Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

“Por qué : semanario de sucesos y actualidades” nova incorporació a la col·lecció de revistes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Acabem d’incorporar, dins la col·lecció de revistes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les publicacions periòdiques més populars editades a les dècades dels anys 1960 i 1970 a l’estat espanyol: Por què: semanario de sucesos y actualidades dedicada a la crònica negra i als successos que va tenir una molt bona acollida entre el públic en general.

El setmanari Por Qué va ser una rèplica barcelonina a una altra publicació amb les mateixes característiques que s’editava des de Madrid i que va esdevenir molt més popular: El Caso, amb la que tingué una forta competència.

Enrique Rubio Ortiz (1920-2005), periodista de successos i expert en estafes, d’origen castellanomanxec, establert a Barcelona, que després seria popular a la televisió pel programa Investigación en Marcha i per la seva Timoteca Nacional, en va ser el fundador, l’any 1960.

Por Qué s’encarregava de presentar als seus lectors reportatges amb un contingut sensacionalista, centrats en delictes comuns, tragèdies i esdeveniments extrems i extraordinaris, obviant, lògicament, tota informació vinculada a la repressió política del règim franquista.

Temes com les inundacions del Vallès el 1962, les aparicions de la Verge en un poblet càntabre anomenat Garabandal, o les malifetes i fugues d’El Lute van ser exhaustivament tractats.

S’editava setmanalment i, a les últimes planes, tenia una secció fixa anomenada Los Cacos de Joso, amb acudits gràfics il·lustrats. La seva redacció era en un pis antic de l’Eixample, concretament al número 176 del carrer Diputació.

En les seves pàgines es retrata una Espanya de picaresca plena d’incauts. L’avarícia i la vanitat, inherents a la condició humana, ens porten a les més inimaginables històries d’estafes: des de les falses litografies de Dalí fins a les malediccions i enganys de Lola Flores, passant per històries de militars, toreros, religiosos, polítics, actors, músics… tots amb un engany per explicar…

Fins i tot el mateix director de la publicació, Enrique Rubio que, quan va començar com a periodista a l’edat de 14 anys, es va pintar un bigoti amb llapis per semblar més gran a les entrevistes!

La Guerra Civil espanyola el va sorprendre a Catalunya, mentre passava uns dies de vacances a Tarroja de Segarra. En complir 18 anys va haver d’ingressar a l’Escola Popular de Guerra, situada al col·legi dels Pares Escolapis de Sarrià, a Barcelona. D’allà en va sortir com a oficial d’artilleria antiaèria, però no va arribar a exercir-ne perquè es va iniciar la retirada cap a França. Tancat al camp d’Argelès-Sur-Mer, va ser enviat presoner cap a Espanya, passant pels camps de concentració de Sant Sebastià i Vitòria.

Gràcies als contactes que tenia el seu germà es va salvar de ser executat a la plaça de bous de Vitòria. Més tard, el van enviar a la presó de Torrero, a Saragossa.

Quan va acabar de complir la condemna va sol·licitar l’ingrés a la Xarxa de Ferrocarrils, per ajudar a l’economia familiar. Va començar de telegrafista en una estació el nom de la qual semblava una picada d’ullet del destí: Campo Sepulcro, a Saragossa.

No va trigar gaire a col·laborar, amb les seves caricatures i acudits, a la premsa; primer a diaris com Marca, Dígame o a Informaciones i més tard a Amanecer de Saragossa i Solidaritat Nacional i La Prensa de Barcelona. Va ser el setmanari madrileny Fotos el primer que li va encarregar una sèrie de reportatges, analitzant els preus dels aliments des del seu origen fins a la seva arribada al mercat.

A Barcelona, ​​va passar de la caricatura i l’acudit als successos policials gràcies a l’atzar. El reporter de successos de Solidaritat Nacional estava malalt i havia d’anar a cobrir un tema al Paral·lel barceloní, concretament a “El Molino”, on estava involucrada la vedette María Yáñez, popularment coneguda com “La Bella Dorita”. Com no tenien a qui enviar, José Fernando Aguirre, el director, va ordenar a Rubio que fes ell el reportatge, que finalment va sortir a primera plana i fou tot un èxit. D’aquesta manera el caricaturista va passar a ser redactor policial.

