Deixa un comentari

Aquests dies es compleix el centenari de la CNT

La Confederació Nacional del Treball es va fundar en un Congrés obrer regional de Catalunya convocat per Solidaritat Obrera que va tenir lloc al Saló de les Belles Arts de  Barcelona els dies 30 d’octubre a 1 de novembre del 1910. Hi van assistir delegats   de més de 100 societats obreres,  la majoria de Catalunya, que van  decidir constituir una Confederació Nacional del Treball Espanyola. Un any més tard,  el 8 de setembre de 1911, la CNT va organitzar el seu primer Congrés. 

No és aquest l’espai per sintetitzar cent anys d’història d’una organització sindical amb un protagonisme determinant en la vida política i social del segle XX  a l’estat espanyol: vagues revolucionàries de principis de segle (vaga de La Canadenca, 1919); clandestinitat i radicalització sota la dictadura de Primo de Rivera (creació de la Federació Anarquista Ibèrica, 1927); participació en la revolució d’Astúries (1934); intervenció  en la majoria d’organismes revolucionaris sorgits a partir del 1936 així com en els governs de la Segona República i de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil;  fets de maig de 1937; exili i repressió a partir del 1939; recuperació de l’organització a Tolosa de Llenguadoc;  membres dels maquis  i primera força d’oposició a la dictadura fins a principis dels anys 50; legalització (1977) i reconstrucció orgànica durant la transició espanyola;  protagonista de moltes lluites socials fins a l’anomenat cas Scala (1978), atemptat que -el pas dels anys ho ha demostrat- va ser orquestrat per la mateixa policia per, justament, acabar amb el creixement de la CNT; escissions continuades a partir dels anys 80; relatiu renaixement a partir del segle XXI a mans de joves que, molt crítics amb el sindicalisme d’estat, la globalització i la crisi econòmica i social, volen ser l’alternativa al capitalisme, aconseguir la transformació revolucionària de la societat i marcar nous camins en la lluita anarcosindicalista.

A la Biblioteca del Pavelló de la República trobareu gran quantitat de bibliografiapublicacions periòdiques  i cartells relacionats amb la Confederació Nacional del Treball i els seus dirigents (Salvador Seguí, Buenaventura Durruti, Frederica Montseny, Joan García Oliver, etc.) al llarg d’aquests cent anys.

Pel que fa al material d’arxiu, els fons amb documentació més rellevant relacionada amb la CNT són: Fons DH i F-DH  (documents de la CNT entre 1910 i 1939), Fons SA  (col·lectivitzacions durant la Guerra Civil), Fons DO (CNT i moviment llibertari a l’exili), Fons FV i F-FV (clandestinitat, transició espanyola i fins als nostres dies), Fons MIL (Movimiento Ibérico de Liberación durant el darrer franquisme) i els fons personals de Carlos Manini (militant del Movimiento Libertario Español a l’exili) i Francisco Ponzàn (militant llibertari i responsable de la xarxa d’evasió anomenada Grupo Ponzán). Podeu consultar els inventaris d’aquests fons a la pàgina web: L’Arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República!

Si us agrada el cinema, la Filmoteca de Catalunya ha programat per als dies 28, 29 i 30 d’octubre una selecció de films de signatura llibertària produïts en plena Guerra Civil.


Deixa un comentari

Donatiu de l’Editorial Tusquets

Si fa una setmana fèiem referència a l’editorial Tusquets al post Un dels nostres usuaris, assessor d’”Inés y la alegría”, avui aquesta editorial torna  a ser protagonista, ja que han fet donatiu de diverses obres a la nostra biblioteca.

Es tracta d’obres ben diverses, però totes elles lligades temàticament al nostre fons.

