Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el portal SIDBRINT a Betevé

El passat dia 19 de novembre es va emetre a Betevé una entrevista a Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del portal SIDBRINT.

Concretament al programa Terrícoles que com diuen a la seva pàgina web: “En un to de conversa, presenta habitants de la Terra que desenvolupen activitats creatives i d’interès públic, que acumulen coneixement i experiències per compartir, que tenen idees i visions del món i de la societat orientades al canvi i a la transformació. Terrícoles que susciten la reflexió i el pensament”.

Els entrevistadors són sis periodistes: Antonio BañosLluís Reales, Tania Adam, David Guzman, Sergi Vicente i Milagros Pérez Oliva que, per torns, inviten a un terrícola i en una conversa de mitja hora aborden temes de temàtica molt diversa.

En aquesta ocasió, Antonio Baños va  entrevistar Lourdes Prades per conversar sobre el  CRAI de la UB, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i sobre el portal SIDBRINT de la Universitat de Barcelona. Més específicament van tractar sobre la presència dels voluntaris internacionals a la Guerra Civil espanyola i al seu comiat ara fa 80 anys a la ciutat de Barcelona.

L’entrevista es va emetre en diferents franges horàries i per si us la vareu perdre ara ja es pot veure lliurement a la carta.

Estem molt contents de que, tan elCRAI de la UB en general, com la nostra biblioteca en particular i el portal SIDBRINT generin l’interès dels mitjans de comunicació i que d’aquesta manera es conegui una mica millor les tasques que desenvolupem!


1 comentari

80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals

Avui recordarem un fenomen únic en la història europea.

Durant la Guerra Civil uns 35.000 homes i dones voluntaris procedents de més de 50 països van lluitar per defensar la República, la Democràcia i la Llibertat. Aquests homes i dones varen ser les Brigades Internacionals, els Voluntaris de la Llibertat.

Les Brigades Internacionals com a dimensió col·lectiva del subjecte històric ha estat un tema molt estudiat i debatut, alhora que objecte de controvèrsia, tant dins com fora de l’estat.

Des de l’inici de la Guerra Civil hi ha hagut dues visions confrontades sobre els brigadistes. Els que els consideren lluitadors per la llibertat i la democràcia, tractant de minorar certs aspectes desagradables com l’existència de desertors, les persecucions que van patir per part d’alguns caps comunistes, l’empresonament de brigadistes, etc. I per contra, la historiografia franquista que parla de les Brigades Internacionals com a instrument per introduir el  comunisme a Espanya sota la batuta de Moscou.

El que és cert és que el cop d’estat del 18 de juliol de 1936 a Espanya, que va fer esclatar la Guerra Civil, va suposar la primera confrontació a escala internacional entre  el feixisme i la democràcia, una mena d’assaig general del que seria poc després la Segona Guerra Mundial.

Recordem que el govern legítim de la República va denunciar reiteradament l’incompliment del pacte de no intervenció per part dels règims feixistes d’Itàlia i Alemanya que subministraven material bèl·lic i ajuda militar al bàndol franquista.

L’estudi dels brigadistes que van venir a lluitar amb el bàndol republicà, a partir de les Olimpíades de Barcelona del 1936, demostra que gran part d’ells no ho van fer com a conseqüència d’una propaganda organitzada, sinó seguint el seu propi impuls.

Amb cultures, opinions i religions diverses, la majoria d’ells sense parlar espanyol ,van arribar en vaixells, en tren, en bicicleta i fins hi tot a peu! Eren republicans, anarquistes, comunistes, socialistes, sindicalistes… tots demòcrates, d’esquerres, que rebutjaven el feixisme.

Eren joves idealistes de diverses condicions socials: estudiants, obrers, soldats, infermeres, metges, com el doctor Norman Bethune, canadenc que va realitzar la primera transfusió de sang en campanya de la història.

Destaquem també el paper dels intel·lectuals, professors d’universitat, artistes, escriptors, fotògrafs, científics… Alguns d’ells tan coneguts com el periodista i escriptor britànic George Orwell, que va combatre en diferents fronts, o la filòsofa francesa Simone Weil que va formar part de la Columna Durruti.

