Deixa un comentari

Presentem el banc d’imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de  la República disposa d’una ampli banc d’imatges procedents del seu fons documental. Des de 1997, nombroses institucions i entitats, del país i d’arreu, han sol·licitat reproduccions de cartells, documentació d’arxiu, fotografies, premsa i altre tipus de material per documentar exposicions, programes de televisió,  pel·lícules i publicacions diverses. El resultat d’aquesta activitat és una col·lecció de més de 10.000 imatges sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’Exili, el Franquisme i la Transició.

En un primer moment vam crear una base de dades local  per tal de gestionar totes les imatges que anàvem afegint a la col·lecció. Però a partir d’un moment donat, tant el volum d’imatges com l’increment de sol·licituds per part dels nostres usuaris va créixer tant, que ens vam haver de plantejar la creació d’una eina que ens permetés agilitzar la gestió d’aquestes fonts documentals i al mateix temps posar-les a disposició de tothom. Amb la col·laboració de la Unitat de Docència del CRAI vam dissenyar el portal que us presentem.

A dia d’avui, el banc d’imatges conté prop de 4.000 registres amb els camps de descripció, autor, contribuïdor, data, temàtica, tipologia documental, període històric i  procedència.

Pel que fa a les cerques, es poden fer per les següents taxonomies: període històric, tipologia documental, autor, contribuïdors i temàtica.

D’entre les imatges incorporades al portal destaquem les fotografies del fons personal de l’aviador republicà Joan Maluquer Wahl, la col·lecció de retrats del fotògraf Toni Vidal, un fons de fotografies de la Primera Guerra Mundial,  un àlbum de fotografies de l’enterrament d’Alfons XIII, entre altres.

Totes les imatges tenen una nota legal on s’especifica que es pot utilitzar per a usos personals, educatius o de recerca d’acord amb la llei vigent i que es podrà requerir un permís exprés per a usos més amplis.

Les imatges es poden adquirir en alta resolució a un preu de 15.00 € la unitat, més IVA   a través del carret de la compra i la seva reutilització pot requerir la gestió de drets de propietat intel·lectual. El sol·licitant, per tant, es compromet a demanar els corresponents drets d’autor als seus legítims propietaris o a l’entitat de gestió de drets que els trameti, en el cas que ho vulgui publicar.

Cliqueu aquí per accedir al banc d’imatges.


1 comentari

Els mapes i plànols del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: nova col·lecció a la Memòria Digital de Catalunya

El CRAI Unitat de Procés Tècnic ha completat la catalogació dels mapes i plànols del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons consta de més de 100 unitats documentals  i prové de donacions de particulars i d’entitats, així com d’intercanvis amb altres col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger.

La col·lecció aplega mapes i plànols que daten des de finals del segle XIX fins als anys 50 del segle XX i formen part de l’arxiu, l’hemeroteca i les monografies del Pavelló de la República.

Destaquen, per la seva importància històrica, els que pertanyen a l’època de la Segona República com, per exemple, uns plànols de les ciutats de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet amb els noms dels carrers i places característics d’aquest període històric i que van desaparèixer amb el franquisme; o els de la Guerra Civil espanyola, com uns plànols dels bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona durant els mesos d’abril a juny de 1937, o uns mapes amb la situació dels diversos fronts a Gandesa, Flix i Horta de Sant Joan durant la batalla de l’Ebre.

També és curiós un mapa de Cuba de l’any 1853 que forma part de la col·lecció “Atlas de España y sus posesiones de Ultramar”.

La col·lecció digital permet l’accés i la consulta en línia del material cartogràfic custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a través de la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d’institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes.

De moment, i fins a completar l’accés a tota la col·lecció, aproximadament uns 75 es poden consultar a través de la Memòria Digital de Catalunya.

Aquest projecte de digitalització permet posar a l’abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material difícil de consultar en bloc pel fet de formar part de publicacions periòdiques, monografies o documentació d’arxiu.

