2 comentaris

Exposició “Harry Walker, obrers i veïns en lluita” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui dilluns 16 de desembre a les 19:00 hores s’inaugurarà a l’edifici de La Model de la ciutat de Barcelona l’exposició Harry Walker: classe obrera i veïnat en lluita.

La mostra, organitzada per la Comissió del Centenari de la Prosperitat 1919-2019, fa un repàs d’una de les vagues més importants dels anys 70 a Barcelona i de la seva repercussió al barri en forma de lluites veïnals.

Organitzada també per l’Institut de Cultura de Barcelona i pel Museu d’Història de Barcelona, la mostra explica per una banda, la història de la vaga de la fàbrica automobilística Harry Walker i per l’altra, la lluita pel seu solar.

La vaga de la fàbrica Harry Walker, instal·lada a Barcelona des de l’any 1954, va començar el 16 de desembre de 1970 i es va allargar fins al 15 de febrer de 1971.

Van ser 62 dies de protesta motivats pel creixement de la fàbrica, que cada vegada exigia més hores extra de feina sense remuneració i que va canviar també el sistema de contractació, passant d’un contracte definit a un de temporal. Aquesta situació de pèrdua de drets, ple d’inseguretats i d’explotació va motivar l’inici de l’aturada i va marcar un abans i un després en la lluita obrera per millorar les condicions de les persones treballadores.

Aquesta vaga va contribuir decisivament a anar ofegant de mica en mica la dictadura a les fàbriques i als barris, i va anar imposant la defensa d’un model democràtic i de llibertats al conjunt de l’Estat espanyol.

D’altra banda, l’any 1973, l’empresa es va traslladar a Sant Andreu de la Barca amb el nom de Fagensa. A la Prosperitat hi quedava un solar de tres mil metres quadrats buit, amb un futur dubtós sobre un rerefons especulatiu per part dels propietaris, posant en marxa la possible venda del terreny per a la construcció d’habitatges.

La manca d’equipaments públics al barri va fer que el veïnat exigís a l’Administració ocupar el solar de l’antiga Harry Walker cobrint aquestes necessitats. I és en aquest punt on comença la segona lluita veïnal amb un únic objectiu: la construcció d’equipaments públics.

El 29 de març de 1974 es presentà el nou Pla Comarcal, que destinava uns quants solars a equipaments i zones verdes. Un pla que frustrava, en part, les empreses constructores d’habitatges. Finalment, i en el darrer moment, es va aprovar la construcció d’habitatges en dues parts del terreny: al carrer de Baltasar Gracián, 3 i 5, i a la cantonada de Sant Francesc Xavier amb Badosa.

L’acció social i la reivindicació veïnal van fer que el barri se sortís amb la seva i aconseguís que bona part dels terrenys es destinessin a la construcció d’equipaments públics: un Centre d’Assistència Primària, un institut, una escola i un poliesportiu, a més de l’actual plaça.

Recordem que l’Ajuntament de Barcelona enguany ha editat Harry Walker: lluita obrera, victòria veïnal, un llibre que, d’una banda, explica la vaga de 62 dies que l’any 1970 van protagonitzar els treballadors i treballadores de la fàbrica Harry Walker, i, de l’altra, la lluita veïnal en contra de l’especulació i a favor de nodrir al barri d’equipaments públics.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit documentació diversa del seu fons d’arxiu. Aquí teniu alguns dels documents que podeu trobar:

L’exposició serà itinerant i fins al 26 de gener de 2020 serà a la presó Model de Barcelona. Després la podreu veure: del 27 de gener de 2020 al primer de març de 2020 al Centre Cívic Lleialtat Santsenca, del 2 març de 2002 al 15 de març a la Marquesina de Via Julia i a partir del 16 de març al MUHBA Oliva Artés.

