Deixa un comentari

Exposició: “Entre el humo y la bruma. Sigfrido Koch Bengoechea” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dimecres dia 17 de febrer es va inaugurar l’exposició de fotografia Entre el humo y la bruma. Sigfrido Koch Bengoechea, comisariada per Lee Fontanella y Juantxo Egaña al Museu de San Telmo a Donosti.

L’exposició aborda l’obra del fotògraf Sigfrido Koch Bengoechea,  a través d’ una selecció de fotografies.

L’any 2019 la família de Koch Bengoechea a va fer donatiu del fons de l’artista al museu i d’aquí sorgí aquesta mostra que s’estructura en dues parts.

La primera te com a eix l’anomenat “Àlbum de la Guerra”, amb imatges dels efectes dels bombardeigs al País Basc durant la Guerra Civil por part de l’aviació alemanya i italiana que recolzaven a les tropes franquistes. I una segona part centrada en les fotografies bucòliques publicades al llibre  País Vasco: Guipúzcoa.

L’àlbum de guerra conté fotografies inèdites de la Guerra Civil acompanyades de material addicional que serveix per documentar l’època. Entre aquest material trobem el cedit per part del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República entre el que destaquem alguns números de la revista Vértice i documentació del Fons F-FP, Subsèrie Joan Maluquer i Wahl, amb documentació  relacionada  amb l’aviació militar, entre d’altres.

Vértice va ser una revista il·lustrada d’ideologia falangista, que es va publicar a l’estat espanyol durant la Dictadura franquista per la Jefatura Nacional de Prensa y Propaganda de Falange Española de las J.O.N.S. El seu primer número va sortir a Donosti durant la Guerra Civil espanyola l’any 1937 i es va deixar d’editar al 1946. La podeu trobar al nostre fons.

Joan Maluquer i Walh fou un enginyer, aviador i escriptor. Participà a la Guerra Civil espanyola com a pilot al bàndol republicà. Va publicar nombrosíssims treballs de divulgació tecnològica, sobretot en matèria d’aviació i astronàutica. El seu fons personal és conserva a l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Del material del fons Maluquer i Wahl enviat al País Basc, destaquem un dibuix de Joan Teixidó fet al castell de Montjuic, presó militar, l’agost de 1940 del combat del Breguet XIX de Joan Maluquer-Wahl amb tres caces Heinkel 51 de la Legió Còndor i també la relació de vols de Joan Maluquer al front de Guipúscoa datada el 30 setembre de l’any 1936.


Deixa un comentari

Exposició “L’àlbum de la Ruth. Ruth von Wild i l’ajuda suïssa als infants de la guerra” al Memorial Democràtic

Des el passat mes de novembre de 2020 al Memorial Democràtic podeu veure l’exposició “L’àlbum de la Ruth. Ruth von Wild i l’ajuda suïssa als infants de la guerra”.

La mostra explica l’actuació humanitària que dugué a terme durant la Guerra Civil la mestra i activista Ruth von Wild.

Ruth von Wild (1912-1983) va néixer a Barcelona, filla d’una família suïssa instal·lada a la ciutat. Era mestra de professió i l’any 1938 fou voluntària al Servei Civil Internacional, entitat pacifista que liderava el Comitè Suís d’Ajuda als Nens d’Espanya, conegut també com l’Ajuda Suïssa, creat el 1937 i que aplegava diferents ONG suïsses. Concentrava la seva acció en la població vulnerable i especialment en els infants.

A l’exposició es mostren les fotografies que von Wild realitzà durant els anys de guerra i exili. Eren en un àlbum de fotos que va ser trobat a la casa familiar trenta-cinc anys després de la seva mort, amb imatges majoritàriament preses per ella mateixa i datades entre els anys 1938 i 1940.

Totes elles documenten i mostren la tasca del Comitè Suís d’Ajuda als Nens d’Espanya. Es tracta de fotografies fins ara inèdites i que la comissària de l’exposició, la historiadora Maria Ojuel, ha aconseguit localitzar després d’anys de recerca.

Fa uns quants dies el nostre usuari i bon amic l’historiador Miquel Izard, professor jubilat de la Universitat de Barcelona, va anar a veure la mostra i ens ha fet arribar les seves impressions per a ser publicades al nostre blog.

