Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons DPP (PTE-PTC_Arxiu Manuel Gràcia)

El fons DPP (PTE-PTC_Arxiu Manuel Gràcia), fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Manuel Gràcia Luño l’any 2021.

Conté tota mena de documentació del Partit del Treball d’Espanya, a Catalunya i a altres territoris de l’estat espanyol, des dels seus orígens a finals dels anys 60 fins a la seva dissolució l’any 1980, compilada per Manuel Gràcia al llarg dels seus anys de militància en aquest partit. També inclou documents de diverses organitzacions de l’esquerra comunista maoista (PCE(i), CSUT, JGRE, etc.) que van tenir una vinculació estreta amb el PTE-PTC.

Manuel Gràcia en un míting del PTE, al barri del Bon Pastor de Barcelona, durant la campanya electoral de les eleccions generals del març del 1979

El fons consta fonamentalment de: documentació interna del PTE-PTC generada pels seus diferents òrgans polítics interns (resolucions, comunicats, informes, ponències a congressos, dossiers dels diferents moviments sectorials en què intervenia el partitcorrespondència, etc.); material relacionat amb les diverses escissions i unificacions viscudes per aquest partit; documents sobre els diferents processos electorals en què va participar; textos teòrics sobre els diversos temes que impulsava el partit (moviment veïnal, feminista, estudiantil, juvenil i universitari, democratització de les forces armades, etc.).

Cal destacar els informes policials dipositats al Govern Civil de Barcelona, relacionats amb el control, seguiment i  repressió patits per les organitzacions d’extrema esquerra i els seus militants entre els anys 1967 i 1980, així com els materials relacionats amb l’organització i realització de les Jornades catalanes de la dona celebrades a Barcelona el maig de 1976.

La documentació inclou també fulls volants i documents d’altres organitzacions polítiques actives durant aquests anys.

El fons ocupa 2’70 metres lineals i consta de 8 subsèries creades en funció dels diferents partits vinculats a la història del Partit del Treball d’Espanya.

  • Subsèrie 1: Partido Comunista de España (internacional) / Partido Comunista de España (internacional-Línea Proletaria)
  • Subsèrie 2: Partido del Trabajo de España / Joven Guardia Roja de España / Partido del Trabajo de España – Partido Comunista de Unificación (PTE-PCU)
  • Subsèrie 3: Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores (CSUT )
  • Subsèrie 4: Partit del Treball de Catalunya (PTC)
  • Subsèrie 5: Partido del Trabajo de España _Organización Revolucionaria de Trabajadores (ORT-PT) / Partido de los Trabajadores de España (Unificación ORT_PT)
  • Subsèrie 6: Altres organitzacions polítiques
    • Organitzacions polítiques vinculades al PTE – PTC
    • Organitzacions polítiques diverses
  • Subsèrie 7: Informes policials dipositats al Govern Civil de Barcelona (1967-1980)
  • Subsèrie 8: Manuel Gràcia. Materials per a treballs d’investigació sobre el PTE – PTC

La donació consta també de premsa, cartells, adhesius i material divers que s’ha incorporat a les diferents col·leccions del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons s’ha incorporat a la Sèrie Documents Partits Polítics i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib. A causa del volum de la documentació i de què bona part són còpies hem elaborat un inventari sumari.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodia també els fons: Fons DPP, Subsèrie PTE, Partido del Trabajo de España, el Fons DPP. Subsèrie Partit del Treball de Catalunya (Arxiu Pa,Treball, Llibertat) i el Fons DPP, Subsèrie PTE (PT-ORT), Partido de los Trabajadores de España, Unificación PT-ORT, així com publicacions periòdiques i bibliografia relacionada amb aquestes organitzacions polítiques de l’esquerra comunista maoista i que trobareu al Cercabib.


Deixa un comentari

Sant Jordi 2022!

Després del parèntesi de la setmana de Pasqua tornem a activar el nostre blog i ens trobem que, demà mateix, celebrem la diada de Sant Jordi!

Enguany des del  CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hem volgut fer diverses activitats que us detallem a continuació…

Per començar dir-vos que hem preparat un recurs web sobre Sant Jordi durant el franquisme:

A través d’una selecció d’imatges de la revista San Jorge editada per la Diputació de Barcelona hem volgut mostrar com es celebrava el dia del llibre i la rosa durant el període franquista.

