 

L’ÚSD, organitza conferències internacionals, simposis especialitzats i tallers. Coopera intensament amb una sèrie d’institucions estrangeres enfocades de manera similar, amb algunes de les quals està associada a acords de cooperació a llarg termini.

Els termes de l’acord que s’ha signat amb nosaltres son:

1)       L’interncanvi de publicacions entre el CRAI Biblioteca Pavelló de la República i l’Institut d’Història Contemporània de l’Academia Txeca de Lletres.

2)        La col·laboració en el projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, sobre las Brigades Internacionals, amb la incorporació i la contextualització d’informació sobre els voluntaris txecs de la Guerra Civil espanyola.

3)        La col·laboració en sol·licitar ajuts per a investigar la participació dels brigadistes txecs a la Guerra Civil.

4)        La conservació i incorporació en el fons documental del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, de la informació rebuda per part de l’ÚSD (en concret pels investigadors Hana Bortlová-Vondráková, Ph.D. i Zdenko Maršálek, Ph.D.) sobre els voluntaris txecs, de conformitat amb l’ordenament jurídic de la República Txeca sobre el subministrament d’aquesta informació.

5)        La difusió a través de les xarxes socials (Facebook, Blog, Twitter, web corporativa, etc.) del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, de les activitats realitzades per l’ÚSD. També recíprocament.

6)        La inclusió de les publicacions i les activitats realitzades per l’ÚSD (sobre tot pels investigadors Hana Bortlová-Vondráková, Ph. D. y Zdenko Maršálek, Ph.D.) en la Memòria anual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, especificant l’autoria. També recíprocament.

Segur que aquest conveni de col·laboració serà tot un èxit i enriquirà a les dues parts!