L’ entrada és gratuita! No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939” a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous, dia 27 de novembre de 2019, es va inaugurar una nova exposició a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona  comissariada pels membres de l’Associació OVQ, Observatori de la Vida Quotidiana, en col·laboració amb l’entitat Gràfica Obrera i Anarquista (1870-1939), la Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo i l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Amb aquesta exposició, que porta per títol “Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939“, es vol omplir el buit, fins ara existent, pel que fa a l’exhibició i recerca de la vasta història gràfica de l’anarquisme, alhora que posar en valor l’impressionant llegat gràfic d’aquest moviment. És un recorregut inèdit per l’arxiu fotogràfic que va crear l’Oficina de Información y Propaganda de CNT-FAI.

El fons està dipositat a la seu del Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam (IISG), entitat encarregada de salvaguardar la memòria de l’organització anarco-sindicalista, i a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona se’n conserva una petita part.

Les fotografies mostren els primers dies de la revolució social a Barcelona, l’activitat de les milicianes i milicians, els diversos fronts de guerra, la vida quotidiana a la rereguarda, les manifestacions, mítings i reportatges de les col·lectivitzacions, tant a la ciutat com al camp.

S’hi pot veure obra d’autors tan coneguts com: Pérez de Rozas, i  Kati Horna i altres fotògrafs dels quals no es coneix la identitat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en aquesta exposició amb la cessió de tres exemplars originals de les revistes anarquistes: Libre-Studio, Luz y fuerza i Umbral.

La mostra es pot visitar fins al 16 de maig de 2020. L’entrada és gratuïta. No us la perdeu!

Aprofitem també per parlar-vos del projecte de recerca interdisciplinària  Gràfica obrera i anarquista (1870-1939), de lʼObservatori de la Vida Quotidiana (OVQ) fomentat per La Virreina Centre de la Imatge que pretén ampliar el coneixement sobre la riquesa de la producció visual i iconogràfica de lʼanarquisme.

Situen i documenten les principals publicacions anarquistes del període objecte dʼestudi —diaris, revistes, opuscles, butlletins i llibres—, parant especial atenció en la seva dimensió gràfica i, a partir dʼaquí, ressegueixen la vida i obra dʼil·lustradors, fotògrafs, cartellistes, tipògrafs, dissenyadors, caricaturistes, ninotaires i altres professionals vinculats a les arts gràfiques que hi col·laboraven.

A la seva web es poden realitzar cerques per trobar els documents que formen part de l’arxiu o navegar a partir dels diferents autors, publicacions, o els arxius on es troben.

Un bon nombre de les imatges que s’hi poden veure han estat aportades pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Feu-hi un cop d’ull segur que us agradarà!


Deixa un comentari

Exposició “Càmara i Ciutat” al Caixa Fòrum amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Recentment al CaixaForum de Barcelona s’ha inaugurat l’exposició que porta per títol: Càmera i ciutat. la vida urbana en la fotografia i el cinema.

Comissariada per Florian Ebner, responsable del Departament de Fotografia del Centre Pompidou, la mostra, que inclou fotografies, pel·lícules, vídeos i material imprès del museu francès, tracta sobre la càmera i la ciutat, a partir del treball de fotògrafs i cineastes que han disseccionat la metròpoli i que plantegen diferents escenaris de la vida urbana.

Entre els autors de les obres destaquen els noms de Paul Strand, Marc Riboud, Lisette Model, Valérie Jouve, Henri Cartier-Bresson, Viktoria Binschtok, Diane Arbus, Manel Armengol, Luis Buñuel, Francesc Català Roca o Carlos Pérez de Rozas.

El mitjà fotogràfic ha immortalitzat la ciutat moderna al llarg del segle XX en una infinitat de narracions visuals que parteixen del carrer com un escenari social, un camp de batalla polític o un pati d’escola.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  col·labora en aquesta exposició amb el préstec de l’icònic cartell de Pere Català Pic que porta per títol Aixafem el feixisme.

