Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Exposició “Helios Gómez. El sol desaparecido. Comunismo libertario, gitanos flamencos y realismo de vanguardia” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República


El Programa d’Arts Visuals Contemporànies de l’Instituto de la Cultura y las Artes de Sevilla (ICAS) de l’ Ajuntament de Sevilla, ha organitzat, a partir de l’exposició Helios Gómez. Días de ira, produïda per La Virreina Centre de la Imatge l’any 2020, la mostra que porta per títol Helios Gómez. El sol desaparecido Comunismo libertario, gitanos flamencos y realismo de vanguardia.

Una de les sales de l’exposició on es pot veure el cartell de ‘L’Opinió’ de 1930 del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. / Fotografia de Juan Carlos Muñoz


La mostra, que ha format part de les activitats paral·leles de la Biennal del Flamenc, s’ha pogut veure entre els dies 15 de setembre i 27 de novembre de 2022, a l’Espacio Santa Clara i ha reunit més de 500 peces: obres d’art gràfic, pintura a l’oli, cartells, fotografies, films, i exemplars de premsa obrera on l’artista Helios Gómez va participar. El títol és un joc de paraules amb el seu nom i també prové d’un llibre on va col·laborar amb Rafael Laffón.

Comissariada per l’investigador expert en la matèria Pedro G. Romero, s’aprofundeix en la imatge que va projectar de si mateix Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956) figura amb múltiples facetes que van des de l’activisme polític en la militància anarquista, a processos creatius experimentals i avantguardistes i de la que us hem parlat en diverses ocasions al nostre blog.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat més d’una trentena d’obres dels seus fons que han viatjat fins a Sevilla per aquesta exposició. En destaquem una de les seves grans publicacions gràfiques:  Días de ira : 23 dibujos y poemas del terror blanco español bajo el borbón (1931), o els cartells L’Opinió (1932) i Todos leen Las Noticias órgano del Comité de Cataluña de la UGT (1936), així com nombrosos exemplars de revistes com L’Hora: setmanari d’avançada que recullen la seva extensa producció gràfica en la premsa escrita del país.

Aprofitem l’avinentesa per agrair a l’Instituto de la Cultura y las Artes de Sevilla (ICAS) el donatiu del catàleg de l’exposició que ja podeu trobar al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.


1 comentari

Inauguració de l’exposició “Brigades Internacionals i Multilingüisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 17 de novembre es va inaugurar l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La mostra té com a comissaris a Ramon Naya, historiador i investigador del projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) i Lourdes Prades, doctora en Història Contemporània i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT.

Les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Homes i dones de nacionalitats diverses que parlaven llengües diferents.

Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra.

Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes. El francès era una de les llengües destacades junt amb el polonès.

Però sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que, juntament amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, els Australians i els de Nova Zelanda, constitueixen el grup lingüístic més nombrós.

No hem d’oblidar però, el xinès, el mongol, l’alemany, el rus, l’àrab … Una autèntica Torre de Babel!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una part dels seus fons sobre brigades per elaborar una taula expositiva.

A l’acte d’inauguració hi van assistir els dos comissaris Lourdes Prades i Ramon Naya juntament amb el degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricardo Piqueras i la professora del Departament d’Història Contemporània Teresa Abelló, entre d’altres.

La mostra es podrà visitar fins al dia 16 de desembre al vestíbul de la segona planta de l’edifici de la facultat.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

“Las sinsombrero”, exposició amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 19 d’octubre es va inaugurar, al  Fernán Gómez. Centro Cultural de la Villa, l’exposició que porta per títol Las sinsombrero, comissariada per Tania Balló, directora, productora de cinema i televisió, guionista i escriptora.

Les Sinsombrero és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a l’anomenada Generació del 27, un dels grups artístics més influents de la història cultural espanyola.

Aquestes dones, nascudes entre 1898 i 1914 i la majoria d’elles residents a la ciutat de Madrid, van desenvolupar una activitat artística lligada als corrents d’avantguarda i a la vegada a la tradició popular que ha estat poc estudiada i reconeguda.