Després va arribar l’oferta d’El Caso, setmanari de successos nascut l’11 de maig de 1952, en què va ser redactor en cap de Catalunya, Balears i Aragó, des de la seva creació fins a l’any 1960, en què es va fer càrrec de la direcció de Por que, que mantindria, durant 15 anys, com a setmanari barceloní capdavanter en successos.

La premsa escrita no va ser l’únic àmbit d’actuació de Rubio que va debutar a la ràdio l’any 1947, a l’emissora Radio España. Més tard va passar per moltes altres emissores: Ràdio Nacional, Ràdio Peninsular, La Cope, Ondacero, Rac-1, etc.

Va presentar un informatiu a la Televisió de Catalunya Panorama de Actualidad i entre molts altres programes l’any 1971 participà a Investigación en Marcha que va resoldre més de 59 delictes impunes, i va ser premiat amb la placa policial d'”Inspector Honorari”, distinció que va sumar al Premi Nacional de Reportatges Nacionals i Internacionals de 1964 i l’Antena de Oro 1965 per guions originals.

També va participar a TV3 Televisió de Catalunya presentant 26 capítols en català de Picaresca Club al costat de Toni Marín (1996-1997) i d’altres per a Cas Obert, d’Àngel Casas (1997-1998). A Telemadrid i Antena 3 va col·laborar en diversos programes a la secció de successos.

Va escriure diversos llibres sobre crims, estafes i altres successos, destacant la seva famosa trilogia La Timoteca Nacional on es recullen més de 2.000 estafes perfectament classificades.

L’any 1996 la Generalitat de Ctalunya li va atorgar la medalla al treball “President Macià”.

Tot un personatge!

[Aquesta informació sobre la vida d’Enrique Rubió ha estat extreta de la pàgina de la Timoteca Nacional ]

Com diuen Antonio Laguna-Platero i Francesc-Andreu Martínez-Gallego en el seu article Orígenes y desarrollo del periodismo sensacionalista de sucesos en España (1883-1917) Cuad.inf.  no.52 Santiago  2022:

…no debería escribirse la historia del periodismo español, su salto hacia la prensa industrial y de empresa, prescindiendo de la prensa de sucesos y de los periodistas que le dieron vida, los reporteros judiciales y de sucesos. Ellos transformaron el lenguaje del periodismo y ampliaron las estrategias de competencia de las industrias culturales y de las empresas que las regentaban.


2 comentaris

Nou recurs web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: La premsa republicana a l’Exili

Estem molt contents d’anunciar-vos que acabem de posar en marxa un nou recurs web sobre les revistes d’exili del nostre fons.

Antigament teníem un mapa virtual de revistes d’exili que, per motius d’obsolescència tecnològica, va deixar de funcionar. Per tal de no desaprofitar la feina feta vam decidir adaptar l’antic recurs web en un de nou que us presentem avui.

La sublevació militar que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola l’any 1936 va interrompre el procés polític, social i cultural que s’havia iniciat durant el període de la Segona República.

Des de l’inici de 1939 comença l’exili de la població que fugia de la repressió de les tropes franquistes. Homes, dones i infants de totes les edats i condicions socials es van dispersar arreu del món.

La premsa que es va editar durant el període d’exili fou un instrument fonamental per a mantenir viu l’esperit democràtic mentre va durar la dictadura a l’estat espanyol.

A través de la premsa periòdica l’exili expressa la seva fidelitat republicana i democràtica i en el cas de l’exili català, la seva fidelitat a Catalunya, sobretot a la seva llengua i tradicions. La preservació de la llengua es va convertir en un deure primordial.

En aquest recurs trobareu bona part de la premsa, tant catalana, com espanyola,  que es va generar a l’exili republicà.

La premsa catalana estava escrita en bona part en català, tot i que exiliats republicans catalans van col·laborar també en revistes d’exili escrites en castellà.