El catàleg, que ja teniu disponible a la nostra biblioteca, consta de fotografies i filmacions representats per un bon nombre d’artistes del nostre país. Des de Gabriel Casas i Galobardes i Brangulí, que van treballar als anys trenta, fins a fotògrafs recents, com Jorge Ribalta o Xavier Ribas.

L’obra d’artistes espanyols es pot contemplar al costat de la de grans fotògrafs i cineastes internacionals com Brassai, Robert Doisneau, William Klein, Lee Friedlander o Helen Levitt i de l’obra de fotògrafs contemporanis com Valérie Jouve o Bruno Serralongue.

 


Deixa un comentari

Exposició “Barcelona flashback. Kit d’història en 100 objectes” al Museu d’Història de Barcelona amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat dia 9 d’octubre podeu visitar l’exposició Barcelona Flashback. Kit d’història en 100 objectes que es troba instal·lada a la Casa Padellàs, a la plaça del Rei de Barcelona, transformada com a Casa de la Història de Barcelona i nucli de la xarxa d’espais patrimonials del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) per tota la ciutat.

Aquesta mostra és un viatge en el temps on es repassa, de manera molt innovadora, la història de la ciutat de Barcelona amb d’un mètode de lectura històrica interrogativa a través d’objectes que representen la ciutat, la seva arquitectura i els seus paisatges, inclosos els nous programes ciutadans.

A més d’una exposició, “Barcelona flashback” és una proposta educativa i un projecte de recerca internacional sobre quin és el kit mínim de coneixement i consciència urbana que un museu modern ha de proporcionar, tenint en compte la democràcia i el dret a la ciutat: un mètode de lectura urbana estructurat en cinc parts: testimonis, relats, recorreguts, connexions i patrimonis.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit dos destacats documents del seu fons d’arxiu que es poden veure en aquesta exposició: un cartell sobre l’alcalde Juan Amat Sormaní  de l’any 1901 i un dibuix del barri del Poble Nou que es troba al fons personal Fabre i Huertas i que data de l’any 1979.

De moment, la mostra obre amb caràcter permanent, doncs no s’ha determinat cap data de finalització. Si voleu més informació consulteu la web del MUHBA.

No us la perdeu: l’entrada és gratuita!


Deixa un comentari

Exposició “Voluntaris masnovins a la guerra del 36” al Masnou amb col·laboració del CRAI Bibioteca del Pavelló de la República

El passat divendres 11 d’octubre es va inaugurar a la Casa de Cultura (Casa Sensat-Pagès) del Masnou l’exposició Voluntaris masnovins a la guerra del 36 , inclosa en el projecte 1939, l’abans i el després. Memòria en xarxa, exposició compartida, de la Diputació de Barcelona i en el projecte de recuperació històrica del Memorial Democràtic que commemora els 80 anys de la fi de la Guerra Civil.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció del cartell Les Milícies us necessiten! de l’artista asturià Cristobal Arteche  (Gijón 1900 — Madrid 1964)  per a ser exposat.

En aquesta mostra es podran veure alguns aspectes desconeguts del conflicte armat a la comarca del Maresme.

El mateix dia de la inauguració va tenir lloc l’acte de presentació del llibre  que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya : voluntaris per la llibertat del nostre usuari i amic Gonzalo Berger i que va comptar amb la participació de la historiadora Rosa Toran i de l’alcalde del Masnou Jaume Oliveras.

Dies després es va retre homenatge al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, als jardins de la localitat que porten el seu nom i que recentment han estat remodelats.

L’exposició es podrà visitar fins al dia 1 de desembre  No us la perdeu!

Aprofitem l’avinentesa per desitjar a tothom una bona castanyada i diada de Tots Sants!


Deixa un comentari

Exposició “Teresa Pàmies, tot és en els llibres” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Amb motiu de la celebració de l’Any Pamies, la Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat l’exposició que porta per títol “Teresa Pàmies, tot és en els llibres”, una mostra itinerant amb sis panells que esdevé una eina de divulgació de la trajectòria de l’escriptora catalana amb motiu de la commemoració dels 100 anys del seu naixement.

