Deixa un comentari

Publicacions amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui us mostrem algunes de les noves publicacions que han utilitzat material del nostres fons:

  • Téllez, Enrique. Pau Casals en sus documentos. A: Quodlibet: revista de especialización musical. Alcalá de Henares : Universidad de Alcalá de Henares : Fundación Caja de Madrid, núm. 63, 2016,  p. 37-92. Amb diverses imatges dels fons del nostre arxiu que mostren documentació relacionada amb el mestre Pau Casals.
  • València capital de la República (1936-2016) / Javier Navarro Navarro, Servio Valero (eds.). València : Ajuntament de València, Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals, 2016. Amb imatges de cartells del nostre fons.
  • Història del periodisme de Catalunya / [direcció editorial : Francesc Canosa ; direcció científica : Josep M. Figueres ; autors : Andrés Antebi …]. Barcelona : Sàpiens, 2016. 3 vols. Amb diverses imatges del nostre fons.

Des del nostre blog volem felicitar tots els autors per la feina feta i agrair el donatiu de les seves obres!


1 comentari

Nou Fons Personal rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de Sergi Puyó i Paretas una col·lecció particular relacionada amb el camp de concentració de Mauthausen (Àustria).

Als voltants de l’any 2003, Sergi Puyó i Paretas va començar a treballar en una aproximació biogràfica del seu oncle, Sadurní Puyó i Martínez (1910-1969), presoner i supervivent del K.L. Mauthausen. Fruit d’aquella recerca és el treball Satur : aproximació biogràfica d’en Sadurní Puyó Martínez, 1910-1969.  

A mesura que anava aconseguint informació de la Creu Roja Internacional, dels arxius del Govern austríac i de l’administració francesa sobre el seu oncle, va anar comprant postals del camp i records turístics diversos. En adonar-se que al voltant del que representava el KL Mauthausen s’havia creat una indústria del marxandatge important,  va anar adquirint tota mena de materials (fotografies, postals, sobres de carta, segells, etc.) fins a recollir una col·lecció molt interessant, que inclou també bibliografia especialitzada sobre Mauthausen i altres camps de concentració nazis que trobareu al catàleg de la Universitat de Barcelona.

En passar els anys Sergi Puyó ha volgut compartir la seva col·lecció amb tots aquells estudiosos interessats en el tema i n’ha fet donació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Li agraïm també la seva col·laboració en l’elaboració de l’inventari.

El Fons Personal Sergi Puyó i Paretas consta de:

  • Postals del camp impreses, evidentment, a partir de 1945; algunes mostren el camp a l’actualitat, altres els diversos espais (crematori, escala de la mort, mur de les lamentacions, porta d’entrada, etc.) durant els anys que va funcionar com a camp de concentració.
  • Segells, emesos majoritàriament pel Govern austríac, però també d’Alemanya Democràtica, Polònia  i Luxemburg, per commemorar diferents aniversaris de l’alliberament del camp.
  • Fotografies dels memorials erigits a Mauthausen per nombrosos països (Alemanya, Angleterra, Espanya, Estats Units, França, Hongria, Itàlia, Iugoslàvia, Polònia, Rússia, Txèquia, etc.) en honor dels deportats morts.
  • Sobres de carta il·lustrats amb motius diversos (caricatures de nazis,  fotografies del camp, de Hitler, de Patton Jr., etc.)
  • Un segell amb retrat de Hitler emès pel Tercer Reich.
  • Guies de visita del camp
  • Fotografies originals de diferents indrets del K.L. Mauthausen (entrada principal, crematori, capella, memorials, barracons, etc.) fetes per visitants els anys 1950-1960.
  • Pins commemoratius dels presoners
  • Per últim, documents de la Primera Guerra Mundial, quan Mauthausen era també un camp de presoners: una postal original de la Creu Roja, un bitllet de 10 hellers, moneda utilitzada al camp de presoners, i tres cartes originals de presoners italians ingressats a Mauthausen.

