Deixa un comentari

Exposició “Abril de 1979. 40 anys d’ajuntaments democràtics” amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A la planta baixa del Casal Pere Quart de Sabadell, conegut popularment com les Voltes de Ca l’Oliver, podeu veure l’exposició que porta per títol Abril de 1979. 40 anys d’ajuntaments democràtics, inaugurada el passat més de gener i que commemora el quarantè aniversari de les primeres eleccions municipals a l’estat espanyol després de la dictadura.

La mostra, organitzada per l’Ajuntament de Sabadell i comissionada per l’ex regidor Antonio Rodríguez Galián, té per objectiu fer un repàs dels esdeveniments històrics, polítics i socials de la Transició política des de la dictadura franquista fins a la democràcia.

Recordem que el dia 3 d’abril de 1979 van tenir lloc les primeres eleccions municipals de la incipient democràcia després de la caiguda de la dictadura.

Aquelles eleccions a la ciutat de Sabadell les va guanyar el Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC  tot i que sense majoria absoluta: van accedir al govern a través d’un pacte de govern amb el Partit Socialista de Catalunya PSC.

L’alcalde fou Antoni Farrés i Sabater (Sabadell, 4 d’abril de 1945 – 13 de febrer de 2009) considerat un referent del municipalisme català. Era catalanista, antifranquista i defensor dels drets dels treballadors. Exercí el càrrec durant 20 anys, de 1979 a 1999.

Aquell consistori va tenir quatre grups municipals: el PSUC, amb 13 regidors, el PSC amb 6, CiU també amb 6 i UCD amb 2. A partir de 1983, i fins 1995, Antoni Farrés va guanyar totes les municipals per majoria absoluta.

Presa de possessió del primer ajuntament el 1979 | Joan Brunet i Mauri

Presa de possessió del primer ajuntament el 1979 | Joan Brunet i Mauri

L’exposició, que més endavant anirà itinerant per diferents espais de Sabadell, conté textos, fotografies, cartells, gràfics, plànols, documentació de l’època i algun vídeo.

Està organitzada en 3 àmbits diferents:

  • Antecedents: règim de Franco, moviment obrer i veïnal i oposició política.
  • Context: la protesta ciutadana, la vaga general de febrer del 1976, la vaga del metall i la mobilització que donarà lloc a les eleccions de juny de 1977, les primeres de la democràcia després de la dictadura franquista. I finalment el context de crisi econòmica i institucionalització democràtica que donarà pas a les eleccions municipals d’abril de 1979.
  • Eleccions Municipals: candidatures que es van presentar al 1979, els resultats i breu anàlisi territorial. La composició d’aquell consistori, acabant amb un record de l’ex alcalde Antoni Farrés

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, hi col·labora amb la reproducció de material fotogràfic del nostre arxiu provinent del Fons Personal Xavier Vinader. periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat oriünd de també de la ciutat de Sabadell.

No us perdeu aquesta mostra!


Deixa un comentari

Exposició “Damià Escuder. Totes les vides” al Museu d’Història de Girona amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa uns quants mesos, concretament el passat 27 d’octubre de 2018, es va inaugurar, al Museu d’Història de Girona, l’exposició que porta per títol Damià Escuder. Totes les vides, comissariada per Lluïsa Faxedas, historiadora de l’art i professora a la Universitat de Girona.

La mostra, organitzada per l’Ajuntament de Girona i el mateix Museu d’Història de la ciutat, compta també amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

A través d’objectes, documents i dels records dels que el van conèixer, es fa un recorregut per la vida de Damià Escuder i Lladó (Sarrià de Ter, 1934 – Barcelona, 2011) artista, poeta, filòsof, home polifacètic i creatiu, que va néixer en una família d’ideals republicans i catalanistes, i que va actuar en diverses disciplines com l’art, el pensament, l’activisme polític i social, l’ecologisme o la pràctica religiosa.

Aquesta exposició fa un recorregut per la seva vida, la seva obra i les seves accions, amb la voluntat que, redescobrint la seva trajectòria personal,  ajudi també a il·luminar aspectes de la història cultural i política recents que, per la seva heterodòxia, han restat sovint al marge dels relats oficials.