Avui, al nostre blog, us hem volgut mostrar aquests quatre exemples:

un mapa de ferrocarrils de la Península Ibèrica de l’any 1917, un “Pizarra-plano” d’Espanya que permet seguir les operacions de la Guerra Civil espanyola, un plànol del Bombardeig que tingué lloc el dia 20 de juny de 1938 a Barcelona i que forma part d’una col·lecció es compon de 7 plànols on s’indica gràficament la situació dels impactes per bombardeigs aeris i marítims a la ciutat i, finalment, un mapa de l’empresa Moro dels anys 50 que inclou una fotografia de l’empresa i dels seus productes.

Us recoredem que el CRAI Biblioteca Pavelló de la República participa a la MDC amb sis col·leccions digitals més:

Adhesius del Pavelló de la República

Banderins del Pavelló de la República

Cartells del Pavelló de la República

Paper moneda del Pavelló de la República

Pegaso: memòria obrera

Segells del Pavelló de la República

Feu-hi un cop d’ull: Segur us agradarà!


Deixa un comentari

Exposició “Parèntesi: L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil Espanyola” al Museu d’Hospitalet amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 18 de juliol de 2019 es va inaugurar a l’edifici de Casa Espanya del Museu de l’Hospitalet l’exposició que porta per títol Parèntesi? L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil Espanyola que es podrà visitar fins al dia  3 de novembre de 2019.

La mostra, fruit de la col·laboració del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i el Museu de L’Hospitalet, contribueix a la recuperació de la memòria històrica d’aquesta població, vuitanta anys després de la fi de la Guerra Civil.

El 18 de juliol de 1936 va començar una guerra que va enfrontar la població espanyola i va afectar de manera traumàtica la vida quotidiana.

L’exposició planteja com va viure la població de L’Hospitalet aquest trencament i quins van ser els canvis i efectes a la ciutat. Donat a conèixer com era la ciutat durant la Segona República i el primer Franquisme (fins a la dècada de 1950) no des d’una perspectiva cronològica, sinó temàtica.

La Guerra Civil és el punt d’inflexió per conèixer l’abans i el després de tres temes principals: les condicions socials i econòmiques, els aspectes polítics i l’oci i la cultura.

A la mostra podreu veure reproducció de documentació diversa del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com imatges de la Revista Fotos: semanario gráfico nacionalsocialista o una butlleta del Partit Estat Català del nostre fons d’arxiu i altres documents relacionats amb les Joventuts Llibertàries de la Torrassa, etc.

Aquí en teniu una selecció:

 

Consulteu també el tríptic informatiu de l’exposició si voleu més informació.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Mercè 2019

Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República  volem sumar-nos a la celebració de la Festa Major de Barcelona recordant-vos que al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona podeu consultar nombrosa bibliografia sobre la matèria, com aquest bonic catàleg de l’any 1968 amb dibuixos de l’il·lustrador, dissenyador gràfic i tipògraf català Ricart Giralt Miracle.

 

Aprofitem també per dir-vos que tenim un recull de material del nostre fons que està relacionat amb la temàtica de les festes de la Mercè:

Una col·lecció de cartells d’època franquista, editats entre els anys 1952 i 1974, que pertanyen al nostre fons d’arxiu.

I una sèrie de segells dedicats a les Festes de la Mercè que van des de l’any 1955 fins l’any 1972.

Bona Festa Major!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Mariano Alemany Grañé

El senyor Marià Alemany i les seves germanes, han cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, un diari manuscrit, escrit en castellà, del seu pare Mariano Alemany Grañé on relata les seves vivències al camp de refugiats de Sant Ciprià (Catalunya Nord) on va estar internat des del 17 de gener fins al 20 de maig de 1939. Al diari hi ha també una anotació del dia que els alemanys van envair Polònia, al setembre de 1939, i diverses notes cronològiques sobre la seva família de l’any 1940.

