Deixa un comentari

Els nostres usuaris publiquen…

Aquest és el primer post de l’any on us mostrem les publicacions dels nostres usuaris! Esperem seguir informant-vos dels nous treballs dels professors, investigadors, estudiants, etc. que venen a la nostra biblioteca per a fer les seves recerques.

Aprofitem  l’avinentesa per felicitar-los a tots per la feina feta!

  • Lo Cascio, Paola. Le commemorazioni del 1714 e del 1914 nella narrativa politica e istituzionale catalana. A:  Spagna Contemporanea , nº.50, 2016. Pàg. 123-142.
  • Guillamón, Agustín La Revolució Russa (1): Febrer. A: Catalunya. CGT. Barcelona, nº. 189, febrer, 2017.  Pàg.. 24-25.

 

 


Deixa un comentari

Novetats del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com és habitual us mostrem les darreres novetats bibliogràfiques que han arribat a la nostra biblioteca.

I com sempre les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest  i també al  llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Si us interessa algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

Aprofitem per agrair a l’Instituto de Estudios Turolenses de la Diputación de Teruel el donatiu de llibres que ens han fet. El podeu consultar també al nostre Pinterest!

Us esperem a la biblioteca!


Deixa un comentari

Exposició Patufet en guerra al Memorial Democràtic amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 19 de gener el Memorial Democràtic va inaugurar l’exposició  que porta per títol Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat  que explica com el setmanari més popular de Catalunya va reflectir la Guerra Civil en les seves pàgines.

En Patufet fou la primera revista infantil en català, fundada a Barcelona l’any 1904 per Aureli Capmany. Josep Maria Folch i Torres va ser un dels seus principals col·laboradors. Aquesta publicació va contribuir extraordinàriament a la catalanització del país. Es va deixar d’editar l’any 1938 i fou represa el 1968 fins al 1973 quan es va acabar definitivament.

Durant els anys de la Guerra Civil, en les històries i els acudits que publicava, la revista va intentar mantenir una aparença de normalitat. Ho van voler fer per evitar el derrotisme i transmetre un missatge d’esperança als seus lectors.

'Patufet en guerra'

L’exposició, comissariada per Julià Guillamon, conté molts elements gràfics com fotografies, vinyetes, audiovisuals, dibuixos d’infants o joguines que mostren diferents aspectes vinculats amb la guerra, com ara la violència, la propaganda, la gana i la manera com els ciutadans es van anar acostumant a conviure amb el conflicte bèl·lic: les dificultats per poder trobar menjar, les cues que s’havien de fer, les activitats d’estraperlo, etc.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en la cessió de material a la mostra, com unes monedes de cartró de 10 cèntims del Consell Municipal de  Manresa de la nostra col·lecció de paper moneda.

Es tracta d’uns discs de cartolina que volen imitar una moneda.  A l’anvers podem observar l’escut de la ciutat en forma rombal i al revers sols hi figura el valor de canvi. Són de color vermell i van ser emeses l’any  1937, amb un tiratge de 200.000 exemplars.

moneda-cartro

També el cartell que porta per títol  El dia 25 de gener comença la batalla de l’ou : dintre de quatre anys Catalunya produirà tots els ous que consum! de l’any 1937 que forma part de la col·lecció de cartells del nostre fons que podeu trobar a la Memòria Digital de Catalunya: Cartells del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) i també al nostre Pinterest.

És obra de Fritz Lewy ( 1893-1950), artista alemany que va treballar a Catalunya durant els anys de la guerra i que va col·laborar amb el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya amb eslògans com aquest de la Batalla de l’Ou adreçat a animar la producció d’ous per assegurar l’autoabastiment de Catalunya.

el_dia_25_de_gener_comena_la_batalla_de_lou__dintre_de_quatre_anys_catalunya_produir_tots_els_ous_que_consum

Podeu veure aquesta exposició a la seu del Memorial fins el dia  31 d’agost de 2017.

També teniu la mostra virtual que podeu consultar a la pàgina web del Memorial.

No us la perdeu!


2 comentaris

Vinils amb història

Avui us volem mostrar unes caràtules de vinils amb molta història. Han passat a formar part de la nostra fonoteca gràcies a la donació del nostre usuari i bon amic Albert Roqué.