Us deixem amb les seves paraules:

Si els creuats franquistes és consagraven devotament a assassinar mestres i dones embarassades o robar les criatures de les preses en la guerra que ells encetaren, meravella la quantitat d’entitats estrangeres solidàries amb els més dèbils, el SCI suís, la Central Sanitaire Internationale, els quàquers i moltes més, així com el tan perllongat oblit de les seves intervencions.

L’àlbum de la Ruth. Ruth von Wild i l’ajuda suïssa als infants de la guerra” excel·lent mostra al Memorial Democràtic, fruit de la recerca documental de la historiadora Maria Ojuel Solsona, omple una d’aquestes omissions. Ruth (1912-1983), mestre nascuda a Barcelona, filla d’un enginyer suís de la  Central Catalana de Electricitat, torna, agost del 38, per col·laborar amb el SCI, assolint productes bàsics, arranjant menjadors, endegant l’evacuació de menuts dels fronts de guerra cap a llocs més segurs o recolzant entitats locals que organitzaven refugis i colònies. També ajudà en la retirada de febrer de 1939, així a Magdalena, nena de set anys que amb la mare i un germanet havien fugit de Madrid a Tortosa i de Barcelona a Figueres, bona part a peu; en un de tants bombardejos dels de Franco morí el germà, ella i la mare resultaren greument ferides, ella perdé una cama i traslladades a Perpinyà, als tres dies morí la mare. A França Ruth endegà una colònia al Château du Lac, Sigean, a prop de la maternitat d’Elna.

L’exposició és conseqüència de la incansable i tossuda investigació de Maria Ojuel que sabia del Château, on havia estat la seva mare. Feia temps que cercava referències, la neboda de Ruth li comunicà que aquesta havia depositat informació a l’arxiu de la Universitat de Zurich, localitzà més infants de les colònies. Però l’inesperat fou fa dos anys quan dita neboda de Ruth li va fer saber que s’havia  localitzat un àlbum amb 300 fotografies, preses per Ruth, durant la seva tasca a Barcelona, la retirada i Sigean, amb anotacions manuscrites detallant les imatges y els noms de les criatures.

                                                                                                    Miquel Izard

Us recordem que teniu temps fins el 30 d’abril per anar-la a veure! No us la perdeu…


1 comentari

Exposició sobre Helios Gòmez a la Virreina Centre de la Imatge amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des de principis del mes de novembre de 2020 la Virreina Centre de la Imatge acull l’exposició Dies d’ira, Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realista d’avantguarda, dedicada a Helios Gómez (Sevilla, 1895 – Barcelona, 1956).

Helios Gómez pertany a una  generació d’artistes d’entreguerres molt compromesa amb les causes polítiques i socials.

Es tracta de l’exposició més ambiciosa sobre l’obra d’aquest gran artista andalús que s’ha pogut veure fins al dia d’avui, amb un gran nombre de dibuixos, gravats, pintures, publicacions i documents.

Helios Gómez era considerat per la policia franquista com “un home perillós, d’acció i propagador d’idees”, segons documents conservats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola a Salamanca. Tot i així, com diu l’artista Pedro G. Romero, comissari de l’exposició, el seu art va més enllà de l’art de propaganda política i destaca per la potència de les seves imatges, que va permetre que es reproduïssin arreu d’Europa.

Durant la Guerra Civil, Helios Gómez va combatre al front de Mallorca, a Madrid i l’Aragó, entre d’altres, i el 1939 es va refugiar a França. Va ser deportat al camp de concentració de Djelfa (Algèria) i va tornar a Espanya el 1942.

Va morir el 1956, pocs mesos després de sortir de la Presó Model de Barcelona, on havia passat vuit anys empresonat.

Precisament el recorregut de la mostra finalitza en un àmbit dedicat a la Capella Gitana que va pintar a la Model i que va quedar sepultada per capes de pintura blanca el 1998. S’ha recreat l’espai de la cel·la i es poden veure les pintures, l’intent de recuperació de les quals podria provocar-ne la destrucció.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat per aquesta exposició nombrosa documentació del seu fons: un total de 37 documents originals entre els que podem destaquem el llibre que dona títol a l’exposició Días de ira : 23 dibujos y poemas del terror blanco español bajo el borbón, les monografies  Boston – Barcelona : un campament a l’Atlàntic, Història popular de la Revolució d’Octubre, un exemplar de 1938 de la revista El Frente : portavoz de la 26 División (Durruti), el cartell de la revista l’Opinió, etc,,,,

La mostra es podrà visitar fins al 7 de febrer de 2021.