Destaquem la seva participació en accions polítiques, com l´Assemblea del Paranimf o els Fets del Palau, pels quals seria detingut, i la seva militancia al FOC (Front Obrer de Catalunya). Novament detingut el mes de maig de 1962 fou  jutjat i condemnat per «rebel·lió militar» i  passarà més d´un any a la presó.

A la sortida, a banda de començar a estudiar Filosofia, Escuder s’acostarà als cercles de la cultura jove catalana i es convertirà en un dels primers hippies del país, difusor de la nova cultura underground o subterrània, promotor de l´LSD, poeta i artista visual i autor també de diverses pel·lícules.

Tota aquesta activitat es complementarà amb el seu compromís sociopolític, que el portarà a formar part de l´ADAG, l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona i de l’Assemblea de Catalunya, i a participar en les primeres accions ecologistes al país.

 

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  col·labora en aquesta exposició amb el préstec del llibre California trip  i un número de la publicació Frente: órgano del Frente de Liberación Popular.

Si voleu saber més sobre la figura de Damià Escuder podeu fer un cop d’ull a aquest l’article escrit per Daniel Bonaventura, cap de cultura del Diari de Girona.

La mostra es pot visitar fins al 10 de març de 2019. No us la perdeu! l’entrada és lliure….


Deixa un comentari

Exposició “Enemic a la Vista! La defensa de la costa al Maresme (1936-1939)” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat diumenge dia 27 de gener es va inaugurar a Arenys de Mar l’exposició Enemic a la Vista! La defensa de la costa al Maresme (1936-1939).

Durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la costa del Maresme va ser un enclavament geogràfic important en el desenvolupament del conflicte.

Es van construir diferents tipus de fortificacions per a la vigilància i la defensa: nius de metralladores, bateries de costa, observatoris, etc, amb l’objectiu de protegir el litoral i les poblacions costaneres d’una possible incursió procedent del mar.

Des de l’illa de Mallorca, en mans de les forces rebels es van realitzar diversos atacs aeris contra la població civil.

Aquesta mostra recorda aquests anys difícils per a la població de la comarca que va patir diversos atacs marítims i aeris a indrets com Mataró, Calella, Malgrat de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar…

Mitjançant els panells expositors és pot conèixer com es va organitzar la defensa del litoral per part del govern de la República i quina era la tasca dels Carrabiners. A través de la documentació dels espies, es veu la importància que tenia tota aquesta xarxa de defensa per al bàndol rebel.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb la reproducció de dos cartells de la nostra col·lecció:

La mostra, que commemora els 80 anys del final de la Guerra Civil, es podrà visitar fins al mes de desembre de 2019 a la sala d’exposicions temporals, a la planta baixa del Museu Marès de la Punta al Carrer de l’Església, 43 d’Arenys de Mar.

Els horaris són: de dimarts a dissabte de 10 a 13h i de 16 a 18h. I diumenges i festius d’11 a 13h.

L’entrada és gratuïta! No us ho perdeu.

Us deixem amb algunes imatges de la inauguració:


Deixa un comentari

Exposició “Del sobresaliente a l’excel·lent. La represa del català a Farmàcia” amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’any 2018 va estar dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra  amb motiu dels 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i dels 100 de la publicació de la seva obra més significativa la Gramàtica catalana.

Per aquest motiu, el passat dia 12 de desembre, va tenir lloc la inauguració de l’exposició que porta per títol Del sobresaliente a l’excel·lent. La represa del català a Farmàciaa la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimenatació, organitzada per la mateixa facultat i pels Serveis Lingüístics i el vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’una mostra sorgida a partir del treball guanyador d’un grup d’alumnes del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Universitat de Barcelona al voltant del tema de l’ús el català a la Facultat de Farmàcia, concretament sobre la recuperació del català durant l’època de la Transició espanyola.

La mostra planteja un recorregut cronològic que arrenca als anys trenta del segle XX mitjançant textos, fotografies i documentació original.

L’aixecament militar del 1936 i l’inici de la guerra van tenir repercussions que afectaren a tots els àmbits de la vida pública i privada, i la vida acadèmica no en va ser una excepció. L’any 1940 l’aleshores Facultat de Farmàcia reprèn l’activitat acadèmica amb la normativa vigent suspesa, professors depurats o empresonats i la llengua catalana prohibida. Les classes s’impartien només en castellà i l’ús científic de la llengua catalana es converteix en una activitat il·legal. Alguns científics continuen publicant articles en català de manera clandestina!

