Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Exposicions


by Deixa un comentari

Exposició “Refugiats: Andorra país d’acollida” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 16 de març de 2023 es va inaugurar l’exposició Refugiats, Andorra país d’acollida a Cal Pal, espai sociocultural a Ordino.

Cal Pal de la Cortinada és una de les construccions més representatives de l’arquitectura vernacular andorrana. Tancada durant dècades, ha obert les portes per acollir i oferir un espai de reflexió i debat entorn de la identitat, els orígens i el patrimoni natural i cultural d’Andorra.

Ara Cal Pal impulsa un projecte de recuperació de la memòria històrica sobre els refugiats per valorar una època en què Andorra va créixer exponencialment, durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.

La mostra té un doble objectiu: retre homenatge a tots els refugiats que han passat per Andorra al llarg de la història i plantejar una reflexió sobre el moment actual, ja que, segons l’ACNUR, més de 103 milions de persones han fugit de casa seva a causa de les guerres, una xifra que no para de créixer.

L’exposició inclou textos, material fotogràfic, material de guerra i audiovisuals amb la voluntat de connectar la memòria històrica i la reflexió crítica sobre una dura realitat del món contemporani.

Andorra no ha estat mai escenari de guerres, però sí que ha viscut l’impacte de les dels seus veïns i s’ha convertit en lloc de refugi i de salvació de moltes persones en diferents moments de la història, com ara les guerres carlines o la Primera Guerra Mundial.

El pas i l’acollida de refugiats s’intensifiquen a partir de la Guerra Civil Espanyola. Andorra, una comunitat de menys de 5.000 habitants, veu passar per les seves muntanyes unes 17.000 persones entre el 1936 i el 1939. Fins a 106 guies condueixen molts fugitius en condicions difícils pel clima i l’orografia. Pocs mesos després, durant la Segona Guerra Mundial, són 8.000 els refugiats que passen pel Principat d’Andorra, on actuen les xarxes d’evasió. Molts pilots aliats i famílies jueves salven la vida passant per Andorra, en un moment en què refugiats i andorrans treballen junts en aquestes xarxes, sota el perill i l’amenaça dels nazis.
Andorra, un país petit i diferent, sense camps de refugiats ni grans dispositius de control, practica una política de portes obertes per als refugiats, amb assistència mèdica, tramitació de salconduits i aliments.

Les autoritats exerceixen un cert control en moments crítics i hi ha tensions amb Espanya i França. La població ignora sovint les prohibicions de les institucions i acull en cases, bordes, eres i hotels milers de persones, una acollida feta en col·laboració amb els contrabandistes de les zones frontereres i amb les xarxes d’evasió internacionals.
Entre 500 i 600 d’aquests refugiats arrelen a Andorra i tenen una gran importància en l’evolució econòmica del país. L’exposició homenatja aquest col·lectiu amb les històries d’alguns noms propis en representació de tot aquest sector de població.

Les històries dels refugiats del passat a Andorra permeten comprendre els relats del present, perquè ser refugiat o acollir refugiats són experiències universals i atemporals. Per aquest motiu, en un altre dels espais de Cal Pal, s’hi mostra l’experiència del Medu Art Ensemble, un moviment cultural a Botswana al servei dels exiliats dels anys vuitanta a causa de l’apartheid sud-africà. Aquest col·lectiu d’activistes culturals mostra com, a través de la cultura, es poden millorar les condicions de vida dels refugiats i es pot establir una bona relació amb la població local.