No us la perdeu!!!!


Deixa un comentari

Renovació de la mostra permanent del MACBA amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja fa uns quants anys, concretament el mes de novembre de 2018, us anunciàvem en aquest matiex blog la presentació d’una exposició especial del Museu d’Art Contemporani de Barcelona que portava per títol Un segle breu: Col·lecció MACBA i que estava concebuda com una mostra permanent que ocupava tota la primera planta de l’edifici del museu de la Plaça dels Àngels de Barcelona.

Des d’aleshores, aquesta mostra que proposa una data d’inici, el 1929, quan va tenir lloc l’Exposició Internacional de Barcelona i que arriba fins als nostres dies, ha anat actualitzant els continguts per enriquir-ne els matisos i posar en valor la pluralitat d’encaixos de la col·lecció MACBA.

El museu va decidir posar l’accent en els anys de creació de l’Escola Nova durant la Segona República amb la renovació pedagògica que promovia l’impuls d’un aprenentatge actiu en contrast amb l’escola tradicional i que va tenir com a figures destacades a Catalunya com el pedagog anarquista Francesc Ferrer Guardia, o el mestre Pere Vergés i Farrés.

El MACBA es va posar novament en contacte amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el treball d’identificació i de selecció de material ha donat lloc a un nou préstec de documents originals que s’han incorporat a l’exposició permanent del museu.

Entre aquests nous documents que hem cedit destaquem els cartells Escola nova : poble lliure de Carme Millà, de Vicencs Ballerster Escuela Nueva : cultura y libertad  i Escuela Nueva , un fulletó sobre Ferrer i Guardia escrit l’any 1910 per Auguste Bertrand i que porta per títol La vérité sur l’affaire Ferrer  i diversos números de la revista Cu-cut! Setmanari de gresca ab ninots .

Ens complau seguir col·laborant en l’activitat cultural de Barcelona amb aquest nombrós préstec de material que s’allargarà fins a una data indeterminada.


1 comentari

Renovació del recurs web dedicat a la figura de Joan Comorera

Enguany, malgrat la pandèmia, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República seguim comptant amb la presència d’estudiants en pràctiques.

Hem fet menció diverses vegades en el nostre blog d’aquests nois i noies que realitzen les seves assignatures pràctiques a la nostra biblioteca i col·laboren en tasques diverses.

Com és el cas del Miquel Casellas, estudiant del Màster d’Humanitats Digitals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona que, tot i estar confinat a casa seva, ha treballat de valent ajudant-nos a renovar un antic recurs de la nostra pàgina web dedicat a la figura de Joan Comorera i Soler, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República i primer secretari general del PSUC.

L’any 2008, amb motiu del cinquanté aniversari de la seva mort, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va presentar una mostra del seu fons bibliogràfic i documental relacionat amb la figura d’aquest polític català.

El format de la mostra havia quedat obsolet i amb la col·laboració del Miquel hem aconseguit una nova versió molt més interactiva.

Ja ens direu que us ha semblat!

Des d’aquí donem les gràcies al Miquel i als altres estudiants per la feina feta i encoratgem a futurs candidats perquè s’animin a demanar pràctiques al Pavelló de la República!


Deixa un comentari

Ressenya sobre l’exposició “Aixafem el feixisme” a càrrec de l’historiador Miquel Izard i Llorens

L’historiador Miquel Izard i Llorens, professor jubilat del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, després de visitar l’exposició sobre el Comissariat de Propaganda que actualment es pot veure al Palau Robert de Barcelona, ens ha fet arribar les seves impressions.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol remarcar que l’escrit que ve a continuació és una opinió particular del professor Izard. No subscrivim ni compartim les seves idees o impressions.

Per part nostre us recomanem la visita a aquesta magnífica mostra que compta amb la nostra col·laboració! Si voleu més informació podeu llegir el post del blog que li vam dedicar.

Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya,1936-1939” excel·lent exposició al Palau Robert glossa l’extraordinària tasca -i no sols publicitària- d’aquesta entitat i del seu director en Met Miravitlles, una de tantes iniciatives i mudances d’un període del nostre antany, tan ignorat com engrescador i encoratjador per a molta gent.