A partir dels anys seixanta, van sorgir les primeres inciatives per recuperar el català a les aules.  El curs 1976-1977, professors i estudiants aconsegueixen que, per primera vegada, s’imparteixin classes de Bioquímica en català. L’any 1977 es creen grups de foment de la llengua catalana que s’agrupen sota el nom de grups dinamitzadors del català, constituïts bàsicament per estudiants.

Després de la mort del dictador, es produeixen, encara de manera continguda, accions de recuperació del català en la vida acadèmica.

És a partir de l’any 1978, amb l’elecció del rector d’Antoni Maria Badia i Margarit quan s’inicia de manera més clara el període de recuperació democràtica i de normalització lingüística a la Universitat.  Per exemple es va presentar la primera tesi doctoral en català. El mateix any, amb motiu de la festa patronal es va llegir el primer discurs acadèmic en català, que esdevingué també la primera publicació institucional en català de la Facultat. Un any després, comencen els cursos de llengua catalana per a tots els col·lectius.

Finalment, el 1985 s’aproven els Estatuts de la Universitat de Barcelona restablint-se el règim d’autonomia universitària i s’instaura l’oficialitat del català.

La mostra destaca la voluntat compartida de professors, estudiants i personal d’administració i serveis per normalitzar la presència del català a la Facultat, així com la tasca dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona que dona suport al manteniment i la millora de l’ús actual de la llengua a tota la Universitat.

Es pot visitar al vestíbul principal de la Facultat de Farmàcia fins al 5 d’abril de 2019 i l’entrada és lliure!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha participat amb la reproducció d’una selecció de 15 adhesius i 1 cartell corresponents a campanyes per a l’ús del català dels anys 70 i 80 que es poden veure als plafons i espais expositius.

Esperem que us agradi. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Museïtzació del Refugi de Sant Just Desvern amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El projecte de rehabilitació i museïtzació del refugi antiaeri de la població de Sant Just Desvern ja és una realitat!

Aquest espai tancat durant més de 80 anys, per fi va obrir les seves portes el més d’octubre passat. El projecte ha estat liderat per l’Arxiu Històric de dita població amb la voluntat de recuperar el refugi que es va construir per protegir la població civil durant els bombardeigs de la Guerra Civil espanyola.

La seva rehabilitació i obertura a la ciutadania vol ser testimoni de la resistència de la població civil enfront dels perills de qualsevol guerra.

La ciutat de Barcelona va patir els dies 16, 17, 18 de març de 1938 uns terribles bombardeigs. Aquest fets i les constants alarmes van ser els detonants que van portar la Junta Local de Defensa Passiva a reclamar la construcció d’aquest refugi.

L’Ajuntament de Sant Just va encarregar l’obra a la “Col·lectiva Paletes”, o Col·lectivitat del Ram de l’Edificació. Paletes i Manobres, i va comptar amb la participació de veïnat.

De fet Sant Just va patir quatre bombardeigs, tant d’artilleria com d’aviació i el d’octubre de 1938, a la carretera, fou el que més danys provocà.

El refugi té 165 metres de llargària entre les dues boques d’entrada, la primera situada al pati de les Escoles i la segona al carrer de l’Ateneu. El recorregut el configura una única galeria d’un metre d’amplada. Els dos accessos no són rectes sinó en forma de lletra U per evitar els possibles danys causats per les bombes i la metralla. El refugi està construït en terrenys d’argiles i de pissarres.

Pot ser per aquest motiu durant els anys de la postguerra, i degut també a les condicions climatològiques, el refugi  va ser utilitzat com a espai dedicat al cultiu dels xampinyons!

La tècnica constructiva era idèntica a l’emprada en les mines d’aigua doncs a la vila de Sant Just es comptava amb l’expertesa de diversos minaires.

En l’actualitat són molt poques les persones que  poden explicar en primera persona com van viure aquests bombardeigs. L’Arxiu Municipal conserva entrevistes fetes a diverses persones que van ser testimonis directes dels fets i que podeu trobar a la mateixa web del refugi.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  ha col·laborat en aquest projecte amb la reproducció d’imatges que s’incorporaran al web i al vídeo que s’estan realitzant des de l’Ajuntament i que encara no han donat per acabats.

Us avisem que, per motius relatius a la conservació del refugi, les visites han de ser programades. Us podeu inscriure aquí.