Mariano Alemany Grañé (Barcelona, 1915-1989) va néixer al carrer Robador de Barcelona. No va completar l’ensenyament primari i va treballar en diverses feines, centrant-se finalment en l’enquadernació. Just esclatada la guerra civil, l’any 1936, va ser cridat a fer el servei militar coincidint amb el cop d’estat militar del mes de juliol. Va passar bona part de la guerra a Barcelona, a la caserna de Sant Andreu, destinat a artilleria. Va fer els cursos corresponents, sent nomenat primer caporal i desprès sergent (8/1/1938). Va participar en la batalla de l’Ebre i va seguir l’exèrcit en retirada fins la seva entrada a França. Va ser internat al camp (llavors en construcció) de Sant Cebrià-Barcarès, on va passar gana, fred, misèria i indiferència, fins que va poder tornar a Espanya com a presoner. Va ser hospitalitzat uns mesos i va romandre al camp d’internament de la Vall d’Hebron, a Barcelona, d’on va ser finalment alliberat (‘avalat’ per un veí), però amb la prohibició absoluta de recuperar el seu treball i de poder exercir per sempre més el seu ofici o professió. També va ser immediatament cridat a fer el servei militar; en les seves condicions físiques, però, va tenir la ‘sort’ de ser declarat ‘inútil’.

Ell i la seva família (esposa i filla) van passar anys extremadament durs. Uns anys després va trobar feina (no permesa) en una empresa de manipulats (Talleres Viuda Plana) del carrer Nou de la Rambla, on va treballar (i va arribar a ser-ne l’encarregat) fins que va decidir abandonar aquest treball a començament dels seixanta i es va fer autònom, enquadernant llibres, ara a temps complet, en el taller artesanal del propi domicili familiar. Va morir el 19 de gener de 1989 a Barcelona. Com diu el seu fill Marià Alemany, va ser un home seriós, treballador, amb avidesa per la lectura i el coneixement, amb sentit de l’humor i fèrriament complidor de la seva paraula, amb un estricte sentit del deure i de l’honor.

A banda del diari manuscrit, el fons personal Mariano Alemany Grañé consta també de: un petit bloc, inacabat i escrit en català, amb apunts sobre la seva participació a la Guerra Civil espanyola, redactat probablement en ser reconegut com a militar de la 2ª República espanyola (29 gener 1987). Diverses notes personals relacionades amb el seu ofici d’enquadernador i una relació dels companys que van estar internats a Barcarès amb ell. Una fotografia de l’any 1936, dedicada a la seva esposa Rosario, la Targeta d’Identitat com a Suboficial de la 2ª República espanyola i el seu DNI.

El fons documental ocupa 0’05 metres lineals i està tot digitalitzat. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

Marià Alemany també  ha cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República una col·lecció de llibres per al nostre fons.


Deixa un comentari

Exposició “DVBÓN. Un artista republicà (1909-1952)” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) acull actualment la mostra ‘Dubón. Un artista republicà (1909-1952)’ sobre l’obra de Lluis Dubón (1892-1953) un pintor i dissenyador gràfic valencià, estretament vinculat amb la segona República espanyola que va patir l’ostracisme del règim franquista.

Comissariada per Néstor Morente i gràcies a una intensa tasca d’investigació que te com a punt de partida la Tesis Doctoral del mateix Morente, es mostren gairebé tres-centes peces de l’artista que va treballar en publicitat, cartells, portades de llibres…

Per a Morente, la mostra és “un viatge a la València vista a través dels ulls de Dubón, una València que inaugurà la modernitat creativa i artística de la República”.

Dubón va ser un artista pioner del disseny gràfic valencià des de la seva participació en l’Exposició Regional de 1909, on va obtenir la prestigiosa Medalla de Plata del certamen, tot i que després va patir, com molts altres artistes, la marginació del règim franquista pel seu compromís i defensa de la República. El període de més creativitat artística el tingué durant el anys 1916 i 1936 quan va poder mostrar el seu estil més personal.

Nascut al barri valencià de Benicalap, Lluís Dubón va estudiar a l’Escola de Belles Arts de San Carles. L’any 1922 es va traslladar a Madrid, en ser contractat com a director artístic d’una fabrica de perfums. Allí il·lustra infinitat de llibres i revistes i col·labora en diversos diaris. El 1932 torna a València, on segueix la seva tasca d’ il·lustrador.

Durant la Guerra Civil va realitzar cartells de propaganda republicana, com el famós cartell per al partit Esquerra Valenciana amb una al·legoria de la república vestida de fallera. En acabar la guerra, es va dedicar a realitzar falles i va seguir pintant retrats i natures mortes.