El nom respon al gest de llevar-se el barret en públic que van protagonitzar Maruja Mallo, Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Puerta del Sol, la cèntrica plaça madrilenya. Aquesta actitud transgressora pretenia trencar la norma i, metafòricament, en absència de la peça que tapa el cap, alliberar les idees i les inquietuds.

La mostra reivindica el seu paper de dones artistes compromeses amb el seu temps i, el seu art, com a transformador del panorama artístic i cultural de l’Espanya del moment.

Les artistes espanyoles del 27 són exemple d’esperit trencador i de modernitat. Van reivindicar el seu paper intel·lectual no només sobre la seva pròpia figura, sinó sobre la vida cultural que les envoltava. 

Les seves aportacions estan encara poc estudiades i, en la seva gran majoria, han quedat al marge de les antologies i els manuals d’art i literatura fins als nostres dies, encara que van desenvolupar una activitat constant i destacada en camps tan variats com l’escriptura, la pintura, l’escultura, la il·lustració o la filosofia.

Dins d’aquest grup hi va haver pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores, escultores, pensadores, cineastes, compositores amb un immens talent.

L’exposició, que mostra la magnitud creativa d’aquestes dones, és el resultat d’una intensa tasca de recerca que ha aconseguit reunir una àmplia selecció d’obres de creadores com  Maruja Mallo, Margarita Manso, Marga Gil Roësset, Delhy Tejero, Rosario de Velasco, Ángeles Santos, Ruth Velázquez.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la reproducció del cartell Escola nova, poble lliure de l’artista Carme Millà, datat l’any 1936.


Ja ho sabeu: si aneu a Madrid per aquests propers ponts o vacances nadalenques podeu aprofitar per anar-la a veure!


Deixa un comentari

Exposició “Francesc Layret. El fill roig del catalanisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 13 d’octubre es va inaugurar al Museu de Sant Cugat l’exposició Francesc Layret. El fill roig de catalanisme que ret homenatge al polític republicà i socialista que va ser assassinat per les seves idees i el seu activisme l’any 1920. 

El Museu d’Història de Sabadell va produir aquesta exposició, en el marc dels actes commemoratius del centenari del seu assassinat, el 30 de novembre de 2020. Comissariada per l’historiador Jordi Serrano, està centrada en el projecte obrerista i, en especial, en les últimes trenta-sis hores de la vida de Layret.

Una mostra reduïda de l’exposició va començar a itinerar a finals de l’any passat pels centres cívics de la ciutat, i el 2022 ho va fer per altres municipis, com Rubí i Castellar del Vallès.

En aquesta ocasió, al Museu de Sant Cugat la mostra compta amb un apartat dedicat a la relació de Layret amb la ciutat, a partir d’una recerca realitzada per l’historiador santcugatenc José Fernando Mota. Els mítings electorals contra el caciquisme i la seva defensa dels drets dels rabassaires són algunes de les troballes de l’historiador local.

Francesc Layret i Foix (1880-1920), advocat de professió, fou un polític republicà i socialista que assolí la categoria de mite pel seu compromís amb la classe obrera.

Va dedicar la seva vida a la defensa dels treballadors i a la construcció d’una força política catalanista que representés la classe obrera.

A l’exposició es narren les darreres 36 hores de la seva vida, 20 de les quals les va passar a Sabadell abans de ser tirotejat per pistolers pagats per la patronal catalana.

L’exposició compta amb fotografies i documents originals de l’època provinents de l’Arxiu Històric de Sabadell i altres arxius, així com objectes, obres i mobiliari procedents dels fons dels museus d’Història i d’Art de Sabadell, i de la família Rodríguez-Roda Layret. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit aquests documents per a ser exposats:

El CRAI Biblioteca de Lletres ha prestat també un informe sobre el projecte de llei electoral presentat a les Corts el 31 de maig de 1907.

