Deixa un comentari

Cartes d’un presoner del camp de concentració d’Horta al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de la senyora Maria Guilera Escofet les cartes que el seu pare, Josep Guilera Escofet, va escriure a la seva família (pares, germans i promesa) des del camp de concentració d’Horta (Barcelona) durant els mesos de maig a juliol de 1939. Maria Guilera  va contactar amb la nostra Biblioteca a través de Carme Martín, membre d’ El Pou: Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada i autora del bloc Memòria dels Barris, amb la voluntat de posar a disposició de tothom aquestes cartes perquè, amb paraules seves: la seva lectura serveixi a tots plegats  per evitar el patiment que va suposar la guerra i la posterior repressió que  sense cap mena de compassió van patir els vençuts.

Aquestes cartes, conservades a les golfes de casa la Maria a Avinyonet del Penedès durant més de 80 anys, són retalls de la vida de Josep Guilera. En elles fa arribar a la seva família les seves angúnies, les seves necessitats, els explica com han de demanar l’aval (que mai va arribar) per poder sortir del camp de concentració, el pa, les llaunes de sardina … que necessita per sobreviure, el tabac, el paper …

Reproduïm el petit apunt biogràfic que Maria Guilera ens ha fet arribar sobre el seu pare, perquè ningú millor que ella per explicar-nos la vida de Josep Guilera.

Josep Guilera Escofet (Avinyonet del Penedès, 14 novembre 1914 – 10 agost 2002)

ESTUDIS : Era fill i net de pagesos. El seu avi matern (Josep Escofet) va ser de les primeres persones del poble que, de manera autodidacta, va aprendre a llegir i escriure. El pare només va assistir a l’Escola Pública d’Avinyonet, però sempre em van sorprendre la gran quantitat de coneixements que tenia.  A casa seva sempre es va llegir i en acabar la guerra els llibres existents a la casa van ser cremats pels falangistes del poble. Se’n va salvar algun que estava ben amagat com ara “La República” de Plató que encara conservo. Aquest amor per la lectura i per aprendre els va durar tota la vida.

Podia mantenir una conversa senzilla en francès. Explicava que arribant a França (a l’exili) la primera cosa que va fer va ser adquirir un diccionari castellà-francès. Amb prou feines si tenia unes monedes per comprar menjar i es va comprar aquest diccionari que guardem.

GUERRA : Quan va esclatar el 18 de juliol de 1936, el pare feia el servei militar a la caserna del Bruc. Per tant era militar i va voler anar a l’Escola de Guerra i a l’any 1937 va marxar voluntari al Front d’Aragó. Estava en un poblet anomenat Vicien, prop d’Osca. Té cartes del Castillo de Angiolillo. Es veu que Angiolillo era un anarquista italià molt estimat pels republicans i a vegades en comptes d’escriure el nom del poble on estaven, escrivien això. De l’Aragó va passar a Lleida i més tard va tornar a Barcelona. No va participar en la batalla de l’Ebre. Va adquirir el grau de sergent i conservem el DOG on hi ha el seu nomenament. El 1938 comença la retirada. Arriba a França el febrer de 1939. Primer al Camp d’Argelers, on es posa malalt. Com a militar és atès al vaixell hospital de la Creu Roja a Portvendres. Des d’allà torna a Espanya i va al Camp de presoners d’Horta a Barcelona. Després i durant 18 mesos a un Camp de Concentració, on farà treballs forçats construint una carretera, a Navarra, a la Vall del Roncal

TREBALL: Un cop acabada la guerra, i quan l’any 1941 torna a casa, es troba que els han pres tot, fins i tot matalassos i roba de la casa. El seu germà segon (Pere Guilera Escofet) va ser presoner al “Penal de Cartagena”, un vaixell presó. Va poder tornar a casa uns mesos abans que el pare i va començar a preparar les vinyes, l’hort, el corral… per refer l’economia familiar. Ben aviat entre els dos germans i l’ajut del pare i la mare van començar un negoci de compra venda de vins que els va durar fins la seva jubilació, quan ja havien complert 70 anys.

