La Batalla d’Stalingrad

Deixa un comentari

Recordeu que us vam dir que el nostre estudiant en pràctiques, en Miquel Casellas, ens havia fet arribar un darrer escrit per a ser publicat al nostre blog? Doncs aquí el teniu.

En aquesta ocasió en Miquel ha volgut parlar sobre una de les batalles més importants de la història: la Batalla d’Stalingdrad durant la Segona Guerra Mundial.

Heus aquí la seva narració:

La batalla d’Stalingrad és la més mortífera de la història. Les xifres de morts varien segons la font, ja que no existia un registre fiable per comptabilitzar les baixes, però el més probable és que, en total, superessin els 2 milions (800.000 pel bàndol nazi i 1.300.000 pel soviètic). Possiblement va ser la batalla més decisiva de la Segona Guerra Mundial. Del seu desenllaç depenia el destí final de Hitler, que si guanyava comptaria amb una extensió de territori que el faria gairebé inaturable.

Antecedents

El 23 d’agost de 1939 es firma el Pacte Mólotov-Ribbentrop de no agressió entre l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica. Els soviètics havien promogut un front comú en contra del nazisme, però davant del silenci de països com França o el Regne Unit, van decidir firmar aquest pacte de no-agressió amb l’objectiu de guanyar temps per poder afrontar la guerra amb possibilitats de sobreviure. A l’estiu de 1939 els nazis només s’havien expandit cap a l’est, en direcció a Rússia, fet que no preocupava a les potències capitalistes, que preferien observar com es comportaven els germànics abans d’entrar-hi en conflicte directe.

L’avanç nazi era incessant i el 22 de juny de 1941 trenquen el pacte de no-agressió i inicien la Operació Barbaroja, amb la qual Hitler pretenia conquerir els territoris soviètics mitjançant l’estratègia de la guerra llampec que li havia donat bons resultats, per exemple, a França, en que gairebé no va trobar resistència.

Operació Barbaroja

Malgrat que els pobles eslaus sí que oposa resistència, els nazis aconsegueixen avançar per terres soviètiques. El 21 d’agost de 1942 va començar la batalla d’Stalingrad, ciutat industrial i nus de comunicacions de la URSS. Els alemanys hi havien enviat el sisè exèrcit nazi, dirigit pel general Friedrich Paulus, i comptaven amb més d’un milió de soldats, amb uns 2.500 tancs; els seus aliats romanesos, italians i húngars aportaven uns 600.000 soldats més. L’objectiu era controlar les conques dels rius Don i Volga i arribar als pous petrolífers del Caucas. Amb la primera ofensiva, 40.000 ciutadans moren sota els bombardejos alemanys.

Les nombroses tropes nazis lluiten contra uns 40.000 soldats soviètics. Els alemanys aconsegueixen controlar gairebé tota la ciutat, però un reducte de l’Exèrcit Roig s’atrinxera al voltant del riu Volga i defensa les posicions. La URSS ja havia retrocedit molts quilòmetres davant de l’exèrcit nazi i ja no es podia permetre més passos enrere. L’única opció és resistir; si la ciutat cau, la URSS cau i Hitler passaria a controlar una part tan gran del món que difícilment cap aliança de països hagués pogut aturar les seves ambicions.

Rattenkrieg

L’Exèrcit Roig va plantejar la defensa de la ciutat amb una estratègia de guerrilles: lluitar dintre de la ciutat per cada pam de terreny, per cada edifici. Als carrers d’una gran ciutat derruida pels bombardejos nazis, la gran maquinària bèl·lica nazi ja no era útil: els tancs no podien maniobrar entre les runes d’Stalingrad. Els soviètics coneixen millor el terreny, tenen el suport de la població civil, col·loquen franctiradors per tota la ciutat i organitzen emboscades constants. Els alemanys van anomenar aquest tipus de guerra “Rattenkrieg” (guerra de rates), que els va impedir prosseguir amb la guerra llampec planejada. Havien de romandre en terra hostil, s’apropava l’hivern i la gran distància entre Berlín i Stalingrad (2.500 km) feia logísticament molt difícil proveïr d’aliments i material al gran nombre que els nazis havien desplegat en territori rus, ni tampoc enviar-hi reforços. Per contra, l’Exèrcit Roig enviava reforços gairebé diaris per evitar perdre les seves posicions.

Tanmateix, la superioritat numèrica i material nazi va fer que, al novembre de 1942, controlessin el 90% d’Stalingrad, malgrat l’esforç soviètic. Hitler i el seu exèrcit ja havia subestimat una vegada l’exèrcit soviètic, creient que podrien derrotar-lo amb una guerra llampec, i el tornarien a subestimar una segona vegada. Creien que els soviètics s’estaven quedant sense recursos i sense moral, i no van creure possible una contraofensiva tan potent com la que es va donar.