Podeu consultar al nostre Pinterest les impressionants imatges dels llibres i material d’arxiu donats pel Sergi.


5 comentaris

80è aniversari del Gernika i del Pavelló de la República

Gairebé tothom coneix el Gernika, un dels quadres més cèlebres del món, pintat pel geni malagueny Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973).  Enguany se celebra el seu 80è aniversari.

El 26 d’abril de 1937 la localitat basca de Gernika fou bombardejada pels avions alemanys de la Legió Còndor i Picasso, en conèixer l’aniquilació de la ciutat, va voler crear aquesta immensa tela on es mostra la massacre i que s’ha convertit en una autèntica icona contra la guerra i la violència, amb una càrrega simbòlica que ha sobrepassat el pas del temps.

En l’actualitat el quadre es troba exposat en una de les sales del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia a Madrid, acompanyat de les fotografies que va fer  la pintora i fotògrafa Dora Maar, companya de Picasso, del procés de creació de l’obra que va durar quasi un mes al taller del pintor de la Rue des Grands-Augustins a París.

El museu ha organitzat una gran exposició per commemorar aquest aniversari que porta per títol Piedad y terror en Picasso. El camino a Guernica. En alguns mitjans de comunicació s’ha comentat que en aquesta mostra les referències a la Guerra Civil han estat molt escasses i que s’ha preferit un relat més formal i estètic de l’obra.

 picasso
 copia_2_de_mg_84742  pavello_sofia_2
Pablo Picasso pintant el Gernika al seu estudi de París. Fotografiat per Dora Maar i sales del Museo Reina Sofia. Fotografies del Museo Reina Sofia

I el que molta gent no sap és que Picasso va pintar aquesta magnífica obra amb motiu de la seva col·laboració al Pavelló espanyol de l’Expo­sition Internationale des Arts et des Techniques appliquées à la Vie Mo­derne,  un esdeveniment excepcional que va tenir lloc a la ciutat de París l’any 1937.

 paris  paris1937-6

El Pavelló es trobava a l’avinguda principal de l’exposició i fou dissenyat per l’arquitecte català Josep Lluis Sert, deixeble de Le Corbusier  i membre fundador del GATCPAC Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània. Va col·laborar amb ell l’arquitecte  Luís Lacasa.

 postals_edifici
Pavelló de la República a París l’any 1937

La seva senzilla estructura contrastava amb la magnificència dels pavellons alemany i rus.

 expo_1
Exposició Internacional de París l’any 1937

Era una construcció sòbria i, tot i el seu caràcter efímer ja que havia de ser destruïda un cop s’acabés l’exposició, seguia les línies del racionalisme arquitectònic. Adquirí una finalitat bàsicament cultural i de propaganda per fer saber al món la situació que s’estava vivint a Espanya. Recordem que l’Estat espanyol es trobava immers en plena guerra civil i el Pavelló espanyol s’acabà convertint en un testimoni de la tràgica situació.

L’edifici va ser concebut com un contenidor buit, un cub gairebé sense parets. Tenia tres plantes i la planta baixa comunicava amb un gran pati, cobert amb una lona, que tenia funció d’auditori.

A les seves parets s’hi van exposar cartells, fotografies i altres elements artístics i documentals que mostraven els horrors de la guerra.

A part d’exposar-se obres d’art, s’hi van fer diversitat d’activitats culturals com projeccions de cinema, representacions teatrals o espectacles de dansa.

Es va poder comptar amb la col·laboració d’alguns dels millors artistes del moment entre els quals hi havia Picasso, que a part del Gernika, va fer escultures i altres obres pel Pavelló, i Joan Mirò, que va pintar el famós pochoir o estergit Aidez Espagne i el Segador, obra desapareguda que només es va poder veure durant els mesos de l’exposició. En desmuntar-se el pavelló, va desaparèixer i ni el mateix artista va saber mai on va anar a parar la seva obra. Esperem que algun dia la retrobem perquè es tracta d’una magnífica pintura que l’artista va crear per l’interior del recinte i que representava un pagès català.

