Deixa un comentari

Madrid me mata

El fons personal del periodista català Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 1947 – 2015) lliurat l’any 2008 al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona està custodiat al  CRAI Biblioteca Pavelló de la República.  A causa de la diversitat i de la gran quantitat de material que hi ha, encara es troba en  procés de catalogació. No deixa de sorprendre’ns el material que tenia en Xavier!

A tall d’exemple direm que entre la documentació donada hem trobat diversos exemplars de la publicació Madrid Me Mata  que va ser una revista de l’anomenada  Movida madrileña creada, dissenyada i dirigida per Oscar Mariné. Es tracta d’una revista molt avantguardista que va sobrepassar els límits del periodisme convencional. Molt representativa de l’Espanya de la Transició democràtica i també dels anys 80.  A l’equip editor hi participaven gent com el polifacètic Moncho Alpuente o el fotògraf català Jordi Socias. Va tenir una periodicitat mensual, es van publicar un total de setze números entre els anys 1984 i 1985 i es va convertir en un símbol de la postmodernitat.

Hem volgut crear un taulell al nostre Pinterest amb les imatges de les portades dels números de la revista que tenim al nostre catàleg. Tenen un disseny i una grafia tan particulars que ens han fascinat!

Feu-hi un cop d’ull. Segur que us sorprendran! Esperem que us agradin i les vingueu a consultar a la biblioteca!

madrid_mata

 

 


2 comentaris

Nou donatiu de l’editorial Media Vaca

AdiosManuel Azaña Díaz (1880-1940)  fou el darrer president de la Segona República espanyola. L’any 1939 va marxar a l’exili. Va escriure una llarga carta al seu advocat i amic Ángel Ossorio Gallardo (1873-1946), expatriat a Buenos Aires, per explicar tot el que havia succeït les darreres setmanes abans de la seva partença. La carta constitueix una crònica excepcional del final de la guerra civil i dels darrers dies de la república.

Aquesta carta, datada el 18 de juny de 1938, ha estat publicada en diversos volums d’obres complertes però mai com a obra independent.

Els nostres amics de l’editorial Media Vaca, dels que ja us n’hem parlat en altres ocasions en el nostre blog van contactar amb nosaltres per obtenir permís per publicar la carta original que es troba en el nostre fons d’arxiu  a l’Inventari del Fons F-FP, Subsèrie Àngel Ossorio y Gallardo .

I el resultat ha estat Adiós al porvenir, un magnífic llibre que forma part de la col·lecció 20160513_191032Grandes y Pequeños, de la mateixa editorial Medial Vaca, amb pròleg de Vicente Ferrer Azcoiti i dibuixos de Manuel Flores.

Amb una edició molt acurada trobem profusió de caricatures d’Azaña, Unamuno, i de membres de l’anomenada “altre generació del 27” com Miguel Mihura, Antonio de Lara Tono, Enrique Jardiel Poncela, José López Rubio o Edgar Neville, que als anys 30 van practicar un estil d’humor molt lliure i novedós i que publicaven a revistes com  Gutiérrez  i posteriorment a La CodornizA les il·lustracions també es poden reconèixer fragments o detalls d’obres d’artistes com Velázquez, Goya o Picasso.

Aprofitem per agrair als nostres amics de l’editorial Media Vaca la donació d’aquesta obra per a la biblioteca i per felicitar-los per la magnífica feina feta!

Us recomanem la seva lectura!

 


Deixa un comentari

El Pavelló de la República i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia

Si heu visitat el Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia a Madrid sabreu que en una de les seves sales hi podeu admirar el Guernica, el quadre que l’artista malagueny Pablo Picasso va pintar amb motiu  de la seva col·laboració al Pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de les Arts i les Tècniques a la Vida Moderna de París de l’any 1937. Convertit en un símbol universal i amb una significació no exempta de polèmica el quadre es troba exposat  amb les fotografies que va fer Dora Maar, companya de Picasso, del procés de creació de l’obra que va durar gairebé un mes.

206_06_guernica (1)

Aquests darrers temps, i amb motiu d’una reestructuració general del museu, hi ha dues sales més dedicades al Pavelló de la República espanyola de 1937.