Sorgiran publicacions de gran prestigi i àmplia difusió de caire polític i cultural que al llarg dels anys s’aniran consolidant i on fins i tot  hi col·laboraren reconeguts escriptors.

A tall d’exemple direm que la Generalitat de Catalunya publicarà a l’exili un Butlletí d’Informació i el Diari Oficial.

Els partits polítics i sindicats mantindran també a l’exili els seus periòdics amb més o menys continuïtat. Aquesta premsa constitueix una font de primer ordre per a l’estudi de l’evolució del pensament dels exiliats.

A l’Amèrica Llatina, l’arribada dels exiliats republicans implica que conviuran publicacions de nova planta amb les publicades fins aleshores per emigracions anteriors. Per exemple, la revista Resurgiment és una de les publicacions catalanes de més llarga durada que fou editada entre els anys 1916 i 1972.

Darrera els títols hi ha tendències polítiques diverses i sovint fins i tot oposades. Algunes, però, no tenen cap filiació a partit polític.

Un bloc important és el constituït per la premsa periòdica d’organitzacions com casals, centres o agrupacions de caire i pretensions diverses. Aquesta literatura permet conèixer les activitats socials dels exiliats republicans i veure com es reproduïen els estils de vida en grups teatrals, orfeons, corals, esbarts dansaries, etc.

Sovint es commemoraven dates assenyalades tant polítiques com culturals. Destaquen els certàmens literaris amb els Jocs Florals a l’exili.

Amb la mort del dictador l’any 1975 i la recuperació gradual de la democràcia a l’estat espanyol va anar desapareixent aquesta premsa d’exili.

Us deixem amb aquesta mostra de la col·lecció de premsa d’exili republicà del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les més importants del món, que representa la lluita per  la llibertat de molts catalans i espanyols.


1 comentari

Feina feta al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República durant el confinament

Quan el passat 13 de març de 2020 van rebre la notícia de ens havíem de quedar a casa confinats amb motiu de la pandèmia, en principi per un període de 15 dies, que en realitat serien molts més, vam haver de començar a fer teletreball.

En una biblioteca hi ha moltes tasques que són necessàriament presencials, la primera atendre els usuaris però aquesta, tot i ser la prioritària, no és pas la única.

Destaca especialment la gestió dels fons que arriben sigui per compra o per donació: monografies, publicacions periòdiques i documentació d’arxiu que cal seleccionar i processar, etc.

Aquests processos van quedar paralitzats i no s’han pogut reprendre fins a la tornada a la biblioteca però hi ha altres tasques que només necessiten temps i un ordinador amb una bona connexió.

En aquest post us volem explicar una d’aquestes feines que han estat les protagonistes del nostre confinament.

Ja fa uns quants anys que biblioteques, hemeroteques, arxius i moltes institucions públiques i privades han dedicat notables esforços en la digitalització dels seus fons de publicacions periòdiques. L’objectiu és facilitar la feina a estudiants i investigadors posant a l’abast de tothom uns fons que d’altra manera s’haurien de consultar necessàriament dintre de les seves parets.

Aquest no és un procés ràpid ni barat, per aquest motiu cada institució ha fet una tria del material a digitalitzar prioritàriament així com de la metodologia i el tractament tècnic a seguir. A més, no solen haver col·leccions completes de revistes en una sola institució o sigui que en la majoria de casos, s’han digitalitzat col·leccions parcials amb la notable excepció d’ ARCA, l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.

Però a mida que aquests projectes de digitalització han anat estenent-se en el temps i en el nombre d’institucions i consorcis implicats, podem dir que actualment ja hi ha un volum notable de publicacions periòdiques totalment o parcialment accessibles en línia.

El següent punt seria: els investigadors coneixen i tenen accés fàcil a totes aquestes publicacions? Creiem que en la majoria de casos no és així i per aquest motiu ja fa temps que ens vam decidir a identificar-les i fer-les accessibles des del nostre catàleg i per extensió des del CCUC (Catàleg Col·lectiu de la Universitats de Catalunya).

