Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Franquisme


by Deixa un comentari

“Las leyes de la Frontera” pel·lícula amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’octubre s’ha estrenat, a les sales de cinema, la pel·lícula “Las leyes de la Frontera” dirigida per Daniel Monzón (Celda 211 i el Niño, entre d’altres) que adapta la novel·la del mateix nom de Javier Cercas.

Ambientada a finals dels anys setanta, concretament a l’estiu de 1978, narra la història d’ Ignacio Cañas (Marcos Ruiz) un estudiant de 17 anys introvertit i una mica inadaptat que viu a Girona. Quan coneix al Zarco (Chechu Salgado) i a la Tere (Begoña Vargas), dos joves delinqüents del barri xinès de la ciutat, es veu immers en una carrera imparable de furts, robatoris i atracaments.

El rodatge va començar el setembre de 2020 i es va perllongar durant 9 setmanes. Es va filmar en diferents localitzacions d’arreu de Catalunya, com Girona, Manresa, Montblanc i la Costa del Garraf, entre altres.​

La pel·lícula, inscrita en la tradició d’allò que hom denomina cinema “quinqui”, un subgènere cinematogràfic en auge durant la decada dels 70, sovint interpretat pels mateixos personatges reals, com el Vaquilla o el Torete, compta amb un exhaustiu treball de documentació i recreació de l’època.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha contribuït amb nombrós material que ha servit per il·lustrar moltes de les escenes del film.

Trobareu adhesius i cartells del nostre fons com aquests:

Us recomanem aneu a veure la pel·lícula, actualment encara en la cartellera. No us la perdeu!


by 2 comentaris

Programes de mà: el donatiu de Lluís Burcet i Castelló

Com ja es sabut, el fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República es va engrandint gràcies a donatius de particulars, famílies, institucions, col·lectius diversos, etc.

Avui us volem mostrar una de les darreres donacions que hem rebut, la de Lluís Burcet i Castelló (Sant Climent de Sescebes 1933-2016), un treballador del sector vinícola de Sant Climent de Sescebes, un petit poble de l’Alt Empordà, força conegut per ser la seu del CIR o Centre d’Instrucció de Reclutes número 9, un campament de l’exèrcit espanyol, on molts catalans van haver de fer el sevei militar obligatori. Aquests centres van sorgir als anys seixanta del segle XX.

Tal i com expliquen des de la pàgina web de l’ajuntament, l’electricitat va arribar a Sant Climent l’any 1914 i dos anys després Martí Soler, un habitant del poble i el seu fill van construir un local situat al carrer Icària, 6, que van batejar amb el nom de “Teatro-Cine Imperio”, amb un aforament d’unes 200 localitats. Aquest cinema va ser molt concorregut. S’omplia de gom a gom, i hi acudia gent de molts pobles de les rodalies.

El local va tenir el seu màxim esplendor coincidint amb la millor època del campament militar doncs eren molts els quintos que hi anaven, obligant a fer més d’una, i fins i tot dues sessions. Es va haver de suprimir l’escenari i s’afegí un anfiteatre, per la qual cosa l’aforament es va ampliar amb unes cent persones més, i es va millorar la comoditat de butaques, accessos i bar, que van fer del “Imperio” un dels millors cinemes “de poble” de l’Empordà. Finalment va acabar tancant a finals del anys 80,

Ara al nostre arxiu, i gràcies a la donació de la família d’en Lluís Burcet i Castelló, podeu veure alguns del programes de mà de les pel·lícules que durant tots aquells anys es van projectar a aquest petit poble empordanès.

Els programes de mà eren una forma de publicitat utilitzada per les empreses productores, distribuïdores i propietàries de les sales de projecció de pel·lícules per atraure l’atenció de l’espectador. Neixen a principis del segle passat, assolint la seva màxima popularitat als anys trenta i quaranta coincidint amb l’esplendor de la cinematografia. Van desaparèixer a finals dels anys setanta amb l’arribada de nous sistemes de publicitat.

Durant quasi un segle, el programa de mà va servir com a instrument per a l’educació cinematogràfica a nivell popular i va ser un referent en l’ús de l’art i la creativitat publicitària. S’entregaven en comprar les entrades i en ells s’anunciaven amb il·lustracions o fotogrames les pel·lícules programades, indicant dates, horaris i textos explicatius.