En una s’hi exhibeix una reproducció de la maqueta de l’edifici fabricada amb motiu de la commemoració del 50è aniversari del Guernica i per tant també de l’edifici del Pavelló construït, recordem pels arquitectes Josep Lluis Sert i Luís Lacasa. Per celebrar aquesta efemèride es va fer una exposició l’any 1987 que portava per títol Pabellón Español. Exposición Internacional de París 1937  i que va estar comissariada per Josefina Alix.

_mg_3124

En aquesta mostra també s’hi va poder contemplar  una segona maqueta, més petita,  que va ser feta per a una altre exposició celebrada a Madrid l’any 1978 sobre Josep Lluis Sert al Museu Español de Arte Contempoáneo. No s’han de confondre les dues maquetes! Una és més gran i reprodueix fidelment l’arquitectura i les obres que va albergar i l’altre, més petita, reprodueix l’arquitectura de manera més esquemàtica i alguna de les obres d’art.

A la sala on es troba la maqueta hi ha també altres obres que van estar exposades al Pavelló.  Destaquem una escultura de Francisco Pérez Mateo  feta amb pedra de Colmenar l’any 1931 que representa un os polar i cartells de Josep Renau.

_mg_3091

En un segon espai hi trobarem, entre d’altres obres, la maqueta de la Font de Mercuri feta per l’artista nord americà Alexander Calder que es va construir al patí del Pavelló i un prototipus de l’obra realitzada per l’escultor Alberto Sànchez que es va situar a l’exterior del Pavelló amb una alçada de 12,5 metres i que portava per títol El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella. 

Tot plegat un bon motiu per a una visita al museu malgrat no hi ha cap referència a la rèplica de l’edifici que es va construir a Barcelona l’any 1992 pels arquitectes Antoni Ubach, Miquel Espinet i Juan Miguel Hernández León amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics l’any 1992 i que actualment és la seu de la nostra biblioteca-arxiu. Esperem prenguin nota els responsables del museu!


Deixa un comentari

La Setmana Santa i el Florido Pensil (nenes)

Ja tenim la Setmana Santa a tocar! Aquest any el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tancarà les seves portes del dia 24 fins al dia 28 de març. Els altres dies podeu venir a visitar-nos i a consultar els nostres fons en el nostre horari habitual de 8 a 20 hores.

Ens agradaria recomanar-vos per aquestes festes, que aneu a veure, si encara no ho heu fet, l’obra El florido pensil (nenes) al Teatre Poliorama de Barcelona. Es tracta d’una adaptació del famòs llibre d’Andrés Sopeña sobre l’escola nacionalcatòlica i explica la història de cinc noies sotmeses al sistema educatiu de la postguerra espanyola. Està dirigida per Fernando Bernués i Mireia Gabilondo i la protagonitzen Roser Batalla, Lloll Bertran, Victòria Pagès, Mireia Portas i Isabel Rocatti.

A El florido pensil (nenes) l’escola és el reflex de la societat i de la seva ideologia dominant, masclista i patriarcal. La dona va ser el principal objectiu de l’empresa moralitzadora. Estava destinada al matrimoni i a les labors domèstiques. La seva carrera professional havia de ser la de formar una família i tenir descendència.

Aquí podeu veure algunes imatges significatives que hem extret dels nostres fons que custodien nombrosa informació sobre aquest tema.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Podeu aprofitar també per veure l’exposició Vencedors i vençuts, produïda pel Memorial Democràtic i amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que es podrà visitar al vestíbul del Teatre Poliorama fins al 3 d’abril. La mostra romandrà oberta al públic els dies de funció, des d’una hora abans de l’inici de l’espectacle.

Bones vacances de Setmana Santa a tothom!


Deixa un comentari

“Empremtes de la Vida” article de Jordi Amat a La Vanguardia parlant dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

amat_1El passat diumenge dia 6 de març l’escriptor i filòleg Jordi Amat, va publicar a La Vanguardia un article que porta per títol Empremtes de la Vida  parlant de la Caputxinada. Aquests darrers dies s’ha escrit molt sobre el tema perquè enguany s’ha celebrat el 50è aniversari dels fets. Si ho recordeu,  en vam parlar també nosaltres en un post la setmana passada.