Destaquem en primer lloc les obres de ficció, en aquest cas les novel·les Todo lo que se llevó el diablo i Antonio B. el Ruso, ciudadano de tercera

També trobem memòries, com les de Fernández-Montesinos Lo que en nosotros vive o les de Máximo Cajal Sueños y pesadillas: memorias de un diplomático, així com les biografies de Jorge Semprún Lealtad y traición i de Marcial Maciel: los Legionarios de Cristo, testimonios y documentos inéditos.

Finalment, també ens han donat dues obres emmarcades en la Segona Guerra Mundial: Al borde del abismo: diez días de 1939 que condujeron a la Segunda Guerra Mundial i Dictadores: la Alemania de Hitler y la Unión Soviética de Stalin.

Des d’aquí volem donar el nostre més sincer agraïment als amics de Tusquets per aquest donatiu!


Deixa un comentari

“Helios Gómez, dibujo en acción”, una exposició amb la participació del Pavelló

S’acosten tres dies festius i aprofitem per proposar-vos novament una exposició una mica llunyana, aquest cop a Sevilla, que pot ser del vostre interès.

Fins el 10 de gener de 2011 podeu visitar al Museo de la Autonomía de Andalucia de Sevilla l’exposició Helios Gómez, dibujo en acción, la primera mostra que se li dedica al dibuixant a la seva ciutat natal des de 1925.

Helios Gómez (1905-1956) va formar part de l’avantguarda artística espanyola dels anys 20 i 30 treballant en diverses disciplines: ceràmica, dibuix, maquetisme, cartellisme, poesia, etc. El seu compromís polític el va portar a l’exili (Bèlgica, Alemanya, França i l’URSS) i a continues entrades i sortides de la presó, sense que per això renunciés a les conviccions revolucionàries. Precisament durant una de les estades a la presó Model, Gómez va pintar la Capella Gitana, a la que vam fer referència al post En defensa de la presó Model de Barcelona: un espai de memòria . L’artista va ser molt apreciat a l’Europa d’entreguerres però, per raons obvies, el silenci i l’oblit van seguir a la seva mort a Barcelona l’any 1956.

La Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb aquesta exposició amb la cessió de diversos números originals de revistes il·lustrades per l’artista, així com un recull de dibuixos editats l’any 1931 amb el nom de Días de ira. També han col•laborat amb la mostra l’Associació Cultural Helios Gómez, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i alguns col·leccionistes privats.

Us recordem que podeu visualitzar cartells d’Helios Gómez i d’altres artistes republicans, que tenim dipositats a la nostra biblioteca, a la Memòria Digital de Catalunya.


Deixa un comentari

Nou curs, nou reglament de préstec

Avui aprofitem per comentar-vos algunes de les novetats més remarcables del Nou Reglament de Préstec a les Biblioteques del CRAI de la UB que s’han posat  en marxa a l’inici d’aquest curs i que, de ben segur, trobareu beneficioses per a les vostres recerques.

D’entre tot els canvis destaquem, molt especialment, l’augment del número de documents que es poden endur en préstec determinats col·lectius i que són els usuaris més habituals de la nostra biblioteca:

  • els professors, investigadors i becaris de recerca amb tasques docents de la UB ara poden emportar-se 20 documents durant 30 dies.
  • els estudiants de doctorat, màster i Postgrau Oficial UB ara poden emportar-se 10 documents durant 20 dies.
  • els estudiants de 1r i 2n cicle de la UB,  els estudiants de 1r, 2n i 3r cicle de centres adscrits o amb conveni i els usuaris Alumni UB –anteriorment Antics UB- ara també augmenten el número de préstecs: 5 documents durant 10 dies.

Consulteu el Nou Reglament de Préstec a les Biblioteques del CRAI de la UB si desitgeu conèixer amb més detall tots el canvis per aquest nou curs i recordeu que des de l’opció El meu compte podeu consultar el catàleg, veure i renovar els vostres préstecs, reservar documents prestats i consultar el vostre historial de lectura.


Deixa un comentari

X Jornades de la memòria “Voluntaris per la llibertat”

Demà dissabte 23 d’octubre tindrà lloc, a les 11h del matí, una ofrena floral al monument de les Brigades Internacionals i la senyalització d’aquest lloc com a espai de Memorial Democràtic.

