Un poema escrit a finals de 1970 va ser trobat recentment entre els papers d’un veterà holandès del Batalló del 12 de Febrer i un veterà dels Estats Units del Batalló Lincoln.

Aquest poema és un homenatge de la poetessa espanyola Flor Cernuda a les Brigades Internacionals.

Flor Cernuda va neixer l’any 1918 a Villacañas, Toledo. Va treballar pel Socorro Rojo Internacional i es va afiliar al Partit Comunista. Durant la Guerra Civil es va integrar al Comitè Executiu Nacional del Socorro Rojo Internacional. Acabada la guerra va ser empresonada. L’any 1942 va ser alliberada i va seguir treballant clandestinament pel Partit Comunista lluitant contra el règim franquista a la clandestinitat. Va tornar a ser empresonada l’any 1977 per reivindicar l’amnistia pels presos polítics.

Va ser cofundadora de l’Asociació de Drets Humans d’Espanya.  Va morir a l’edat de 95 anys.

El poema va ser repartit en els actes d’homenatge que es van celebrar a diverses ciutats de l’estat espanyol amb motiu del 80è aniversari de les Brigades. Es va traduir a una dotzena d’idiomes perquè cada organització que hi va participar, vingudes d’arreu del món, pogués tenir el seu.

 

El motiu i el lema que apareixen a la publicació de la poesia es basen en un fullet realitzat per un brigadista austríac  que van ser empresonat al nord d’Àfrica.
El lema que van utilitzar està inspirat en un text de Rosa Luxemburg que va escriure durant la revolució espartaquista en un article que portava per títol  “Die Ordnung herrscht a Berlín” (L’ordre regna a Berlín) al diari Die Rote Fahne (La Bandera Roja) el 14 de gener de 1919:  “Ximples lacais! El vostre «ordre» està fet de sorra. Aviat demà la revolució «s’alçarà de nou en armes» i en horror vostre proclamarà amb trompes: Jo era, jo sóc, jo seré!“