A la dècada dels anys 60 i 70 van ser nombrosos els cantants que, des de l’exili, van cantar per la llibertat i van lluitar contra el règim franquista. Van sortir del país i gravar els seus discs a l’estranger per la impossibilitat de fer-ho a l’estat espanyol on s’aplicava una forta censura.

Suècia va ser un dels països que es va solidaritzar amb Espanya. Allí es va editar l’any 1965 l’EP Canciones de la resistencia española de Chicho Sánchez Ferlosio (1940-2003), cantautor espanyol fill de l’escriptor i membre de la Falange Rafael Sánchez Mazas, gravat a l’estat espanyol de manera clandestina l’any 1963.

gallo_2Molts el consideren el primer disc gravat amb cançons d’autor. En recull sis: Coplas del tiempo, Los gallos, Canción de soldados, La paloma, Canción de Grimau i A la huelga. A la contracoberta s’indica: “Se silencia el nombre del autor por razones de seguridad”.

El dibuix que il·lustra el disc és del pintor espanyol José Ortega, i s’inspira en la cançó Los gallos, coneguda també com Los dos gallos o Gallo negro, gallo rojo.

 

L’any 1975 a Estocolm, a rel dels darrers afusellaments del franquisme, es va celebrar un acte de solidaritat que va tenir lloc a la Casa de la Cultura d’Estocolm, just cinc dies abans de la mort del dictador. L’acte el va organitzar el Club Suec-espanyol d’Estocolm i hi van actuar cantants, actors, poetes i dramaturgs espanyols i suecs.

Entre els cantants espanyols hi havia José Barba, exiliat a Suècia, que va cantar la cançó  Julián Grimau de Chicho Sánchez Ferlosio. Aquesta cançó va aparèixer al disc suec de Chicho de 1965 com a homenatge al dirigent comunista afusellat pel règim franquista aquell mateix any.

L’any següent, al 1976, s’edita un spanien_75 LP que recull aquest acte: Spanien-75. Solidaritet mot fascismen: Espanya-75. Solidaritat contra el feixisme; Ytf, 1976.

És un disc col·lectiu on, a la portada, apareix un gall vermell, en al·lusió a la cançó  “Los dos gallos” de Chicho Sánchez Ferlosio.

Si ens adonem el gall vermell de la caràtula del disc ja no és a la presó i es mostra lliure amb les urpes en alerta… el feixisme estava a punt de desaparèixer amb la mort del dictador.

 

companerosTambé a Suècia, l’any 1977,  el cantautor José Barba edita  el seu primer  LP que porta per títol Compañeros… ¡unidos! (Ytf, 1977).

A la portada apareix una foto de Madrid durant la Guerra Civil on es pot llegir: Obreros mineros campesinos, empleados soldados, estudiantes intelectuales.

A més en suec diu: “Spanien 1936-76. 40 år av kamp”: Espanya 1936-1976. 40 anys de lluita.

L’àlbum és desplegable i conté, al seu interior, les lletres de les cançons en castellà i suec, amb una fotografia de fons d’una parella de la guàrdia civil.

Hi ha sis cançons a la cara A i set a la cara B que parlen de la lluita contra el feixisme, de resistència contra les injustícies que estan succeint a l’estat espanyol, parla d’esperança amb cançons d’homenatge als caiguts en la lluita. El disc, que pren el nom de la darrera cançó, té un text en suec a la contraportada de Joaquín Masoliver, professor espanyol de la Universitat d’Estocolm.

 

suecia-7En sång, ett vapen és un disc que procedeix de la gravació d’un programa de televisió amb el mateix títol, editat l’any 1965 i interpretat per l’actriu i cantant sueca Evabritt Strandberg (Estocolm, 1943). El títol significa “Una cançó, una arma” i és una recopilació de cançons traduïdes i adaptades del castellà al suec per Jacob Branting  i adaptades al cant, guitarra i piano per Ulf Björlin.

La coberta reprodueix una famosa fotografia de dos guàrdies civils durant la vaga dels miners asturians de 1962.

Es canten dues de les cançons de Chicho Sánchez Ferlosio.  Jacob Branting les va editar en un cançoner amb les partitures i les lletres en suec: En sång, ett vapen. 6 spanska motståndssånger: Una cançó, una arma. Sis cançons de la resistència espanyola.

Aprofitem l’avinentesa per agrair a l’Albert aquest magnífic donatiu! Moltes gràcies!