L’acte, en commemoració del 72è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona, serà amenitzat amb l’espectacle “Anda jaleo, jaleo”, a càrrec del grup Catorzedabril.

Si encara no heu visitat aquest monument, potser aquesta és una bona oportunitat de fer-ho. Es troba situat a la Rambla del Carmel, a la boca nord del Túnel de la Rovira. Per accedir-hi amb transport públic l’estació de metro més propera és El Carmel (sortida plaça Pastrana) de la Línia 5, i els busos 10, 19, 39, 86 i 87.

Us recordem que a la Biblioteca del Pavelló de la República trobareu moltíssim material sobre les Brigades Internacionals.


Deixa un comentari

Fons local de publicacions periòdiques digitalitzades de la Diputació de Barcelona

Si abans de les vacances vam parlar-vos de l’eina XAC_Premsa, avui reprenem aquesta temàtica que tant us interessa, les revistes en línia, presentant-vos el Fons local de publicacions periòdiques digitalitzades de la Diputació de Barcelona.

A través d’aquesta pàgina, el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona dóna accés a un extens fons de publicacions periòdiques (revistes, diaris, butlletins, etc) d’àmbit local, de temàtica variada i que abasten un ample període històric que es remunta fins al segle XIX.

El Fons local de publicacions periòdiques digitalitzades de la Diputació de Barcelona ofereix accés a les imatges digitalitzades dels documents originals dipositats a les diverses biblioteques municipals de la Xarxa i compta, actualment, amb 251 títols de publicacions periòdiques, que es corresponen a 80.445 exemplars disponibles en format PDF. Les publicacions poden cercar-se per títol, per temàtica, per data dels exemplars accessibles i per paraula clau. 

Us recordem que ja hem publicat diversos post intentant tenir-vos al dia de les diferents iniciatives de Revistes en línia accessibles a la xarxa. Si en coneixeu alguna altra, feu-nos-ho saber!


2 comentaris

Un dels nostres usuaris, assessor d'”Inés y la alegría”

Acaba d’arribar a la biblioteca el darrer llibre d’Almudena Grandes, Inés y la alegría, una novel·la estretament vinculada al fons de la nostra biblioteca per diversos motius.

El primer és estrictament temàtic. Inés y la alegría és la primera entrega d’un projecte narratiu que preveu integrar sis novel·les independents compartint el mateix esperit i denominació sota el títol Episodios de una guerra interminable. En aquesta primera obra, Almudena Grandes ens situa dins l’intent de la resistència antifranquista de derrocar la dictadura  mitjançant una invasió militar per la Vall d’Aran el març de 1944, i que els mateixos guerrillers van batejar com Operación Reconquista.

Inés y la alegría és una obra de ficció inserida dins la crònica d’un esdeveniment real. Tot i això, la contextualització esdevé un fidel retrat de la Operación Reconquista, fet pel qual el lector trobarà a l’obra noms de personatges que van participar a la invasió, a la guerrilla antifranquista o senzillament de dirigents polítics com Dolores Ibárruri, Santiago Carrillo o Vicente López Tovar, entre d’altres.

Amb la voluntat d’oferir informació addicional als lectors més interessats en el seu contingut històric, l’editorial Tusquets ha habilitat una pàgina web sobre Inés y la alegría amb les biografies d’aquests personatges. I en aquest punt arribem a la segona vinculació de l’obra amb el fons de la nostra biblioteca: la recerca històrica relativa a les biografies dels personatges ha estat una investigació d’Albert Planas i Serra, investigador del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, que ha elaborat a partir de bibliografia i material d’arxiu dipositat a la Biblioteca del Pavelló de la República.

Des d’aquí volem felicitar l’Albert per aquest col·laboració, així com convidar-vos a llegir la novel·la i a fer-nos arribar la vostra opinió!