Aquesta exposició pretén reparar així un oblit i retre homenatge a una figura extraordinària.

La mostra es podrà veure fins al dia 29 de gener del 2023. Hi ha programades diverses activitats com visites guiades, xerrades, tallers… totes gratuïtes i amb aforament limitat.

No us ho perdeu!


1 comentari

Nova edició de la “Ruta al Exilio 2022” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat divendres dia 29 d’abril es va presentar la segona edició de la Ruta al Exilio, al Circulo de Bellas Artes de Madrid.

Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, va ser convidada a l’acte de presentació de la segona edició de la ruta, que va comptar també amb la presència de la ministra Ione Belarra, a més de col·laboradors, familiars i participants de la primera edició.

A la primera edició l’acte de recepció dels joves que participaren en aquest projecte educatiu, va tenir lloc al Pavelló de la República que va esdevenir el “punt 0” d’aquesta ruta. Enguany ho tornarà a ser!

El projecte Ruta al Exilio va sorgir l’any 2021, impulsat pel Instituto de la Juventud Injuve i per l’ Observatori Europeu de Memòries – Fundació Solidaritat UB i organitzat per la asociación Be Wild Be Proud.

Durant quinze dies, 30 joves de 16 i 17 anys, gaudiran de la oportunitat de fer una ruta gratuïta pels principals llocs de memòria de l’exili republicà de la mà de persones expertes.

La ruta pretén fer créixer el seu interès i comprensió per la història recent d’Espanya, així com generar un espai de trobada i reflexió sobre el passat, el present i el futur. Persegueix també, crear un canal de diàleg entre joves on intercanviar interessos, experiències i coneixements, contribuint així a incrementar la cohesió social i interterritorial. Inclou tallers complementaris a la formació històrica.

És una oportunitat d’aprendre història de manera radicalment diferent: des del lloc on va passar. Una experiència única en un entorn natural de riquesa extraordinària per aprendre a gaudir del senderisme i el muntanyisme amb hàbits segurs i respectuosos per a l’entorn.

Comentar-vos també que, per a mostrar l’experiència educativa, cultural i vital que va suposar la ruta anterior, s’ha presentat l’exposició Ruta al Exilio. Un millar de huellas, on tots els participants de l’edició 2021 expressen, en diferents formats i perspectives, el que va suposar aquella experiència: quadres, composicions musicals, documentals, treballs literaris… són les vies de transmissió d’aquell aprenentatge vital.

Organitzada per l’ Injuve, amb el recolzament de Be Wild Be Proud i l’ Observatori Europeu de Memòries – Fundació Solidaritat UB, aquesta mostra es podrà veure del 3 de maig fins el 3 de juny a la Sala Polivalente Injuve a Madrid.


Deixa un comentari

Exposició “Artistes compromeses amb la República” al Museu Maricel de Sitges amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat dia 14 d’abril, es pot veure al Museu Maricel de Sitges l’exposició Artistes compromeses amb la República, una magnífica mostra que reuneix obres de diverses disciplines, des de cartells fins a olis, fotografies, etc. fetes per dones que van expressar el seu rebuig al feixisme i la seva militància republicana a través de l’art.

La proclamació de la Segona República espanyola el 14 d’abril de 1931, va ser rebuda per la majoria de les dones amb una gran il·lusió i va generar en elles grans expectatives i una gran efervescència de llibertat. Es van introduir canvis legislatius importants destinats a eliminar la discriminació de les dones.

La política cultural de la Generalitat de Catalunya es va dirigir a aconseguir que la cultura fos catalana, democràtica, científica i laica, intentant posar els màxims esforços a elevar el nivell cultural de la població.

S’obriren nous museus i noves sales privades d’exposicions, es crearen tallers escola i nous grups d’artistes a la recerca d’un nou art i moltes dones artistes en van treure profit i hi van participar.