Aquesta exposició antològica es divideix en tres grans blocs:

  • El primer és un homenatge als artistes Lluis Dubón i Vicente Beltrán, que a més de mantenir una estreta amistat, van compartir la labor artística de completar la decoració al·legòrica republicana del Saló de Sessions del Ajuntament de València a iniciativa de l’alcalde Vicent Alfaro.
  • El segon espai presenta la trajectòria pictòrica de Lluis Dubón des dels seus inicis fins a 1952, en la qual es poden apreciar diverses tècniques, incloent oli sobre tela, esbossos, etc., així com temàtiques, retrat, paisatge, natura morta… a més de fotografies i utensilis de l’artista.
  • I finalment, un tercer espai està dedicat exclusivament al disseny gràfic de Lluis Dubón, on s’exposa obra des de l’any 1916 fins a 1951.

Esperem que la mostra, que es podrà visitar fins al 14 de juliol, serveixi per donar a conèixer l’obra d’aquest magnífic artista. Si teniu la oportunitat de fer una estada a València no us la perdeu!


Deixa un comentari

Estrena de la sèrie documental “España después de la guerra: el franquismo en color” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Recordareu que, fa ben bé un parell d’anys, la productora catalana Minoria Absoluta va rodar una sèrie documental que s’anomenava España dividida: la Guerra Civil en color pel canal Discovery Max. Per primera vegada a televisió es mostraven imatges originals acolorides sobre el conflicte bèl·lic espanyol. En aquella ocasió el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va col·laborar activament en el procés de documentació i també amb la cessió de nombrós material per la seva elaboració.

La sèrie, que es va emetre a 168 països, va tenir una molt bona acollida d’audiència i per aquest motiu es va encarregar a la mateixa productora Minoria Absoluta un nou projecte per recuperar el relat de la història recent de l’estat espanyol just en el punt on el va deixar l’anterior sèrie.  En aquesta ocasió es pretenia mostrar els principals esdeveniments polítics, econòmics, socials i culturals que van marcar l’Espanya de la postguerra i la dictadura franquista des de la perspectiva inèdita que ofereixen les imatges digitalitzades i acolorides de l’extens arxiu de la Filmoteca espanyola. Un equip de 25 persones ha revisat i restaurant més de 500 títols procedents de l’arxiu del NO-DO.

Aprofitant la commemoració del 80è aniversari de la finalització de la Guerra Civil espanyola, han elaborat, per una banda un llargmetratge documental històric pensat per al cinema, dirigit per Luis Carrizo que porta per títol 1939 – 1975 La España de Franco en color i que es pot veure als Cinemes Girona fins al 16 de maig. I per altra banda, una sèrie documental  que porta per títol  España después de la guerra: El franquismo en color de quatre episodis d’una hora de durada, que van des del final de la Guerra civil fins a la mort del dictador l’any 1975.

Amb l’assessorament d’un grup d’experts s’aborden de manera cronològica les diferents etapes del règim franquista i els seus efectes a la societat espanyola, així com les claus que permeten entendre la perpetuació de Franco en el poder tots aquests anys.  Per crear la sèrie ha estat necessari acolorir més de 200.000 fotogrames i 3.500 plànols, i també fotografies, retalls de premsa i documents diversos que han servit per completar la narració d’episodis essencials de la història dels que no existeixen filmacions.

Amb un territori devastat per la guerra i amb l’ombra d’un nou conflicte bèl·lic  mundial, aquesta producció arrenca en un país sumit en la pobresa. Mentre els partidaris del bàndol nacional aclamaven la figura de Franco durant la primera desfilada de la victòria pels carrers de Madrid el dia 19 de maig de 1939, milers de persones abandonaven el territori espanyol cap a l’exili. La població es preparava per afrontar nous temps marcats per l’aïllament internacional, el racionament, l’auxili social, la Secció Femenina, el control eclesiàstic en les institucions sanitàries i educatives, l’escassedat energètica i de recursos, la paralització de l’activitat industrial i la vida al camp…  la sèrie, que s’estrenarà el proper 21 de maig a les 22:30 hores pel canal Discovery Max, posarà especial èmfasi en el pla social i cultural d’aquest període històric.

En aquesta ocasió el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en les tasques de documentació del documental i el llargmetratge i ha cedit nombroses imatges del seus documents d’arxiu, com ara adhesius, fulls volants, fotografies, cartells, etc.