Aprofitem l’avinentesa per comentar-vos que, precisament limitant amb Sant Climent Sescebes, hi ha el poble de Capmany on Lluís Benejam i Buhigas (Figueres, 1954) impressor i col·leccionista de material de cinema, ha creat un arxiu molt valuós, amb informació impresa de les pel·lícules que han estat emeses al nostre país, des del 1900 fins als nostres dies.

Aquest arxiu el podeu consultar a la web Archivo de Cine on precisament hi ha un apartat on en Lluis classifica els programes de mà cronològicament. Si us bé de gust us podeu dedicar a buscar els nostres i anar-los datant!

Us recordem que podeu fer donació de llibres i revistes d’història contemporània, així com de qualsevol tipus de documentació d’arxiu relacionada amb la nostra temàtica.

Al CRAI Biblioteca Pavelló de la República el material continuarà estant a la vostra disposició  i també podrà ser consultat per la resta dels nostres usuaris!

Bona castanyada a tothom!


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas

El Fons personal Alfred Pérez-Bastardas fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el juny de 2021 i conté documentació relacionada amb les monografies publicades per aquest historiador titulades Els cartells de la “Frase Quincenal” : feixisme, totalitarisme, capdillatge i autarquia en la propaganda de Fet y de las JONS i La Colla Cargol (1952-1961). Cronològicament comprèn els anys del primer franquisme i ocupa 0’10 metres lineals.

La Frase quincenal. Al llarg de la dècada dels anys quaranta el departament de Propaganda de la Falange a Barcelona va editar La Frase quincenal (1940-1951), uns cartells de la mida d’un foli, il·lustrats amb  simbologia franquista (escut, imatge de Franco, etc.) i que reproduïen una consigna extreta de discursos de personalitats destacades de la Falange i del règim (Franco, José Antonio Primo de Rivera, José Luis de Arrese, comte de Jordana, Martín Artajo, etc.). Els cartells, prèvia subscripció, havien de penjar-se a comerços, fàbriques i empreses amb la voluntat d’arribar a la població i amb l’objectiu de ser clarament alliçonadors. Es van publicar cada 15 dies entre 1940 i 1951 però no es coneixen tots.

La documentació del fons relacionada amb aquests cartells de la Falange consta dels materials d’estudi emprats per Alfred Pérez-Bastardas per a la publicació del seu llibre Els Cartells de la “Frase Quincenal” i de 187 cartells originals dels anys 1942-1951, procedents de l’Arxiu Albert Bastardas de Vilassar de Dalt.

La Colla Cargol, com diu Alfred Pérez-Bastardas, “va ser un intent prou reeixit per cultivar i realitzar activitats de la pròpia família Bastardas-Parera i mantenir una unitat lligada a l’esbarjo i a la cultura, en el context d’un franquisme que en aquell moment era encara dictatorialment repressiu”.  La Colla Cargol, va viure de 1952 fins a 1961 i va editar 54 números de la revista infantil El Cargolí, una publicació clandestina, familiar, catalana, manuscrita i il·lustrada.  El tiratge era de set exemplars originals, fets a mà, produïts pels set germans Bastardas Parera i destinats als seus fills. Continuen existint els set originals i un determinat nombre de duplicats relligats. L’any 2007 Alfred Pérez-Bastardas els va publicar íntegrament dins l’obra La “Colla Cargol” (1952-1961)

La documentació del fons relacionada amb la Colla del Cargol conté material divers relacionat amb aquest cercle familiar i la publicació de la revista infantil El Cargolí.

El Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tan aviat com estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Aquí teniu unes quantes imatges de material divers que trobareu en aquest fons.


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal de la família Nolla Paniello

El fons personal de la família Nolla Paniello fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona per Montserrat Nolla Paniello el passat mes de març de 2021.

Montserrat Nolla Paniello és la filla de Josep Nolla Piqué i Pilar Paniello Chárlez i néta d’Isidre Nolla Guillemat i Joaquima Piqué Rofes, per part de pare, i de José Paniello Torres i Joaquima Chárlez Cardona, per part de mare.