Tot i que l’arribada de voluntaris internacionals va començar essent quelcom espontani, més tard es comencen a organitzar a través de la Internacional Comunista. La ciutat de París es va convertir en el centre de reclutament i, més tard, a la península, Albacete es va establir com a centre d’operacions.

S’organitzaren un total de vuit brigades: la XI, XII, XIII, XIV, XV, la 86, la 129 i la 150.

A tall d’exemple direm que  la Brigada XV es va formar amb britànics, llatinoamericans, canadencs i estatunidencs. La Brigada Lincoln, és possiblement el batalló més famós que va participar en la defensa de Madrid i en les batalles de Brunete, Belchite o Terol.

   
Centúria Tom Mann de voluntaris britànics. Barcelona,  setembre de 1936 Membres del Batalló Thaelmann, unitat militar formada per 1.500 voluntaris alemanys, austríacs i escandinaus,  prop d’Osca a l’agost de 1936

Les Brigades van començar la seva retirada a partir del dia 23 de setembre de 1938, més de mig any abans que finalitzés la guerra. Van morir més de 9000 brigadistes. Van rebre emotius homenatges per tot el país. A la ciutat de Barcelona més de 250 mil persones van acomiadar als brigadistes, i tots els assistents  van poder sentir el famós discurs de la històrica dirigent del Partit Comunista Dolores Ibárruri, la Pasionaria, del que reproduïm un fragment molt significatiu:

Camaradas de las Brigadas Internacionales! Razones políticas, razones de Estado, la salud de esa misma causa por la cual vosotros ofrecisteis vuestra sangre con generosidad sin límites os hacen volver a vuestras patrias a unos, a la forzada emigración a otros. Podéis marcharos orgullosos. Sois la historia, sois la leyenda, sois el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de la democracia, frente al espíritu vil y acomodaticios de los que interpretan los principios democráticos mirando hacia las cajas de caudales o hacia las acciones industriales que quieren salvar de todo riesgo.

No os olvidaremos, y cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República española, ¡volved!…

Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria, amigos, los que tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y el agradecimiento de todo el pueblo español, que hoy y mañana gritará con entusiasmo: ¡Vivan los héroes de las Brigadas Internacionales!

Alguns brigadistes que van tornar al seu país d’origen, en molts casos van participar també a la Segona Guerra Mundial o van patir les purgues estalinistes. Altres es van haver d’exiliar.

Destaquem el fet que, per primer cop a la història, soldats afroamericans van lluitar amb soldats blancs i que més de 500 dones brigadistes van venir a Espanya per defensar i promoure els drets de la dona que s’havien aconseguit durant la República. Moltes van combatre per aquests ideals o van participar en tasques sanitàries o periodístiques, com l’argentina Fanny Edelman, que va participar en campanyes d’alfabetització de les tropes  o  l’alemanya Gerda Taro, companya del famós fotògraf i corresponsal de guerra Robert Capa, que fou la primera fotoperiodista que va morir al front, a la Batalla de Brunete, amb 26 anys, aixafada, de forma accidental, por les cadenes d’un carro de combat republicà.

L’any 1996 el Congrés dels Diputats va concedir la nacionalitat espanyola a tots els brigadistes que eren vius, complint la promesa que els va fer el govern de la República quan els va acomiadar.

Malgrat tot, més de 80 anys després de finalitzar la guerra, l’estat espanyol no ha dignificat la memòria dels brigadistes amb la importància que es caldria davant d’un dels fenòmens més grans de solidaritat que s’ha dut a terme a la història.

La lluita dels brigadistes no va ser en va: és un exemple que  ha perdurat a la història i la seva memòria ha d’ajudar tots els pobles que lluiten per la justícia, la llibertat i el progrés social.

Aquests dies se celebren nombrosos actes d’homenatge i s’organitzen jornades i congressos sobre les Brigades Internacionals que reconeixen la importància i la repercussió que van tenir.

Destaquem el seminari Història i memòria de les Brigades Internacionals. Una mirada est-oest, que va tenir lloc el passat dia 26 d’octubre a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona i on va ser present el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República presentant el projecte SIDBRINT.

El seminari amb gran èxit de participació, va ser organitzat per l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB i el mateix CRAI Biblioteca Pavelló de la República, amb la col·laboració del Consortium for International Studies Abroad (CASA) i hi van participar una desena de ponents.