No us perdeu l’experiència!


Deixa un comentari

Exposició “Antoni Tàpies. Biografia política” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Bona entrada d’any a tothom!

Tornem a la feina amb molta informació per a comunicar-vos. Comencem amb una recomanació. Si encara no heu visitat la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona ara teniu un motiu extra: l’exposició Antoni Tàpies. Biografía política, una magnífica mostra on trobareu un viatge per l’obra del genial artista català des de la postguerra fins a la transició seguint el seu perfil polític i la biografia de les seves obres.

 

 

L’obra d’Antoni Tàpies ha travessat condicions polítiques diverses i, malgrat la censura, l’estètica informalista i abstracta de l’artista va esdevenir signe d’una politització silenciosa. A nivell internacional, Tàpies triomfà com el representant d’una nova generació d’artistes de l’Estat espanyol que sintonitzaven amb el cosmopolitisme de l’expressionisme abstracte i l’​art autre impulsat pel crític d’art francès Michel Tapié i que es va convertir en un dels exponents més destacats de l’art modern.

 

 

L’exposició reuneix per primera vegada conjunts i sèries d’obres que a mitjans de la dècada de 1950 i durant la de 1960 van establir la identitat de Tàpies com un dels artistes essencials de la postguerra europea, així com obres que fan palès el compromís del pintor amb la visualització de les lluites polítiques antifranquistes. En el context d’aquesta exposició, les peces del fons de la Fundació i els préstecs procedents de col·leccions europees despleguen la trajectòria de Tàpies a partir d’un exercici biogràfic que no pretén il·lustrar la vida de l’artista sinó examinar la vida de les obres subjectes a una circulació que en pot activar un sentit ric i polisèmic, i on la política no sempre és reconeixible explícitament.

Carles Guerra, comissari de la mostra i director de la Fundació afirma: “Treure a la llum el perfil polític de l’obra d’Antoni Tàpies és el gran desafiament de la nova exposició. El públic sap que ell era un artista compromès, però quan ho vol veure a través de l’art modern topa amb l’abstracció. La gent es demana: i aquí, on és la política?”, i segueix dient: “Allò que he descobert és que la política més important de Tàpies no és solament la del cartell on hi ha una solidaritat explícita, sinó la d’aquestes obres que semblen totalment disfuncionals i que encara avui dia poden recollir esdeveniments d’ara o del futur. Són obres fetes per a l’esdevenidor”

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb les tasques prèvies de documentació i amb la cessió de nombroses imatges que il·lustren el catàleg de la mostra i que esperem rebre en breu a la biblioteca. Us informarem quan el tinguem disponible.

Recordeu que es pot visitar fins al 24 de febrer de 2019. No us la perdeu!


1 comentari

Exposició “L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En el marc dels actes de celebració del 80è Aniversari de la Batalla de l’Ebre el passat 25 d’octubre es va inaugurar a la sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre a la localitat d’ Amposta, la mostra que porta per títol: L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals  produïda pel propi Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta i el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) amb el suport del Departament de Cultura i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta.

La Batalla de l’Ebre es va iniciar el 25 de juliol del 1938 i fou un intens combat de 115 dies, el més llarg de la Guerra Civil, que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per part de les tropes republicanes.

Les Brigades Internacionals hi van tenir un paper protagonista. La XIII, la XIV i la XV hi intervingueren així com la XI i la XII que també hi participaren però amb menor incidència. Van ser entre 3.000 i 3.500 els  voluntaris que van prendre part en la Batalla de l’Ebre, també molts catalans i espanyols enquadrats a les Brigades.

Per als brigadistes la batalla es va acabar el dia 23 de setembre amb la retirada decretada pel govern de Negrín.

La Lourdes Prades i Artigas, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha estat la comissària de la mostra i també l’autora del contingut textual dels panells exposats.

L’exposició s’organitza en 8 àmbits, es presenten nombrosos documents originals de la col·lecció Julio Allepuz de la Sénia i objectes del fons del COMEBE.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora, a més, amb la reproducció de nombroses imatges del fons d’arxiu i de cartells.

S’ha pogut veure a Amposta fins al dia 25 de novembre i anirà itinerant per altres espais de memòria de Catalunya. Us n’anirem informant.

Us deixem amb una galeria d’imatges de l’exposició:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.