A més hem preparat una taula amb llibres duplicats i/o desafectats que els usuaris podran agafar lliurement del 19 al 22 d’abril.

I en darrer lloc oferim dues visites guiades per l’edifici del Pavelló de la República que inclouen la mostra de material destacat dels nostres fons.

Aprofitem l’avinentesa per comentar-vos que, seguint amb l’esperit de cooperació i de difusió de la cultura que caracteritza el Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació CRAI de la Universitat de Barcelona, s’ha volgut celebrar la diada de Sant Jordi 2022 conjuntament amb The Steinbeck Institute de la Stanford University.

Aquestes dues institucions han commemorat el doble aniversari de John Steinbeck amb la confecció d’un punt de llibre dedicat al 120è aniversari del seu naixement i al 60è del seu premi Nobel. 

John Steinbeckconegut com «la consciència d’Amèrica», va ser un autor compromès amb la societat i amb el medi ambient. Destaca principalment com a novel·lista, però també com a periodista, científic, ecologista, historiador i comentarista social. El caracteritza l’esperit d’empatia, el compromís amb els valors democràtics i la creença en la dignitat de totes les persones. Va escriure més de trenta llibres, va guanyar el Premi Pulitzer el 1940 per El raïm de la ira i va rebre el Premi Nobel de literatura el 1962, així com la Medalla a la Llibertat dels Estats Units el 1964. 

Podeu aconseguir aquest magnífic punt de llibre, amb el que sempre obsequiem als nostres usuaris en aquesta diada a qualsevol de les biblioteques del CRAI.

Un altre acció emblemàtica, que s’ha engegat amb motiu de la celebració de Sant Jordi, és la segona edició de la Campanya de mecenatge Apadrina un llibre #Mecenes UB. Aquesta campanya té com a objectiu recaptar fons per restaurar dues edicions singulars del fons antic de la UB: Athanasius Kircher. Ars magna lucis et umbrae in decem libros digesta. 07 XVII-2663 i Melchisédech Thévenot. Relations de divers voyages curieux qui n’ont point esté publieés, et qu’on a traduit ou tiré des originaux [Volum1]. 07 XVII-8960.

Des d’aquí us animem a ser Mecenes de la Universitat de Barcelona! i recordeu que us esperem a la biblioteca per aconseguir punts i llibres.

Bon Sant Jordi 2022!


Deixa un comentari

Exposició “Hacia poéticas de género. Mujeres Artistas” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’exposició Hacia poéticas de género. Mujeres Artistas en España 1804-1939 s’ha inaugurat aquesta setmana al Instituto Aragones de Arte y Cultura Contemporáneos Pablo Serrano de Saragossa.

Aquest projecte expositiu pretén exhumar i interpretar les arrels sobre les quals s’edifica la situació present de l’art espanyol, partint de l’escassa memòria que la cultura artística ha concedit al paper exercit per la dona en el món de l’art, una situació que s’agreuja encara més en la historiografia que aborda la història de l’art contemporani.

L’exposició s’articula en 6 blocs mostrant un recorregut per la història de l’art a Espanya des del 1804 fins al final de la Guerra Civil l’any 1939. Dins el gran nombre d’artistes presents a la exposició, no només hi ha artistes espanyoles, sinó que també hi són presents estrangeres que van treballar a Espanya, aportant les seves creacions al panorama artístic i contribuint a modernitzar el panorama de la plàstica espanyola

Es poden contemplar 111 obres procedents de 40 institucions espanyoles i 17 col·leccions particulars. Entre elles destaquen, per nombre d’obres prestades, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía amb 11 obres, el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb 8 obres, la Biblioteca Nacional de España amb 6 obres, el Centro Documental de Memoria Histórica de Salamanca amb 5 obres, la Diputació Provincial de Barcelona amb 4 obres, el Museo Nacional del Prado amb altres 4 obres i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que hem deixat dues obres en prèstec:

El cartell C.E.N.U Escola Nova: poble lliure de 1936 i la revista Y : revista para la mujer de la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. que data del mes de gener de 1939.

Aquesta mostra forma part del projecte ‘Mujeres Artistas en España, 1804-1939’ (MAE) dirigit per Concha Lomba (Universitat de Saragossa). Integren part del projecte investigadors i investigadores de quatre universitats: Jaime Brihuega, Estrella de Diego i Alicia Fuentes (Universitat Complutense de Madrid), Rafael Gil i Ester Alba (Universitat de València), Magdalena Illán (Universitat de Sevilla) i Alberto Castán (Universitat de Saragossa).

