Deixa un comentari

Exposició “Abril de 1979. 40 anys d’ajuntaments democràtics” amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A la planta baixa del Casal Pere Quart de Sabadell, conegut popularment com les Voltes de Ca l’Oliver, podeu veure l’exposició que porta per títol Abril de 1979. 40 anys d’ajuntaments democràtics, inaugurada el passat més de gener i que commemora el quarantè aniversari de les primeres eleccions municipals a l’estat espanyol després de la dictadura.

La mostra, organitzada per l’Ajuntament de Sabadell i comissionada per l’ex regidor Antonio Rodríguez Galián, té per objectiu fer un repàs dels esdeveniments històrics, polítics i socials de la Transició política des de la dictadura franquista fins a la democràcia.

Recordem que el dia 3 d’abril de 1979 van tenir lloc les primeres eleccions municipals de la incipient democràcia després de la caiguda de la dictadura.

Aquelles eleccions a la ciutat de Sabadell les va guanyar el Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC  tot i que sense majoria absoluta: van accedir al govern a través d’un pacte de govern amb el Partit Socialista de Catalunya PSC.

L’alcalde fou Antoni Farrés i Sabater (Sabadell, 4 d’abril de 1945 – 13 de febrer de 2009) considerat un referent del municipalisme català. Era catalanista, antifranquista i defensor dels drets dels treballadors. Exercí el càrrec durant 20 anys, de 1979 a 1999.

Aquell consistori va tenir quatre grups municipals: el PSUC, amb 13 regidors, el PSC amb 6, CiU també amb 6 i UCD amb 2. A partir de 1983, i fins 1995, Antoni Farrés va guanyar totes les municipals per majoria absoluta.

Presa de possessió del primer ajuntament el 1979 | Joan Brunet i Mauri

Presa de possessió del primer ajuntament el 1979 | Joan Brunet i Mauri

L’exposició, que més endavant anirà itinerant per diferents espais de Sabadell, conté textos, fotografies, cartells, gràfics, plànols, documentació de l’època i algun vídeo.

Està organitzada en 3 àmbits diferents:

  • Antecedents: règim de Franco, moviment obrer i veïnal i oposició política.
  • Context: la protesta ciutadana, la vaga general de febrer del 1976, la vaga del metall i la mobilització que donarà lloc a les eleccions de juny de 1977, les primeres de la democràcia després de la dictadura franquista. I finalment el context de crisi econòmica i institucionalització democràtica que donarà pas a les eleccions municipals d’abril de 1979.
  • Eleccions Municipals: candidatures que es van presentar al 1979, els resultats i breu anàlisi territorial. La composició d’aquell consistori, acabant amb un record de l’ex alcalde Antoni Farrés

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, hi col·labora amb la reproducció de material fotogràfic del nostre arxiu provinent del Fons Personal Xavier Vinader. periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat oriünd de també de la ciutat de Sabadell.

No us perdeu aquesta mostra!


Deixa un comentari

Exposició “Del sobresaliente a l’excel·lent. La represa del català a Farmàcia” amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’any 2018 va estar dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra  amb motiu dels 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i dels 100 de la publicació de la seva obra més significativa la Gramàtica catalana.

Per aquest motiu, el passat dia 12 de desembre, va tenir lloc la inauguració de l’exposició que porta per títol Del sobresaliente a l’excel·lent. La represa del català a Farmàciaa la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimenatació, organitzada per la mateixa facultat i pels Serveis Lingüístics i el vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’una mostra sorgida a partir del treball guanyador d’un grup d’alumnes del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Universitat de Barcelona al voltant del tema de l’ús el català a la Facultat de Farmàcia, concretament sobre la recuperació del català durant l’època de la Transició espanyola.

La mostra planteja un recorregut cronològic que arrenca als anys trenta del segle XX mitjançant textos, fotografies i documentació original.

L’aixecament militar del 1936 i l’inici de la guerra van tenir repercussions que afectaren a tots els àmbits de la vida pública i privada, i la vida acadèmica no en va ser una excepció. L’any 1940 l’aleshores Facultat de Farmàcia reprèn l’activitat acadèmica amb la normativa vigent suspesa, professors depurats o empresonats i la llengua catalana prohibida. Les classes s’impartien només en castellà i l’ús científic de la llengua catalana es converteix en una activitat il·legal. Alguns científics continuen publicant articles en català de manera clandestina!