Tot i que el negoci els va anar bé, mai va deixar de treballar les terres familiars i fins als 82 anys llaurava els camps d’ametllers amb el seu petit tractor. Li agradava molt repetir una frase de Mn. Cinto : “Poeta i llaurador soc i faig la feina tan neta que llauro com un poeta i escric com un llaurador” . I és que de poesies, en sabia un grapat!

FAMÍLIA I AMICS: Es va casar amb la seva promesa MARIA ESCOFET MIQUEL el dia 7 de març de 1945. En tornar a casa, primer s’havien de fer alguns diners abans de pensar en casaments. Explicaven que es van casar a les 7 del matí i que no hi va haver convit. Només una mica de coca i xocolata desfeta pels assistents. I després, de viatge de nuvis a Mallorca. Això es veu que era un luxe.

Van tenir una sola filla i la van fer estudiar. Això, en aquells anys i en un poble, era una cosa una mica estranya. La filla i el gendre sempre van viure al seu costat, a la casa d’Avinyonet. Van tenir dos nets el FREDERIC i el PERE, que van ser la seva gran alegria.

D’amics va conservar-ne alguns del temps de la guerra, com ara el Jaume Mata, que va ser aviador de la República i, més tard, President de l’Associació d’exmilitars republicans, de la qual en va formar part.

POLÍTICA : Mai va voler militar en cap partit polític després de la guerra. Crec que l’escarment havia sigut massa terrible. Això sí, sempre va mostrar simpatia per partits d’esquerra, tot i que no s’acabava de fiar dels “comunistes”. Conservava la simpatia pels anarquistes i deia : ” Només els sants són millors que els veritables anarquistes”.  Quan jo era petita escoltava la “radio pirenaica” i feia comentaris com aquests que recordo. Quan aconseguia trobar l’emissora, tancàvem tots els porticons de les finestres i la posava ben baixeta. L’arribada de la Democràcia li va suposar una gran felicitat.

Maria Guilera Escofet (Avinyonet del Penedès, octubre 2019)

El Fons Personal Josep Guilera Escofet s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i, també, del catàleg de la UB.

Trobareu més informació sobre aquestes cartes al bloc Memòries dels Barris.


Deixa un comentari

Presentem el banc d’imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de  la República disposa d’una ampli banc d’imatges procedents del seu fons documental. Des de 1997, nombroses institucions i entitats, del país i d’arreu, han sol·licitat reproduccions de cartells, documentació d’arxiu, fotografies, premsa i altre tipus de material per documentar exposicions, programes de televisió,  pel·lícules i publicacions diverses. El resultat d’aquesta activitat és una col·lecció de més de 10.000 imatges sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’Exili, el Franquisme i la Transició.

En un primer moment vam crear una base de dades local  per tal de gestionar totes les imatges que anàvem afegint a la col·lecció. Però a partir d’un moment donat, tant el volum d’imatges com l’increment de sol·licituds per part dels nostres usuaris va créixer tant, que ens vam haver de plantejar la creació d’una eina que ens permetés agilitzar la gestió d’aquestes fonts documentals i al mateix temps posar-les a disposició de tothom. Amb la col·laboració de la Unitat de Docència del CRAI vam dissenyar el portal que us presentem.

A dia d’avui, el banc d’imatges conté prop de 4.000 registres amb els camps de descripció, autor, contribuïdor, data, temàtica, tipologia documental, període històric i  procedència.

Pel que fa a les cerques, es poden fer per les següents taxonomies: període històric, tipologia documental, autor, contribuïdors i temàtica.

D’entre les imatges incorporades al portal destaquem les fotografies del fons personal de l’aviador republicà Joan Maluquer Wahl, la col·lecció de retrats del fotògraf Toni Vidal, un fons de fotografies de la Primera Guerra Mundial,  un àlbum de fotografies de l’enterrament d’Alfons XIII, entre altres.