La producció audiovisual es va encarregar a un altre gran artista, el cineasta aragonès Luis Buñuel.

 160922150700_0001  segador
Estergit Aidez Espagne i el Segador de Miró

Destacaven també els cartells i fotomuntatges del valencià Josep Renau i l’escultura d’Alberto Sànchez  de 12,5 metres d’alçada situada a l’entrada del pavelló  i que portava per títol  El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella.  Julio González fou l’autor de la Montserrat, l’escultura d’una pagesa catalana que porta en braços al seu fill i que actualment es troba exposada al Stedelijk Museum d’Amsterdam.

 

 postals_alberto  montserrat
Escultura El pueblo espanyol tiene un camino que conducte a una estrella d’Alberto Sánchez i la pagesa Montserrat de Julio González

L’únic artista estranger que va participar al Pavelló va ser l’escultor nord-americà Alexander Calder que va idear una font de mercuri situada just a l’entrada del recinte a tocar del Gernika.

La font simbolitzava la riquesa minera d’Almadén, cobdiciada pels nazis, que ajudaven els franquistes. A mode d’anècdota podem explicar que els visitants tiraven monedes a la font i en desmuntar-la, un cop acabada l’exposició, s’havien recollit 15.000 francs! No entenem com  les monedes no van quedar corroïdes per l’efecte del mercuri…

A la Fundació Miró de Barcelona, edifici també ideat per l’arquitecte Sert, es pot veure en funcionament la font de Calder.

 postals_guenica  calder5
Font de Mercuri d’Alexandre Calder al pati del Pavelló amb el Gernika al fons i la seva rèplica actual a la Fundació Miró de Barcelona

L’arquitecte i dissenyador català Josep Torres Clavé va dissenyar una butaca que porta el seu propi nom i que va moblar el Pavelló. Es va inspirar en els cadirats eivissencs combinant tradició artesanal i modernitat racionalista i continua fabricant-se a l’actualitat.

 20161230_171655
Cadira de Torres Clavé dissenyada pel Pavelló de la República

L’ any 1992,  amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament, per desig del ministre de Cultura espanyol Jorge Semprún, recollit per l’alcalde d’aquell moment  Pasqual Maragall, va encarregar una reproducció del pavelló als arquitectes Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León.

Es va situar a l’Avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i formà conjunt amb l’escultura Els Mistos, obra de grans dimensions de l’artista  Claes Oldenburg.

 figura_1_edificio  mistos
El Pavelló de la República en l’actualitat amb l’escultura dels Mistos de Claes Oldenburg

Actualment el pavelló és la seu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona que posseeix un dels fons arxivístics i bibliogràfics més importants a nivell mundial sobre Segona República, Guerra Civil, Franquisme, Exili i Transició a Espanya, i especialment a Catalunya. I també del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, fundat per l’històriador català Jaume Vicens Vives.

 pati
Reproducció del Gernika al pati del Pavelló tal i com estava a l’original

Una reproducció de l’homenatjat Gernika de Picasso es pot contemplar, tal i com estava en la seva ubicació original, en una paret del pati obert del Pavelló.

Si feu una visita a Barcelona i voleu evitar la massa de turistes estrangers que envaeixen el centre de la ciutat podeu fer un recorregut alternatiu pel bonic barri d’Horta-Vall d’Hebron on es troba aquest fantàstic edifici que segur us agradarà!


Deixa un comentari

Els nostres usuaris publiquen…

Aquest és el primer post de l’any on us mostrem les publicacions dels nostres usuaris! Esperem seguir informant-vos dels nous treballs dels professors, investigadors, estudiants, etc. que venen a la nostra biblioteca per a fer les seves recerques.

Aprofitem  l’avinentesa per felicitar-los a tots per la feina feta!

  • Lo Cascio, Paola. Le commemorazioni del 1714 e del 1914 nella narrativa politica e istituzionale catalana. A:  Spagna Contemporanea , nº.50, 2016. Pàg. 123-142.
  • Guillamón, Agustín La Revolució Russa (1): Febrer. A: Catalunya. CGT. Barcelona, nº. 189, febrer, 2017.  Pàg.. 24-25.

