Deixa un comentari

La curiosa història d’un altre Gernika

El passat mes de febrer, la sala del Consell de Seguretat de la seu de les Nacions Unides a Nova York va recuperar el tapís que reprodueix el Gernika de Pablo Picasso.

La peça, que molta gent als Estats Units confon amb l’autèntic Gernika!, és una reproducció del quadre que es troba exposat al Museu Reina Sofia de Madrid, pertany a Nelson A. Rockefeller Jr. que se la va emportar, sense donar explicacions, i ara ha decidit tornar-la.

Aquesta obra va ser encarregada pel seu pare Nelson Aldrich Rockefeller (1908-1979) vicepresident dels Estats Units entre 1974 i 1977 i nét de l’històric magnat petrolier John D. Rockefeller, que, malgrat poseir diversos Picasso autèntics, va optar a mitjans dels anys 50 per comissionar tretze tapissos que fossin rèpliques dels seus quadres favorits, entre els quals hi havia també un altre quadre de Picasso: Les senyoretes d’Avinyó. Ho va fer en contra dels seus assessors artístics que pensaven que la seva col·lecció es devaluava amb aquelles còpies per molt que estiguessin autoritzades pel mateix Picasso.

L’obra va ser feta sota la supervisió de l’artista malagueny al taller de J. de la Baume-Dürrbach al sud de França. Te unes dimensions de gairebé set metres de llarg i més de tres d’alçada.

L’icònic tapís de Picasso és un símbol de l’horror de la guerra, i ara ja torna a penjar a l’entrada del Consell de Seguretat de l’ONU, precisament l’òrgan encarregat de vetllar per la pau, al mateix lloc on era des de l’any 1985 i on habitualment els ambaixadors del Consell de Seguretat i el Secretari General responen a les preguntes de la premsa.

Sembla ser, però, que el tapís no serà permanentment a la seu de les Nacions Unides de Nova York.

Rockefeller té la intenció de donar l’obra al National Trust for Historic Preservation. “Estem desitjant que hi hagi un nou capítol per al tapís del Guernica: el préstec a llarg termini a l’ONU, però també la possibilitat de mostrar aquesta poderosa obra d’art a una població àmplia i diversa, al igual que el mateix Picasso va decidir quan va enviar l’obra original del Guernica a una gira internacional el 1937”, va dir Paul Edmondson, president i director general del National Trust.

En els seus 75 anys d’història, l’ONU ha atresorat una vasta col·lecció de teles i escultures amb missatges contra la violència i la pau mundial. Un conjunt artístic que aglutina diversitat de tipologies i d’estils, com ara una vidriera de Marc Chagall.

Recordem que Pablo Picasso va pintar el Guernica per formar part del Pavelló Espanyol a l’Exposició Internacional de París, del 1937. Es va inspirar en la notícia dels bombardejos de l’aviació alemanya sobre el poble al País Basc que dona nom a l’obra durant la Guerra Civil espanyola.

A la rèplica de l’edifici del Pavelló de la República, construit a Barcelona l’any 1992, actualment seu de la nostra biblioteca-arxiu, hi ha una còpia de l’obra que es pot contemplar a l’emplaçament per on va ser concebuda.

El dia 5 de febrer de 2003 el tapís va viure un episodi significatiu entre l’art i la geopolítica: es va cobrir amb una lona blava, que portava el logotip de l’ONU i una sèrie de banderes del consell. Una escenografia preparada pel parlament del Secretari d’Estat nord-americà Colin Powell on sostenia que l’Iraq ocultava armes de destrucció massiva davant d’això es feia necessària una acció militar per desarmar el país. Van justificar-ho dient que era per facilitar les fotos i perquè distreia massa l’atenció… Més tard es va demostrar que les afirmacions que va fer el Secretari d’Estat eren falses. Al final de la seva compareixença, Powell i els membres del Consell de Seguretat van passar davant del tapís cobert; l’espai el va ocupar el ministre de Relacions Exteriors francès, Dominique de Villepin, que va criticar el discurs de Powell davant aquesta versió censurada de Guernica. Aquí en teniu la prova….

De moment, però, l’icònic tapís del Guernica tornarà a recordar a mandataris i diplomàtics d’arreu del món el dolor i devastació que provoquen les guerres.


2 comentaris

Nou Guernica al Pavelló de la República

Com ja us hem comentat en diverses ocasions al nostre blog, enguany celebrem el 80è aniversari de la construcció del Pavelló de la República per a l’Exposició Universal de París de 1937 i el 25è aniversari de la seva reconstrucció amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.