El fons conté documentació dels següents membres de la família Nolla Paniello:

1- Josep Nolla Piqué (Riudecanyes, 6 novembre del 1925 – Barcelona, 10 de juliol del 2020) i Pilar Paniello Chárlez (Lleida, 3 octubre 1910 – Barcelona, 24 gener  1988).  Es van conèixer a Riudecanyes, es van casar a Reus, a la prioral de Sant Pere, i van anar a viure a Barcelona, amb l’àvia Joaquima Piqué Chárlez. Al principi van viure rellogats al carrer del Marqués de Barberà -on jo va néixer  Montserrat Nolla el 5 de setembre del 1950-  i quan van fer el barri del Congrés, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional el 1952, els van concedir un pis. Josep Nolla en arribar a Barcelona va treballar a Cubiertas i Tejados, que estaven construint les Cotxeres de l’avinguda Borbó, on feia d’encofrador (ara és l’avinguda dels Quinze, anomenada així per l’import del tramvia que passava per allí anant cap a Horta). Després va treballar de vigilant de nit a les Oficines de Fabra i Coats, a la Gran Via, i després a CAMPSA, a l’estació de pesatge de sortida de camions. Sempre va estudiar i llegir molt i al final va entrar a treballar al Banco de Bilbao, a L’Hospitalet de Llobregat, on va estar fins que es va jubilar.
Pilar Paniello va treballar durant molts anys a la Camiseria El Sello, a la Gran Via cantonada Passeig de Gràcia.

2- Isidre Nolla Guillemat (Riudecanyes, mor el 28 octubre 1945) i Joaquima Piqué Rofes (Guiamets, mor el 14 agost 1964). Es van casar i van viure a Riudecanyes, on a més de fer de pagesos van portar durant un temps la “Societat” una botiga-bar que hi havia al poble. Tenien terres amb oliveres i ametllers a la sortida del poble i unes altres amb avellaners al mateix terme municipal, al peu de la muntanya d’Escornalbou. Isidre Nolla també va ser Sometent Rural. D’aquesta època la família conserva insígnies i medalles i l’arma, una espècie de fusell, que també feia servir per caçar. A Joaquima Piqué li agradava molt llegir, brodar i fer ganxet.
Els pares d’Isidre Nolla eren  Ramon Nolla Hortoneda (Riudecanyes) i Teresa Guillemat Nolla (Riudecanyes) i els de Joaquima Piqué, Josep Piqué  (Guiamets) i Rosa Rofes (Tivissa).

3- José Paniello Torres (Estiche de Cinca, 1868 – La Nou de Gaià, 27 gener 1944) i Joaquima Charlez Cardona (Estiche de Cinca, 1868  – Riudecanyes, 24 gener 1947).  Es van conèixer a Estiche (Osca) quan ella anava a què li llegís i contestés les cartes del seu promès que estava servint a l’exèrcit. Es van casar i tenir cinc fills. José Paniello era fill de pagesos,  va estudiar i es va dedicar a fer d’amanuense a la comarca, fins que va entrar a treballar de maquinista a “Red Nacional de Ferrocarriles Españoles” i va haver de traslladar-se a viure a Lleida i més tard a Tarragona. En aquesta localitat el matrimoni es va instal·lar en un pis de l’Arquebisbat, perquè un dels fills, el Josep, estava al seminari. Després, quan el Josep va ser  nomenat capellà a l’església de Sant Francesc de Reus, es van traslladar  al carrer de la Victòria d’aquesta localitat. Durant la guerra van viure a les cases dels treballadors del “Mas d’en Boule”, on als anys 50 es va començar a construir el Barri Fortuny. Mossèn Josep en va ser el primer rector.
Els pares de José Paniello eren José Paniello Molinos (Estiche de Cinca) i Josefa Torres Heras (El Tormillo)  i els de Joaquima Chárlez, Magin Chárlez Laspalas (Estiche de Cinca)  i Josefa Cardona Ibarz (Estiche de Cinca).

El fons abasta cronològicament des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, ocupa 0’20 metres lineals i consta fonamentalment de rebuts, factures i documentació pública (notarial, judicial, municipal, etc.) relacionada amb les activitats laborals, privades i comercials dels diversos membres i generacions de la família Nolla Paniello. Destaca el material de la companyia Caminos de Hierro del Norte de España on va treballar com a maquinista José Paniello Torres així com els quaderns escolars de Josep Nolla Piqué del període de la Segona República espanyola, quan estudiava a l’Escola Nacional de Riudecanyes.