I, finalment, la mostra es fixa en els desplaçats actuals, a causa de la guerra i també cada vegada més, dels desastres climàtics, amb la voluntat d’interpel·lar l’espectador i plantejar la necessitat de respectar els drets humans i posar la dignitat al centre de la vida.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit diversos fitxers per documentar l’exposició com aquests cartells que pertanyen a la nostra col·lecció:

[Madrid] : U.G.T. : Sindicato Profesionales Bellas Artes, [193-?] de José Espert Arcos

[Madrid] : Junta Delegada de Defensa de Madrid. Delegación de Propaganda y Prensa, Sindicato Profesionales Bellas Artes UGT, [1937?] de l’il·lustrador Girón

Madrid : Junta Delegada de Defensa de Madrid. Delegación de Propaganda y Prensa, 1937 del dibuixant Parrilla

Xavier Llovera Massana, és el comissari de la mostra que es podrà veure fins al 7 de gener de 2024. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Exposició “Exiliades” al Museu Memorial de l’Exili amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 11 es va inaugurar al Museu de l’Exili de La Jonquera l’exposició Exiliades. Els fils vermells entrellaçats una mostra que reivindica i dignifica el paper de les dones republicanes exiliades, resseguint l’empremta de vint perfils de dones exiliades de diferent trajectòria política, professional i social. És una aproximació a l’exili republicà a través de la perspectiva de gènere.

Teresa Fèrriz Roure,responsable de la unitat Nous Projectes, del Gabinet de Rectorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és la comissària de l’exposició. Ha dirigit nombrosos projectes digitals orientats a l’ensenyament en línia i la difusió en obert i també ha dut a terme projectes d’investigació especialitzats en l’exili català a Amèrica.

Les exiliades de 1939 van lluitar contra una doble vulnerabilitat, com a dones i com a refugiades polítiques, amb els recursos que tenia cadascuna a l’abast: formació, militància política, xarxes personals, recursos econòmics… Però més enllà d’allò que les singularitzava, van compartir una manera comuna de veure el món, deutora dels drets socials i civils assolits durant la República, i van fer del suport mutu, la solidaritat i la cooperació les estratègies bàsiques per a la supervivència, en els moments més durs, i la resiliència i l’apoderament, després.

Les seves biografies són exemples de resistència i fidelitat als seus compromisos. Al llarg de l’exposició ens podem endinsar en les històries de vida de les exiliades i la seva capacitat d’acció, voluntat i poder per transformar la pròpia vida i la del seu entorn. Anomenem i fem visibles diverses generacions de dones que van mantenir el compromís i la convicció, malgrat tot i malgrat tant.

La memòria present de les exiliades, la d’aquestes que apleguem a l’exposició i moltes més que seguiran visibilitzant-se i estudiant-se els pròxims anys, passa així a formar part insubstituïble de la nostra memòria democràtica.

L’exposició, que s’emmarca dins del programa d’activitats culturals del 15è aniversari del museu, que es va inaugurar el 2008, es podrà visitar a la sala d’exposicions temporals del MUME fins al diumenge 3 de setembre.

A la mostra hi trobareu el següent material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República exposat:

Un calçat de ganxet, roba de sac i cartó fet a mà que procedeix del camp de refugiades de Magnac-Laval i pertany a la germana d’Enric Odena, una de les peces més emblemàtiques del nostre arxiu.

Un fulletó que era una publicació que servia per buscar les famílies i promoure’n el reagrupament que porta per títol Recerca de Familars editat a Montpeller al final de la guerra.

El document de nacionalitat de Rosa Santacana Vidal que es troba a l’arxiu, un exemplar del llibre d’Anna Murià Via de l’Est: contes, editat a Mèxic l’any 1946 i dues publicacions periòdiques: El Boletin Union de Mujeres Españolas editat a Tolosa i la revista Companya: òrgan del Consell Nacional de la UDC (Unió de Dones de Catalunya) de 1946.

No us ho perdeu!


by Deixa un comentari

El CRAI Pavelló de la República col·labora amb la Fundación Díaz-Caneja

La Fundación Díaz-Caneja és una entitat cultural privada de promoció i serveis, sense ànim de lucre, constituïda l’any 1991 per l’Ajuntament de Palència, la Diputació de Palència, la Junta de Castella i Lleó, el Ministeri de Cultura i per Isabel Fernández Almansa, viuda del pintor Juan Manuel Díaz-Caneja, que té com a objectiu la conservació, exhibició, divulgació i documentació de l’obra de l’artista. També promou la cultura en general incidint especialment en l’art espanyol del segle XX.