Totes les imatges tenen una nota legal on s’especifica que es pot utilitzar per a usos personals, educatius o de recerca d’acord amb la llei vigent i que es podrà requerir un permís exprés per a usos més amplis.

Les imatges es poden adquirir en alta resolució a un preu de 15.00 € la unitat, més IVA   a través del carret de la compra i la seva reutilització pot requerir la gestió de drets de propietat intel·lectual. El sol·licitant, per tant, es compromet a demanar els corresponents drets d’autor als seus legítims propietaris o a l’entitat de gestió de drets que els trameti, en el cas que ho vulgui publicar.

Cliqueu aquí per accedir al banc d’imatges.


Deixa un comentari

Els mapes i plànols del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: nova col·lecció a la Memòria Digital de Catalunya

El CRAI Unitat de Procés Tècnic ha completat la catalogació dels mapes i plànols del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons consta de més de 100 unitats documentals  i prové de donacions de particulars i d’entitats, així com d’intercanvis amb altres col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger.

La col·lecció aplega mapes i plànols que daten des de finals del segle XIX fins als anys 50 del segle XX i formen part de l’arxiu, l’hemeroteca i les monografies del Pavelló de la República.

Destaquen, per la seva importància històrica, els que pertanyen a l’època de la Segona República com, per exemple, uns plànols de les ciutats de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet amb els noms dels carrers i places característics d’aquest període històric i que van desaparèixer amb el franquisme; o els de la Guerra Civil espanyola, com uns plànols dels bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona durant els mesos d’abril a juny de 1937, o uns mapes amb la situació dels diversos fronts a Gandesa, Flix i Horta de Sant Joan durant la batalla de l’Ebre.

També és curiós un mapa de Cuba de l’any 1853 que forma part de la col·lecció “Atlas de España y sus posesiones de Ultramar”.

La col·lecció digital permet l’accés i la consulta en línia del material cartogràfic custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a través de la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d’institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes.

De moment, i fins a completar l’accés a tota la col·lecció, aproximadament uns 75 es poden consultar a través de la Memòria Digital de Catalunya.

Aquest projecte de digitalització permet posar a l’abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material difícil de consultar en bloc pel fet de formar part de publicacions periòdiques, monografies o documentació d’arxiu.

Avui, al nostre blog, us hem volgut mostrar aquests quatre exemples:

un mapa de ferrocarrils de la Península Ibèrica de l’any 1917, un “Pizarra-plano” d’Espanya que permet seguir les operacions de la Guerra Civil espanyola, un plànol del Bombardeig que tingué lloc el dia 20 de juny de 1938 a Barcelona i que forma part d’una col·lecció es compon de 7 plànols on s’indica gràficament la situació dels impactes per bombardeigs aeris i marítims a la ciutat i, finalment, un mapa de l’empresa Moro dels anys 50 que inclou una fotografia de l’empresa i dels seus productes.

Us recoredem que el CRAI Biblioteca Pavelló de la República participa a la MDC amb sis col·leccions digitals més:

Adhesius del Pavelló de la República

Banderins del Pavelló de la República

Cartells del Pavelló de la República

Paper moneda del Pavelló de la República

Pegaso: memòria obrera

Segells del Pavelló de la República

Feu-hi un cop d’ull: Segur us agradarà!


Deixa un comentari

Exposició “Parèntesi: L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil Espanyola” al Museu d’Hospitalet amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 18 de juliol de 2019 es va inaugurar a l’edifici de Casa Espanya del Museu de l’Hospitalet l’exposició que porta per títol Parèntesi? L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil Espanyola que es podrà visitar fins al dia  3 de novembre de 2019.

La mostra, fruit de la col·laboració del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i el Museu de L’Hospitalet, contribueix a la recuperació de la memòria històrica d’aquesta població, vuitanta anys després de la fi de la Guerra Civil.

El 18 de juliol de 1936 va començar una guerra que va enfrontar la població espanyola i va afectar de manera traumàtica la vida quotidiana.