La donació consta també de diversos materials col·leccionats per Josep Nolla Piqué (banderins, segells, postals i monedes) i per Montserrat Nolla Paniello (calendaris de butxaca i punts de llibre) que anirem incorporant a les col·leccions corresponents del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El Fons Personal de la família Nolla Paniello s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Quan estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Us deixem amb una galeria fotogràfica d’alguns dels materials que trobareu en aquest fons:


by Deixa un comentari

La Mercè 2021

Tornem a tenir aquí la Festa Major de Barcelona!

Esperem poder gaudir de La Mercè 2021 amb plenitud, malgrat la pandèmia.

Com cada any us volem mostrar material del nostre fons relacionat amb la matèria. En altres ocasions, per exemple, vam confeccionar un recurs web amb una sèrie de segells dedicats a les Festes de la Mercè que dataven des de l’any 1955 fins al 1972.

Enguany us mostrem una col·lecció de cartells d’època franquista, editats entre els anys 1952 i 1974, que pertanyen al nostre fons d’arxiu i que hem recollit en format de videoclip.

Esperem que us agradin!

Bona Festa a tothom!


by 2 comentaris

Exposició “El Prat 1939. La repressió franquista” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat dia 15 d’abril, es pot visitar, a la Sala d’exposicions del Cèntric Espai Cultural del Prat del Llobregat, la mostra El Prat 1939. La repressió franquista.  

L’exposició explica els mecanismes que van permetre al règim franquista exercir una repressió sense precedents durant dècades i alhora reflexiona sobre l’estat actual de la recuperació de la memòria històrica.

El recorregut expositiu s’inicia amb unes línies del temps que permeten situar cronològicament dates significatives dels períodes de la República, la Guerra Civil i el Franquisme, amb fets que han estat clau tant en l’àmbit general com del Prat.  Un cop situats en el temps, l’exposició es divideix en 4 àmbits: Control, Càstig, Víctimes i Amnèsia.

Més d’un miler d’habitants del Prat van ser investigats en resposta a la demanda del règim i prop de 300 persones van ser encausades en algun procediment militar. 14 pratencs van ser afusellats després ser sotmesos a consells de guerra sumaríssims.

El franquisme va construir el seu relat. Mentre glorificava els seus caiguts negava i invisibilitzava les víctimes que va produir, atorgant beneficis a unes famílies mentre imposava el silenci de les altres. Durant dècades, aquest silenci va condicionar el coneixement dels fets i ha contribuït a mantenir un relat sostingut en tòpics.

La mostra està comissariada per l’historiador Joan Montblanc Lasaga, autor del guió i dels textos i coordinada per l’Arxiu Municipal.

Aquesta exposició forma part de les activitats impulsades per la regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament del Prat del Llobregat.

Al voltant de l’exposició es programaran activitats complementàries que permetran aprofundir en algun dels aspectes tractats, com ara l’estat actual de la Memòria Històrica.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció del cartel que porta per títol Front Popular! : front de victòria i de llibertat! obra de l’artista Bas i Blasi, Martí Bas i Blasi (1910-1966) del Sindicat de Dibuixants Professionals :

No us la perdeu! Teniu temps fins a finals del mes d’octubre per visitar-la.


by Deixa un comentari

Exposició “Estiueig de Proximitat 1850-1950″al Museu d’Arenys de Mar amb col·laboració del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El passat dia 4 de juliol, es va inaugurar al Museu d’Arenys de Mar, l’exposició que porta per títol Estiueig de Proximitat 1850-1950 produïda també per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i el Museu de la Nàutica del Masnou, que es podrà veure fins el proper 31 d’octubre.

La mostra reflexiona sobre els canvis socials, urbanístics i patrimonials derivats de les vacances d’estiu des de mitjans segle XIX fins a mitjans del segle XX.

Com van influir les formes d’estiueig en el paissatge de municipis propers a Barcelona com en les zones del Maresme, Vallès Oriental, Valles Occidental i el Garraf ? Quin llegat patrimonial encara fa palesa aquella pràctica? Com va canviar la forma de viure a les destinacions preferides i com va evolucionar amb el temps?