Esperem que novament sigui tot un èxit! No us ho perdeu!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Amadeo Clariana Petit

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut  de Josep Maria Clariana Rosa documentació del seu pare, Amadeo Clariana Petit (Barcelona, 1909 – 1967), membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que durant la Guerra Civil va lluitar amb l’exèrcit franquista i l’any 1941 es va allistar com a voluntari a la División Azul.

A través de la documentació del fons personal  sabem que l’any 1938, Amadeo Clariana formava part de l’exèrcit franquista com a artiller 2n., primer al Regiment de cavalleria Farlosio nº10 a Valladolid i a partir d’agost de 1938 al Regiment d’Artilleria lleugera nº 13 a Medina de Rioseco. Que al setembre d’aquell mateix any el van destinar al front de l’Ebre, on va prendre part en totes les operacions militars fins al final de la guerra i que es va llicenciar el 15 de maig de 1939.

Va fixar la seva residència a Barcelona i va treballar com a auxiliar de secretaria a la Delegació del Districte VII de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS a Barcelona. El 1941 es va incorporar a la División Española de Voluntarios (División Azul), concretament a la 14 Bateria del IV Grup d’Artilleria, i va participar en les dues campanyes de Rússia.  Al juny del 1942, es va llicenciar, va entregar el vestuari i l’equipament alemanys i va tornar a Barcelona. Al novembre, es va reincorporar a l’Ajuntament de Barcelona com a Guàrdia urbà i es va casar amb Adelaida Rosa. Al desembre, el Generalísimo Franco li va concedir la Cruz Roja del Mérito Militar pels seus serveis a les dues campanyes de Rússia durant Segona Guerra Mundial.

Els anys 1943 i 1944 va ocupar càrrecs de responsabilitat, primer al Districte V (Barcelona) de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS com a Jefe de la calle del Este entre los números 1 y 18 de la ciutat de Barcelona i el 1944 a la Jefatura Provincial de Barcelona de la Defensa Pasiva Nacional com a Jefe del Bloque 7 del subsector 4 del Distrito III.

El fons personal Amadeo Clariana consta també de diversos documents personals i familiars (certificats de naixement, matrimoni i mort, cèdules d’identitat, sol·licitud d’un ajut de nupcialitat a l’Ajuntament de Barcelona, etc.).

A banda de la documentació en suport paper, el fons inclou tota una sèrie d’objectes militars com ara: dues plaques metàl·liques d’identificació de soldats de la División Azul, alguns brodats, d’entre els quals destaquen un amb l’àliga nazi (Reichsadler) i un altre amb l’escut no reglamentari de la División Azul, diverses agulles de pit i insígnies de la Falange Española, cintes Mèrit Militar (Maria Cristina, Guerra Civil, Campanya d’hivern a Rússia, etc.), dues medalles, una pels serveis prestats al front (Decret 26/1/1937) i una altra de la Secció Femenina de l’Auxilio Social i una condecoració als sometents (Decret 17/9/1923).

Aquests objectes s’han incorporat a la col·lecció de Material Divers del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons documental d’Amadeo Clariana Petit s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.


Deixa un comentari

El film “La dona del segle” i el documental “La Sagi una pionera del Barça” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Dins el marc de la programació especial que TV3 va emetre el passat dia 8 de març per commemorar el Dia Internacional de les Dones, vam poder veure, dins l’espai de “La gran pel·lícula” l’estrena del film  La dona del segle, produït per Televisió de Catalunya, Distinto Films, RTVE i en coproducció amb Voramar Films i À Punt Mèdia, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La pel·lícula, basada en la novel·la de Margarita Melgar: La mujer del siglo i dirigida per Sílvia Quer,  se situa als magatzems El Siglo, el paradís del luxe de la Barcelona del 1919. S’inaugura l’exposició d’Isidre Nonell, el pintor dels marginats, una aposta atrevida i polèmica de Clara Morgadas, la directora de l’establiment. Per error, confonen Consuelo Deulofeu amb una de les dependentes. La jove se’n surt tan bé d’aquest malentès que li acaben oferint feina. Però hi ha un problema: les ” sigleres ” són noies de casa bona, i ella és una òrfena a qui van abandonar a la Casa de la Caritat. Tot això situat en la Barcelona convulsa del moment i amb un esdeveniment que marcarà el futur de tots els treballadors del país: la vaga de la Canadenca.