No sols s’evidencia el quefer propagandístic, demés revela altres aspectes d’anys d’esperances, enardiment i solidaritat, de l’ajuda a Madrid a l’acollida de refugiats de la resta d’Espanya, del ressò que s’assolí tingués la gesta arreu del món a la quantitat de persones de tota mena que fraternitzaren amb la nostra lluita per una societat equitativa i lliure, dels brigadistes internacionals a figures de la ciència o la cultura.

Com sol passar amb la Història, la mostra també palesa el “passat del present”, patentitzant el tarannà dels governants actuals.

En primer lloc han trigat 45 anys en evocar tant sorprenent institució. És amnèsia peninsular, La Moncloa ronsejà 32 anys per acordar la Ley de la Memoria Histórica i el Memorial Democràtic de Catalunya, creat a remolc seu, el clausurà Mas, 2011, amb l’excusa de problemes estructurals en l’edifici, es dissimulà, 2012, al castell de Montjuïc i no ressuscità fins 2015 al Raval.

En segon lloc reflecteix alguna de les dèries de la Història Oficial: Un cartell de la Generalitat adreçat als Madrilenys (1937) sosté “el empuje del proletariado  catalán, dentro de las mismas calles de Barcelona, venció al fascismo en 45 horas”, però la versió estatal segueix sostenint que foren per damunt de tot les forces de l’ordre públic.

Entre les dates essencials a la cronologia figuren els lamentables fets de la Fatarella; extrapolar-ho com si fos quelcom que succeí a tota Catalunya és un dels encaparraments de la exegesis que satanitza un sol grup, com feia “Víctimes” del Memorial Democràtic, atribuint-li la majoria de les iniquitats quan prou testimonis i cronistes recorden que coordinaren alguns dels canvis més apassionants i transformadors d’una realitat abusiva, desil·lusionant i violenta.

                                                                             Miquel Izard


2 comentaris

Exposició “Aixafem el feixisme” al Palau Robert de Barcelona amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dilluns dia 2 de novembre es va inaugurar la mostra “Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya,1936-1939” al Palau Robert de Barcelona.

Aquesta exposició, que es pot visitar del 3 de novembre al 5 d’abril de 2021, l’organitza la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i ens explica els mitjans i les estratègies persuasives que va fer servir el Comissariat per defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) la propaganda va tenir un paper fonamental degut al caràcter ideològic del conflicte bèl·lic. En els dos bàndols van difondre la seva versió dels fets tant en l’àmbit domèstic com en el terreny internacional.

El Comissariat de Propaganda, creat l’ 1936, va desplegar una important estratègia comunicativa, treballant per internacionalitzar el conflicte bèl·lic i alhora explicar-se davant l’opinió pública republicana catalana i espanyola.

L’exposició, amb títol que fa referència al cartell més popular que va editar el Comissariat de Propaganda i un dels més famosos de la Guerra Civil, el del fotògraf publicitari Pere Català Pic, on es mostra una espardenya esclafant una creu gammada, reconstrueix i difon les accions persuasives que va portar a terme la Generalitat durant el conflicte bèl·lic, les contextualitza i n’explica els motius.

La mostra rendeix homenatge al polític i periodista Jaume Miravitlles, cap del Comissariat, i també als centenars de persones que van treballar o col·laborar amb el Comissariat de Propaganda i que a causa de la victòria franquista van caure en l’oblit o no van ser prou reconegudes.

Al llarg de l’exposició es pot sentir la cançó El més petit de tots, inspirada en l’estatueta homònima que va crear el Comissariat de Propaganda i que es va considerar “la mascota de la Revolució”.

La mostra dona a conèixer la gran varietat de formes informatives i propagandístiques que el Comissariat va utilitzar i s’hi poden veure un centenar de fotografies de l’època i una trentena de cartells originals, a més de diversos llibres, publicacions i altres objectes de propaganda.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit més d’una trentena d’obres com els cartells Defenseu-vos dels atacs aeris : els efectes del bombardeig aeri són molt més temuts que reals o Madrileños catalunya os ama o la magnífica auca del Noi català antifeixista i humà. També fulls volants com el Manifiesto de los intelectuales catalanes, llibres com Cinquanta anys d’esperanto edició del Comissariat de l’any 1937, amb motiu de l’Exposició commemorativa del cinquantè aniversari de l’Esperanto, i publicacions periòdiques com els comunicats de premsa que emetia la presidència del Comissariat en diverses llengües fins hi tot en suec!