Teresa Pàmies va néixer a Balaguer el 8 d’octubre de l’any 1919. Des de ben jove va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya JSUC. A la fi de la Guerra Civil va marxar a l’exili amb el seu pare Tomàs Pàmies, un dels dirigents del Bloc Obrer i Camperol. Després de passar un temps en un camp de treball a França, va aconseguir fugir i es va instal·lar a Mèxic. Allí estudià periodisme i va treballar en diferents oficis. Va tornar a Europa i va viure, entre d’altres ciutats a Praga, i finalment altre cop a França.

Amb una prolífica carrera periodística, va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació, i literària, va escriure més d‘una cinquantena de llibres: novel·les, memòries, dietaris, llibres de viatges…, la seva obra sempre va tenir un pòsit autobiogràfic manifest i un compromís polític i social.

Va morir el 13 de març de 2012.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció d’un cartell del Bloc Obrer i Camperol de la nostra col·lecció que il·lustra la vinculació del pare de Teresa amb dita organització política catalana.

Entre les activitats de l’Any Pàmies, comissariades per Montse Barderi, destaquem també el Simposi ‘Teresa Pàmies, política, memòria i literatura‘, que va tenir lloc aquest passat dimarts 8 d’octubre amb una ponència de Paola Lo Cascio professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona que portava per títol Un fil roig que travessa un segle: l’experiència política de Teresa Pàmies.

Si voleu veure l’exposició us donem l’enllaç amb les dates de la seva itinerància.

No us la perdeu!

Us recordem que al nostre fons podeu trobar informació sobre l’escriptora tant pel que fa a llibres, com a material d’arxiu. A tall d’exemple us mostrem dues boniques fotografies de l’Arxiu Gràfic fetes pel fotògraf menorquí Toni Vidal l’any 1974.


Deixa un comentari

Exposició “Parèntesi: L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil Espanyola” al Museu d’Hospitalet amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 18 de juliol de 2019 es va inaugurar a l’edifici de Casa Espanya del Museu de l’Hospitalet l’exposició que porta per títol Parèntesi? L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil Espanyola que es podrà visitar fins al dia  3 de novembre de 2019.

La mostra, fruit de la col·laboració del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i el Museu de L’Hospitalet, contribueix a la recuperació de la memòria històrica d’aquesta població, vuitanta anys després de la fi de la Guerra Civil.

El 18 de juliol de 1936 va començar una guerra que va enfrontar la població espanyola i va afectar de manera traumàtica la vida quotidiana.

L’exposició planteja com va viure la població de L’Hospitalet aquest trencament i quins van ser els canvis i efectes a la ciutat. Donat a conèixer com era la ciutat durant la Segona República i el primer Franquisme (fins a la dècada de 1950) no des d’una perspectiva cronològica, sinó temàtica.

La Guerra Civil és el punt d’inflexió per conèixer l’abans i el després de tres temes principals: les condicions socials i econòmiques, els aspectes polítics i l’oci i la cultura.

A la mostra podreu veure reproducció de documentació diversa del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com imatges de la Revista Fotos: semanario gráfico nacionalsocialista o una butlleta del Partit Estat Català del nostre fons d’arxiu i altres documents relacionats amb les Joventuts Llibertàries de la Torrassa, etc.

Aquí en teniu una selecció:

 

Consulteu també el tríptic informatiu de l’exposició si voleu més informació.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “L’esport popular a Catalunya, Història d’un somni” al Museu de Tortosa amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els World Esports Games (WSG)  es celebren del 2 al 7 de juliol de 2019 a Tortosa i estan organitzats pel Comité Sportif International du Travail (CSIT), una entitat que té les seves arrels en el moviment de l’esport obrer europeu, nascut al principi del segle passat sobre la base de les idees d’igualtat i solidaritat en l’esport.