Precisament informació i documentació sobre la vaga de la Canadenca és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha aportat a aquesta pel·lícula.

El conflicte va començar al gener de 1919 quan l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power (coneguda per «La Canadenca» per ser de capital canadenc), va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. És significativa la rellevància d’aquesta vaga, molt ben preparada tot i ser improvisada, ja que hi havia l’absència dels principals líders sindicals empresonats al buc cuirassat Pelayo al port de Barcelona.

El resultat va ser l’ acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores, l’alliberament de la majoria dels presos, increments salarials, la capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadaments. Tot un èxit.

Si us la vau perdre, encara es pot veure a TV3 alacarta.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat també en la producció del documental La Sagi, una pionera del Barça, que es va poder veure el passat dia 12 de març al Sense Ficció , espai que, precisament durant el mes de març, i coincidint amb el seu desè aniversari, ha centrat els seus treballs en les dones.

Es tracta d’una coproducció de Televisió de Catalunya, el FC Barcelona i Minoria Absoluta, dirigida per Francesc Escribano i Josep Serra Mateu.

L’actriu Anna Sahun dona vida a Anna Maria Martínez Sagi, una dona independent i moderna que va ser esportista, principalment va destacar en el llançament de javelina, poeta i periodista, una personalitat avançada al seu temps que va lluitar per la seva independència en un moment històric com la Segona República i que va acceptar també, l’any 1934, un càrrec a la junta del Barça amb la condició de poder millorar la situació de les dones a través de l’esport, especialment de les treballadores, molt castigades per l’ambient insà de les fàbriques.

Va dimitir al cap d’un any, incompresa per un ambient masculí que no entenia la seva militància feminista. Una dona a la directiva del Barça no es tornaria a donar fins més de 70 anys després!

Acabada la Guerra civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i, més endavant, cap a la dècada de 1950, als Estats Units, on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Quan a finals dels 60 va tornar, es va trobar una Catalunya a la qual no es va poder adaptar mai.

El documental ressegueix les seves passes cercant aquelles persones que la van conèixer, alhora que també busca estudiosos de la seva obra. No us el perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Cercant la llibertat: 1968-2018” al Castell de Montjuïc, amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat  27 de novembre de 2018 el Castell de Montjuïc acull l’exposició Cercant la llibertat: 1968-2018. La mostra forma part del projecte europeu “In Search of Freedom”, liderat per l’editorial eslovena Beletrina i representat a Barcelona per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona .

El projecte se centra en la comprensió històrica i contemporània de les protestes dels anys 60 i 70 a Europa, emfatitzant les particularitats de les lluites viscudes al territori espanyol, a Polònia i a l’antiga Iugoslàvia.

La gent que va viure les penúries de la Segona Guerra Mundial es sorprengueren amb les protestes dels estudiants d’arreu d’Europa que l’any 1968  lluitaven a favor de diversos ideals polítics. No podien entendre les aspiracions d’aquells joves que anhelaven un món diferent.

En l’actualitat  segueix creixen la desigualtat social i sembla que tot allò que es plantejava en les revoltes de 1968 segueix vigent.

Un dels objectius de l’exposició, comissariada per Kaja Sirok, directora del Museu Nacional d’Història Contemporània d’Eslovènia, és intentar comprendre millor el passat recent i fomentar el canvi en el futur. Els seus promotors expliquen que “reexaminant el missatge del 1968, es promou la importància de la memòria i una societat civil animada i independent en la configuració de la democràcia”.

El material seleccionat per la mostra inclou 31 fotografies de fons catalans, espanyols, eslovens i polonesos, a més de reproduccions de diaris, pancartes i un document audiovisual que recull algunes de les manifestacions de l’època en els tres territoris.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat novament amb l’EUROM amb la cessió d’una bona quantitat de material del nostre fons per a ser reproduït: fulls volants, fotografies, portades de publicacions periòdiques i monografies i també adhesius com:

 

Podeu consultar aquest enllaç amb diverses imatges de l’espai expositiu i de l’acte inaugural.

Us recordem que podeu visitar la mostra fins el 31 de març. Encara hi sou a temps… No us la perdeu!