Deixa un comentari

Antoni Gassó Fuentes “Gaskin”

agasso-davant-del-marabout-desert-argelia-001

Imatge d’Antoni Gassó en un camp al desert argelí

Antonio Gassó Fuentes (Xàtiva, 1919- Castelló, 1974) va ser un aviador al servei de la República, conegut amb el sobrenom de Gaskin, que al final de la guerra va poder embarcar en el darrer vaixell que va sortir del port d’Alacant, el Stanbrook i fugir cap a Argèlia.  Allí va passar per diversos camps de treball forçats i de càstig en la frontera entre Argèlia i el Marroc. Durant la seva reclusió va escriure un diari, testimoni fidel del  tracte humiliant, i molts cops cruel, al que eren sotmesos els presoners. El mes de febrer de 1943 va aconseguir escapar i  marxar cap a Marroc, on va viure uns anys, fins que a finals de l’any 1959 va tornar a Castelló fins la seva mort l’any 1974.

Laura Gassó, la seva filla, va descobrir fragments del diari que va escriure el seu pare i decidí publicar-lo. Va endegar també un projecte que va consistir en un viatge-homenatge a la ciutat d’Orà, emulant l’evacuació Alacant-Orà de l’Stanbrook i altres vaixells. Aquest projecte va culminar amb l’edició d’un llibre titulat Operació Stanbrook, en el que ha participat i que ha coordinat.

La Laura ha fet donatiu dels dos llibres: un exemplar del Diario de Gaskin i un altre del Operació Stanbrook a la nostra biblioteca i ,segons el seu desig tambéel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República disposa dels arxius digitalitzats del manuscrit original que conforma el diari del seu pare.

Des del nostre blog volem agrair a la Laura la seva generositat. Aprofitem també per homenatjar el seu pare i a tantes persones anònimes com ell que van lluitar per la llibertat i la democràcia en contra del feixisme. Gràcies Laura!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Arribem a final del primer mes del 2017 i us mostrem de nou les novetats bibliogràfiques que han arribat a la nostra biblioteca.

Les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest  i també al  llistat complet de novetats, al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Us recordem que si us interessa algun exemplar en concret el podeu demanar pel servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o pel PUC o préstec consorciat.

Sempre és millor venir a consultar-les quan volgueu a la Biblioteca! Us esperem!


Deixa un comentari

Partitures del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República contenen un gran nombre de partitures musicals, moltes de catalogades i altres dipositades a l’arxiu.

Es tracta de música escrita de diferents períodes de la història contemporània de l’Estat espanyol.

Podem trobar des de cançons populars catalanes a una teoria del solfeig editada per la Sección Femenina, passant per cançoners revolucionaris, cançons populars de la Guerra Civil, de les Brigades Internacionals, cançons falangistes, també el Cara al Sol evidentment,  sardanescants religiosos, himnes republicans, marxes i un llarg etc.

Si voleu veure-les totes consulteu el taulell de Pinterest que hem creat.

pinterest_mosaic


Deixa un comentari

Visitants estrangers al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquests darrers mesos ha crescut el nombre de visitants individuals o representants d’alguna institució pública o privada que s’acosten al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per tal de conèixer els fons i les activitats que realitzem. Majoritàriament són estrangers que han conegut el CRAI a través del portal de SIDBRINT Memòria Històrica Brigades Internacionals.

A més d’ampliar de forma considerable la xarxa de contactes internacionals  del nostre àmbit de treball i de contribuir a fer visible el coneixement i el patrimoni del CRAI, aquestes visites també afavoreixen el desenvolupament de la col·lecció ja que ens estan aportant una gran quantitat de nova documentació.

Pel que fa a monografies, en poc temps hem rebut una setantena de títols i també nombrosa documentació original.

La darrera visita, que podeu veure a la imatge que il·lustra el post, correspon a l’investigador canadenc David Yorke que ha editat el llibre Mac-Pap: memoir of a Canadian in the Spanish Civil War, acompanyat d’unes investigadores canadenques i nord americanes.

img_2728

Amb anterioritat hem rebut també investigadors provinents de diverses parts del món com: Croàcia, Puerto Rico, Holanda, Anglaterra, Escòcia, Estats Units, Uruguai…

A tots ells donem les gràcies des del nostre blog a l’espera de noves aportacions!