Trobareu la resposta a totes aquestes preguntes visitant aquesta exposició que es nodreix d’objectes, obres d’art i audiovisuals de diversa procedència.

En un inici anar a estiuejar era costum de les classes burgeses i benestants. Amb l’arribada de la Segona República i la institucionalització de la setmana de vacances pagades, es va estendre entre alguns sectors obrers i menestrals.

L’exposició descriu qui eren els estiuejants, com es desplaçaven, on vivien, què buscaven i com socialitzaven, l’objectiu final és aconseguir una reflexió sobre el present i el futur d’aquest ric i singular llegat patrimonial, del qual les ciutats jardí, les torres, els jardins, les fonts, els balnearis, els casinos i els antics hotels en són encara testimonis.

Comissariada per Joaquim Maria Puigvert, professor de la Universitat de Girona, la mostra està dividida en vuit àmbits que permeten entendre totes les implicacions socials d’aquest fenomen. El darrer àmbit és específic del museu que acull l’exposició, i s’explica l’estiueig en el municipi d’Arenys de Mar.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta exposició el cartell que porta per títol La Ciutat de repòs que necessita Barcelona : exposició projecte G.A.T.C.P.A.C. del 1 al 15 de març als soterranis de la Plaça Catalunya … editat per l’Estampa l’any 1935 en època de la Segona República espanyola.

A partir de l’octubre i fins juliol 2024, “L’estiueig de proximitat” itinerarà per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals.

Us mantindrem informats!


by Deixa un comentari

La curiosa història de “Nivel: el diario nacional de la mañana”

Avui us volem explicar una història curiosa i poc coneguda.

El dia 30 de desembre de 1969 va ser editat per Publicaciones Controladas S.A. el primer i únic número del diari “Nivel: el diario nacional de la mañana”, una publicació propietat de l’empresari Julio García Peri.

És ben sabut que durant el període de la dictadura franquista la llibertat de premsa no existia i per posar en marxa un diari es necessitava el permís del règim.

Recordareu que Manuel Fraga Iribarne (1922-2012), quan va ser ministre d’ Informació i Turisme, va signar, l’any 1966, una nova llei de premsa que pretenia un cert aperturisme. Però per arribar a la plena llibertat de premsa encara s’hauria d’esperar uns quants anys. Teòricament, amb la Llei Fraga la censura havia desaparegut però es seguien segrestant exemplars de qualsevol publicació si es considerava necessari.

L’any 1969 el periodista Manuel Martín Ferrand (1940-2013) va ser nombrat director de “Nivel”, un diari que volia ser aperturista, en un moment en que la figura del dictador, de l’exercit i la unitat de Espanya seguien essent temes intocables.

Es va posar en marxa una redacció amb joves periodistes amb noms tan destacats com Ismael López Muñoz, Luis Losada i Paulino Posada.

Al més d’octubre es va produir un canvi al govern franquista que donava més protagonisme a membres de l’ Opus Dei. El projecte del diari “Nivel” va començar a perillar. Fraga fou substituït com a ministre per Alfredo Sanchez Bella que va mantenir i, fins i tot, va intensificar la censura.

Malgrat tot el 31 de desembre el primer número va arribar als quioscos amb 24 pàgines. Mai es va publicar el segon.

Aquell mateix matí el ministeri els va retirar els permisos d’edició i els obligà a tancar.  

El director del diari va negociar amb la Dirección General de Prensa no recórrer la decisió a canvi que els empleats no es quedessin al carrer. Així la majoria van acabar treballant a Radio Nacional o a Televisió Espanyola com el mateix Martín Ferrand, que presentava una edició del “Telediario”.

Una llàstima no conèixer el paper que hauria jugat durant l’època de la transició…

Dir vos que al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podeu trobar aquest únic exemplar publicat, que constitueix una autèntica joia hemerogràfica!

El conservem gràcies a la donació del periodista català Xavier Vinader que a banda del material d’arxiu, va fer també donació de gran quantitat de monografies, publicacions periòdiques, adhesius, cartells i material divers.

Aquí us deixem amb unes quantes imatges de la publicació:

Esperem us hagi agradat tant aquesta història com a nosaltres quan la vam conèixer!


by Deixa un comentari

Llibres de text d’època franquista al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La major part dels alumnes que han estat fent pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República han acabat les seves tasques.