En Jordi Amat explica que va venir a la nostra biblioteca per consultar llibres sobre la Caputxinaada per poder escriure un article. Es va trobar que molts d’aquests llibres estaven en préstec! Va poder prendre algunes notes a partir de la lectura de diverses publicacions periòdiques i quan es disposava a marxar, l’arxivera li va proposar la consulta del nostre fons d’arxiu que conté nombrosa informació sobre el tema. Va quedar sorprès del material que hi va trobar. La història és més llarga però no la volem desvetllar aquí en aquestes línies. Només direm que l’autor acaba dient textualment: “Marxo del Pavelló amb la idea de com escriuré l’article”…

Amat va començar a col·laborar al suplement “Cultura/S” del diari La Vanguardia a partir de l’any 2009 i des de juliol de 2014 hi escriu una columna d’opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.

És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l’editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.

Des del nostre blog volem agrair al Jordi les seves paraules i de passada us recomanem la lectura del seu article!

 


Deixa un comentari

“Anarquistes i baixos fons: poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944)” nou llibre de Federico Vázquez Osuna

Portada Fede20153_Portada Fede.qxdAvui us volem parlar del darrer llibre publicat pel nostre benvolgut usuari i amic Federico Vázquez Osuna que porta per títol Anarquistes i baixos fons : poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944)

Aquesta obra repassa les vides d’alguns dels anarquistes de les primeres dècades del segle passat quan l’anarquisme era la principal força sindical de Catalunya.

Eren personatges que practicaven un doble joc polític i col·laboraven amb els Sindicats Lliures i les forces franquistes.

 El llibre compta amb un pròleg de José María Mena, exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Federico Vázquez Osuna (Alcaudete, Jaén, 1964) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i Màster en Criminologia i Execució Penal per la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la seva feina a l’Administració de Justícia amb la d’investigador adscrit al Centre d’Estudis Històrics Internacional ubicat al Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

Les seves investigacions se centren en l’època de la República, la Guerra Civil i el franquisme. Especialment tracta temes que fan referència a l’administració de justícia i la repressió.

Entre els seus llibres destaquem La rebel·lió dels Tribunals. L’Administració de justícia a Catalunya (1931‐1953), La justícia durant la Guerra Civil. El Tribunal de Cassació de Catalunya (1934‐1939) i  La Repressió franquista a l’àmbit local : Manlleu, 1939-1945.

Des del nostre blog us recomanem la lectura d’aquesta obra i aprofitem per felicitar al Federico per la feina feta!


Deixa un comentari

Eduroam o WifiUB?

Fa poques setmanes el Bloc d’Informàtica i Telecomuniacions de l’Àrea de Tecnologies de la Universitat de Barcelona va publicar un post que ens va semblar molt interessant.

Parlava sobre la utilització de les xarxes sense fils. Cada cop és més habitual que els usuaris de les biblioteques es connectin a aquest tipus de xarxes per a poder navegar per Internet.

Convé saber que la Universitat de Barcelona disposa de dos serveis de xarxa sense fils amb característiques diferents:

  • la WifiUB : servei corporatiu d’accés sense fils a la xarxa de la Universitat de Barcelona, orientat bàsicament a la “navegació Web” per a connexions temporals.
  • Eduroam : servei mundial de mobilitat segura que permet a estudiants, PAS i PDI de  les institucions membres tenir connexió a Internet a través del mateix campus i a les altres institucions participants.

Des de l’Àrea de tecnologies ens recomanen que fem servir  Eduroam doncs es tracta d’un servei més segur. Les dades viatgen encriptades i, tot i que el procés de connexió requereix en alguns dispositius una acció manual inicial, una vegada està configurat queda guardada per sempre i no cal autenticar-se cada cert temps. Si ens desplacem a altres institucions amb el servei Eduroam, en la majoria de casos la connexió s’establirà de manera automàtica.

En canvi, el servei WifiUB funciona amb un portal captiu, la connexió es fa de manera automàtica però en accedir a Internet, apareix una primera pàgina on es demanen les nostres credencials, que només es mantenen mentre  la sessió està activa. Una vegada es perd o hi ha un període d’inactivitat cal tornar-les a introduir.

Si voleu obtenir més informació podeu consultar la pàgina del CRAI de la Universitat de Barcelona o bé les pàgines d’Eduroam.

Recordeu que al CRAI Biblioteca Pavelló de la República també podeu gaudir d’aquests serveis!