Gairebé tothom coneix el Gernika, un dels quadres més cèlebres del món, pintat pel geni malagueny Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973).  Enguany se celebra el seu 80è aniversari.

El 26 d’abril de 1937 la localitat basca de Gernika fou bombardejada pels avions alemanys de la Legió Còndor i Picasso, en conèixer l’aniquilació de la ciutat, va voler crear aquesta immensa tela on es mostra la massacre i que s’ha convertit en una autèntica icona contra la guerra i la violència, amb una càrrega simbòlica que ha sobrepassat el pas del temps.

En l’actualitat el quadre es troba exposat en una de les sales del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia a Madrid, acompanyat de les fotografies que va fer  la pintora i fotògrafa Dora Maar, companya de Picasso, del procés de creació de l’obra que va durar quasi un mes al taller del pintor de la Rue des Grands-Augustins a París.

El museu ha organitzat una gran exposició per commemorar aquest aniversari que porta per títol Piedad y terror en Picasso. El camino a Guernica. En alguns mitjans de comunicació s’ha comentat que en aquesta mostra les referències a la Guerra Civil han estat molt escasses i que s’ha preferit un relat més formal i estètic de l’obra.

Pablo Picasso pintant el Gernika al seu estudi de París. Fotografiat per Dora Maar i sales del Museo Reina Sofia. Fotografies del Museo Reina Sofia

I el que molta gent no sap és que Picasso va pintar aquesta magnífica obra amb motiu de la seva col·laboració al Pavelló espanyol de l’Expo­sition Internationale des Arts et des Techniques appliquées à la Vie Mo­derne,  un esdeveniment excepcional que va tenir lloc a la ciutat de París l’any 1937.

El Pavelló es trobava a l’avinguda principal de l’exposició i fou dissenyat per l’arquitecte català Josep Lluis Sert, deixeble de Le Corbusier  i membre fundador del GATCPAC Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània. Va col·laborar amb ell l’arquitecte  Luís Lacasa.

Pavelló de la República a París l’any 1937

La seva senzilla estructura contrastava amb la magnificència dels pavellons alemany i rus.

Exposició Internacional de París l’any 1937

Era una construcció sòbria i, tot i el seu caràcter efímer ja que havia de ser destruïda un cop s’acabés l’exposició, seguia les línies del racionalisme arquitectònic. Adquirí una finalitat bàsicament cultural i de propaganda per fer saber al món la situació que s’estava vivint a Espanya. Recordem que l’Estat espanyol es trobava immers en plena guerra civil i el Pavelló espanyol s’acabà convertint en un testimoni de la tràgica situació.

L’edifici va ser concebut com un contenidor buit, un cub gairebé sense parets. Tenia tres plantes i la planta baixa comunicava amb un gran pati, cobert amb una lona, que tenia funció d’auditori.

A les seves parets s’hi van exposar cartells, fotografies i altres elements artístics i documentals que mostraven els horrors de la guerra.

A part d’exposar-se obres d’art, s’hi van fer diversitat d’activitats culturals com projeccions de cinema, representacions teatrals o espectacles de dansa.

Es va poder comptar amb la col·laboració d’alguns dels millors artistes del moment entre els quals hi havia Picasso, que a part del Gernika, va fer escultures i altres obres pel Pavelló, i Joan Mirò, que va pintar el famós pochoir o estergit Aidez Espagne i el Segador, obra desapareguda que només es va poder veure durant els mesos de l’exposició. En desmuntar-se el pavelló, va desaparèixer i ni el mateix artista va saber mai on va anar a parar la seva obra. Esperem que algun dia la retrobem perquè es tracta d’una magnífica pintura que l’artista va crear per l’interior del recinte i que representava un pagès català.

La producció audiovisual es va encarregar a un altre gran artista, el cineasta aragonès Luis Buñuel.

Estergit Aidez Espagne i el Segador de Miró

Destacaven també els cartells i fotomuntatges del valencià Josep Renau i l’escultura d’Alberto Sànchez  de 12,5 metres d’alçada situada a l’entrada del pavelló  i que portava per títol  El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella.  Julio González fou l’autor de la Montserrat, l’escultura d’una pagesa catalana que porta en braços al seu fill i que actualment es troba exposada al Stedelijk Museum d’Amsterdam.

Escultura El pueblo espanyol tiene un camino que conducte a una estrella d’Alberto Sánchez i la pagesa Montserrat de Julio González

L’únic artista estranger que va participar al Pavelló va ser l’escultor nord-americà Alexander Calder que va idear una font de mercuri situada just a l’entrada del recinte a tocar del Gernika.

La font simbolitzava la riquesa minera d’Almadén, cobdiciada pels nazis, que ajudaven els franquistes. A mode d’anècdota podem explicar que els visitants tiraven monedes a la font i en desmuntar-la, un cop acabada l’exposició, s’havien recollit 15.000 francs! No entenem com  les monedes no van quedar corroïdes per l’efecte del mercuri…

A la Fundació Miró de Barcelona, edifici també ideat per l’arquitecte Sert, es pot veure en funcionament la font de Calder.

Font de Mercuri d’Alexandre Calder al pati del Pavelló amb el Gernika al fons i la seva rèplica actual a la Fundació Miró de Barcelona

L’arquitecte i dissenyador català Josep Torres Clavé va dissenyar una butaca que porta el seu propi nom i que va moblar el Pavelló. Es va inspirar en els cadirats eivissencs combinant tradició artesanal i modernitat racionalista i continua fabricant-se a l’actualitat.

Cadira de Torres Clavé dissenyada pel Pavelló de la República

L’ any 1992,  amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament, per desig del ministre de Cultura espanyol Jorge Semprún, recollit per l’alcalde d’aquell moment  Pasqual Maragall, va encarregar una reproducció del pavelló als arquitectes Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León.

Es va situar a l’Avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i formà conjunt amb l’escultura Els Mistos, obra de grans dimensions de l’artista  Claes Oldenburg.

El Pavelló de la República en l’actualitat amb l’escultura dels Mistos de Claes Oldenburg

Actualment el pavelló és la seu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona que posseeix un dels fons arxivístics i bibliogràfics més importants a nivell mundial sobre Segona República, Guerra Civil, Franquisme, Exili i Transició a Espanya, i especialment a Catalunya. I també del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, fundat per l’històriador català Jaume Vicens Vives.

Reproducció del Gernika al pati del Pavelló tal i com estava a l’original

Una reproducció de l’homenatjat Gernika de Picasso es pot contemplar, tal i com estava en la seva ubicació original, en una paret del pati obert del Pavelló.

Si feu una visita a Barcelona i voleu evitar la massa de turistes estrangers que envaeixen el centre de la ciutat podeu fer un recorregut alternatiu pel bonic barri d’Horta-Vall d’Hebron on es troba aquest fantàstic edifici que segur us agradarà!