L’exposició planteja com va viure la població de L’Hospitalet aquest trencament i quins van ser els canvis i efectes a la ciutat. Donat a conèixer com era la ciutat durant la Segona República i el primer Franquisme (fins a la dècada de 1950) no des d’una perspectiva cronològica, sinó temàtica.

La Guerra Civil és el punt d’inflexió per conèixer l’abans i el després de tres temes principals: les condicions socials i econòmiques, els aspectes polítics i l’oci i la cultura.

A la mostra podreu veure reproducció de documentació diversa del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com imatges de la Revista Fotos: semanario gráfico nacionalsocialista o una butlleta del Partit Estat Català del nostre fons d’arxiu i altres documents relacionats amb les Joventuts Llibertàries de la Torrassa, etc.

Aquí en teniu una selecció:

 

Consulteu també el tríptic informatiu de l’exposició si voleu més informació.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Mercè 2019

Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República  volem sumar-nos a la celebració de la Festa Major de Barcelona recordant-vos que al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona podeu consultar nombrosa bibliografia sobre la matèria, com aquest bonic catàleg de l’any 1968 amb dibuixos de l’il·lustrador, dissenyador gràfic i tipògraf català Ricart Giralt Miracle.

 

Aprofitem també per dir-vos que tenim un recull de material del nostre fons que està relacionat amb la temàtica de les festes de la Mercè:

Una col·lecció de cartells d’època franquista, editats entre els anys 1952 i 1974, que pertanyen al nostre fons d’arxiu.

I una sèrie de segells dedicats a les Festes de la Mercè que van des de l’any 1955 fins l’any 1972.

Bona Festa Major!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Mariano Alemany Grañé

El senyor Marià Alemany i les seves germanes, han cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, un diari manuscrit, escrit en castellà, del seu pare Mariano Alemany Grañé on relata les seves vivències al camp de refugiats de Sant Ciprià (Catalunya Nord) on va estar internat des del 17 de gener fins al 20 de maig de 1939. Al diari hi ha també una anotació del dia que els alemanys van envair Polònia, al setembre de 1939, i diverses notes cronològiques sobre la seva família de l’any 1940.

Mariano Alemany Grañé (Barcelona, 1915-1989) va néixer al carrer Robador de Barcelona. No va completar l’ensenyament primari i va treballar en diverses feines, centrant-se finalment en l’enquadernació. Just esclatada la guerra civil, l’any 1936, va ser cridat a fer el servei militar coincidint amb el cop d’estat militar del mes de juliol. Va passar bona part de la guerra a Barcelona, a la caserna de Sant Andreu, destinat a artilleria. Va fer els cursos corresponents, sent nomenat primer caporal i desprès sergent (8/1/1938). Va participar en la batalla de l’Ebre i va seguir l’exèrcit en retirada fins la seva entrada a França. Va ser internat al camp (llavors en construcció) de Sant Cebrià-Barcarès, on va passar gana, fred, misèria i indiferència, fins que va poder tornar a Espanya com a presoner. Va ser hospitalitzat uns mesos i va romandre al camp d’internament de la Vall d’Hebron, a Barcelona, d’on va ser finalment alliberat (‘avalat’ per un veí), però amb la prohibició absoluta de recuperar el seu treball i de poder exercir per sempre més el seu ofici o professió. També va ser immediatament cridat a fer el servei militar; en les seves condicions físiques, però, va tenir la ‘sort’ de ser declarat ‘inútil’.

Ell i la seva família (esposa i filla) van passar anys extremadament durs. Uns anys després va trobar feina (no permesa) en una empresa de manipulats (Talleres Viuda Plana) del carrer Nou de la Rambla, on va treballar (i va arribar a ser-ne l’encarregat) fins que va decidir abandonar aquest treball a començament dels seixanta i es va fer autònom, enquadernant llibres, ara a temps complet, en el taller artesanal del propi domicili familiar. Va morir el 19 de gener de 1989 a Barcelona. Com diu el seu fill Marià Alemany, va ser un home seriós, treballador, amb avidesa per la lectura i el coneixement, amb sentit de l’humor i fèrriament complidor de la seva paraula, amb un estricte sentit del deure i de l’honor.

