Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

“Las sinsombrero”, exposició amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 19 d’octubre es va inaugurar, al  Fernán Gómez. Centro Cultural de la Villa, l’exposició que porta per títol Las sinsombrero, comissariada per Tania Balló, directora, productora de cinema i televisió, guionista i escriptora.

Les Sinsombrero és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a l’anomenada Generació del 27, un dels grups artístics més influents de la història cultural espanyola.

Aquestes dones, nascudes entre 1898 i 1914 i la majoria d’elles residents a la ciutat de Madrid, van desenvolupar una activitat artística lligada als corrents d’avantguarda i a la vegada a la tradició popular que ha estat poc estudiada i reconeguda.

El nom respon al gest de llevar-se el barret en públic que van protagonitzar Maruja Mallo, Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Puerta del Sol, la cèntrica plaça madrilenya. Aquesta actitud transgressora pretenia trencar la norma i, metafòricament, en absència de la peça que tapa el cap, alliberar les idees i les inquietuds.

La mostra reivindica el seu paper de dones artistes compromeses amb el seu temps i, el seu art, com a transformador del panorama artístic i cultural de l’Espanya del moment.

Les artistes espanyoles del 27 són exemple d’esperit trencador i de modernitat. Van reivindicar el seu paper intel·lectual no només sobre la seva pròpia figura, sinó sobre la vida cultural que les envoltava. 

Les seves aportacions estan encara poc estudiades i, en la seva gran majoria, han quedat al marge de les antologies i els manuals d’art i literatura fins als nostres dies, encara que van desenvolupar una activitat constant i destacada en camps tan variats com l’escriptura, la pintura, l’escultura, la il·lustració o la filosofia.

Dins d’aquest grup hi va haver pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores, escultores, pensadores, cineastes, compositores amb un immens talent.

L’exposició, que mostra la magnitud creativa d’aquestes dones, és el resultat d’una intensa tasca de recerca que ha aconseguit reunir una àmplia selecció d’obres de creadores com  Maruja Mallo, Margarita Manso, Marga Gil Roësset, Delhy Tejero, Rosario de Velasco, Ángeles Santos, Ruth Velázquez.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la reproducció del cartell Escola nova, poble lliure de l’artista Carme Millà, datat l’any 1936.


Ja ho sabeu: si aneu a Madrid per aquests propers ponts o vacances nadalenques podeu aprofitar per anar-la a veure!


Deixa un comentari

Actes d’Homenatge a les Brigades Internacionals amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat cap de setmana es van dur a terme, a la ciutat de Barcelona, tot un seguit d’activitats amb motiu de la celebració del 84è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals que enguany, la 25a edició de l’homenatge, ha estat especialment dedicada a les dones brigadistes.

De fet, els actes van començar el dijous 20 d’octubre, amb la representació de l’obra: Una nova primavera: La història de les Brigades Internacionals de la companyia La Voz Ahogada Projecte Escènic, al Teatre Golen’s de Gràcia.

El divendres 21 va tenir lloc la presentació del llibre Coratge sota el foc, amb la participació de la seva autora, Helena G. Vancells. Aquesta obra recull la vida de 20 dones que van lluitar a la Brigada Lincoln durant la Guerra Civil espanyola.

També es va fer una taula rodona per debatre el paper de les dones que van venir a Espanya a lluitar contra el feixisme. Hi va participar Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT sobre les Brigades Internacionals, i les historiadores Anna Sospedra i Carlota Vidal, col·laboradores també del projecte.

El dissabte 22 es va fer l’acte central que organitzà l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya.

Destaquem la intervenció de Janette Higgins, filla de Jimmy Higgins, Brigadista Internacional canadenc, conegut com “El soldado alto” que va presentar el llibre escrit pel seu pare Luchando por la democràcia. Memorias de un activista canadiense en la guerra espanyola, del que n’és editora.

Paral·lelament a aquests actes, s’han publicat un seguit d’articles a la premsa del país sobre el paper de les dones a les Brigades Internacionals i d’altres que es feien ressò dels homenatges. Lourdes Prades ha tingut, en molts casos, un marcat protagonisme.