Per a més informació us recomanem llegitu l’article: ‘Aixafem el feixisme’: quan el món va sentir el clam de Catalunya de Joan Safont a ElNacional.cat.

No us perdeu aquesta exposició!


2 comentaris

Exposició “Harry Walker, obrers i veïns en lluita” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui dilluns 16 de desembre a les 19:00 hores s’inaugurarà a l’edifici de La Model de la ciutat de Barcelona l’exposició Harry Walker: classe obrera i veïnat en lluita.

La mostra, organitzada per la Comissió del Centenari de la Prosperitat 1919-2019, fa un repàs d’una de les vagues més importants dels anys 70 a Barcelona i de la seva repercussió al barri en forma de lluites veïnals.

Organitzada també per l’Institut de Cultura de Barcelona i pel Museu d’Història de Barcelona, la mostra explica per una banda, la història de la vaga de la fàbrica automobilística Harry Walker i per l’altra, la lluita pel seu solar.

La vaga de la fàbrica Harry Walker, instal·lada a Barcelona des de l’any 1954, va començar el 16 de desembre de 1970 i es va allargar fins al 15 de febrer de 1971.

Van ser 62 dies de protesta motivats pel creixement de la fàbrica, que cada vegada exigia més hores extra de feina sense remuneració i que va canviar també el sistema de contractació, passant d’un contracte definit a un de temporal. Aquesta situació de pèrdua de drets, ple d’inseguretats i d’explotació va motivar l’inici de l’aturada i va marcar un abans i un després en la lluita obrera per millorar les condicions de les persones treballadores.

Aquesta vaga va contribuir decisivament a anar ofegant de mica en mica la dictadura a les fàbriques i als barris, i va anar imposant la defensa d’un model democràtic i de llibertats al conjunt de l’Estat espanyol.

D’altra banda, l’any 1973, l’empresa es va traslladar a Sant Andreu de la Barca amb el nom de Fagensa. A la Prosperitat hi quedava un solar de tres mil metres quadrats buit, amb un futur dubtós sobre un rerefons especulatiu per part dels propietaris, posant en marxa la possible venda del terreny per a la construcció d’habitatges.

La manca d’equipaments públics al barri va fer que el veïnat exigís a l’Administració ocupar el solar de l’antiga Harry Walker cobrint aquestes necessitats. I és en aquest punt on comença la segona lluita veïnal amb un únic objectiu: la construcció d’equipaments públics.

El 29 de març de 1974 es presentà el nou Pla Comarcal, que destinava uns quants solars a equipaments i zones verdes. Un pla que frustrava, en part, les empreses constructores d’habitatges. Finalment, i en el darrer moment, es va aprovar la construcció d’habitatges en dues parts del terreny: al carrer de Baltasar Gracián, 3 i 5, i a la cantonada de Sant Francesc Xavier amb Badosa.

L’acció social i la reivindicació veïnal van fer que el barri se sortís amb la seva i aconseguís que bona part dels terrenys es destinessin a la construcció d’equipaments públics: un Centre d’Assistència Primària, un institut, una escola i un poliesportiu, a més de l’actual plaça.

Recordem que l’Ajuntament de Barcelona enguany ha editat Harry Walker: lluita obrera, victòria veïnal, un llibre que, d’una banda, explica la vaga de 62 dies que l’any 1970 van protagonitzar els treballadors i treballadores de la fàbrica Harry Walker, i, de l’altra, la lluita veïnal en contra de l’especulació i a favor de nodrir al barri d’equipaments públics.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit documentació diversa del seu fons d’arxiu. Aquí teniu alguns dels documents que podeu trobar:

L’exposició serà itinerant i fins al 26 de gener de 2020 serà a la presó Model de Barcelona. Després la podreu veure: del 27 de gener de 2020 al primer de març de 2020 al Centre Cívic Lleialtat Santsenca, del 2 març de 2002 al 15 de març a la Marquesina de Via Julia i a partir del 16 de març al MUHBA Oliva Artés.

