Deixa un comentari

Teresa Alonso Gutiérrez: una nena de Rússia

Avui us volem parlar de Teresa Alonso Gutiérrez, una “nena de Rússia” de 95 anys que ha tingut una vida singular.

Ho farem a través de les paraules del nostre bon amic Eduard Amouroux, secretari de l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya:

Nascuda el 18 de març de 1925 en el si d’una família humil oriünda de la província de Segòvia, els seus pares s’havien traslladat a Madrid, on va néixer la primera filla.

Més tard, per motius laborals -el pare era ferroviari- van residir a Donosti, País Basc. La Teresa va néixer al barri d’Eguía.

El 1934, durant la revolució minera d’Astúries, fou assassinat el seu oncle, obrer del carbó i sindicalista. Aquest fet la marcà profundament i amb onze anys ja acompanyava el seu pare, militant de la UGT, als mítings i reunions. Poc després de l’esclat de la Guerra Civil, davant l’amenaça d’invasió de l’exèrcit feixista, amb la mare i la germana es va traslladar a Bilbao, on tenien un cosí que treballava pel Govern Basc presidit per José Antonio Aguirre.

Els atacs feixistes augmentaven i el 26 d’abril de 1937, fa 83 anys, la Teresa anava de Bilbao a Guernika a comprar carn de cavall per a la seva família. Tenia 12 anys. A mig camí el camió es va aturar i curiosa, la nena va pujar a un monticle i des allà va contemplar el terrible bombardeig de Guernika.

La seva família no va dubtar, i a fi de posar-la a resguard, va incorporar-la a una expedició de nens i nenes que es dirigien a l’URSS amb la idea que en finalitzar la guerra, amb la victòria de la república, tornessin a casa. No imaginava la família de Teresa, ni ella tampoc, el que haurien de viure en mig del conflicte bèl·lic més destructiu que la humanitat ha vist mai.

Teresa Alonso va ser testimoni de dues guerres, va empalmar la guerra d’Espanya amb la Segona Guerra mundial. Retornar a Espanya el 1956 amb una filla de 6 anys i una dolorosa lesió a l’esquena.

Viurà amb dificultats econòmiques i amb salut precària vigilada sempre per la policia. S’incorporarà a l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, i amb el company Lluís Martí Bielsa, constituiran un punt de referència permanent del que va ser la lluita antifeixista al continent Europeu.

Als seus 95 anys, la Teresa, des del seu confinament, contempla una altra amenaça, diferent, amb altres armes, però amb la mateixa por. No es només l’amenaça del “coronavirus”, també es l’amenaça d’un nou feixisme que ensenya l’orella.

I Teresa Alonso, que ha fet de la lluita contra el feixisme un dels objectius de la seva vida, aixeca els ulls i contempla preocupada, però com sempre combativa, les àligues negres que tornen a volar sobre els nostres caps. I recorda…

Cuando llegué a la URSS el recibimiento por parte de la gente fue espléndido. Aún hoy me emociono cuando lo recuerdo. Durante el viaje establecí relación con Ignacio, un chicarrón de Éibar, y fue un auténtico “flechazo”. Después de estar en una casa de niños en Kiev, me llevaron a Leningrado donde estudié para perito electricista y trabajé en una fábrica de amperímetros y voltímetros. “

“Cuando los alemanes cercaron Leningrado la convirtieron en una ciudad arrasada por el hambre, la destrucción, sometida a bombardeos continuados, con 40º bajo cero, sin agua, sin luz, la gente parecíamos cadáveres andantes”
“Llegué a comer sopa de cola de carpintero, de suela de zapato. Participé en la defensa de la ciudad como miembro de las Juventudes del Partido Comunista, construyendo trincheras, sacando los muertos de sus casas…Un día un obús me hizo rebotar contra un muro y me causó una lesión de espalda que me dejó dolorida y débil durante largo tiempo. Llegué a pesar 37 kilos. Finalmente, después de 500 días de cerco fui evacuada junto a otros chicos españoles y rusos, y nos llevaron a Georgia donde había una fábrica de hilaturas. Allí, después, de algún incidente desagradable, tuve la suerte de ser adoptada por un zapatero armenio y su maravillosa familia. Les llamaba papá y mamá. Guardo un muy buen recuerdo de ellos. Pero cómo no tenía noticias de Ignacio fui a Moscú a buscarle
.”

Pero no lo encontré. Me enteré que el 9 de marzo despegó del aeródromo de Gdov escoltando a unos bombarderos que iban a atacar Tallin. Fue derribado, pero sobrevivió y perseguido por fascistas letones cuando iban a detenerle se disparó en la sien.”