A banda del diari manuscrit, el fons personal Mariano Alemany Grañé consta també de: un petit bloc, inacabat i escrit en català, amb apunts sobre la seva participació a la Guerra Civil espanyola, redactat probablement en ser reconegut com a militar de la 2ª República espanyola (29 gener 1987). Diverses notes personals relacionades amb el seu ofici d’enquadernador i una relació dels companys que van estar internats a Barcarès amb ell. Una fotografia de l’any 1936, dedicada a la seva esposa Rosario, la Targeta d’Identitat com a Suboficial de la 2ª República espanyola i el seu DNI.

El fons documental ocupa 0’05 metres lineals i està tot digitalitzat. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

Marià Alemany també  ha cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República una col·lecció de llibres per al nostre fons.


Deixa un comentari

Exposició “DVBÓN. Un artista republicà (1909-1952)” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) acull actualment la mostra ‘Dubón. Un artista republicà (1909-1952)’ sobre l’obra de Lluis Dubón (1892-1953) un pintor i dissenyador gràfic valencià, estretament vinculat amb la segona República espanyola que va patir l’ostracisme del règim franquista.

Comissariada per Néstor Morente i gràcies a una intensa tasca d’investigació que te com a punt de partida la Tesis Doctoral del mateix Morente, es mostren gairebé tres-centes peces de l’artista que va treballar en publicitat, cartells, portades de llibres…

Per a Morente, la mostra és “un viatge a la València vista a través dels ulls de Dubón, una València que inaugurà la modernitat creativa i artística de la República”.

Dubón va ser un artista pioner del disseny gràfic valencià des de la seva participació en l’Exposició Regional de 1909, on va obtenir la prestigiosa Medalla de Plata del certamen, tot i que després va patir, com molts altres artistes, la marginació del règim franquista pel seu compromís i defensa de la República. El període de més creativitat artística el tingué durant el anys 1916 i 1936 quan va poder mostrar el seu estil més personal.

Nascut al barri valencià de Benicalap, Lluís Dubón va estudiar a l’Escola de Belles Arts de San Carles. L’any 1922 es va traslladar a Madrid, en ser contractat com a director artístic d’una fabrica de perfums. Allí il·lustra infinitat de llibres i revistes i col·labora en diversos diaris. El 1932 torna a València, on segueix la seva tasca d’ il·lustrador.

Durant la Guerra Civil va realitzar cartells de propaganda republicana, com el famós cartell per al partit Esquerra Valenciana amb una al·legoria de la república vestida de fallera. En acabar la guerra, es va dedicar a realitzar falles i va seguir pintant retrats i natures mortes.

Aquesta exposició antològica es divideix en tres grans blocs:

  • El primer és un homenatge als artistes Lluis Dubón i Vicente Beltrán, que a més de mantenir una estreta amistat, van compartir la labor artística de completar la decoració al·legòrica republicana del Saló de Sessions del Ajuntament de València a iniciativa de l’alcalde Vicent Alfaro.
  • El segon espai presenta la trajectòria pictòrica de Lluis Dubón des dels seus inicis fins a 1952, en la qual es poden apreciar diverses tècniques, incloent oli sobre tela, esbossos, etc., així com temàtiques, retrat, paisatge, natura morta… a més de fotografies i utensilis de l’artista.
  • I finalment, un tercer espai està dedicat exclusivament al disseny gràfic de Lluis Dubón, on s’exposa obra des de l’any 1916 fins a 1951.

Esperem que la mostra, que es podrà visitar fins al 14 de juliol, serveixi per donar a conèixer l’obra d’aquest magnífic artista. Si teniu la oportunitat de fer una estada a València no us la perdeu!