Aquest és el cas de l’Aibor Moreno, del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, que ha col·laborat diverses vegades al nostre blog i ha volgut acomiadar-se amb aquest escrit sobre els llibres de text a l’època franquista.

Aquí teniu les seves paraules:

Penso que ningú pot estranyar-se avui en dia amb l’afirmació que diu que l’educació és una arma de la classe dominant en la societat.

El Franquisme, en aquest sentit, també va convertir l’educació en una forma d’arrelar en els més petits els valors i ideals necessaris per a convertir-los en els adults que es desitjava.

En nomenar-se el primer govern de Franco el 30 de gener de gener de 1938, es va crear el Ministeri d’Educació Nacional i la competència educativa va quedar en les seves mans[1] després d’haver passat per la Junta de Defensa Nacional i per la Comissió de Cultura i Ensenyament.

Durant aquesta primera etapa no es va intentar estructurar un nou sistema educatiu, les condicions socials d’una Espanya dividida amb equipaments i infraestructures greument perjudiques no ho permetien i es va caracteritzar per la seva destrucció del llegar republicà[2].

De les primeres mesures que es van implementar van ser la reimplantació de la religió i la Història Sagrada en el currículum escolar i de la formació patriòtica de l’alumne.

Al juliol de 1945 s’aprova la Llei d’Ensenyament Primari i l’Educació Primària es va caracteritzar pel seu caràcter confessional, i patriòtic, obligatòria i gratuïta, amb separació de sexes; sent el castellà l’única llengua utilitzada a la escola: es van dictar normes per a la unificació lingüística de tot l’Estat.

A partir dels any 60’s amb l’entrada de l’Estat als organismes i estructures del capitalisme internacional, el Banc Mundial va visitar el país i va elaborar un informe que va recollir les pautes necessàries a adoptar per a aconseguir un adequat desenvolupament econòmic equiparable al de les grans potències mundials[3] i això passava també per modificacions a l’Ensenyament. Amb la Llei General d’Educació 1970 l’educació primària va passar a dir-se Educació General Bàsica (EGB).

La presència de la religió a les aules no es devia senzillament al suport donat per part de la Església als revoltats en els anys de guerra, sinó que servia com a element transmissor d’aquestes idees que es volien implantar.

Valors i idees com l’acatament, la fidelitat i l’obediència eren imprescindibles en qualsevol ciutadà. A través de l’ensenyament, els nens i les nenes comprenien i assimilaven el paper que havien d’exercir en la Societat, sent ciutadans amb uns deures i drets concrets.

A la Falange se li va oferir el control de determinades assignatures com l’Educació Física, o l’Ensenyament de la Llar que estudiaven les nenes i, per descomptat, una de les assignatures claus del nou model educatiu, la Formació de l’Esperit Nacional.

També es va posar en marxa un model educatiu segregacionista a través del qual es pretenia modelar un tipus de mentalitat femenina: les nenes havien de ser educades per a ser bones mares, esposes i filles i havien de saber cuidar de la seva casa i de la seva família i complir l’ideal patriòtic i cristià.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podem trobar diversos exemplars de llibres d’aquesta etapa com:

Formación Político-Social. Primer curso de Bachillerato. 1965: Publicat per la Sección Femenina de FET y de las JONS; Hemos visto al Señor. Agustín Serrano de Haro. El libro de primer grado de religión. 1962; Enciclopedia para Ingreso de Bachillerato. E. Borras. S. Echeverría. 1965; Ejercicios de Frances. Segundo Curso, Eliane López Mosnier. Segundo Curso. Ediciones Aldecoa, S.A. 1955, Burgos; Roma aeterna : método de latín para 6º curso de bachillerato, E. Valentí Fiol; Historia de España : grado elemental, apropiada para la clase de ingreso. Por S.M, Madrid. 1962;

Ars: historia del arte y de la cultura. Enrique Bagué y J. Vicens Vives.. Editorial Teide, S.A, 1972; Ensenyem catecisme als infants : explanació per a la primera comunió, Dr. Ramón Casajoana, 1947; Chicos y cosas : la escuela y el hogar unidos para educar : libro de lectura para tercero o cuarto grado, Ediciones S.M. Lecturas 3º-4º grados, 1962 i molts més.