La Unió de Consells Esportiu de Catalunya (UCEC) aprofita la celebració dels jocs a la capital del Baix Ebre per presentar l’exposició L’esport popular a Catalunya. Història d’un Somni, que es podrà visitar a l’Aula didàctica del Museu de Tortosa fins el proper diumenge i que indaga en l’origen de les olimpíades populars a Europa i Catalunya.

La mostra fa un recorregut per l’esport popular del segle XIX i XX a Europa, amb una atenció especial a les singularitats del cas català.

La consolidació de l’esport modern a finals del segle XIX va coincidir amb l’ascens al poder de la burgesia capitalista i el triomf de la cultura il·lustrada liberal.

La major part de competicions oficials, com els Jocs Olímpics, van deixar de banda les classes treballadores, que no van poder participar d’aquest procés perquè el seu horari laboral no ho permetia, no disposaven d’instal·lacions accessibles ni de prou poder adquisitiu.

Als anys vint del segle passat va sorgir l’esport popular, una visió apartada de la competitivitat que promovien les federacions oficials esportives; de la mercantilització i consolidació de l’esport com un espectacle públic de masses. Aquest nou moviment volia democratitzar l’esport com a eina de desenvolupament, obrir-la a tothom, especialment a sectors marginats com la classe treballadora i les dones.

A Catalunya, l’esport popular va adquirir una destacada consciència social i catalanista. Els seus promotors es van aplegar en l’anomenat Moviment d’Esport Popular Català, creadors el 1936 del Comitè Català pro Esport Popular(CCEP), els organitzadors de l’Olimpíada Popular de Barcelona el juliol del mateix any.

Aquest nou moviment, arrelat amb força a Catalunya a partir de 1933, bevia de diverses formulacions teòriques i experiències pràctiques, el discurs antifeixista i el retorn als valors universals de l’essència olímpica, entre d’altres.

Els principals promotors del moviment eren, a grans trets, seccions esportives d’entitats culturals i recreatives, clubs d’esports de base i, en tercer lloc, centres obrers i casals de partits polítics.

A l’Olimpíada Popular de Barcelona es van inscriure una vintena llarga de delegacions d’estats com França, Suïssa o el Canadà; de nacions sense estat com Catalunya i el País Basc; regions com Alsàcia i Lorena; ciutats com Alger i Orà; i col·lectius de jueus, italians i alemanys exiliats de les dictadures feixistes. De fet, l’Olimpíada Popular de Barcelona es va plantejar com la contraposició als Jocs Olímpic de Berlín, tutelats pel règim nazi.

A Barcelona, la delegació internacional més important va ser la francesa amb uns 1.500 participants. Uns 500 eren esportistes de federacions oficials i un miler de la Fédération Sportive et Gymnique du Travail (FSGT). Però amb l’esclat de la guerra civil espanyola, just el dia que començaven els jocs, es va frustrar la celebració. Una minoria d’atletes, fins i tot, es van enrolar als combats. Entre 170 i 300 homes i dones van transformar-se en poques hores d’atletes a combatents antifeixistes, per exemple la jove miliciana Carme Crespo (1916-1936), el combatent antifeixista polonès Emmanuel Mink, alies Mundek (1910-2008) i la comunista suïssa Clara Thalmann-Ensner (1908-1987).

La victòria franquista va trencar la dinàmica de l’esport català modern. El seu funcionament privat, democràtic i plural quedava enterrat. El nou règim assumia un control absolut utilitzant-lo per a la causa de l’adoctrinament ideològic i espanyolització del territori. Les entitats del moviment català van desaparèixer.

Amb la mort del dictador, sorgeix de nou a Catalunya un moviment social que impulsa arreu del territori l’esport escolar. I en aquest marc es creen els Consells Esportius per a promoure un model basat en l’esport popular, a l’abast de tothom, per a formar una ciutadania responsable, fomentar hàbits saludables i promoure un entorn on participar fos més important que competir.

