Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb la Fundació Pere Coromines

Avui us volem parlar de la Fundació Pere Coromines, d’Estudis Filosòfics, Històrics, Literaris i d’Investigació Lingüística.

Va ser creada l’any 1997 pel lingüista Joan Coromines (Barcelona, 1905 – Pineda de Mar, 1997), autor entre d’altres del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, poc abans de la seva mort i porta el nom del seu pare, l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 1870 – Buenos Aires, Argentina, 1939) amb l’objectiu de preservar, divulgar i vetllar el seu llegat intel·lectual i moral.

Pere Coromines fou diputat a les Corts espanyoles per Esquerra Republicana de Catalunya i durant la guerra civil espanyola fou nomenat Comissari General de Museus de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra es va exiliar a Buenos Aires amb la seva família, on va morir poc després d’arribar.

El 28 de desembre de 2006, el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va inaugurar la seu a Sant Pol de Mar, a la que havia estat la casa d’estiueig de la família Coromines, un cop rehabilitada.

A la  pàgina web de la fundació trobareu informació de les figures del pare i del fill.

Sobre Pere Coromines per exemple, inclou una bibliografia essencial, unes notes biogràfiques i bibliogràfiques escrites pel seu propi fill Joan i també un  àlbum fotogràfic amb una selecció de quinze fotografies inèdites .

Destaquem la seva biblioteca digital amb obres d’ambdós personatges i sobre tot, la secció de publicacions.

Des de la fundació s’ha editat la Col·lecció Textos i Estudis que recull els epistolaris de Joan Coromines amb personatges tan destacats del món de la cultura catalana com Pompeu Fabra, Pere Bosch Gimpera o Josep Plà.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en diverses ocasions amb la fundació. Sobre tot pel que fa a les publicacions sobre Manuel Serra i Moret (Vic, 1884 – Perpinyà, 1963), una de les figures intel·lectuals i polítiques més importants a Catalunya al segle XX.
Recordeu que tenim el Fons Personal Manuel Serra i Moret al nostre arxiu amb correspondència rebuda o/i escrita per Serra i Moret, postals, documentació personal, escrits inèdits, materials per a llibres, articles diversos, discursos, conferències i retalls de premsa.

Esperem que aquesta col·laboració sigui per molts anys!


Deixa un comentari

L’alumnat universitari publica en accés obert!

Sabeu que l’alumnat universitari compta amb recursos per publicar en accés obert els seus treballs acadèmics?

Els estudiants de grau o de màster de la Universitat de Barcelona, poden publicar els seus treballs de final de grau o de màster al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, l’únic requisit és que tinguin l’autorització del departament o tutor responsable.

Si feu un cop d’ull a la col·lecció Treballs de l’alumnat del Dipòsit Digital de la UB trobareu nombrosos ensenyaments.

Nosaltres hem volgut buscar exemples relacionats amb les temàtiques de la biblioteca .

Hem començat fer una cerca per matèria introduint les paraules clau Guerra Civil ens han sortit gairebé una vintena d’entrades:

També hem fet la cerca per matèria amb el terme República Espanyola II i ens ha sortit el següent resultat:

I per la matèria Franquisme amb un major volum d’entrades que l’anterior:

Hem fet una cerca també pels Treballs Finals del Màster en Història Contemporània i Món Actual de la Facultat de Geografia i Història:

I una darrera pels Treballs Finals de Grau de l’ensenyament d’Història: que ens aporta un nombre de cites molt més elevat que hauriem d’acotar mitjançant el filtre de la matèria que ens interessi concretament.

Us recordem que els dipòsits digitals d’altres universitats recullen també treballs acadèmics dels seus alumnes com són:

I darrer lloc mencionar RECERCAT  el Dipòsit de la Recerca de Catalunya, un repositori cooperatiu en el que es pot consultar la literatura de recerca de les universitats i centres d’investigació de Catalunya, com ara articles, treballs d’investigació o fi de màster, treballs o projectes de fi de carrera, ponències de congressos, informes, documents de treball, etc.

Els documents poden ser introduïts directament a RECERCAT o bé a través dels repositoris de les institucions. En aquest últim cas, RECERCAT actua de recol·lector tot integrant i organitzant els documents en un espai comú independentment del repositori en el que han estat inclosos. Sens dubte una eina de gran utilitat!

Pensem que és una informació que pot ser d’utilitat per estudiants i investigadors o tota aquella persona que estigui interessada en aquestes disciplines.


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us mostrem les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat. Són les primeres d’aquest nou any 2020 que promet ser molt productiu!

Les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest o bé al llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

I si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

Agraïm també al professor del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Pelai Pagés el donatiu de llibres pel nostre fons!

Us esperem a la biblioteca!


Deixa un comentari

Imatges acolorides del Pavelló de la República

Fa uns quants dies, a través de Twitter, vam descobrir unes imatges acolorides del Pavelló de la República. Són fotografies que provenen de diferents arxius i que ens mostren l’edificació original del pavelló en el context de l’Exposició Universal de París de l’any 1937.