L’exposició s’exhibirà a l’IAACC Pablo Serrano fins al 19 de juny de 2022 i ha estat realitzada per la Direcció General de Cultura del Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Institut Aragonès de la Dona (IAM) i el Consorci de Museus de la Generalitat de València els qui l’acolliran entre el 30 de juny i el 18 de setembre al Museu de Belles Arts de València.

Ja us informarem quan canvi de seu!


Deixa un comentari

Nous Bons d’Ajut del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa un parell d’anys us vam informar en el nostre blog que Maria Planells, estudiant en pràctiques de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals havia digitalitzat i inventariat una part dels bons d’ajut – vuitanta-vuit – custodiats a diferents fons documentals de l’arxiu del Pavelló de la República, concretament  al Fons Personal Jordi Miralles i al Fons Arxiu Gràfic.

Recordem que els bons d’ajut són bitllets en què s’hi indica una quantitat de diners que s’han de pagar a una empresa, organització, institució o entitat per tal d’ajudar-la econòmicament. A vegades, amb recompensa per a la persona que paga.

Vam dedicar un recurs web a aquesta col·lecció on es poden trobar els bons classificats en tres grans grups: Sindicats, Partits Polítics i Altres.

Posteriorment hem ampliat la col·lecció de Bons d’Ajut amb la col·laboració del nostre estudiant en pràctiques Ruben Gallardo que els ha digitalitzat i de la nostra becària Emma Dotres que els ha incorporat al recurs web. Ara són molts més dels vuitanta-vuit inicials i bona part d’ells els podeu consultar també al Banc d’Imatges.

A l’apartat Sindicats, hi ha bons de la Confederació Nacional del Treball (CNT- AIT) i de Comissions Obreres (CCOO) i se n’ha afegit un de nou, concretament de la CNT, un Donatiu pro-local de l’any 1977.

El grup més nombrós és el de Partits Polítics, on hi ha bons de diverses organitzacions polítiques com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Col·lectius de Joves Comunistes (CJC),  el Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), entre altres. 

Dins d’aquest grup s’han incorporat més d’una desena de bons dels que se’n poden destacar diversos com les Festes del treball del Partit Socialista Unificat de Catalunya i del Partit Comunista d’Espanya, així com també nous bons digitalitzats dels Col·lectius de Joves Comunistes i el Partit dels i les Comunistes de Catalunya, un partit sorgit al 1982 després de desmarcar-se de les línies del PSUC.

Aquestes festes eren mítings dels partits polítics que s’utilitzaven per aplegar els seus simpatitzants i hi tenien lloc actes de caràcter social, polítics i solidaris.

En aquesta mateixa secció de partits, s’ha incorporat un nou subapartat, els bons ajuts del PSC-PSOE.

També dins del subapartat d’altres partits polítics, s’han afegit diferents bons interessants que corresponen a partits com Convergència i Unió, creat l’any 1978, o Convergència Democràtica de Catalunya, fundat l’any 1974; coalicions o unificacions com la Unió de Republicans de Catalunya o la Unificació Comunista d’Espanya; i moviments o crides múltiples com el Moviment Comunista de Catalunya o el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya.

Els bons que formen part d’aquest apartat es van generar fonamentalment per finançar diverses activitats organitzades pels propis partits polítics, com ara mítings, festes o concerts. Els bons, en aquets casos, equivalien a entrades per a accedir a aquests esdeveniments.

Finalment, a l’apartat  anomenat  “Altres” hi ha incorporats bons de tipologia molt diversa com ara d’associacions de veïns, comitès de treballadors, pacifistes, jovent, solidaritat internacional, etc.

Aquí s’han incorporat més d’una quinzena de bons com els bons de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, que és un sindicat agrari fundat el 1976 que tenia la finalitat de defensar i promoure els interessos dels llauradors i ramaders valencians, així com també els bons del Moviment de Defensa de la Terra, on es convocava l’11 de setembre al Fossar de les Moreres i s’incitava a col·laborar econòmicament en aquest front unitari d’organitzacions polítiques d’esquerres marxistes i independentistes.

A banda d’aquests bons, també se’n poden destacar d’altres de nova incorporació com els que fan referència a comitès de solidaritat o de recolzament, així com crides d’ajut amb altres països com Xilè o Nicaragua.