Deixa un comentari

La història d’un poema de Flor Cernuda en homenatge a les Brigades Internacionals

Un poema escrit a finals de 1970 va ser trobat recentment entre els papers d’un veterà holandès del Batalló del 12 de Febrer i un veterà dels Estats Units del Batalló Lincoln.

Aquest poema és un homenatge de la poetessa espanyola Flor Cernuda a les Brigades Internacionals.

Flor Cernuda va neixer l’any 1918 a Villacañas, Toledo. Va treballar pel Socorro Rojo Internacional i es va afiliar al Partit Comunista. Durant la Guerra Civil es va integrar al Comitè Executiu Nacional del Socorro Rojo Internacional. Acabada la guerra va ser empresonada. L’any 1942 va ser alliberada i va seguir treballant clandestinament pel Partit Comunista lluitant contra el règim franquista a la clandestinitat. Va tornar a ser empresonada l’any 1977 per reivindicar l’amnistia pels presos polítics.

Va ser cofundadora de l’Asociació de Drets Humans d’Espanya.  Va morir a l’edat de 95 anys.

El poema va ser repartit en els actes d’homenatge que es van celebrar a diverses ciutats de l’estat espanyol amb motiu del 80è aniversari de les Brigades. Es va traduir a una dotzena d’idiomes perquè cada organització que hi va participar, vingudes d’arreu del món, pogués tenir el seu.

 

El motiu i el lema que apareixen a la publicació de la poesia es basen en un fullet realitzat per un brigadista austríac  que van ser empresonat al nord d’Àfrica.
El lema que van utilitzar està inspirat en un text de Rosa Luxemburg que va escriure durant la revolució espartaquista en un article que portava per títol  “Die Ordnung herrscht a Berlín” (L’ordre regna a Berlín) al diari Die Rote Fahne (La Bandera Roja) el 14 de gener de 1919:  “Ximples lacais! El vostre «ordre» està fet de sorra. Aviat demà la revolució «s’alçarà de nou en armes» i en horror vostre proclamarà amb trompes: Jo era, jo sóc, jo seré!

 


1 comentari

De París a Barcelona passant per Honolulú

honoluluJoan Marín i Balmas (Barcelona, 1890-1945) fou un empresari i viatger català. Es coneixen poques dades de la seva biografia. Sabem que va estudiar a La Salle Bonanova i que en va presidir l’associació d’ex-alumnes fins l’any 1933.

Fou col·laborador de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP), entitat de la qual va ser elegit tresorer l’any 1935 sota la presidència d’Emili Jorba.

Es va prodigar en nombroses presentacions i conferències on explicava els seus viatges i analitzava també religions “exòtiques”.

L’any 1929 va escriure el llibre De París a Barcelona passant per Honolulú, un relat del seu viatge marítim arreu del món.

La llegendària companyia naviliera Red Star promovia un viatge que feia la volta al món a bord d’un creuer de luxe anomenat Belgenland amb la frase The Largest Ship to Circle the Globe. Una experiència a l’abast de molt poca gent. Joan Marín tingué la sort de poder-la viure i narrar amb detall: foren 30.000 milles nàutiques recorregudes, 133 dies de singladura i 60 ciutats visitades.

Quan Marín s’hi embarcà, el 1927, els feliços anys vint s’aproximaven a la seva fi, però encara tingué l’oportunitat de viure aquell ambient amb tota la seva esplendor, integrat en un selecte passatge de milionaris nord-americans de costums sofisticats i cosmopolites. L’autor narra les pràctiques lúdiques i festives amb tot detall i para atenció especial a la descripció dels indrets visitats i dels costums dels seus habitants mostrant-nos un món divers i fascinant. El relat va acompanyat de magnífics dibuixos de Cyrus Le Roy Baldridge, A. Farré, Lance Thackeray i D. Blanding.

 

Prologat pel seu amic l’advocat, polític i historiador medievalista català Ferran Valls i Taberner (1888-1942), conté també una dedicatòria autògrafa de l’autor que diu : Per l’amic dilectissim Eduard Conde. Ben afectuosament Joan Marín.

Us deixem amb unes boniques paraules que apareixen a la nota preliminar: El viatjar augmenta els nostres coneixements i emplena la nostra vida de records. Hom es fa més comprensiu i més humil en trobar-se davant civilitzacions tan diferents de la nostra, i així i tot tan admirables per llur rara bellesa i llur grandiositat llegendària.