“Me volví loca, y tuvieron que internarme en un sanatorio, en condiciones muy deterioradas. Todos los días veía a visitarme Vicente Carrión, un español que era el teniente coronel más joven de Ejército Rojo. Nos casamos y me quedé embarazada. Pero yo no estaba enamorada, la cosa no funcionó y yo volví a España con mi hija en 1956”.

Però la relació de Teresa amb Rússia no va acabar. Sempre hi haurà un fil, indestructible, que unirà el cor de Teresa amb el poble rus. Ella guardarà un excel·lent record de la seva estada en aquelles terres, i especialment tindrà un lloc d’honor en la seva memòria pels cinc mesos que Teresa va passar situada a Leningrad.

Teresa amb la medalla de la Federació Russa

Cada cinc anys, la Teresa Alonso rep, del Consolat rus, una medalla commemorativa del triomf del poble soviètic sobre el nazisme a la Segona Guerra Mundial.

És un homenatge a la seva participació en la lluita al setge de Leningrad, quan la ciutat va quedar rodejada per les tropes alemanyes. Un reconeixement a la seva participació en les diferents tasques pròpies de la defensa: des de la construcció de fortificacions, a fer bombes de mà en una fàbrica, visitar als soldats ferits, enterrar els morts abandonats al carrer.

Aquest any, la Pandèmia i l’Estat d’Alarma han modificat el lliurament de la distinció.

Dies abans, una trucada del Consolat li va notificar la visita a casa seva, el 9 de maig, dia de la capitulació nazi, d’una delegació diplomàtica russa per fer-li lliurament de la medalla. Aquell dia una trucada per l’intèrfon li va anunciar presència de dos persones a la porta. Eren els funcionaris del consolat am mascaretes i guants. Un d’ells resta a la porta, l’altre, d’aspecte solemne, entra. S’atansa a una tauleta, i diposita un gran ram de flors, una capsa de bombons i la medalla.

Per seguretat, comunica que, contra el seu desig, aquest cop no li podrà col·locar personalment la Medalla. Però això no disminueix la solemnitat del moment, i una ràfega de rècords envaeix a Teresa Alonso.

Quatre dies desprès Teresa Alonso rep una comunicació oficial de la presidència de la Federació Russa, signada pel president Vladimir Putin en la qual se li agreix la seva participació en la lluita contra la invasió alemanya i se la felicita per la seva contribució a la victòria final sobre el nazi-feixisme.


Deixa un comentari

Exposició “Les llums de Rússia i l’Ateneu. La fascinació catalana per la Revolució d’Octubre” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquest mes de novembre, l’Ateneu Barcelonès ha iniciat un nou cicle sobre la Revolució Russa amb motiu del centenari d’aquest esdeveniment que va canviar el curs de la història. Dins els actes es podrà veure, a la porta d’accés públic d’aquesta institució, l’exposició que porta per títol Les llums de Rússia i l’Ateneu: la fascinació catalana per la Revolució d’Octubre.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb la cessió quatre cartells: Ciutadans adheriu-vos a l’homenatge a la URSS en el seu XXè. aniversari,  Nuestras costas seran defendidas por nuestros bravos marinos  editat per la CNT i  Tchapaief, el guerrillero rojo i Obreros, campesinos, soldados, intelectuales: reforzad las filas del Partido Comunista amdues del gran cartellista valencià Josep Renau.

També hem cedit la portada de l’edició de La Caballería Roja: narraciones históricas d’ Isaak Bábel publicada l’any 1934 i un segell de la col·lecció Associación de Amigos de la Union Soviética amb fotografies de la vida quotidiana a l’URSS durant el règim estalinista que podeu veure al nostre Pinterest :

Dir-vos també que avui, dilluns 13 de novembre, de 17 a 19 h, a la sala Pompeu Fabra hi haurà una tertúlia sobre el llibre Deu dies que trasbalsaren el món, de John Reed amb Pelai Pagès, professor del Departament d’Història Contemporània la nostra universitat.

Una bona oportunitat per conèixer més dades sobre la història del segle XX a través d’aquesta efemèride!


Deixa un comentari

Exposició sobre el Centenari de la Revolució Russa a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta setmana a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona es celebren un seguit d’actes commemoratius del centenari de la Revolució Russa.

L’organització d’aquests actes va a càrrec del Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial i ha comptat amb la col·laboració del CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa, del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  i del Centro Ruso de Ciencia y Cultura de Madrid.

El passat dimarts es va inaugurar una exposició bibliogràfica al vestíbul del deganat de la Facultat d’Economia i Empresa, a l’Avinguda Diagonal número 690, en la qual podeu trobar nombrosos exemplars de llibres sobre la temàtica que pertanyen als nostres fons i el cartell que porta per títol : Ciutadans adheriu-vos a l’homenatge a la URSS en el seu XXè aniversari, d’Enric Moneny i Noguera.