L’Ajuntament de Barcelona ha volgut commemorar l’efemèride amb una programació cultural, que es va iniciar el passat dijous dia 21 de juliol al mateix pavelló  amb un concert de guitarres, a càrrec de Hugo Acosta (Mèxic) i l’Orquestra de Guitarres Músico Zirab de Còrdova.

Avui us recordem que temps després de la reconstrucció del pavelló, l’any 2002 s’hi va instal·lar una reproducció del Guernica, quadre de Picasso a l’espai que originàriament havia ocupat durant l’exposició de París. Després de 15 anys, el pas del temps i l’exposició a la intempèrie l’havien malmès i havia perdut el seu to original.

Per iniciativa de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà  s’ha restituït el quadre, adaptant-se a les tècniques més avançades de reproducció per fer la còpia més durable.

I des del passat dia 18 de maig tenim  una nou Guernica que medeix 776,6 cm d’ample per 349,3 cm d’alçada. La impressió s’ha fet digitalment amb tintes UV biodegradables sense dissolvent, amb un acabat vinilat mat per tal de donar protecció a la reproducció, sobre una estructura de suport metàl·lica pintada.

Amb la incorporació d’aquestes tècniques es garanteix la màxima durabilitat de la còpia.

Destaquem també que, amb motiu de l’aniversari,  s’ha penjat la bandera republicana, un altre element que havia estat present al pavelló original i que podem contemplar novament!

Us deixem amb una galeria d’imatges que mostren el procés de restitució del Guernica i la bandera republicana!


10 comentaris

80è aniversari del Gernika i del Pavelló de la República

Gairebé tothom coneix el Gernika, un dels quadres més cèlebres del món, pintat pel geni malagueny Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973).  Enguany se celebra el seu 80è aniversari.

El 26 d’abril de 1937 la localitat basca de Gernika fou bombardejada pels avions alemanys de la Legió Còndor i Picasso, en conèixer l’aniquilació de la ciutat, va voler crear aquesta immensa tela on es mostra la massacre i que s’ha convertit en una autèntica icona contra la guerra i la violència, amb una càrrega simbòlica que ha sobrepassat el pas del temps.

En l’actualitat el quadre es troba exposat en una de les sales del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia a Madrid, acompanyat de les fotografies que va fer  la pintora i fotògrafa Dora Maar, companya de Picasso, del procés de creació de l’obra que va durar quasi un mes al taller del pintor de la Rue des Grands-Augustins a París.

El museu ha organitzat una gran exposició per commemorar aquest aniversari que porta per títol Piedad y terror en Picasso. El camino a Guernica. En alguns mitjans de comunicació s’ha comentat que en aquesta mostra les referències a la Guerra Civil han estat molt escasses i que s’ha preferit un relat més formal i estètic de l’obra.

 picasso
 copia_2_de_mg_84742  pavello_sofia_2
Pablo Picasso pintant el Gernika al seu estudi de París. Fotografiat per Dora Maar i sales del Museo Reina Sofia. Fotografies del Museo Reina Sofia

I el que molta gent no sap és que Picasso va pintar aquesta magnífica obra amb motiu de la seva col·laboració al Pavelló espanyol de l’Expo­sition Internationale des Arts et des Techniques appliquées à la Vie Mo­derne,  un esdeveniment excepcional que va tenir lloc a la ciutat de París l’any 1937.

 paris  paris1937-6

El Pavelló es trobava a l’avinguda principal de l’exposició i fou dissenyat per l’arquitecte català Josep Lluis Sert, deixeble de Le Corbusier  i membre fundador del GATCPAC Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània. Va col·laborar amb ell l’arquitecte  Luís Lacasa.

 postals_edifici
Pavelló de la República a París l’any 1937

La seva senzilla estructura contrastava amb la magnificència dels pavellons alemany i rus.

 expo_1
Exposició Internacional de París l’any 1937

Era una construcció sòbria i, tot i el seu caràcter efímer ja que havia de ser destruïda un cop s’acabés l’exposició, seguia les línies del racionalisme arquitectònic. Adquirí una finalitat bàsicament cultural i de propaganda per fer saber al món la situació que s’estava vivint a Espanya. Recordem que l’Estat espanyol es trobava immers en plena guerra civil i el Pavelló espanyol s’acabà convertint en un testimoni de la tràgica situació.