Aquí els teniu tots! Esperem que us agradin!


Deixa un comentari

Acord de col·laboració entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i l’Institut Sant Antoni de Pàdua Salesians de Mataró

Com bé sabeu, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en diversos projectes de docència i recerca amb institucions d’àmbit nacional i internacional.

Som una biblioteca patrimonial que forma part del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona especialitzada en el període de la Segona República, la Guerra Civil, l’exili i el franquisme que conté també un arxiu, fet que possibilita un ampli ventall de possibilitats per a fer recerca.

L’Institut Sant Antoni de Pàdua Salesians de Mataró disposa d’un programa acadèmic anomenat Programa d’Excel·lència per l’etapa de batxillerat destinat a aquell alumnat que busca incrementar els seus resultats acadèmics mitjançant la participació en projectes extraacadèmics.

Així doncs l’objectiu de l’acord que s’ha firmat entre ambdues institucions és formar als alumnes del Programa d’Excel·lència en les tasques pròpies de la nostra biblioteca com són la gestió documental, la classificació de material, la digitalització, etc. perquè en puguin treure el màxim rendiment i iniciar-los als mètodes i bones pràctiques de l’aprenentatge i la recerca universitària.

S’han dut a terme diverses activitats durant aquest mes de març de 2022 planificades en dues sessions de 3 hores cada una, concretament els dies 1 i 8 de març.

Els alumnes han rebut una formacio per part del personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República en relació al coneixement dels fons arxivistics, bibliogràfics, hemerogràfics de la biblioteca, així com en el tractament dels diferents tipus de material.

També han fet diverses pràctiques amb la web de SIDBRINT, (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), aquest portal, dedicat a la digitalització de la memòria històrica de la Guerra Civil espanyola, dels Brigadistes i les Brigades Internacionals.

Per avaluar els alumnes participants s’ha tingut en compte l’assistència a les sessions acordades i els comentaris favorables de la direcció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

L’experiència per la nostra part ha estat fantàstica i esperem que els alumnes ho considerin igualment!


Deixa un comentari

Exposició: “La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya” al Memorial Democràtic amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat mes de novembre podeu vistar, a la seu del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la mostra que porta per títol La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya.

Comissariada per Narcís Selles, filòleg i doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, repassa els artistes i moviments artístics i culturals d’un moment decisiu en el camí cap a la democràcia, des de la perspectiva de la imatge impresa: gravats, cartells, llibres, revistes i caràtules de discos, entre d’altres.

La mostra posa en relleu la importància de les arts i el conjunt de cultures visuals en la lluita contra la dictadura franquista i en l’avenç democràtic. Les imatges aplegades tenen en comú el fet que van prendre forma mitjançant la impressió gràfica. Aquest fet va ser decisiu per afavorir-ne la seva popularitat.

La cinquantena d’obres reproduïdes a l’exposició corresponen majoritàriament a produccions sorgides o editades a Catalunya, però també incorpora algunes de les propostes més interessants generades en altres zones com el País Valencià o les Illes Balears, que van tenir una repercussió notable en el conjunt del territori.

La mostra s’emmarca en els actes commemoratius dels cinquanta anys de la constitució de l’Assemblea de Catalunya vol ser un reconeixement al conjunt de persones, grups, entitats i organitzacions de signe divers que van participar en les lluites per les llibertats individuals i col·lectives.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de les imatges dels cartells que podeu veure a continuació:

I també amb la portada del mes de gener de la revista A colps… : revista de los estudiantes de Filosofia y Letras de Valencia, revista clandestina editada pel Sindicat d’Estudiants de la Universitat de València.

En paral·lel a l’exposició, s’ha publicat un llibre amb el mateix títol, a càrrec del comissari de l’exposició, que analitza i valora aquesta producció visual. El teniu a la vostra disposició al catàleg del CRAI de la UB.

Us deixem amb un vídeo publicat pel Memorial en col·laboració amb l’Escola Massana: Centre d’Art i Disseny amb motiu de l’exposició:

Teniu temps fins l’1 de juny per visitar-la! No us ho perdeu!


Deixa un comentari

Simposi Internacional Manuel L. Abellán amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ahir dijous, dia 24 de febrer, va tenir lloc el Simposi Internacional dedicat a la figura de Manuel L. Abellán a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona amb l’objectiu de reivindicar la figura d’aquest historiador i el seu llegat.