L’any 1994 naixia la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) com a organisme que aglutina, coordina i representa els 45 consells esportius catalans. Les activitats programades pels consells esportius apleguen al voltant de 500.000 esportistes, infants i joves en edat escolar en 80 modalitats diferents. En un nou pas en la difusió de l’esport popular, per a tothom, la UCEC va impulsar el 2018 la primera edició dels Jocs Populars de Catalunya, oberts als majors de 16 anys. Aquest fet, juntament amb l’organització dels World Sports Games a Tortosa,  suposen un salt endavant en la implantació de l’esport popular a Catalunya. Signifiquen la continuïtat històrica de les activitats esportives populars de l’any 1936, del reconeixement de l’Olimpíada Popular i del Comitè Català pro Esport Popular, així com el començament de la materialització d’un somni de país de l’esport com un dret de tota la ciutadania.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la reproducció de cartells i material d’arxiu del nostre fons relacionat amb la temàtica. A continuació us el mostrem!

 

La mostra ha estat comissariada pel periodista Andreu Caralt de Terra Enllà, estudis i experiències . Si voleu més informació podeu consultar la web del Museu de Tortosa.


Deixa un comentari

Exposició “Renau. El combat per una nova cultura”al Born Centre Cultural amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 13 de juny es va inaugurar al Born Centre Cultural de Barcelona l’exposició de caràcter retrospectiu Renau. El combat per una nova cultura la més extensa dedicada al gran artista valencià Josep Renau (València, 1907- Berlín Est, 1982) feta fins ara a Catalunya.

Amb una selecció de més de 100 obres, està concebuda com un recorregut cronològic i visual, dividit en quatre apartats, per la vessant política, artística i creativa d’aquest creador poc convencional. Mitjançant les seves pintures, cartells o fotomuntatges, la mostra pretén fer palès com va utilitzar un llenguatge artístic innovador amb una clara finalitat política i de denuncia social.

S’ha realitzat amb l’ajuda de l’IVAM l Institut Valencià d’Art Modern, que custodia el 90% del seu llegat i d’on provenen 92 de les 108 peces exposades

Es podrà visitar fins el proper mes d’octubre i està comissariada per Juan Vicente Aliaga.

Josep Renau com a director general de Belles Arts del govern de la Segona República espanyola va decidir que les obres del Museu del Prado s’embalessin i viatgessin a València i Ginebra. Amb la seva actuació va contribuir a salvar el patrimoni artístic espanyol durant la Guerra Civil.  Va tenir també un paper fonamental al Pavelló construït per a l’Exposició Universal de París del 1937, en el qual, per primera vegada, arquitectura, escultura, pintura i fotografia es van unir per reflectir la tragèdia del poble espanyol i la seva lluita contra el feixisme. De fet fou Renau qui va encarregar a Picasso que realitzes diverses obres pel Pavelló, de les que destaca el Guernica.

Renau és l’autor d’una obra de denúncia contra la guerra, el feixisme i els efectes del capitalisme a través de cartells, fotomuntatges i collages tan pioners i moderns com radicals i combatius.

Al final de la guerra, Renau s’exilia a Mèxic, entre els anys 1938 i 1958, després de passar pel camp de concentració d’Argelers. Allí es va formar com a muralista, va enfortir els seus postulats comunistes i es va implicar en els conflictes de la societat mexicana.

Altres temes que apareixen en les seves obres són el racisme i la marginació dels afroamericans. I ho fa mitjançant tècniques que s’acosten a la publicitat, amb colors intensos, amb figures distorsionades i contraposades.