A partir dels anys seixanta, van sorgir les primeres inciatives per recuperar el català a les aules.  El curs 1976-1977, professors i estudiants aconsegueixen que, per primera vegada, s’imparteixin classes de Bioquímica en català. L’any 1977 es creen grups de foment de la llengua catalana que s’agrupen sota el nom de grups dinamitzadors del català, constituïts bàsicament per estudiants.

Després de la mort del dictador, es produeixen, encara de manera continguda, accions de recuperació del català en la vida acadèmica.

És a partir de l’any 1978, amb l’elecció del rector d’Antoni Maria Badia i Margarit quan s’inicia de manera més clara el període de recuperació democràtica i de normalització lingüística a la Universitat.  Per exemple es va presentar la primera tesi doctoral en català. El mateix any, amb motiu de la festa patronal es va llegir el primer discurs acadèmic en català, que esdevingué també la primera publicació institucional en català de la Facultat. Un any després, comencen els cursos de llengua catalana per a tots els col·lectius.

Finalment, el 1985 s’aproven els Estatuts de la Universitat de Barcelona restablint-se el règim d’autonomia universitària i s’instaura l’oficialitat del català.

La mostra destaca la voluntat compartida de professors, estudiants i personal d’administració i serveis per normalitzar la presència del català a la Facultat, així com la tasca dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona que dona suport al manteniment i la millora de l’ús actual de la llengua a tota la Universitat.

Es pot visitar al vestíbul principal de la Facultat de Farmàcia fins al 5 d’abril de 2019 i l’entrada és lliure!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha participat amb la reproducció d’una selecció de 15 adhesius i 1 cartell corresponents a campanyes per a l’ús del català dels anys 70 i 80 que es poden veure als plafons i espais expositius.

Esperem que us agradi. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Antoni Tàpies. Biografia política” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Bona entrada d’any a tothom!

Tornem a la feina amb molta informació per a comunicar-vos. Comencem amb una recomanació. Si encara no heu visitat la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona ara teniu un motiu extra: l’exposició Antoni Tàpies. Biografía política, una magnífica mostra on trobareu un viatge per l’obra del genial artista català des de la postguerra fins a la transició seguint el seu perfil polític i la biografia de les seves obres.

 

 

L’obra d’Antoni Tàpies ha travessat condicions polítiques diverses i, malgrat la censura, l’estètica informalista i abstracta de l’artista va esdevenir signe d’una politització silenciosa. A nivell internacional, Tàpies triomfà com el representant d’una nova generació d’artistes de l’Estat espanyol que sintonitzaven amb el cosmopolitisme de l’expressionisme abstracte i l’​art autre impulsat pel crític d’art francès Michel Tapié i que es va convertir en un dels exponents més destacats de l’art modern.

 

 

L’exposició reuneix per primera vegada conjunts i sèries d’obres que a mitjans de la dècada de 1950 i durant la de 1960 van establir la identitat de Tàpies com un dels artistes essencials de la postguerra europea, així com obres que fan palès el compromís del pintor amb la visualització de les lluites polítiques antifranquistes. En el context d’aquesta exposició, les peces del fons de la Fundació i els préstecs procedents de col·leccions europees despleguen la trajectòria de Tàpies a partir d’un exercici biogràfic que no pretén il·lustrar la vida de l’artista sinó examinar la vida de les obres subjectes a una circulació que en pot activar un sentit ric i polisèmic, i on la política no sempre és reconeixible explícitament.

Carles Guerra, comissari de la mostra i director de la Fundació afirma: “Treure a la llum el perfil polític de l’obra d’Antoni Tàpies és el gran desafiament de la nova exposició. El públic sap que ell era un artista compromès, però quan ho vol veure a través de l’art modern topa amb l’abstracció. La gent es demana: i aquí, on és la política?”, i segueix dient: “Allò que he descobert és que la política més important de Tàpies no és solament la del cartell on hi ha una solidaritat explícita, sinó la d’aquestes obres que semblen totalment disfuncionals i que encara avui dia poden recollir esdeveniments d’ara o del futur. Són obres fetes per a l’esdevenidor”

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb les tasques prèvies de documentació i amb la cessió de nombroses imatges que il·lustren el catàleg de la mostra i que esperem rebre en breu a la biblioteca. Us informarem quan el tinguem disponible.