Juan Manuel Díaz-Caneja va néixer a Palència el 1905, on va passar la seva infància i adolescència. Amb 18 anys es va traslladar a Madrid a estudiar Arquitectura, i per preparar-ne l’ingrés, va començar a assistir a classes de dibuix a l’Acadèmia Libre de Pintura de Daniel Vázquez Díaz. Finalment, deixarà els seus estudis per dedicar-se plenament a la pintura.

Durant aquests anys d’aprenentatge, es va allotjar a la Residència d’Estudiantes, i allí va conèixer a altres artistes i intel·lectuals com Maruja Mallo, Lorca, Alberti, etc. participant de manera activa en la vida cultural d’avantguarda.

Va passar l’hivern del 1929 a París i va començar a sentir fascinació pel cubisme. Quan va tornar a Espanya, va anar a Saragossa, on el seu pare havia estat destinat com a governador civil. Allí es relacionava amb els cercles avantguardistes i va començar a introduir-se en la ideologia anarquista.

El 1931 va publicar, juntament amb el seu amic Herrera Petere, l’únic número d’una revista provocadora, de tints anarquistes, surrealistes i dadaistes, que portava el nom En España ya todo está preparado para que se enamoren los sacerdotes.

Va passar la guerra civil al Cos de Carabiners de la República. El 1937, any en què es va afiliar al Partit Comunista, va conèixer Isabel Fernández Almansa, que seria la seva companya fins al final de la seva vida. També fou membre de la CNT. En acabar la guerra, Caneja va aconseguir escapolir-se de la repressió. Des de llavors, va viure i treballar a Madrid, on començava a exposar els seus primers paisatges, un tema que, com van fer utilitzar molts altres pintors de l’època, va ser molt recurrent a la seva obra, ja que aquest tipus de composicions no tenien problemes amb la censura.

No obstant això, el 1947 va ser detingut per la seva vinculació al bàndol republicà, i ingressaria a la presó fins al 1951, primer a Carabanchel i després a Ocaña. Durant els tres anys que va estar empresonat no va deixar de pintar. El juny de 1951, ja en llibertat, va fer una exposició al Museu Nacional d’Art Modern de Madrid. Aquell mateix any va participar a la I Biennal Hispanoamericana d’Art, també a Madrid.

Els anys següents va continuar la tasca expositiva per galeries i museus. El 1956, juntament amb altres artistes, va ser seleccionat per representar Espanya a la Biennale di Venezia. Va ser premiat en dues ocasions amb segona i tercera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts, i el 1958, se li va atorgar el Premi Nacional de Pintura.

Als anys 60 va començar a tenir cert reconeixement, i va participar en diversos Salons de Maig de París. A la dècada dels 70 va iniciar la seva vinculació amb la Galeria Theo de Madrid, on exposaria en nombroses ocasions. El 1980 el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premi Nacional d’Arts Plàstiques.

Va morir a Madrid el 24 de juny de 1988. Després de la seva mort es va crear a Palència la Fundació que porta el seu nom i que enguany han volgut reordenar la col·lecció permanent per tal de presentar les obres de l’artista en diàleg amb altres treballs i autors.

Per aquest motiu han demanat la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per a poder mostrar la reproducció d’aquests dos cartells de la nostra col·lecció.

El primer és obra d’Artur Ballester i Marco (València, 1892 – 1981) dissenyador gràfic, il·lustrador i cartellista valencià que va il·lustrar nombrosos cartells anarquistes durant els anys de la República i la Guerra Civil.

I el segon de SIWE un artista independent que va treballar pel POUM, el Partit Obrer d’Unificació Marxista.


by Deixa un comentari

Exposició “Crim i delicte” al Museu d’Història de Catalunya amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de desembre es va inaugurar l’exposició Crim i delicte al Museu d’Història de Catalunya, organitzada juntament amb la Universitat de Barcelona. Comissariada per l’escriptor Andreu Martín, especialista en novel·la negra, la mostra fa un recorregut per la història de la delinqüència durant la postguerra a través de la col·lecció de Criminalística de la UB.