Recordem també que hi ha més de 300 monuments repartits arreu del món que els rendeixen honor.

Els podeu consultar a:

A la ciutat de Barcelona hi ha aquest:

Si el voleu visitar heu d’anar fins al barri d’Horta-Guinardó i el trobareu a la sortida del Tunel de la Rovira.


1 comentari

Exposició “Multilingüisme i Brigades Internacionals” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 23 d’octubre es va inaugurar al CRAI Biblioteca del Campus Mundet de la Universitat de Barcelona l’exposició que porta per títol Multilingüisme i Brigades Internacionals amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una bona part dels seus fons sobre brigades i que també ha comptat amb la col·laboració dels investigadors del projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals).

L’historiador Ramon Naya Ortega ha estat el coordinador d’aquesta exposició organitzada per les Comissions de dinamització lingüística i cultural de les Facultats d’Educació i de Psicologia.

Recordem que persones d’arreu del món van formar part de les Brigades Internacionals per lluitar contra les tropes militars  de Franco amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola. França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes. Així doncs el francès es va convertir en una de les llengües destacades  dins les brigades  junt amb el polonès. Sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que junt amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, els Australians i els de Nova Zelanda, constitueixen el grup lingüístic més nombrós. No hem d’oblidar però, el xinès, el mongol, l’alemany, el rus, l’àrab … en fi…. un veritable galimaties!

Precisament aquesta exposició vol mostrar com conviu una comunitat multilingüe tan heterogènia. Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures, units pel compromís de lluitar per uns ideals. Ells mateixos deien: Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua.

Podeu visitar l’exposició al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet (Escales de la Planta 1) des del 23 d’octubre al 23 de novembre de 2018.

Us deixem amb una galeria d’imatges d’aquesta mostra. No us la perdeu!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Congrés de Recerca i Arxius- La Guerra Civil amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A la localitat catalana d’Esterri d’Àneu es va celebrar, del 27 al 29 de setembre de 2018, el Congrés de Recerca i Arxius-La Guerra Civil, que va comptar amb la participació de Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República junt amb d’altres destacats experts i ponents en la matèria.

Des de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu i l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu s’organitzen anualment, amb el suport de l’IEI i la Diputació de Lleida, les Jornades Recerca i Arxius, un esdeveniment que té per objectiu donar a conèixer per part de professionals els diferents arxius, fonts documentals i procediments d’investigació vinculats a un determinat tema.

Per aquest any, s’havia programat una activitat centrada en la Guerra Civil, concretament en el 80è aniversari de l’establiment del front en territori català.

El congrés va tenir lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament. Es van dur a terme diverses taules rodones sobre diferents temàtiques, com els papers de Salamanca o les víctimes de la guerra.

Lourdes Prades va fer la ponència que portava per títol: Recuperem la història dels Brigadistes. Presentació de la plataforma SIDBRINT, un projecte viu, on va presentar els fons de la nostra biblioteca i arxiu i també el projecte de Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals altrament conegut amb les sigles de SIDBRINT.

D’altre banda l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu va acollir l’exposició sobre Josep Tarradellas i la Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya a través dels documents conservats a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet  que estava decorada amb cartells del nostre fons.

Us deixem amb una galeria d’imatges sobre aquesta exposició:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Jornades “80 años de la despedida de las Brigadas Internacionales” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Enguany se celebra el 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals.

Albacete va ser la base de la seva organització i, aprofitant aquest esdeveniment, el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales, CEDOBI, ha organitzat unes jornades que han tingut lloc del 10 al 14 de abril a la Casa Perona d’Albacete,  amb l’objectiu de recordar la lluita d’aquests voluntaris que havien arribat d’arreu del món per lluitar contra el feixisme i a favor de la República.

S’han tractat diversos aspectes relacionats amb les Brigades Internacionals mitjançant una sèrie de conferències i una taula rodona així com la projecció de documentals i la presentació d’una monografia que porta per títol El Servicio de Sanidad de las Brigadas Internacionales de Francisco Fuster Ruiz, fundador del CEDOBI.

El dia 13 d’abril, Lourdes Prades, directora del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i responsable de SIDBRINT va formar part de la taula rodona sobre documentació de les Brigades Internacionals.