Recordeu que es pot visitar fins al 24 de febrer de 2019. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Acabada la catalogació del fons Xavier Vinader al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ens fa una especial il·lusió anunciar-vos que hem finalitzat el procés de catalogació de material bibliogràfic de la donació del periodista Xavier Vinader (Sabadell, 17 de febrer de 1947 – Barcelona, 9 d’abril de 2015). Us hem parlat nombroses vegades en el nostre blog sobre aquesta donació i sobre  la figura de Vinader.

Recordem que, a banda del material d’arxiu, el periodista català va fer també donació de gran quantitat de monografies, publicacions periòdiques, adhesius, cartells i material divers (insígnies, pins, xapes) relacionats amb els seus grans temes d’estudi: extrema dreta, màfies internacionals, terrorisme, espionatge, etc.

La donació de monografies la composen més de 3.000 títols.

Els llibres tracten principalment dels temes en els que estava especialitat Xavier Vinader, considerat un dels millors periodistes d’investigació que ha donat mai aquest país: feixisme, extrema dreta, terrorisme, tràfic d’armes i de drogues, operacions secretes dels serveis d’intel·ligència i dels cossos de seguretat dels estats, crim organitzat, etc.

Volem destacar que amb aquesta donació ha crescut en quantitat i qualitat el fons de la biblioteca especialitzat en Història Internacional del segle XX.

A tall d’exemple podem citar els més de 100 títols de gran qualitat dedicats a l’Alemanya nacionalsocialista o els més de 40 sobre la Itàlia feixista.

Pel que fa a França trobem títols dedicats tan a la França col·laboracionista com a la resistent i també sobre el Maig del 68, així mateix destaquen els títols dedicats a Irlanda i l’IRA.

 

Aprofitem per recordar que en anteriors entregues de material, Xavier Vinader també va aportar uns 150 títols de publicacions que han completat el fons de la biblioteca.

I per acabar, volem dir-vos que podeu fer una ullada a l’inventari d’arxiu del Fons FP. Subsèrie Xavier Vinader i Sánchez.

Aquest fons documental, per voluntat explícita del periodista, és de lliure accés, està a disposició de tots aquells que el vulguin consultar i en condicions òptimes de conservació.

S’ha classificat en 11 subsèries:

  • Subsèrie 1. Fotografies
  • Subsèrie 2. Arxiu Interviu
  • Subsèrie 3. Materials per a reportatges d’investigació diversos
  • Subsèrie 4. Arxiu Fuerza Nueva (València)
  • Subsèrie 5. Arxiu CEDADE (Círculo Español de Amigos de Europa)
  • Subsèrie 6. Arxiu Reporters sense Fronteres
  • Subsèrie 7. Papers personals de Xavier Vinader
  • Subsèrie 8. Retalls de premsa
  • Subsèrie 9. Documents d’organitzacions polítiques i socials diverses
  • Subsèrie 10. Cas Vinader
  • Subsèrie 11. Textos polítics

Ara està previst començar a treballar amb les cintes de casset. Esperem que en breu puguin ser passades a suport digital i catalogades.

Us informarem!


Deixa un comentari

Exposició “Víctimes 1936-1945” al Memorial Democràtic amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 18 de juliol de 2018 es va inaugurar l’exposició Víctimes 1936-1945 que convida a reflexionar sobre la dimensió, l’abast i la diversitat de significats dels conceptes víctima, resilència i resistència i sobre les conseqüències de la Guerra Civil espanyola.

L’exposició, comissariada per Jordi Barra, usuari i bon amic de la biblioteca, i produïda pel Memorial Democràtic, proposa conèixer episodis tràgics del conflicte com ara els morts, la vida a la rereguarda, la persecució religiosa, la destrucció del patrimoni, els ferits, els bombardeigs, els refugiats, els camps de concentració, l’exili, la repressió judicial i les fosses, però també mostra aspectes encoratjadors, com ara les organitzacions d’ajuda, la salvació del patrimoni, la defensa passiva, l’assistència sanitària o les persones que van salvar vides.

La reflexió es porta a terme a través d’objectes, d’imatges i sobretot de la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat de manera entenedora.