Crim i delicte presenta una selecció d’objectes procedents de l’antic Museu de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, creat el 1955 sota l’impuls del Dr. Octavio Pérez-Vitoria, catedràtic del Seminari de Dret Penal i fundador i director de l’Institut. El fons del Museu de Criminologia es va formar a partir dels béns, instruments i aparells que va rebre dels arxius judicials de l’Audiència Provincial de Barcelona, els quals s’havien emprat per cometre delictes o com a proves en els judicis que se’n van derivar.

Tots aquests materials constitueixen una col·lecció molt valuosa per entendre les motivacions i el modus operandi criminal sorgit del context polític i social de l’Espanya, grisa, del franquisme.

Les peces d’aquesta col·lecció parlen d’homicidis, robatoris, estafes i altres delictes habituals de l’època. Aquests delictes, moltes vegades considerats menors, convivien amb d’altres que tenien més ressò a la premsa, que va tenir un paper fonamental en la narrativa de la criminalitat.

L’any 2016 el Museu d’Història de Catalunya i la Universitat de Barcelona van emprendre un camí de col·laboració que ha permès, mitjançant diverses exposicions, donar a conèixer algunes col·leccions creades per departaments, facultats o centres de recerca, que constitueixen un ric i molt divers patrimoni cultural.

Aquest camí arriba ara a la seva fi amb aquesta exposició que il·lustra com la premsa, la literatura, sobretot a partir del boom de la novel·la negra, i el cinema han contribuït a mostrar el món de la delinqüència a la societat.

En Ramon Romero Coma, historiador i antic becari i estudiant en pràctiques del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha estat el documentalista de la mostra. En Ramon s’ha encarregat de seleccionar material divers de l’hemeroteca de la biblioteca que trobareu reproduït a l’exposició destacant diversos exemplars de El Caso el setmanari sensacionalista de successos que es va editar a Madrid durant l’època franquista i que presentava als seus lectors reportatges amb detalls escabrosos sobre tragèdies com parricidis, crims de passió i altres misèries humanes de caràcter escandalós i cruent.
Es va convertir al llarg de quaranta anys en una publicació de referència sobre els assassinats de l’Estat.
Durant els seus darrers anys El Caso tingué una certa competència amb ¿Por Qué?, una publicació de les mateixes característiques editada a Barcelona durant més o menys la mateixa època de la que us en vam parlar en un altre post del nostre blog.

Teniu temps fins al 26 de febrer per anar a veure aquesta fantàstica exposició! No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Exposició “Francesc Tosquelles: Como una máquina de coser en un campo de trigo”al Museo Reina Sofía amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de setembre es va inaugurar al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia l’exposició Francesc Tosquelles. Como una máquina de coser en un campo de trigo organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), pel mateix Museo Reina Sofía i comissariada per Carles Guerra i Joana Masó.

Aquesta mostra es va poder veure amb anterioritat a Les Abattoirs. Musée – FRAC Occitanie de Toulouse (14 octubre, 2021 – 6 març, 2022) al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona – CCCB (8 abril – 28 agost, 2022) i després de la seva estada al museu de Madrid viatjarà a l’American Folk Art Museum de Nova York (12 juny – 23 octubre, 2023).

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat en totes les ocasions, nombrós material. Destaquen dos cartells originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

Francesc Tosquelles al jardí de l’Hospital Psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole, c. 1944-1945. Fotografia: Romain Vigouroux, Colecció família Ou-Rabah Tosquelles. Reproducció fotogràfica: © Roberto Ruiz

L’exposició recupera la història d’aquest psiquiatre (Reus 1912-Granges-sur-Lot, 1994) exiliat a França des del 1939. Tosquelles, a l’Institut Pere Mata de Reus, al camp de concentració de Septfonds i, sobretot, a l’Hospital Psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole (França) desenvolupa una pràctica radicalment innovadora que vincula l’exercici clínic amb la política i la cultura. Així, durant la República i sota l’Europa dels feixismes, aborda l’arrel social de la malaltia mental transformant, des de la humanització, la institució psiquiàtrica.