Ens van encantar i per això hem volgut fer un recull de totes elles per mostrar-les en el nostre blog on sovint parlem d’aquest magnífic exemple d’arquitectura racionalista que és la seu de la nostra biblioteca i arxiu.

Comencem amb una imatge d’uns visitants que contemplen el passeig central de l’exposició, una fotografia de l’Archivo Roger-Viollet/LAPI i unes altres dues que corresponen als pavellons d’Alemanya, obra de l’arquitecte de Hitler, Albert Speer i de la URSS, amb el grup escultòric realitzat per l’artista Vera Mujina, que es trobaven situats un davant de l’altre. Aquestes pertanyen al llibre Exposition internationale des Arts et Techniques appliqués à la vie… editat a Paris el mateix any 1937 amb fotografies dels germans Gorsky i que constituí l’àlbum oficial de l’exposició.

 

 

En aquesta mateixa publicació trobem altres imatges amb els pavellons del Regne Unit i Canadà o els de les colònies franceses. També una curiosa recreació d’un poble típic francès i una d’encara més curiosa que és la imatge de la llar d’infants que hi havia al recinte.

Pel que fa a les fotografies concretes sobre el Pavelló, la primera mostra part de la reixa del pati i l’escultura de l’artista Alberto Sánchez Pérez (Toledo, 1895 – Moscou, 1962) que porta per títol El poble espanyol té un camí que condueix  a una estrella i que tenia més de 12 metres d’alçada. Després, l’entrada al pavelló amb la Banyista, escultura de Francisco Pérez Mateos (Barcelona, 1903 – Madrid, 1936), artista que va morir al front i al qual se li va retre homenatge al mateix pavelló, i la rampa que dona accés al segon pis.

La fotografia següent mostra la terrassa de sortida del recinte, amb imatges de diversos cartells i tot seguit ens situem a l’interior de l’edifici, a l’entrada del segon pis, on veiem un panell amb una cita del Quixot: On doit exposer sa vie pour la liberté  i un fotomuntatge sobre el paper de la dona durant la República.

Tot seguit una imatge d’una sessió de cinema de les Misones Pedagógicas, el projecte cultural solidari impulsat pel govern de la República, un altre fotomuntatge sobre la importància de l’agricultura amb uns treballadors fent tasques tècniques i una vitrina dedicada a la memòria de Federico García Lorca, el poeta andalús que va morir executat l’any 1936 després de la revolta militar de la Guerra Civil espanyola.

Més fotomuntatges amb l’obra cultural del govern de Catalunya. Ens agrada especialment la imatge on es veuen els treballs de muntatge del recinte de la planta baixa. Allí podem observar que el Guernica ja es troba col·locat al seu lloc i que s’està acabant de muntar la Font de Mercuri d’Alexander Calder. A la imatge general del pati vista des del lateral de l’escenari tornem a contemplar la font, ja acabada, i les butaques de Torres Clavé davant de l’escenari.

 

Veiem la cabina de projecció que es troba situada a l’exterior i un operari rematant el muntatge de la façana del pavelló amb panells que promocionaven l’obra educativa del govern de la Segona República. Una darrera imatge torna a mostrar l’obra escultòrica d’Alberto Sánchez des d’un lateral del pavelló.

 

Esperem que us agradin!


Deixa un comentari

Publicacions amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja tornem a ser aquí després del parèntesi nadalenc! I avui us mostrem les darreres publicacions que han arribat a la nostra biblioteca i que han estat elaborades amb material del nostre fons per si voleu escollir alguna lectura.

Aquí teniu el llistat:

 

Aprofitem per recordar-vos que a l’edifici de La Model de la ciutat de Barcelona actualment és pot visitar l’exposició Harry Walker: classe obrera i veïnat en lluita. Teniu temps fins el proper dia 26 de gener! No us la perdeu… també trobareu material del nostre fons tal i com ja us vam explicar en un post anterior d’aquest blog.

 


  • Gorostiza, Santiago. Critical Networks : Urban Water Supply in Barcelona and Madrid During the Spanish Civil War a The Resilient City in World War II : urban environmental histoires / Simo Laakkonen, J.R. MacNeill, Richard P. Tucker, Timo Vuorisalo, Editors. London : Palgrave Macmillan, 2019. Amb una imatge d’un cartell del nostre fons.

 





 

En aquest cas també podeu visitar l’exposició  Càmera i ciutat. la vida urbana en la fotografia i el cinema que ha estat comissariada per Florian Ebner, responsable del Departament de Fotografia del Centre Pompidou. La mostra, que inclou fotografies, pel·lícules, vídeos i material imprès del museu francès, tracta sobre la càmera i la ciutat, a partir del treball de fotògrafs i cineastes que han disseccionat la metròpoli i que plantegen diferents escenaris de la vida urbana. Hi trobareu un cartell del nostre fons:  l’icònic Aixafem el feixisme de Pere Català Pic .