Operació Urà

Però el 19 de novembre d’aquell anys es posaria en marxa l’Operació Urà, composada per poc més d’un milió de soldats soviètics, que pretenia envoltar Stalingrad, aïllant els nazis dintre d’Stalingrad, deixant-los incomunicats. Els soldats de l’Eix que lluitaven dintre de la ciutat formaven part de l’exèrcit alemany, però els que s’encarregaven dels flancs al nord i al sud d’Stalingrad eren romanesos, que no tenien un exèrcit tan ben entrenat ni amb tan bon material. La intel·ligència soviètica va adonar-se d’aquesta circumstància, va atacar als flancs nord i sud i va aconseguir que els seus exèrcits es trobessin a l’oest d’Stalingrad, al poble de Kalach. El 24 de novembre s’aïllava els nazis i s’evitava que poguessin rebre aliments, munició o reforços per terra. Hitler, mal assessorat, creia possible donar suport aeri, però les males condicions meteorològiques les defenses antiaèries soviètiques i la gran distància que havien de recórrer els avions nazis ho van evitar.

Uns 250.000 soldats del sisè exèrcit nazi, dirigit pel general Friedrich Paulus, van quedar atrapats a Stalingrad i van començar a preveure una existència penosa (sense recursos per cobrir les necessitats bàsiques, amb l’hivern rus a sobre i una ciutat plena de cadàvers descomposant-se) i una derrota inevitable. Hitler mai va concedir permís per rendir-se a cap de les seves unitats, però algunes unitats ho feien igualment.

Rendició final

El general Paulus va demanar en més d’una ocasió permís a Hitler per retirar-se, però aquest li va negar. Paulus, tot i no estar-hi d’acord, va romandre fidel al seu Exèrcit i va rebutjar totes les ofertes soviètiques de rendició. El 18 de gener arriba l’últim avió que l’exèrcit alemany va enviar a les seves tropes d’Stalingrad. El 30 de gener, Hitler ascendeix a Paulus al rang de Mariscal per evitar que es rendís, ja que cap mariscal alemany s’havia rendit mai. Amb aquest ascens, Hitler li estava suggerint a Paulus que el suïcidi era la seva millor opció.

Els soviètics seguien estrenyent el setge sobre Stalingrad, i els soldats nazis anaven retrocedint, tot i que seguien oposant resistència. El 31 de gener de 1943 el general Paulus, i en conseqüència el sisè exèrcit nazi (al qual li quedaven 91.000 soldats) es rendeix davant de l’Exèrcit Roig, desobeint el seu Führer. Inicialment, el general nazi Streker rebutja rendir-se, però acaba capitulant el 2 de febrer (data considerada el final de la batalla). Aproximadament 11.000 soldats alemanys no van acceptar rendir-se, i van seguir lluitant com van poder, fins que a principis de març van ser definitivament derrotats.

Volgograd

Stalingrad, avui, s’anomena Volgograd. Compta amb poc més d’un milió d’habitants i els homenatges als defensors soviètics de la ciutat són nombrosos i espectaculars, provinent tant de les autoritats com de la població civil. La festa major de la ciutat se celebra el 2 de febrer en honor al dia en que va acabar la batalla.

El 30 de gener de 2013, les autoritats de Volgograd van acordar que la ciutat passés a dir-se Stalingrad durant 8 dies l’any:

  • El 2 de febrer (final de la batalla)
  • El 23 de febrer (Dia dels Defensors de la Pàtria)
  • El 9 de maig (Dia de la Victòria a la Segona Guerra Mundial)
  • 22 de juny (inici de l’Operaciño Barbaroja)
  • 23 d’agost (inici de la batalla d’Stalingrad)
  • 2 de setembre (dia en que Japó es rendeix a la Segona Guerra Mundial)
  • 19 de novembre (inici de l’Operació Urà)
  • 9 de desembre (Dia dels herois de la Pàtria)

A més, entre 2012 i 2014 la ciutadania de Volgograd va promoure tornar al nom d’Stalingrad mitjançant una petició a Vladimir Putin amb 50.000 signatures, però a inicis de 2015 aquesta petició és rebutjada.

Referències

https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Stalingrado

https://es.wikipedia.org/wiki/Operaci%C3%B3n_Urano

https://es.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Paulus#Stalingrado

https://en.wikipedia.org/wiki/Volgograd

https://www.lasegundaguerra.com/viewtopic.php?t=14333

Esperem que hagi estat del vostre interés i aprofitem, un cop més, per donar les gràcies a en Miquel per la seva col·laboració.

Et trobarem molt a faltar Miquel!

I si voleu més informació sobre la temàtica recordeu que al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tenim un fons molt important sobre la Segona Guerra Mundial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.