Decebut pel canvi de la societat mexicana cap al capitalisme, Renau s’instal·là a la República Democràtica d’Alemanya els últims anys de la seva vida on va morir a l’edat de 75 anys a Berlín Oriental.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta mostra amb el préstec de dos cartells de la nostra col·lecció:

L’exposició es complementa amb llibres, retallades de revistes i altres publicacions en les quals Renau recull el seu pensament. Entre ells hi ha exemplars de la revista Nueva Cultura, que va editar entre el 1935 i el 1937, uns treballs en què fa una crítica mordaç contra el catolicisme i es presentaven composicions visuals sobre la sexualitat, a més de festes populars, com la de les falles, des d’una perspectiva revolucionària i creant uns ninots de Hitler i Mussolini que acaben cremats. 

Entre les activitats culturals entorn la mostra, es proposa un cicle de visites amb especialistes. Al llarg de l’estiu, persones expertes en la fotografia, l’art i el disseny gràfic oferireixen la seva visió personal i molt particular sobre l’obra artística de Renau a un grup reduït de visitants

Dir-vos també que ahir dia 20 de juny a les 19 hores, a la Sala Moragues del mateix centre cultural,  va tenir lloc la Conferència “Josep Renau, vida i obra” a càrrec d’ Albert Forment, historiador i doctor en Història de l’Art, autor del catàleg raonat de Josep Renau (IVAM, 2004), que va presentar l’obra de Renau dins el seu context vital.

No us perdeu l’exposició!


1 comentari

Acord de col·laboració entre The Cymru-Catalunya Association i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

The Cymru-Catalunya Association és una associació cultural que té com a objectiu promoure les relacions entre el País de Gal.les i Catalunya, respecte a la història, la política, la gastronomia, l’art, l’esport, la literatura, la música, la poesia, la llengua…  A petició de Brandon Jones, president de dita associació, s’ha establert un acord de col·laboració amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que està basat en els següents punts:

  • intercanvi de publicacions entre ambdues entitats
  • intercanvi de duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques
  • la difusió a través de les xarxes socials Twitter, Instagram, Blog, web corporativa… de les activitats realitzades per ambdues institucions de forma recíproca
  • la inclusió a la memòria anual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de les publicacions rebudes per part del CYMCAT i de les seves activitats. També recíprocament.

Destaquem que aquesta associació està vinculada al IB CYMRU – Brigades Internacionals Gal.lesos grup iniciat per activistes laboristes a Gal·les que té com a objectiu forjar vincles amb grups socials, comunitaris i sindicals per educar al públic sobre l’important paper dels Brigadistes Internacionals de Gal·les a la Guerra Civil Espanyola i la lluita contra el feixisme.

Gairebé 200 homes i dones gal·leses van deixar les seves llars i famílies per servir a la causa republicana a Espanya durant la dècada de 1930.

IB Cymru es va formar amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, l’any 2016. Se suma a altres grups que recolzen i treballen amb la International Brigade Memorial Trust fundada el 2001 per membres de l’organització de veterans de les Brigades Internacionals i els membres dels Amics de les Brigades Internacionals. El seu treball està enfocat al País de Gal·les i a la contribució dels brigadistes gal·lesos durant la guerra civil. Exploren la importància de la Guerra Civil als esdeveniments mundials actuals, l’augment del feixisme i la causa de la pau. Tenen una pàgina a la xarxa social Facebook on donen a conèixer totes les activitats que realitzen.

El grup va ser creat per Mary Greening, el pare de la qual, Edwin, era un dels més de 200 gal·lesos que es van unir a la I5 Brigada Internacional en la lluita contra Franco.

El cap de setmana del 27 al 29 de setembre de 2019 l’associació organitza el festival Cool Cymru a Sitges, un esdeveniment que inclourà música, exposicions, etc.  Entre tots els actes destaquem la conferència que impartirà Graham Davies l’autor de You are Legend: the Welsh volunteers in the Spanish Civil War  farà una conferència i també l’exposició sobre Brigades Internacionals que comptarà amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

 Us anirem informant!