No us la perdeu! Teniu temps fins el proper mes de març per visitar-la al CaixaForum de Barcelona.


Deixa un comentari

Nadal 2019!

Tenim a tocar el Nadal! L’equip del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us desitja que passeu unes Bones Festes. Us recordem que el període de tancament de tots els CRAI Biblioteques durant les vacances de Nadal, serà del 23 de desembre al 3 de gener ambdós inclosos. Aquí podeu consultar els horaris dels CRAI Biblioteques que excepcionalment obriran els dies 2 i 3 de gener de 2020.

Us deixem amb unes imatges de la col·lecció de banderins del nostre fons. La col·lecció consta de més de 100 unitats documentals i pertanyen majoritàriament a agrupacions i associacions polítiques, culturals, socials, sindicals i religioses. Des del punt de  vista històric, constitueixen una font molt important per a l´estudi de la iconografia  i la imatge de la vida social, política, cultural i econòmica del segle XX. Aquests dos que us mostrem fan referència a les festes nadalenques i contenen algun motiu iconogràfic relacionat amb la temàtica.

Esperem que us agradin! Molt bon Nadal 2019!


2 comentaris

Exposició “Harry Walker, obrers i veïns en lluita” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui dilluns 16 de desembre a les 19:00 hores s’inaugurarà a l’edifici de La Model de la ciutat de Barcelona l’exposició Harry Walker: classe obrera i veïnat en lluita.

La mostra, organitzada per la Comissió del Centenari de la Prosperitat 1919-2019, fa un repàs d’una de les vagues més importants dels anys 70 a Barcelona i de la seva repercussió al barri en forma de lluites veïnals.

Organitzada també per l’Institut de Cultura de Barcelona i pel Museu d’Història de Barcelona, la mostra explica per una banda, la història de la vaga de la fàbrica automobilística Harry Walker i per l’altra, la lluita pel seu solar.

La vaga de la fàbrica Harry Walker, instal·lada a Barcelona des de l’any 1954, va començar el 16 de desembre de 1970 i es va allargar fins al 15 de febrer de 1971.

Van ser 62 dies de protesta motivats pel creixement de la fàbrica, que cada vegada exigia més hores extra de feina sense remuneració i que va canviar també el sistema de contractació, passant d’un contracte definit a un de temporal. Aquesta situació de pèrdua de drets, ple d’inseguretats i d’explotació va motivar l’inici de l’aturada i va marcar un abans i un després en la lluita obrera per millorar les condicions de les persones treballadores.

Aquesta vaga va contribuir decisivament a anar ofegant de mica en mica la dictadura a les fàbriques i als barris, i va anar imposant la defensa d’un model democràtic i de llibertats al conjunt de l’Estat espanyol.

D’altra banda, l’any 1973, l’empresa es va traslladar a Sant Andreu de la Barca amb el nom de Fagensa. A la Prosperitat hi quedava un solar de tres mil metres quadrats buit, amb un futur dubtós sobre un rerefons especulatiu per part dels propietaris, posant en marxa la possible venda del terreny per a la construcció d’habitatges.

La manca d’equipaments públics al barri va fer que el veïnat exigís a l’Administració ocupar el solar de l’antiga Harry Walker cobrint aquestes necessitats. I és en aquest punt on comença la segona lluita veïnal amb un únic objectiu: la construcció d’equipaments públics.

El 29 de març de 1974 es presentà el nou Pla Comarcal, que destinava uns quants solars a equipaments i zones verdes. Un pla que frustrava, en part, les empreses constructores d’habitatges. Finalment, i en el darrer moment, es va aprovar la construcció d’habitatges en dues parts del terreny: al carrer de Baltasar Gracián, 3 i 5, i a la cantonada de Sant Francesc Xavier amb Badosa.

L’acció social i la reivindicació veïnal van fer que el barri se sortís amb la seva i aconseguís que bona part dels terrenys es destinessin a la construcció d’equipaments públics: un Centre d’Assistència Primària, un institut, una escola i un poliesportiu, a més de l’actual plaça.

Recordem que l’Ajuntament de Barcelona enguany ha editat Harry Walker: lluita obrera, victòria veïnal, un llibre que, d’una banda, explica la vaga de 62 dies que l’any 1970 van protagonitzar els treballadors i treballadores de la fàbrica Harry Walker, i, de l’altra, la lluita veïnal en contra de l’especulació i a favor de nodrir al barri d’equipaments públics.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit documentació diversa del seu fons d’arxiu. Aquí teniu alguns dels documents que podeu trobar:

L’exposició serà itinerant i fins al 26 de gener de 2020 serà a la presó Model de Barcelona. Després la podreu veure: del 27 de gener de 2020 al primer de març de 2020 al Centre Cívic Lleialtat Santsenca, del 2 març de 2002 al 15 de març a la Marquesina de Via Julia i a partir del 16 de març al MUHBA Oliva Artés.

L’ entrada és gratuita! No us la perdeu!