El títol de la mostra remet a la frase de Lautréamont que va inspirar els surrealistes per defensar l’atzar de la bellesa: “bell com la trobada fortuïta d’una màquina de cosir amb un paraigua sobre una taula de dissecció”.

Francesc Tosquelles al taulat de l’edifici de la direcció de l’ Hospital Psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole, amb un vaixell d’Auguste Forestier, 1947. Fotografia: Romain Vigouroux, Col·lecció família Ou-Rabah Tosquelles. Reproducció fotogràfica: © Roberto Ruiz

Aquesta exposició recull la trajectòria biogràfica i el context polític, cultural i professional de Tosquelles a través de documents, fotografies i enregistraments on s’exposa la seva concepció de la pràctica psiquiàtrica. A més, es presenten peces creades per artistes i malalts mentals de l’hospital de Saint-Alban procedents de la Col·lecció de l’Art Brut de Lausana i d’altres col·leccions particulars, amb què Jean Dubuffet i altres artistes van desenvolupar un art alliberat de les constriccions de la raó i de l’educació formal.

Si teniu ocasió d’anar a Madrid per aquestes festes de Nadal no us la perdeu! la podeu visitar fins al mes de març de 2023!


by Deixa un comentari

Exposició “Helios Gómez. El sol desaparecido. Comunismo libertario, gitanos flamencos y realismo de vanguardia” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República


El Programa d’Arts Visuals Contemporànies de l’Instituto de la Cultura y las Artes de Sevilla (ICAS) de l’ Ajuntament de Sevilla, ha organitzat, a partir de l’exposició Helios Gómez. Días de ira, produïda per La Virreina Centre de la Imatge l’any 2020, la mostra que porta per títol Helios Gómez. El sol desaparecido Comunismo libertario, gitanos flamencos y realismo de vanguardia.

Una de les sales de l’exposició on es pot veure el cartell de ‘L’Opinió’ de 1930 del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. / Fotografia de Juan Carlos Muñoz


La mostra, que ha format part de les activitats paral·leles de la Biennal del Flamenc, s’ha pogut veure entre els dies 15 de setembre i 27 de novembre de 2022, a l’Espacio Santa Clara i ha reunit més de 500 peces: obres d’art gràfic, pintura a l’oli, cartells, fotografies, films, i exemplars de premsa obrera on l’artista Helios Gómez va participar. El títol és un joc de paraules amb el seu nom i també prové d’un llibre on va col·laborar amb Rafael Laffón.

Comissariada per l’investigador expert en la matèria Pedro G. Romero, s’aprofundeix en la imatge que va projectar de si mateix Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956) figura amb múltiples facetes que van des de l’activisme polític en la militància anarquista, a processos creatius experimentals i avantguardistes i de la que us hem parlat en diverses ocasions al nostre blog.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat més d’una trentena d’obres dels seus fons que han viatjat fins a Sevilla per aquesta exposició. En destaquem una de les seves grans publicacions gràfiques:  Días de ira : 23 dibujos y poemas del terror blanco español bajo el borbón (1931), o els cartells L’Opinió (1932) i Todos leen Las Noticias órgano del Comité de Cataluña de la UGT (1936), així com nombrosos exemplars de revistes com L’Hora: setmanari d’avançada que recullen la seva extensa producció gràfica en la premsa escrita del país.

Aprofitem l’avinentesa per agrair a l’Instituto de la Cultura y las Artes de Sevilla (ICAS) el donatiu del catàleg de l’exposició que ja podeu trobar al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.


by 1 comentari

Inauguració de l’exposició “Brigades Internacionals i Multilingüisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 17 de novembre es va inaugurar l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La mostra té com a comissaris a Ramon Naya, historiador i investigador del projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) i Lourdes Prades, doctora en Història Contemporània i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT.

Les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Homes i dones de nacionalitats diverses que parlaven llengües diferents.

Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra.

Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes. El francès era una de les llengües destacades junt amb el polonès.

Però sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que, juntament amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, els Australians i els de Nova Zelanda, constitueixen el grup lingüístic més nombrós.

No hem d’oblidar però, el xinès, el mongol, l’alemany, el rus, l’àrab … Una autèntica Torre de Babel!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una part dels seus fons sobre brigades per elaborar una taula expositiva.

A l’acte d’inauguració hi van assistir els dos comissaris Lourdes Prades i Ramon Naya juntament amb el degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricardo Piqueras i la professora del Departament d’Història Contemporània Teresa Abelló, entre d’altres.

La mostra es podrà visitar fins al dia 16 de desembre al vestíbul de la segona planta de l’edifici de la facultat.

No us la perdeu!


by Deixa un comentari

“Las sinsombrero”, exposició amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 19 d’octubre es va inaugurar, al  Fernán Gómez. Centro Cultural de la Villa, l’exposició que porta per títol Las sinsombrero, comissariada per Tania Balló, directora, productora de cinema i televisió, guionista i escriptora.

Les Sinsombrero és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a l’anomenada Generació del 27, un dels grups artístics més influents de la història cultural espanyola.

Aquestes dones, nascudes entre 1898 i 1914 i la majoria d’elles residents a la ciutat de Madrid, van desenvolupar una activitat artística lligada als corrents d’avantguarda i a la vegada a la tradició popular que ha estat poc estudiada i reconeguda.

El nom respon al gest de llevar-se el barret en públic que van protagonitzar Maruja Mallo, Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Puerta del Sol, la cèntrica plaça madrilenya. Aquesta actitud transgressora pretenia trencar la norma i, metafòricament, en absència de la peça que tapa el cap, alliberar les idees i les inquietuds.

La mostra reivindica el seu paper de dones artistes compromeses amb el seu temps i, el seu art, com a transformador del panorama artístic i cultural de l’Espanya del moment.

Les artistes espanyoles del 27 són exemple d’esperit trencador i de modernitat. Van reivindicar el seu paper intel·lectual no només sobre la seva pròpia figura, sinó sobre la vida cultural que les envoltava. 

Les seves aportacions estan encara poc estudiades i, en la seva gran majoria, han quedat al marge de les antologies i els manuals d’art i literatura fins als nostres dies, encara que van desenvolupar una activitat constant i destacada en camps tan variats com l’escriptura, la pintura, l’escultura, la il·lustració o la filosofia.

Dins d’aquest grup hi va haver pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores, escultores, pensadores, cineastes, compositores amb un immens talent.

L’exposició, que mostra la magnitud creativa d’aquestes dones, és el resultat d’una intensa tasca de recerca que ha aconseguit reunir una àmplia selecció d’obres de creadores com  Maruja Mallo, Margarita Manso, Marga Gil Roësset, Delhy Tejero, Rosario de Velasco, Ángeles Santos, Ruth Velázquez.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la reproducció del cartell Escola nova, poble lliure de l’artista Carme Millà, datat l’any 1936.


Ja ho sabeu: si aneu a Madrid per aquests propers ponts o vacances nadalenques podeu aprofitar per anar-la a veure!


by Deixa un comentari

Exposició “Francesc Layret. El fill roig del catalanisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 13 d’octubre es va inaugurar al Museu de Sant Cugat l’exposició Francesc Layret. El fill roig de catalanisme que ret homenatge al polític republicà i socialista que va ser assassinat per les seves idees i el seu activisme l’any 1920. 

El Museu d’Història de Sabadell va produir aquesta exposició, en el marc dels actes commemoratius del centenari del seu assassinat, el 30 de novembre de 2020. Comissariada per l’historiador Jordi Serrano, està centrada en el projecte obrerista i, en especial, en les últimes trenta-sis hores de la vida de Layret.

Una mostra reduïda de l’exposició va començar a itinerar a finals de l’any passat pels centres cívics de la ciutat, i el 2022 ho va fer per altres municipis, com Rubí i Castellar del Vallès.