El mapa permet una observació a escala màxima. Reconstrueix l’espai, el temps i els fets. Visualitza i contextualitza.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en el procés de documentació i ha prestat alguns dels materials exposats com un cartell amb el mapa de Catalunya de la Conselleria de Sanitat amb la Divisió Sanitària de Catalunya de l’any 1937,  un fulletó de Frederic Duran i Jordà que porta per títol:  The service of blood transfusion at the front: organisation-apparatus de l’any 1937,el llibre de Montserrat Roig sobre els catalans als camps nazis, d’ Edicions 62 de l’any 1977 i diverses imatges del fons d’arxiu gràfic com les del Vaixell Sinaia a Veracruz.

Algunes d’aquestes obres les podreu trobar al catàleg de l’exposició que aviat tindreu a la vostra disposició al nostre catàleg!

Recordeu que es podrà visitar fins al dia 3 de març de 2019. No us la perdeu!


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República signa un conveni amb Innovation Human Rights

El CRAI de la Universitat de Barcelona a través de la Biblioteca del Pavelló de la República ha signat un acord de col·laboració amb Concha Catalán, presidenta de l’Associació Innovation and Human Rights (IHR).

Aquesta Associació, segons expliquen al seu web, vol contribuir a la protecció dels Drets Humans mitjançant la innovació tecnològica. Entre els projectes que s’han proposat engegar destaca la Base de Dades: Víctimes durant la Guerra Civil i el franquisme (1936-1975)

L’Associació la formen un equip interdisciplinari de periodistes, informàtics i dissenyadors web i compten amb la col·laboració de l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya.

L’acord de col·laboració s’ha establert en els següents termes:

  1. L’intercanvi de documentació i informació sobre temes d’interès d’ambdues entitats.
  2. La col·laboració i participació en projectes i activitats de recerca.
  3. La difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades per ambdues entitats.
  4. El préstec i reproducció de fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per ser buidat i integrat a la Base de dades Víctimes de la Guerra Civil i del franquisme.
  5. La citació i inclusió dels logos corresponents en tot el que es generi a partir d’activitats conjuntes.

Estem segurs que serà una col·laboració molt positiva!


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa al programa “30 minuts” de TV3

El passat diumenge 27 de maig, el programa 30 minuts de  Televisió de Catalunya va emetre un documental dedicat a la ultradreta a Catalunya que porta per títol Arriba Espanya.

Algunes de les escenes del programa van ser rodades al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República on es custodia el fons personal de Xavier Vinader  dedicat en bona part a aquesta temàtica.

Jordi Borràs , il·lustrador i fotoperiodista, reconegut sobretot pels seus treballs relacionats amb grups d’extrema dreta, va ser entrevistat en diverses estances del nostre arxiu. Sovint es considera la seva tasca com la continuació dels magnífics treballs que ens va llegar en  Xavier Vinader i, com en Xavier mateix, també ha rebut nombroses amenaces per les seves publicacions.

Us mostrem algunes imatges on es pot veure l’equip de TV3 mentre gravava   Jordi Borràs en el procés de selecció de documentació.

El programa analitza el fenomen de l’extrema dreta i de la ultradreta a Catalunya, un col·lectiu reduït i a vegades violent, habitualment circumscrit a les manifestacions del 12 d’octubre a Montjuïc, però que davant del repte independentista a Catalunya s’ha mobilitzat i capta l’interès dels mitjans i també de la ciutadania.

Com explica al llarg del documental el professor del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Carles Viñas, especialista d’aquesta temàtica, “El que ara està en joc és la indivisibilitat territorial de l’Estat, que és un dels pilars bàsics de l’extrema dreta des dels anys 70.” La reacció és lògica, considera Xavier Casals, gran coneixedor també dels moviments ultres: “Hi ha el temor que Catalunya es converteixi en una segona Cuba. Si es rearma i fins i tot es fa una proclamació d’una república catalana, el mínim que es pot esperar és que hi hagi una resposta del nacionalisme espanyol.”

El resultat ha estat un documental molt recomanable per conèixer en profunditat l’estat d’aquesta problemàtica qüestió.

Per si no vareu poder veure’l us deixem amb l’enllaç del vídeo que ja està penjat a la web del programa.

Esperem  que us resulti interessant!