Però ha estat ara, arran del confinament que hem pogut dedicar moltes hores a navegar per les diferents institucions i identificar totes aquelles revistes de les quals nosaltres tenim exemplars en paper i que tenen números digitalitzats accessibles en línia.

Si recordeu en un post que vam titular Hemeroteques digitals: un tresor amagat, veureu que la llista és llarga i, tot i que no la donem la feina per acabada, sí que podem dir que hem identificat més de 1.600 publicacions periòdiques dels més de 10.000 títols de la nostra col·lecció que poden ser consultades en línia.

Un cop feta la identificació i verificat el seu correcte funcionament, es passa aquesta informació a les companyes de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la Universitat de Barcelona, que fan la catalogació de la versió digital i l’enllaç al catàleg.

Uns exemples amb el procés acabat serien:

La resta de títols identificats s’aniran incorporant al catàleg progressivament.

En circumstàncies normals, i dins de la dinàmica habitual de la biblioteca, resulta difícil tirar endavant aquest tipus de feines que demanen molt de temps i concentració continuada: les tasques canviants del dia a dia ho impedeixen.

Finalment però, haurem d’agrair al confinament que un projecte que anava creixent molt lentament s’hagi pogut accelerar en aquesta proporció!

Us seguirem explicant més feines “confinades”….


Deixa un comentari

Hemeroteques Digitals: un tresor amagat

Arran de la notícia que la Biblioteca de Catalunya ha posat en marxa un nou recurs: Premsa Catalana Digitalitzada, inventari cooperatiu que inclou una relació de revistes i diaris catalans amb versions digitalitzades, que compta amb més de 2.000 capçaleres d’institucions diverses i que té com a objectius facilitar l’accés a la premsa catalana digitalitzada des d’un únic portal i actuar com a instrument de suport a la planificació de digitalitzacions, volem aprofitar l’avinentesa per parlar de les hemeroteques digitals.

Aquest tipus d’hemeroteques són un recurs imprescindible per la preservació i conservació de la memòria històrica i una eina molt important pels investigadors. N’hi ha cada vegada més tant de caràcter local, regional, nacional o internacional.

No és la primera vegada que parlem d’aquest tema al nostre blog: en ocasions anteriors hem fet entrades parlant de l’Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de Madrid, de la Fundación AG-FITEL, del Diari ABC, o de la Fundación Largo Caballero .

Hem volgut fer un llistat de les més destacades de casa nostra, a nivell de l’estat espanyol i, una breu pinzellada a les europees i internacionals.

Catalunya:

Estat espanyol:

I les hemeroteques dels diaris:

Recomanem el portal Periodicomania: recursos en Internet sobre Publicaciones Periódicas de la Biblioteca Nacional de España per estar al dia de les noves incorporacions i per descobrir nous àmbits hemerogràfics com el de les ciències o l’art.

Europa i altres:

En darrer lloc mencionem també Google News un dels recursos que ofereix Google amb una gran col·lecció de diaris digitalitzats.

Dediquem aquest post del nostre blog a Miquel Velasco, historiador especialista en Guerra Civil i Exili republicà i estimat usuari del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Esperem que aquesta informació li sigui d’utilitat… i a la resta d’investigadors també!


Deixa un comentari

Garbo l’espia català i l’aniversari de la revista Sàpiens

Aquest novembre la revista Sàpiens ha arribat al número 200 amb una una nova exclusiva sobre Joan Pujol, més conegut amb el sobrenom de Garbo, l’espia català que va enganyar els alemanys en fer-los creure que el desembarcament de Normandia seria una maniobra de distracció.

El periodista Jordi Finestres recupera la història de Garbo que ja es va explicar al número 1 de la revista que, precisament han reeditat per celebrar l’efemèride i que es pot obtenir junt amb el número de novembre, reconstruint la vida d’aquest agent doble després de la Segona Guerra Mundial constatant que va continuar fent d’espia i que fins hi tot va provar ser un triple agent en la lluita contra el comunisme durant la guerra freda.