L’edifici va ser concebut com un contenidor buit, un cub gairebé sense parets. Tenia tres plantes i la planta baixa comunicava amb un gran pati, cobert amb una lona, que tenia funció d’auditori.

A les seves parets s’hi van exposar cartells, fotografies i altres elements artístics i documentals que mostraven els horrors de la guerra.

A part d’exposar-se obres d’art, s’hi van fer diversitat d’activitats culturals com projeccions de cinema, representacions teatrals o espectacles de dansa.

Es va poder comptar amb la col·laboració d’alguns dels millors artistes del moment entre els quals hi havia Picasso, que a part del Gernika, va fer escultures i altres obres pel Pavelló, i Joan Mirò, que va pintar el famós pochoir o estergit Aidez Espagne i el Segador, obra desapareguda que només es va poder veure durant els mesos de l’exposició. En desmuntar-se el pavelló, va desaparèixer i ni el mateix artista va saber mai on va anar a parar la seva obra. Esperem que algun dia la retrobem perquè es tracta d’una magnífica pintura que l’artista va crear per l’interior del recinte i que representava un pagès català.

La producció audiovisual es va encarregar a un altre gran artista, el cineasta aragonès Luis Buñuel.

 160922150700_0001  segador
Estergit Aidez Espagne i el Segador de Miró

Destacaven també els cartells i fotomuntatges del valencià Josep Renau i l’escultura d’Alberto Sànchez  de 12,5 metres d’alçada situada a l’entrada del pavelló  i que portava per títol  El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella.  Julio González fou l’autor de la Montserrat, l’escultura d’una pagesa catalana que porta en braços al seu fill i que actualment es troba exposada al Stedelijk Museum d’Amsterdam.

 

 postals_alberto  montserrat
Escultura El pueblo espanyol tiene un camino que conducte a una estrella d’Alberto Sánchez i la pagesa Montserrat de Julio González

L’únic artista estranger que va participar al Pavelló va ser l’escultor nord-americà Alexander Calder que va idear una font de mercuri situada just a l’entrada del recinte a tocar del Gernika.

La font simbolitzava la riquesa minera d’Almadén, cobdiciada pels nazis, que ajudaven els franquistes. A mode d’anècdota podem explicar que els visitants tiraven monedes a la font i en desmuntar-la, un cop acabada l’exposició, s’havien recollit 15.000 francs! No entenem com  les monedes no van quedar corroïdes per l’efecte del mercuri…

A la Fundació Miró de Barcelona, edifici també ideat per l’arquitecte Sert, es pot veure en funcionament la font de Calder.

 postals_guenica  calder5
Font de Mercuri d’Alexandre Calder al pati del Pavelló amb el Gernika al fons i la seva rèplica actual a la Fundació Miró de Barcelona

L’arquitecte i dissenyador català Josep Torres Clavé va dissenyar una butaca que porta el seu propi nom i que va moblar el Pavelló. Es va inspirar en els cadirats eivissencs combinant tradició artesanal i modernitat racionalista i continua fabricant-se a l’actualitat.

 20161230_171655
Cadira de Torres Clavé dissenyada pel Pavelló de la República

L’ any 1992,  amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament, per desig del ministre de Cultura espanyol Jorge Semprún, recollit per l’alcalde d’aquell moment  Pasqual Maragall, va encarregar una reproducció del pavelló als arquitectes Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León.

Es va situar a l’Avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i formà conjunt amb l’escultura Els Mistos, obra de grans dimensions de l’artista  Claes Oldenburg.

 figura_1_edificio  mistos
El Pavelló de la República en l’actualitat amb l’escultura dels Mistos de Claes Oldenburg

Actualment el pavelló és la seu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona que posseeix un dels fons arxivístics i bibliogràfics més importants a nivell mundial sobre Segona República, Guerra Civil, Franquisme, Exili i Transició a Espanya, i especialment a Catalunya. I també del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, fundat per l’històriador català Jaume Vicens Vives.

 pati
Reproducció del Gernika al pati del Pavelló tal i com estava a l’original

Una reproducció de l’homenatjat Gernika de Picasso es pot contemplar, tal i com estava en la seva ubicació original, en una paret del pati obert del Pavelló.

Si feu una visita a Barcelona i voleu evitar la massa de turistes estrangers que envaeixen el centre de la ciutat podeu fer un recorregut alternatiu pel bonic barri d’Horta-Vall d’Hebron on es troba aquest fantàstic edifici que segur us agradarà!