Manuel López Abellán (Barcelona 1938 – Sorède, França, 2011) fou un professor universitari especialitzat en l’estudi de la censura durant el franquisme, va néixer a la Barceloneta.

L’any 1957 va acabar el batxillerat superior a l’Institut Ausiàs March de Barcelona i va ingressar a la Facultat del Seminari Catòlic a estudiar Filosofia fins al 1960 quan, amb només 22 anys, va marxar a treballar i estudiar a França. El 1964 es va diplomar en Ciències Econòmiques i Socials a l’Ecole Pratique des Hautes Études (París) amb el treball Approches morphologiques du catholicisme espagnol, dirigit per M. Desroche.

Dos anys més tard va marxar a sud-amèrica on va exercir de sociòleg a la Universitat de Carabobo a Veneçuela.

En tornar a França va inscriure la seva tesi doctoral a l’École Pratique des Hautes Études sobre Les collectivités libertaires en Catalogne (1936 -1939), però finalment va renunciar a la seva elaboració i el 1968 es va traslladar a Holanda on es dedicà a la sociología de la literatura i a la història de la cultura.

Durant 2 anys va ser professor de Literatura i cultura espanyoles a la Universitat de Gröningen i després va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975, compaginà la seva activitat acadèmica amb l’estudi de la censura durant el franquisme. De 1980 a 1993 també va donar classes de llengua i literatura catalanes.

El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”.

El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que alguns havien estat destruïts. Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976), dirigida per Jacques Leenhardt.

A Àmsterdam va organitzar diversos Simposis Internacionals sobre literatura espanyola: Censura y literaturas peninsulares, celebrat el maig de 1985, Medio siglo de cultura: exilio, franquismo y democracia (1939-1989) el 1989, o Cultura peninsular en la década de los cuarenta l’any 1993, i va fundar la revista Cuadernos Interdisciplinarios de Estudios Literarios, una publicació interdisciplinar que s’ajustava al perfil intel·lectual de Manuel L. Abellán, interessat des de sempre per les relacions entre literatura, història, sociologia i política.

També va dirigir, juntament amb F. M. Lorda, el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970 que tenia com a objectiu esbrinar, mitjançant uns qüestionaris adreçats a diversos escriptors catalans i espanyols, com els havia afectat la censura durant el règim franquista.

Als anys 90 va anar diverses vegades a Estats Units a fer classes a les Universitats de Nebraska i de Califòrnia–Berkeley i a donar conferències a Nova Orleans (Tulane University), a Chapel Hill (Universitat de Carolina del Nord) i a Massachussets (Harvard University).

El 1996 va deixar la universitat i es va traslladar a viure al sud de França. A Àmsterdam es va desmantellar el Grup de Sociologia de la Literatura.

L’any 2006 va col·laborar, amb José Andrés de Blas, en la revista digital Represura : Revista de Historia Contemporánea española en torno a la represión y la censura aplicadas al libro.

Va morir al desembre del 2011.

El fons personal Manuel L. Abellán, cedit a la Universitat de Barcelona l’any 2016 per la seva vídua Constance Kuijpers, es conserva al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ocupa 3,20 metres lineals i agrupa la documentació generada durant la seva carrera professional. Cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries.

La col·lecció es compon principalment d’expedients de l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i de treballs sobre la censura durant l’època franquista fets pel professor Abellan o pels seus alumnes.

La responsable i l’arxivera de la biblioteca Lourdes Prades i Artigas i Olga Giralt i Esteve han participat en aquest simposi parlant d’aquest fons.


Deixa un comentari

La col·lecció de paper moneda del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La col·lecció de Paper moneda del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República consta de  més de 300 unitats documentals. La majoria són bitllets locals emesos majoritàriament durant el període de la Guerra Civil a Catalunya. També hi  ha emissions estatals del període franquista, de la Dictadura de Primo de Rivera i de la II República i d’alguns municipis d’Aragó del període de la Guerra Civil. A més, hi ha una petita mostra de paper moneda de l’estranger (Alemanya, Cuba, Rússia, Vietnam, etc.).

Bona part de la col·lecció està digitalitzada i es pot consultar a la Memòria Digital de Catalunya.

L´origen d´aquesta col·lecció rau en el Decret de la Generalitat de Catalunya del 21 de setembre de 1936, el qual permetia crear una emissió de bitllets locals de curs obligatori a tot el territori català i també per l’àrea republicana del Front d’Aragó, la garantia dels quals la constituïen el propi tresor i els estocs d´or de la mateixa Generalitat.