Malauradament, amb l’aixecament feixista, tots els intents de crear un art nou, una avantguarda artística, es van truncar. Les galeries privades van pràcticament tancar: les obres no es venien. Durant els anys de guerra hi va haver dues menes d’activitat: els salons oficials i les exposicions impulsades per partits i sindicats. No obstant això, fou un període de gran creativitat a la zona republicana. La producció artística es va polititzar i posà l’accent en la propaganda.

Organitzada pel Consorci Patrimoni de Sitges aquesta mostra pretén donar llum i fer visibles moltes artistes que, des del primer moment, van prendre partit a favor de la República i de la revolució.

Es posaren al servei de la Generalitat de Catalunya per participar en l’ensenyament, la cultura, la protecció del patrimoni artístic… Elles, a l’igual que els seus companys, jugaren un gran paper en la comunicació d’informació i en la transmissió ideològica.

S’afiliaren als sindicats d’artistes, participaren en exposicions i col·laboraren amb els seus dibuixos i fotomuntatges en diferents revistes del moment.

Amb aquesta exposició es recuperen i donen a conèixer les obres realitzades per aquestes dones artistes, la iconografia de les quals mostra diferents aspectes de la vida durant els anys de la Segona República espanyola (1931-1939) que han quedat oblidades de la història i la memòria i ara es podrà esmenar la seva vàlua.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per a la mostra.

Destaquem tots aquests cartells:

I també exemplars de diverses publicacions periòdiques com varis números de La Vanguardia de l’any 1938, de la revista Moments: la revista del nostre temps, Nueva Cultura : información crítica i orientación intelectural, Orto. Revista de Documentación Social, Mi Revista: ilustración de actualidades i ABC. Diario Republicano de Izquierdas.

Teniu temps fins el proper mes de setembre per visitar-la! No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Francesc Tosquelles. Com una màquina decosir en un camp de blat” al CCCB amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 8 d’abril es va inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’exposició Francesc Tosquelles.Com una màquina decosir en un camp de blat que es podrà veure fins al mes d’agost.

Si recordeu en un altre post del nostre blog ja us haviem parlat d’una exposició sobre la figura del psiquiatra català Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 22 d’agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994), que portava per títol La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles i que es va poder veure al museu Les Abattoirs, Musée – Frac Occitanie de Tolosa de Llenguadoc fins el 3 de març de 2022.

Tot plegat sorgeix del projecte fruit d’un procés d’investigació desenvolupat pel crític d’art, docent i investigador Carles Guerra i de la recerca liderada per la crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona Joana Masó, que ha estat finançada per la Fundació Privada Mir-Puig i ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions, reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021 i que ja podeu trobar al nostre catàleg.

L’exposició es presenta en versions adaptades com la que va tenir lloc al Musée FRAC Occitanie de Tolosa, l’actual al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona (8 d’abril – 28 d’agost de 2022) i properament al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (27 de setembre de 2022 – finals de març del 2023), per finalitzar a l’American Folk Art Museum de Nova York (abril – octubre del 2023).

Aquests mostra proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Francesc Tosquelles va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural.

Tosquelles va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. Avui és una inspiració per pensar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per a la mostra. Destaquen dos cartells originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

També, en aquesta ocasió s’han deixat cartells sobre el POUM, el Partit Obrer d’Unificació Marxista i del BOC, el Bloc Obrer i Camperol. Hi podreu veure fins a un total de 50 obres dels nostres fons!

No us la perdeu!

Recordeu que podeu aprofitar per veure, si encara no ho heu fet!, la mostra La mascara no menteix mai que finalitza el proper 1 de maig i que també compta amb material del nostre fons!


Deixa un comentari

Exposició “Portes Obertes a l’Escola Pública” al Palau Robert de Barcelona amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fins al 18 d’abril de 2022 teniu temps de visitar, a les Sales 1 i 2 del Palau Robert de Barcelona, l’exposició Portes Obertes a l’Escola Pública, una iniciativa del Departament d’Educació amb la col·laboració del mateix Palau Robert.