 

 


Deixa un comentari

Novetats del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com és habitual us mostrem les darreres novetats bibliogràfiques que han arribat a la nostra biblioteca.

I com sempre les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest  i també al  llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Si us interessa algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

Aprofitem per agrair a l’Instituto de Estudios Turolenses de la Diputación de Teruel el donatiu de llibres que ens han fet. El podeu consultar també al nostre Pinterest!

Us esperem a la biblioteca!


Deixa un comentari

Exposició Patufet en guerra al Memorial Democràtic amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 19 de gener el Memorial Democràtic va inaugurar l’exposició  que porta per títol Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat  que explica com el setmanari més popular de Catalunya va reflectir la Guerra Civil en les seves pàgines.

En Patufet fou la primera revista infantil en català, fundada a Barcelona l’any 1904 per Aureli Capmany. Josep Maria Folch i Torres va ser un dels seus principals col·laboradors. Aquesta publicació va contribuir extraordinàriament a la catalanització del país. Es va deixar d’editar l’any 1938 i fou represa el 1968 fins al 1973 quan es va acabar definitivament.

Durant els anys de la Guerra Civil, en les històries i els acudits que publicava, la revista va intentar mantenir una aparença de normalitat. Ho van voler fer per evitar el derrotisme i transmetre un missatge d’esperança als seus lectors.

'Patufet en guerra'

L’exposició, comissariada per Julià Guillamon, conté molts elements gràfics com fotografies, vinyetes, audiovisuals, dibuixos d’infants o joguines que mostren diferents aspectes vinculats amb la guerra, com ara la violència, la propaganda, la gana i la manera com els ciutadans es van anar acostumant a conviure amb el conflicte bèl·lic: les dificultats per poder trobar menjar, les cues que s’havien de fer, les activitats d’estraperlo, etc.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en la cessió de material a la mostra, com unes monedes de cartró de 10 cèntims del Consell Municipal de  Manresa de la nostra col·lecció de paper moneda.

Es tracta d’uns discs de cartolina que volen imitar una moneda.  A l’anvers podem observar l’escut de la ciutat en forma rombal i al revers sols hi figura el valor de canvi. Són de color vermell i van ser emeses l’any  1937, amb un tiratge de 200.000 exemplars.

moneda-cartro

També el cartell que porta per títol  El dia 25 de gener comença la batalla de l’ou : dintre de quatre anys Catalunya produirà tots els ous que consum! de l’any 1937 que forma part de la col·lecció de cartells del nostre fons que podeu trobar a la Memòria Digital de Catalunya: Cartells del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) i també al nostre Pinterest.

És obra de Fritz Lewy ( 1893-1950), artista alemany que va treballar a Catalunya durant els anys de la guerra i que va col·laborar amb el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya amb eslògans com aquest de la Batalla de l’Ou adreçat a animar la producció d’ous per assegurar l’autoabastiment de Catalunya.

el_dia_25_de_gener_comena_la_batalla_de_lou__dintre_de_quatre_anys_catalunya_produir_tots_els_ous_que_consum

Podeu veure aquesta exposició a la seu del Memorial fins el dia  31 d’agost de 2017.

També teniu la mostra virtual que podeu consultar a la pàgina web del Memorial.

No us la perdeu!


2 comentaris

Vinils amb història

Avui us volem mostrar unes caràtules de vinils amb molta història. Han passat a formar part de la nostra fonoteca gràcies a la donació del nostre usuari i bon amic Albert Roqué.

A la dècada dels anys 60 i 70 van ser nombrosos els cantants que, des de l’exili, van cantar per la llibertat i van lluitar contra el règim franquista. Van sortir del país i gravar els seus discs a l’estranger per la impossibilitat de fer-ho a l’estat espanyol on s’aplicava una forta censura.