En aquests, podrem trobar afirmacions com: “El padre tiene la autoridad en la família, donada directamente por Dios” “El padre trabaja, la madre cuida de la casa” “La misión de la mujer es servir y la maternidad”, etc.

A banda d’això, tenen una estètica força agradables com podem veure a les imatges….

[1] Soraya Cruz Sayavera / El sistema educativo durante el franquismo: LAS LEYES DE 1945 Y 1970 31 Revista Aequitas, número 8, 2016 Pp. 35-62 ISSN 2174-9493, pg. 35

[2] La educación en el franquismo (1936-1975). Antonio Viñao Frago. Educar em Revista, Curitiba, Brasil, n. 51, p. 19-35, jan. /mar. 2014. Editora UFPR, pg. 25

[3] Soraya Cruz Sayavera / El sistema educativo durante el franquismo: LAS LEYES DE 1945 Y 1970 31 Revista Aequitas, número 8, 2016 Pp. 35-62 ISSN 2174-9493, pg. 51


by Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a l’exposició “Per una educació en llibertat” al Born de Barcelona

El Born Centre de Cultura i Memòria fa pocs dies que acaba d’estrenar una exposició al voltant de la reforma pedagògica a Barcelona entre el 1908 i el 1979 i que porta per títol  ‘Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979’.

La mostra parteix del moment històric en que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un Pressupost Extraordinari de Cultura, l’any 1908, inspirant-se en la renovació pedagògica que tenia lloc arreu del món, i s’endinsa en els moments clau de la història de l’educació fins a la recuperació de la democràcia.

Es volia aconseguir fer una reforma integral de l’educació posant èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, amb classes mixtes i laic. 

L’historiador Antoni Nicolau, comissari de la mostra, ha dit en una entrevista al digital cultural El Nuvol: “és probable que, entre els molts factors que poden ajudar a explicar el fracàs d’Espanya com a estat contemporani i sobretot de la seva estructuració política i territorial, hi tingui un paper molt important la incapacitat de construir un model educatiu fort, uniforme i de qualitat”. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la cessió de nombrós material relacionat amb la matèria.

Destaquem per exemple els cartells:

La Mascota de la revolució : el més petit de tots editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya l’any 1937, Las Niñas de hoy y las mujeres de mañana unidas sin distinción de clases en organizaciones juveniles de FET y de las JONS de l’any 1939 i el de Josep Obiols que porta per títol: Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana? de 1920, entre d’altres.

I també els llibres:

Actividades escolares : conmemoraciones patrióticas y religiosas d’ Ignacio Salvador Aldea, Educación física femenina : texto oficial para las escuelas de magisterio editat per la Sección Femenina de F.E.T. y de las J.O.N.S, o Formación político-social : sexto curso de bachillerato també editat per la Sección Femenina l’any 1959.

El passat dia 13 d’abril va tenir lloc la presentació i col·loqui del llibre “Per una educació en llibertat” amb un recull de documentació i la reflexió d’un conjunt d’autors sobre els models educatius i la capacitat d’una societat per dotar-se dels instruments necessaris per garantir el seu èxit econòmic, polític i social. Hi ha articles d’experts en història de l’educació com Paola Lo Cascio, Alfred Pérez-Bastardas, Marc Andreu Acebal, Cèlia Cañellas, Rosa Toran, Francesc Vilanova, Ana Pérez-Muelas, Pere Solà Gussinyer, Marc Cuixart Goday, Valeria Giacomoni, Jordi Feu Gelis i Pilar Benejam Arguimbau.

Podeu recuperar en aquest enllaç l’acte de presentació que va comptar amb la presencia d’alguns del autors.

L’exposició la podreu visitar del 9 d’abril de 2021 al 27 de març de 2022.

Trobareu un seguit d’activitats relacionades amb la mostra per ampliar el coneixement i la reflexió al voltant de l’evolució de l’educació a Barcelona i a Catalunya, així com del seu futur.

Dir-vos també que El Born CCM ofereix portes obertes a l’exposició fins al 23 de juny. A partir de llavors, la podreu visitar pel preu de 3 euros o gratuïtament els diumenges a la tarda. En tots els casos, és imprescindible que feu una reserva prèvia.

No us la perdeu!