Comissariada pel professor i estudiós Joan Domènech Francesch, ens proposa pensar l’escola des de diferents perspectives, a través d’una estructura que planteja els reptes actuals i futurs de la institució per, finalment, obrir els interrogants que l’escola pública, en constant evolució, es fa a si mateixa i ens fa a tots com a societat.

Un dels temes màxima actualitat aquests darrers mesos al nostre país!

En aquesta mostra hi trobareu la reproducció del cartell  C.E.N.U Escola Nova: poble lliure de la col·lecció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) és una institució que va ser creada el 27 de juliol de 1936 a Barcelona. El primer president va ser Joan Puig i Elias (1898-1972), pedagog llibertari i anarquista continuador de l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia.

La seva pedagogia posava el nen al centre de l’ensenyament. No educava només la raó sinó també els sentiments, amb contacte constant amb la natura. Afiliat a la CNT des de la seva joventut,Puig i Elias va presidir a partir de 1932 la secció de mestres del Sindicat d’intel·lectuals i Professionals Liberals de Barcelona.

A partir del juliol del 1936, el pedagog va ocupar la Presidència del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), entitat pública vinculada a la Generalitat de Catalunya que va crear una escola nova, gratuïta, única, laica, amb coeducació i en llengua catalana per substituir l’escola de tendència confessional. Estava inspirada en els principis racionalistes del treball, assegurava que tot obrer pogués arribar des de l’escola primària als estudis més superiors segons la seva capacitat.

La institució va ser dissolta el febrer de 1939 per la dictadura franquista.

La reproducció del cartell de la nostra col·lecció que podeu trobar a l’exposició, data de l’any 1936, i es mostra un nen i una nena compartint la lectura d’un llibre. Malgrat l’estil amable del dibuix, sempre s’assenyala la càrrega progressista que tenia en el context de l’època la defensa d’un ensenyament laic i mixt amb nens i nenes compartint les aules.

N’és l’autora Carme Millà Tersol (Barcelona, 1907- 1999), figura singular que fou dibuixant, dissenyadora, publicista, cartellista i militant anarcosindicalista catalana.

Filla del llibreter i tipògraf Francesc Millà i Gàcio, va ser una de les fundadores de la Secció de Dibuixants, Pintors i Escultors del Sindicat Únic de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

El juliol de 1936 redactà els estatuts del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) i dissenyà el seu cartell Escola Nova, poble lliure.

A la fi de la guerra civil espanyola va fugir cap a França, i el 27 de juliol de 1939 arribà a bord del Mexique al port de Veracruz, a Mèxic, on va seguir exercint com a artista i il·lustrant nombrosos llibres.

Va retornar a Barcelona el 1961, treballant en el sector de la publicitat fins a la seva mort i un cop jubilada col·laborà en les activitats culturals de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC).

El cartell va ser imprés a Barcelona per I.C. Seix i Barral, Empresa Col.lectivitzada, editorial fundada l’any 1911 resultat de la fusió empresarial de dos tallers d’arts gràfiques el de Victoria Seix i el dels germans Lluís i Carles Barral que s’especialitzà en llibres i material escolar.

Us deixem amb un audiovisual sobre l’exposició que recomanem visualitzar:

No us perdeu aquesta mostra!


Deixa un comentari

Exposició “Hacia poéticas de género. Mujeres Artistas” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’exposició Hacia poéticas de género. Mujeres Artistas en España 1804-1939 s’ha inaugurat aquesta setmana al Instituto Aragones de Arte y Cultura Contemporáneos Pablo Serrano de Saragossa.

Aquest projecte expositiu pretén exhumar i interpretar les arrels sobre les quals s’edifica la situació present de l’art espanyol, partint de l’escassa memòria que la cultura artística ha concedit al paper exercit per la dona en el món de l’art, una situació que s’agreuja encara més en la historiografia que aborda la història de l’art contemporani.