Suècia va ser un dels països que es va solidaritzar amb Espanya. Allí es va editar l’any 1965 l’EP Canciones de la resistencia española de Chicho Sánchez Ferlosio (1940-2003), cantautor espanyol fill de l’escriptor i membre de la Falange Rafael Sánchez Mazas, gravat a l’estat espanyol de manera clandestina l’any 1963.

gallo_2Molts el consideren el primer disc gravat amb cançons d’autor. En recull sis: Coplas del tiempo, Los gallos, Canción de soldados, La paloma, Canción de Grimau i A la huelga. A la contracoberta s’indica: “Se silencia el nombre del autor por razones de seguridad”.

El dibuix que il·lustra el disc és del pintor espanyol José Ortega, i s’inspira en la cançó Los gallos, coneguda també com Los dos gallos o Gallo negro, gallo rojo.

 

L’any 1975 a Estocolm, a rel dels darrers afusellaments del franquisme, es va celebrar un acte de solidaritat que va tenir lloc a la Casa de la Cultura d’Estocolm, just cinc dies abans de la mort del dictador. L’acte el va organitzar el Club Suec-espanyol d’Estocolm i hi van actuar cantants, actors, poetes i dramaturgs espanyols i suecs.

Entre els cantants espanyols hi havia José Barba, exiliat a Suècia, que va cantar la cançó  Julián Grimau de Chicho Sánchez Ferlosio. Aquesta cançó va aparèixer al disc suec de Chicho de 1965 com a homenatge al dirigent comunista afusellat pel règim franquista aquell mateix any.

L’any següent, al 1976, s’edita un spanien_75 LP que recull aquest acte: Spanien-75. Solidaritet mot fascismen: Espanya-75. Solidaritat contra el feixisme; Ytf, 1976.

És un disc col·lectiu on, a la portada, apareix un gall vermell, en al·lusió a la cançó  “Los dos gallos” de Chicho Sánchez Ferlosio.

Si ens adonem el gall vermell de la caràtula del disc ja no és a la presó i es mostra lliure amb les urpes en alerta… el feixisme estava a punt de desaparèixer amb la mort del dictador.

 

companerosTambé a Suècia, l’any 1977,  el cantautor José Barba edita  el seu primer  LP que porta per títol Compañeros… ¡unidos! (Ytf, 1977).

A la portada apareix una foto de Madrid durant la Guerra Civil on es pot llegir: Obreros mineros campesinos, empleados soldados, estudiantes intelectuales.

A més en suec diu: “Spanien 1936-76. 40 år av kamp”: Espanya 1936-1976. 40 anys de lluita.

L’àlbum és desplegable i conté, al seu interior, les lletres de les cançons en castellà i suec, amb una fotografia de fons d’una parella de la guàrdia civil.

Hi ha sis cançons a la cara A i set a la cara B que parlen de la lluita contra el feixisme, de resistència contra les injustícies que estan succeint a l’estat espanyol, parla d’esperança amb cançons d’homenatge als caiguts en la lluita. El disc, que pren el nom de la darrera cançó, té un text en suec a la contraportada de Joaquín Masoliver, professor espanyol de la Universitat d’Estocolm.

 

suecia-7En sång, ett vapen és un disc que procedeix de la gravació d’un programa de televisió amb el mateix títol, editat l’any 1965 i interpretat per l’actriu i cantant sueca Evabritt Strandberg (Estocolm, 1943). El títol significa “Una cançó, una arma” i és una recopilació de cançons traduïdes i adaptades del castellà al suec per Jacob Branting  i adaptades al cant, guitarra i piano per Ulf Björlin.

La coberta reprodueix una famosa fotografia de dos guàrdies civils durant la vaga dels miners asturians de 1962.

Es canten dues de les cançons de Chicho Sánchez Ferlosio.  Jacob Branting les va editar en un cançoner amb les partitures i les lletres en suec: En sång, ett vapen. 6 spanska motståndssånger: Una cançó, una arma. Sis cançons de la resistència espanyola.

Aprofitem l’avinentesa per agrair a l’Albert aquest magnífic donatiu! Moltes gràcies!