Les jornades han servit també per presentar una nova aplicació per mòbils que guia l’usuari a través de la Ruta de les Brigades Internacionals d’Albacete: un llarg recorregut per carrers, edificis i altres llocs on van estar els brigadistes.

L’ 1 de novembre de 1938 Dolores Ibárruri, la Pasionaria, va finalitzar el seu missatge de comiat als voluntaris de les Brigades amb les paraules següents: “No os olvidaremos, y cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República española, ¡volved!… Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria, amigos, los que tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y el agradecimiento de todo el pueblo español, que hoy y mañana gritará con entusiasmo: ¡Vivan los héroes de las Brigadas Internacionales!”

Ha estat una setmana d’homenatges amb un programa molt complet per recordar els milers de persones, homes i dones, que van venir a defensar la llibertat i la democràcia i a lluitar contra el feixisme que s’anava estenent per Europa.


2 comentaris

80è Aniversari de l’enfonsament del vaixell “Ciudad de Barcelona”

El 30 de maig de 1937, durant la Guerra Civil espanyola, un torpede provinent d’un submarí italià a les ordres de l’exèrcit franquista va enfonsar davant la costa la població de Malgrat de Mar el vaixell de la Companyia Transmediterrània “Ciudad de Barcelona”.

El vaixell, que transportava brigadistes internacionals, havia salpat de Marsella amb la intenció d’arribar a Barcelona. L’enfonsament va comportar un nombre considerable de morts i va despertar la solidaritat de la població de Malgrat que va fer el possible per rescatar els supervivents.

El vaixell va quedar enfonsat a uns trenta metres de profunditat i acabada la guerra va ser dinamitat per per poder recuperar material. De tota manera en l’actualitat encara queden restes del naufragi sota el mar. 

Enguany, per commemorar el 80è aniversari d’aquells fets, un seguit de persones i d’institucions de Malgrat de Mar amb la col·laboració del Memorial Democràtic i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República volen contribuir a ampliar el coneixement dels fets amb un seguit d’actes.

Dintre d’aquest programa, la nostra companya Lourdes Prades el dia 28 de Maig a la Sala d’Actes de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar, presentarà els fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i llegirà la conferència Recuperem la història dels brigadistes. Presentació de la plataforma SIDBRINT, un projecte viu.

Si voleu conèixer les trajectòries d’aquests voluntaris vinguts de diversos països per lluitar per la República i que anaven a bord del “Ciudad de Barcelona”, aquests són els que fins al dia d’avui estan registrats a la plataforma web de la Universitat de Barcelona SIDBRINT.

Vegeu també un recull d’articles molt interessants que l’Ajuntament de Malgrat va publicar amb motiu de la commemoració del 75è aniversari de l’enfonsament del “Ciudad de Barcelona”.


Deixa un comentari

Donatiu d’imatges de Brigadistes Internacionals al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Recordareu que fa uns mesos us vam parlar del programa Catalunya Experience de TV3 amb motiu d’un capítol dedicat a la Katie Green i al seu germà Barney per les Terres de l’Ebre. Un territori molt lligat a la seva història i a la de la seva família, doncs el seu avi va morir al front de l’Ebre. Va ser un  viatge emocional dels germans Green a la recerca de les seves arrels. Katy i Barney Green són néts de dos brigadistes britànics que ho van deixar tot per venir a lluitar a favor de la República durant la Guerra Civil espanyola: George Green i Nan Green.

Gràcies a les nostres xarxes socials ara tenim l’immens plaer d’anunciar-vos que la jove del George i la Nan, la Fiona Green, vídua de Martin i mare de Barney i Katy, es va posar en contacte amb nosaltres i ens ha fet arribar imatges  inèdites dels dos brigadistes de gran valor testimonial!

Us les mostrem a continuació:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recordem que la família Green, després de la gravació del programa, va tornar a Catalunya per deixar les cendres de Martín, que va morir l’any 2015,  al mateix paratge de les Terres de l’Ebre on va morir el seu pare, el soldat Green.

Si us interessa podeu trobar més informació sobre George Green i Nan Green al portal SIDBRINT Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals.

Des del nostre blog volem agrair a la Fiona el seu donatiu.  Many thanks Fiona!