L’exposició s’articula en 6 blocs mostrant un recorregut per la història de l’art a Espanya des del 1804 fins al final de la Guerra Civil l’any 1939. Dins el gran nombre d’artistes presents a la exposició, no només hi ha artistes espanyoles, sinó que també hi són presents estrangeres que van treballar a Espanya, aportant les seves creacions al panorama artístic i contribuint a modernitzar el panorama de la plàstica espanyola

Es poden contemplar 111 obres procedents de 40 institucions espanyoles i 17 col·leccions particulars. Entre elles destaquen, per nombre d’obres prestades, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía amb 11 obres, el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb 8 obres, la Biblioteca Nacional de España amb 6 obres, el Centro Documental de Memoria Histórica de Salamanca amb 5 obres, la Diputació Provincial de Barcelona amb 4 obres, el Museo Nacional del Prado amb altres 4 obres i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que hem deixat dues obres en prèstec:

El cartell C.E.N.U Escola Nova: poble lliure de 1936 i la revista Y : revista para la mujer de la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. que data del mes de gener de 1939.

Aquesta mostra forma part del projecte ‘Mujeres Artistas en España, 1804-1939’ (MAE) dirigit per Concha Lomba (Universitat de Saragossa). Integren part del projecte investigadors i investigadores de quatre universitats: Jaime Brihuega, Estrella de Diego i Alicia Fuentes (Universitat Complutense de Madrid), Rafael Gil i Ester Alba (Universitat de València), Magdalena Illán (Universitat de Sevilla) i Alberto Castán (Universitat de Saragossa).

L’exposició s’exhibirà a l’IAACC Pablo Serrano fins al 19 de juny de 2022 i ha estat realitzada per la Direcció General de Cultura del Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Institut Aragonès de la Dona (IAM) i el Consorci de Museus de la Generalitat de València els qui l’acolliran entre el 30 de juny i el 18 de setembre al Museu de Belles Arts de València.

Ja us informarem quan canvi de seu!


Deixa un comentari

Exposició: “La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya” al Memorial Democràtic amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat mes de novembre podeu vistar, a la seu del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la mostra que porta per títol La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya.

Comissariada per Narcís Selles, filòleg i doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, repassa els artistes i moviments artístics i culturals d’un moment decisiu en el camí cap a la democràcia, des de la perspectiva de la imatge impresa: gravats, cartells, llibres, revistes i caràtules de discos, entre d’altres.

La mostra posa en relleu la importància de les arts i el conjunt de cultures visuals en la lluita contra la dictadura franquista i en l’avenç democràtic. Les imatges aplegades tenen en comú el fet que van prendre forma mitjançant la impressió gràfica. Aquest fet va ser decisiu per afavorir-ne la seva popularitat.

La cinquantena d’obres reproduïdes a l’exposició corresponen majoritàriament a produccions sorgides o editades a Catalunya, però també incorpora algunes de les propostes més interessants generades en altres zones com el País Valencià o les Illes Balears, que van tenir una repercussió notable en el conjunt del territori.

La mostra s’emmarca en els actes commemoratius dels cinquanta anys de la constitució de l’Assemblea de Catalunya vol ser un reconeixement al conjunt de persones, grups, entitats i organitzacions de signe divers que van participar en les lluites per les llibertats individuals i col·lectives.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de les imatges dels cartells que podeu veure a continuació:

I també amb la portada del mes de gener de la revista A colps… : revista de los estudiantes de Filosofia y Letras de Valencia, revista clandestina editada pel Sindicat d’Estudiants de la Universitat de València.

En paral·lel a l’exposició, s’ha publicat un llibre amb el mateix títol, a càrrec del comissari de l’exposició, que analitza i valora aquesta producció visual. El teniu a la vostra disposició al catàleg del CRAI de la UB.

Us deixem amb un vídeo publicat pel Memorial en col·laboració amb l’Escola Massana: Centre d’Art i Disseny amb motiu de l’exposició:

Teniu temps fins l’1 de juny per visitar-la! No us ho perdeu!