L’exposició la podeu veure fins el proper dia 22 de desembre. No us la perdeu!


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb el centenari de la Revolució Russa

Enguany se celebra el centenari de la Revolució Russa (1917-2017) arreu del món i des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ens hem volgut sumar a aquesta commemoració elaborant un recull d’obres del nostre fons relacionades amb la temàtica.

Us recordem que són moltes les novetats bibliogràfiques que es publiquen sobre aquesta temàtica i que les podeu consultar al nostre catàleg. També teniu un recull sobre el Fons de Sovietisme de la nostra biblioteca.


Deixa un comentari

I Jornades Internacionals: La participació soviètica a la Guerra d’Espanya 80 anys després

Els propers dies 29 i 30 de maig tindran lloc les I Jornades Internacionals sobre la participació soviètica a la Guerra d’Espanya al Palau de les Heures del Campus Mundet de la Universitat de Barcelona que organitzen entre d’altres l’Associació d’Aviadors de la República i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La presentació de les jornades anirà a càrrec del Degà de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona Xavier Roigé.

L’objectiu és incidir en l’estudi de la participació soviètica en la Guerra Civil espanyola. Hi participen historiadors i investigadors de les universitats de la Federació Russa i també de l’estat espanyol.

Lourdes Prades responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participarà amb la ponència que porta per títol La Universitat de Barcelona i la memòria. SIDBRINT recupera la història dels brigadistes.

Per aquest motiu hem volgut recollir una mostra del material que tenim al nostre arxiu i biblioteca relacionat amb la temàtica i que us mostrem en aquest recurs web:


1 comentari

Nova exposició virtual sobre sovietisme a la nostra web!

Acabem de publicar, dins la pestanya d’exposicions virtuals de la pàgina web del CRAI Biblioteca Pavelló de la República, una nova mostra que recull llibres, revistes, opuscles, cartells, segells i material d’arxiu relacionats amb el tema de sovietisme.

Es tracta d’una selecció molt exhaustiva de tot tipus de material  que podeu trobar en els nostres fons i que fa referència al règim polític, econòmic  i social que va néixer a Rússia després de la revolució d’octubre de 1917 i que va acabar amb la dissolució de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques l’any 1991.

soviet

Ja ens direu is us ha agradat!


Deixa un comentari

El fons de Sovietisme del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Periòdicament volem publicar al nostre bloc una notícia per informar-vos sobre col·leccions que tenim al fons del CRAI Biblioteca Pavelló de la República que són poc conegudes tan pel que fa als nostres usuaris habituals com pel públic en general.

En aquesta ocasió us presentem una selecció de llibres de la col·lecció de Sovietisme. Anomenen així a les publicacions, sobre tot monografies i fullets,  que tracten sobre la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i els seus països satèl·lit.

Tenim també una important mostra de segells provinents del fons de l’Associació d’Amigos de la Unión Soviètica, diversa documentació d’arxiu i alguns cartells.

Els segells es troben integrats a la col·lecció de segells consultable en linia a la Memòria Digital de Catalunya.

Esperem que la informació us sigui d’interès!

Counts, George S.
El país de los ciegos : el sistema soviético de control de las inteligencias.
Barcelona : José Janés, 1951. 312 p.
 Consulta’l al nostre catàleg!
 
 
 
 
 
————————————————————————————————————————————-
 
 
Laqueur, Walter.
The fate of the revolution : interpretations of Soviet history.
New York : Macmillan, cop. 1967.
VIII, 216 p.
Consulta’l al nostre catàleg!
 
 
 
 
 
 
 
 
 
————————————————————————————————————————————-
 
 
Gedilaghine,Vladimir.
La oposición en la URSS.
Madrid : Cambio 16, DL 1977. 229 p.
Consulta’l al nostre catàleg!
 
 
 
 
 
 
 
 
————————————————————————————————————————————
 
Cookridge, E. H.
El servicio secreto soviético
Barcelona : Editorial AHR, cop. 1955. 408 p.
 Consulta’l al nostre catàleg!
 
 
 
 
 
 
 
————————————————————————————————————————————-
 
 
Gorkin, Julián.
Como asesinó Stalin a Trotsky.
Buenos Aires ; Barcelona [etc.] : Plaza & Janés, 1961.
224 p., [12] p. de làm.
Consulta’l al nostre catàleg!
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
———————————————————————————————————————————-
King, David.
The comisar vanishes : the falsification of photographs and art in Stalin’s Russia.
New York : Metropolitan Books : Henry Holt, 1997.
192 p.
 Consulta’l al nostre catàleg!