L’alteració de les circumstàncies econòmiques, ja des dels primers mesos de la guerra, afectà en gran proporció l’activitat financera de Catalunya i, en particular, provocà una gran escassetat de moneda de metall; d’una banda,per l’atresorament de la plata en mans de particulars i del govern republicà i, de l’altra, per la retirada de la xavalla de coure (metall usat en les indústries de guerra). Aquest fet causà greus dificultats per fer transaccions comercials i, en la vida ordinària, la desaparició de la moneda petita o fraccionària.

Conscients d’aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya va emprendre, el mes de setembre del 1936, l’emissió de bitllets de deu, cinc i dues pessetes i mitja. Aquesta iniciativa no va prosperar per l’oposició del Govern espanyol, alhora que aquests bitllets tampoc no resolien el canvi menut, ja que els valors nominals eren massa elevats.

Davant d’aquesta situació, el 9 d’octubre de 1936, el Govern de la Generalitat, amb la modificació de la Llei Municipal Catalana dotà els ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, però limitada al terme municipal.

La majoria dels consistoris catalans van utilitzar aquest privilegi i dels 1.075 municipis existents a Catalunya l’any 1937, 720 emeteren paper moneda o bé algun signe monetari local, la qual cosa demostra la importància i la validesa de la mesura per resoldre la difícil situació malgrat l’oposició i la prohibició expressa del Govern de l’Estat, amb seu a València.

Finalment, i en la mesura que els municipis catalans eren ocupats per l’exèrcit feixista del general Francisco Franco, el paper moneda local era anul·lat i retirat en el seu valor econòmic.

Aquesta col·lecció constitueix, des del punt de vista històric, una font molt important per a l´estudi de la vida política, econòmica i social, principalment de Catalunya durant els anys de la Guerra Civil.

El fet que trobem tot aquest material digitalitzat permet posar a l´abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material poc conegut, fins ara, pel fet de pertànyer a col·leccions privades normalment poc accessibles.

Els bitllets es visualitzen ordenats alfabèticament per la població emissora,  respectant el nom original de l’època.

Es poden fer cerques per matèries i també per emissors:

Si voleu saber més sobre el tema us recomanem la guia temàtica “La moneda a la guerra civil espanyola” elaborada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya amb bibliografia i recursos audiovisuals molt interessants. Concretament ens ha agradat el curs: La moneda a la guerra civil espanyola: art, disseny i propaganda.

Esperem que la informació us sigui d’utilitat!


Deixa un comentari

Exposició “Vinyetes migrants. Còmic, migració i memòria” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Demà dissabte dia 22 de gener al Museu d’història de la immigració de Catalunya (MhiC) s’inaugura l’exposició Vinyetes migrants. Còmic, migració i memòriacomissariada per David Fernàndez de Arriba i Lilianna Marín de Mas.

Al llarg del passat 2021 el museu ha organitzat diversos actes que han girat entorn el còmic i les migracions com un club de lectura, la instal·lació Dones dibuixant i migrant així com una diversitat d’activitats educatives.

Aquesta mostra neix de la voluntat de donar visibilitat al còmic com a un mitjà compromès amb una realitat tan complexa, tan propera i tan transcendent com és el fenomen migratori, recorrent la història de les migracions a l’Espanya del segle XX a partir d’aquestes creacions artístiques.

L’exposició està dividida en tres àmbits: l’exili, el franquisme i l’època recent i, mitjançant les diferents vinyetes, es fa un recorregut que mostra de manera transversal i diversa l’evolució de la societat.

El còmic ha estat sovint lligat a les migracions. Obres com Superman o altres còmics com Maus van ser escrites per fills de immigrants jueus europeus. Un altre exemple més recent és Persépolis: la seva autora va deixar el seu Iran natal per establir-se a França.

Les vinyetes no són únicament un entreteniment infantil, moltes vegades parlen sobre temes socials o històrics, a més de tenen una gran capacitat divulgativa i de reflexió.

Moltes obres del còmic espanyol han intentat posar paraules a un passat que ha estat molts anys silenciat. Les històries dels exiliats republicans i d’altres migracions cap a diferents parts d’Europa més desenvolupada, per tal de fugir de la misèria de la dictadura franquista, també han trobat espai dins les vinyetes.