Garbo ha estat un dels espies més importants del segle XX. La seva intel·ligent maniobra de distracció a Normandia  va salvar milers de vides i va canviar el decurs de la Segona Guerra Mundial.

Si voleu saber més coses sobre la figura de Garbo  podeu comprar la revista i també consultar el nostre catàleg on trobareu diversos llibres que tracten la seva fascinant vida.

Volem aprofitar l’avinentesa per informar-vos també que fa pocs dies, inventariant el fons personal del periodista Xavier Vinader, del que ja us hem parlat nombroses vegades en el nostre blog, vam trobar una sèrie de fotografies de Garbo algunes d’elles, poc conegudes que les podreu consultar al nostre arxiu.

Us deixem amb una petita mostra:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Felicitats als companys de Sàpiens per la feina feta. Us desitgem molts més èxits editorials!


1 comentari

Digitalitzada la revista “Mujeres Libres” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tenim una molt bona notícia per anunciar-vos.

La revista Mujeres Libres es troba digitalitzada i en accés lliure al portal del sindicat CGT, la Confederació General del Treball.

L’ organització anarco-feminista anomenada Mujeres Libres va néixer l’any 1936.  Estava vinculada a la  CNT-FAI i va arribar a tenir més de 20.000 afiliades. Des de les pàgines de la revista van qüestionar la societat patriarcal i consideraven agents opressors tant l’Estat, com el capitalisme, l’església i els mateixos companys del moviment obrer i anarquista.

Des d’aquesta organització es va crear una revista, que portava el mateix nom. Van sortir publicats un total de 14 números que es van convertir en una eina fonamental per desenvolupar el treball formatiu i organitzatiu del moviment.

La publicació destacava per l’originalitat dels seus continguts i per la modernitat en el seu disseny, maquetació i il·lustracions. El darrer número va ser publicat durant la tardor de l’any 1938,  mesos abans d’acabar la guerra civil, però no en va quedar cap exemplar.

Precisament, aquest  darrer número que es conserva, el 13, és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat per ser digitalitzat i d’aquesta manera s’ha pogut completar la col·lecció que apareix al portal.

No deixeu passar l’oportunitat de donar un cop d’ull a aquesta magnífica revista. Segur que us agradarà!


Deixa un comentari

Signat un conveni de col·laboració amb el Grup de Recerca en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra

El CRAI de la Universitat de Barcelona a través de Biblioteca del Pavelló de la República ha signat convenis de col·laboració amb Grups de Recerca oficials de diverses universitats catalanes. Fa pocs mesos us parlarem del que vam signar amb l’Instituto de Estudios Albacetenses, a tall d’exemple.

En aquesta ocasió us volem informar del conveni signat amb el Grup de Recerca en Periodisme (GRP) de la Universitat Pompeu Fabra, establert des de l’any 2006 i que té la seva seu al Campus de la Comunicació-Poblenou.

Inicialment reconegut per la Generalitat de Catalunya com a grup de recerca emergent (GRE-2009 SGR 1162), en la actualitat gaudeix de la qualificació de grup de recerca consolidat (GRC-2014 SGR 872). El Grup està format per professors i estudiants de doctorat dedicats a la recerca en l’àmbit del periodisme.

Les seves línies d’investigació principals són:

  • Ètica del periodisme
  • Història del periodisme
  • Anàlisi de mitjans digitals
  • Redacció integrada

L’investigador principal de la línia d’investigació de la Història del Periodisme és el professor Jaume Guillamet Lloveras. El seu àmbit de treball és l’estudi de les postures polítiques del període entre 1977 i 1982 a la premsa satírica espanyola. El  CRAI Biblioteca del Pavelló de la República disposa de col·leccions molt completes de premsa satírica d’aquest període. Concretament la col·laboració es centrarà en les revistes Por FavorEl Papus i El Jueves.

Gràcies a aquest conveni el Grup de Recerca gaudirà de facilitats a l’hora de la consulta i la reproducció d’aquestes publicacions i el CRAI de la Universitat de Barcelona constarà en totes les seves publicacions com a institució col·laboradora.