L’ entrada és gratuita! No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939” a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous, dia 27 de novembre de 2019, es va inaugurar una nova exposició a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona  comissariada pels membres de l’Associació OVQ, Observatori de la Vida Quotidiana, en col·laboració amb l’entitat Gràfica Obrera i Anarquista (1870-1939), la Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo i l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Amb aquesta exposició, que porta per títol “Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939“, es vol omplir el buit, fins ara existent, pel que fa a l’exhibició i recerca de la vasta història gràfica de l’anarquisme, alhora que posar en valor l’impressionant llegat gràfic d’aquest moviment. És un recorregut inèdit per l’arxiu fotogràfic que va crear l’Oficina de Información y Propaganda de CNT-FAI.

El fons està dipositat a la seu del Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam (IISG), entitat encarregada de salvaguardar la memòria de l’organització anarco-sindicalista, i a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona se’n conserva una petita part.

Les fotografies mostren els primers dies de la revolució social a Barcelona, l’activitat de les milicianes i milicians, els diversos fronts de guerra, la vida quotidiana a la rereguarda, les manifestacions, mítings i reportatges de les col·lectivitzacions, tant a la ciutat com al camp.

S’hi pot veure obra d’autors tan coneguts com: Pérez de Rozas, i  Kati Horna i altres fotògrafs dels quals no es coneix la identitat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en aquesta exposició amb la cessió de tres exemplars originals de les revistes anarquistes: Libre-Studio, Luz y fuerza i Umbral.

La mostra es pot visitar fins al 16 de maig de 2020. L’entrada és gratuïta. No us la perdeu!

Aprofitem també per parlar-vos del projecte de recerca interdisciplinària  Gràfica obrera i anarquista (1870-1939), de lʼObservatori de la Vida Quotidiana (OVQ) fomentat per La Virreina Centre de la Imatge que pretén ampliar el coneixement sobre la riquesa de la producció visual i iconogràfica de lʼanarquisme.

Situen i documenten les principals publicacions anarquistes del període objecte dʼestudi —diaris, revistes, opuscles, butlletins i llibres—, parant especial atenció en la seva dimensió gràfica i, a partir dʼaquí, ressegueixen la vida i obra dʼil·lustradors, fotògrafs, cartellistes, tipògrafs, dissenyadors, caricaturistes, ninotaires i altres professionals vinculats a les arts gràfiques que hi col·laboraven.

A la seva web es poden realitzar cerques per trobar els documents que formen part de l’arxiu o navegar a partir dels diferents autors, publicacions, o els arxius on es troben.

Un bon nombre de les imatges que s’hi poden veure han estat aportades pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Feu-hi un cop d’ull segur que us agradarà!


Deixa un comentari

Exposició “Càmara i Ciutat” al Caixa Fòrum amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Recentment al CaixaForum de Barcelona s’ha inaugurat l’exposició que porta per títol: Càmera i ciutat. la vida urbana en la fotografia i el cinema.

Comissariada per Florian Ebner, responsable del Departament de Fotografia del Centre Pompidou, la mostra, que inclou fotografies, pel·lícules, vídeos i material imprès del museu francès, tracta sobre la càmera i la ciutat, a partir del treball de fotògrafs i cineastes que han disseccionat la metròpoli i que plantegen diferents escenaris de la vida urbana.

Entre els autors de les obres destaquen els noms de Paul Strand, Marc Riboud, Lisette Model, Valérie Jouve, Henri Cartier-Bresson, Viktoria Binschtok, Diane Arbus, Manel Armengol, Luis Buñuel, Francesc Català Roca o Carlos Pérez de Rozas.

El mitjà fotogràfic ha immortalitzat la ciutat moderna al llarg del segle XX en una infinitat de narracions visuals que parteixen del carrer com un escenari social, un camp de batalla polític o un pati d’escola.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  col·labora en aquesta exposició amb el préstec de l’icònic cartell de Pere Català Pic que porta per títol Aixafem el feixisme.

El catàleg, que ja teniu disponible a la nostra biblioteca, consta de fotografies i filmacions representats per un bon nombre d’artistes del nostre país. Des de Gabriel Casas i Galobardes i Brangulí, que van treballar als anys trenta, fins a fotògrafs recents, com Jorge Ribalta o Xavier Ribas.

L’obra d’artistes espanyols es pot contemplar al costat de la de grans fotògrafs i cineastes internacionals com Brassai, Robert Doisneau, William Klein, Lee Friedlander o Helen Levitt i de l’obra de fotògrafs contemporanis com Valérie Jouve o Bruno Serralongue.