Dibuixants que es van haver d’exiliar, com Josep Bartolí o Josep Narro, conviuen en harmonia amb autores actuals tan innovadores com Ana Penyas o Nadia Hafid. Autors tan consagrats com Jaime Martín o Paco Roca comparteixen espai amb les revistes que els exiliats van crear als vaixells que els portaven a Amèrica. 

Aquesta exposició és un espai que estableix sinèrgia entre el còmic, la memòria i les migracions. Busca apropar-se a un públic interessat a les qüestions socials i històriques, així com també a aficionats del còmic i qualsevol altre persona que estigui desitjant conèixer d’on venim per tractar d’entendre cap a on anem.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta exposició material del seu fons com les revistes d’exili: Mexique : diario de a bordo de la 3ª expedición de republicanos españoles a México i Sinaia : diario de la primera expedición de republicanos españoles a México que podeu trobar dins el nostre recurs web sobre premsa republicana a l’exili.

Han comptat també amb la col·laboració, de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el CEAR Euskadi, el Museu Memorial de l’Exili entre altres entitats.

Es disposa també d’una biblioteca creada gràcies a les editorials col·laboradores i a la Biblioteca Font de la Mina. La selecció d’obres permeten apropar-se al fenomen de la migració mitjançant la lectura.

Des de l’any 2004, a la Masia de Can Serra de Sant Adrià del Besós, es va obrir el Museu d’història de la immigració de Catalunya, un projecte que té una part d’exposició permanent i una altra sala amb exposicions temporals com aquesta que pretenen treballar la temàtica migratòria i el diàleg intercultural.

La mostra es podrà visitar fins al 30 de juliol del 2022. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Raimunda Maiz Blanco

Bon Any a tothom!

Iniciem de nou nostre blog amb la notícia de la incorporació de més material per al nostre arxiu.

Al llarg del passat 2021, Montserrat Nofre, ha anat cedint al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República documentació diversa de la seva mare Raimunda Maiz Blanco.

Raimunda Maiz Blanco (Alarcón, 15 febrer 1944 – Barcelona, 5 de març de 2021). Va néixer a Alarcón (Conca), on vivia la família i el seu pare era el secretari de l’ajuntament.

Va estudiar a Conca fins que va acabar el batxillerat i, tot i que va començar a preparar l’ingrés a l’Escola de Magisteri, finalment, seguint els consells del seu pare, va deixar els estudis i es va apuntar a la Sección Femenina.

Va passar una temporada a Beniferri (València) formant-se per a ser monitora d’educació física de la Sección Femenina. Després, entre 1964 i 1966, va formar part de la Cátedra Ambulante Francisco Franco, que la va portar a diversos pobles del sud de Tarragona. On més temps va quedar-se va ser a La Cava (actual Deltebre), però va passar per altres pobles, com ara Godall (a l’actual comarca del Montsià), on va conèixer el seu futur marit.

El 1966 va deixar la Càtedra, es va casar i, a partir d’aquell moment, va viure a Godall. No va tenir cap treball remunerat; va ser mare i mestressa de casa i va treballar en el forn de pa de la família, però sense rebre cap sou.

Durant els darrers 10-15 anys de la seva vida va formar part d’un equip federat de bitlles catalanes i va competir en lligues regulars i tornejos. Va tenir 2 fills i 5 nets.

El fons conté:

  • un carnet de militant de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS de l’any 1963
  • un certificat de l’any 1977 que acredita que per a complir el Servicio Social (deure nacional de totes les dones espanyoles compreses entre els 17 i els 35 anys, concebut com l’equivalent al servei militar masculí) va realitzar el curs La mujer rural, el contingut del qual constava de: cocina, limpieza, conservacion, corte y confección, trabajos manuales, seguridad e higiene en el trabajo.
  • diverses fotografies relacionades amb la seva militància al Frente de Juventudes (anys 50); amb  les seves tasques com a monitora d’educació física de la Sección Femenina (1964-1965); i  amb la seva pertinença a la Cátedra Ambulante Francisco Franco (agrupació de la Sección Femenina encarregada de dur a todos los pueblos de España la doctrina falangista y la cultura indispensable para la mujer campesina), de l’any 1965.
  • una camisa i una jaqueta de dona de color blau maó amb l’escut del Frente de Juventudes dels anys 60, que s’han incorporat a la col·lecció de Material Divers del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons personal Raimunda Maiz Blanco s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del catàleg del CRAI.