En aquesta ocasió, al Museu de Sant Cugat la mostra compta amb un apartat dedicat a la relació de Layret amb la ciutat, a partir d’una recerca realitzada per l’historiador santcugatenc José Fernando Mota. Els mítings electorals contra el caciquisme i la seva defensa dels drets dels rabassaires són algunes de les troballes de l’historiador local.

Francesc Layret i Foix (1880-1920), advocat de professió, fou un polític republicà i socialista que assolí la categoria de mite pel seu compromís amb la classe obrera.

Va dedicar la seva vida a la defensa dels treballadors i a la construcció d’una força política catalanista que representés la classe obrera.

A l’exposició es narren les darreres 36 hores de la seva vida, 20 de les quals les va passar a Sabadell abans de ser tirotejat per pistolers pagats per la patronal catalana.

L’exposició compta amb fotografies i documents originals de l’època provinents de l’Arxiu Històric de Sabadell i altres arxius, així com objectes, obres i mobiliari procedents dels fons dels museus d’Història i d’Art de Sabadell, i de la família Rodríguez-Roda Layret. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit aquests documents per a ser exposats:

El CRAI Biblioteca de Lletres ha prestat també un informe sobre el projecte de llei electoral presentat a les Corts el 31 de maig de 1907.

Aquesta exposició pretén reparar així un oblit i retre homenatge a una figura extraordinària.

La mostra es podrà veure fins al dia 29 de gener del 2023. Hi ha programades diverses activitats com visites guiades, xerrades, tallers… totes gratuïtes i amb aforament limitat.

No us ho perdeu!


by 1 comentari

Nova edició de la “Ruta al Exilio 2022” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat divendres dia 29 d’abril es va presentar la segona edició de la Ruta al Exilio, al Circulo de Bellas Artes de Madrid.

Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, va ser convidada a l’acte de presentació de la segona edició de la ruta, que va comptar també amb la presència de la ministra Ione Belarra, a més de col·laboradors, familiars i participants de la primera edició.

A la primera edició l’acte de recepció dels joves que participaren en aquest projecte educatiu, va tenir lloc al Pavelló de la República que va esdevenir el “punt 0” d’aquesta ruta. Enguany ho tornarà a ser!

El projecte Ruta al Exilio va sorgir l’any 2021, impulsat pel Instituto de la Juventud Injuve i per l’ Observatori Europeu de Memòries – Fundació Solidaritat UB i organitzat per la asociación Be Wild Be Proud.

Durant quinze dies, 30 joves de 16 i 17 anys, gaudiran de la oportunitat de fer una ruta gratuïta pels principals llocs de memòria de l’exili republicà de la mà de persones expertes.

La ruta pretén fer créixer el seu interès i comprensió per la història recent d’Espanya, així com generar un espai de trobada i reflexió sobre el passat, el present i el futur. Persegueix també, crear un canal de diàleg entre joves on intercanviar interessos, experiències i coneixements, contribuint així a incrementar la cohesió social i interterritorial. Inclou tallers complementaris a la formació històrica.

És una oportunitat d’aprendre història de manera radicalment diferent: des del lloc on va passar. Una experiència única en un entorn natural de riquesa extraordinària per aprendre a gaudir del senderisme i el muntanyisme amb hàbits segurs i respectuosos per a l’entorn.

Comentar-vos també que, per a mostrar l’experiència educativa, cultural i vital que va suposar la ruta anterior, s’ha presentat l’exposició Ruta al Exilio. Un millar de huellas, on tots els participants de l’edició 2021 expressen, en diferents formats i perspectives, el que va suposar aquella experiència: quadres, composicions musicals, documentals, treballs literaris… són les vies de transmissió d’aquell aprenentatge vital.

Organitzada per l’ Injuve, amb el recolzament de Be Wild Be Proud i l’ Observatori Europeu de Memòries – Fundació Solidaritat UB, aquesta mostra es podrà veure del 3 de maig fins el 3 de juny a la Sala Polivalente Injuve a Madrid.