El setmanari El Temps li va fer una entrevista i el Diari Ara va publicar un article sobre les dones brigadistes on es recollien les seves paraules i es feia també menció al SIDBRINT i a la informació que aporta el projecte pel coneixement d’aquesta temàtica.

Fins i tot Lourdes Prades va ser destacada com una de les cares del dia i semàfor verd de la publicació!

A més mitjans com Tot Barcelona o Betevé també van publicar notícies sobre l’homenatge a les Brigades Internacionals, fent referència altra vegada a SIDBRINT com a valuós instrument per a conèixer dades sobre brigadistes.

Desitgem que aquest projecte de la Universitat de Barcelona, desenvolupat des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb la col·laboració del Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història segueixi essent un instrument clau per a preservar la Memòria Històrica de totes aquelles persones que van venir a l’estat espanyol per a lluitar contra el feixisme.


8 comentaris

El Caliu de la il·lusió: les cartes de Can Malla en temps de guerra

Gràcies a programes de divulgació històrica com Quanta Guerra, producció de TV3, Televisió de Catalunya, amb col·laboració del Departament de Justícia i el Memorial Democràtic, recuperem relats de persones anònimes que van viure la Guerra Civil tant al front com a la rereguarda.

És sabut que moltes famílies, 86 anys després de la guerra, encara no saben on són les restes dels seus avantpassats desapareguts durant el conflicte bèl·lic i tenen interrogants sobre com van viure el conflicte els seus avis, tiets, germans, pares…

Esperem que el programa hagi servit també per sensibilitzar a les famílies sobre la importància dels seus documents històrics i la necessitat de preservar-los.

Arran de la seva emissió hem notat que cada vegada hi ha més interès per descobrir històries de la guerra després dels anys de silenci que va comportar la dictadura franquista.

Avui des del blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us n’explicarem una…

Fa uns quants dies l’historiador Salvador Coll i Icart ens va fer arribar el llibre que porta per títol El Caliu de la Il·lusió: Les Cartes de Can Malla en temps de Guerra, autoeditat a Cardedeu i que recull cartes de guerra enviades i rebudes per dos germans que van ser destinats al front.

Aquesta publicació és una font molt important per saber com es va viure la guerra a Cardedeu, a la rereguarda.

Les cartes d’en Josep Cruixent ens permeten conèixer com era la vida d’un ferrador de mules a la Batalla de l’Ebre.

Can Malla és una de les cases més antigues de Cardedeu. Els habitants de la casa es dedicaven a ferrar cavalls i fer eines per la pagesia de la zona.

La família de la casa guardava un bon grapat de cartes en el fons d’un armari de la casa, més unes altres que es van trobar en un bagul de les golfes de les quals no recordaven l’existència.

En total formen un conjunt de 177 cartes que es troben recopilades i transcrites en aquesta obra, prologada per Assumpta Montellà, autora de diferents textos sobre la Guerra Civil Espanyola.

Les cartes reflecteixen la vida quotidiana, les pors, les angoixes que van patir la població, des d’un punt de vista molt íntim i emotiu.

Àngel Cruixent i Malla, el germà petit, amb 24 anys, es va incorporar al Front d’Aragó. Va estar destinat a diversos pobles que encerclaven Osca: Sasa del Abadiado, Siétamo, Abiego, Barbastro… fins que va agafar “les febres”. Després de passar per diversos hospitals com l’Hospital Militar de Abiego, situat al Convent de San Joaquín, va ser traslladat a Barcelona on va acabar al Centre d’Enduriment de Montserrat (Clínica Z). No millorava i el Tribunal Militar de Manresa el va donar per inútil i va morir al cap de poc temps.

Va perdre el sarró amb les cartes que havia rebut de la xicota, família i amics.

El germà gran, en canvi, Josep Cruixent i Malla, va anar destinat a la Batalla de l’Ebre, i va tornar amb la majoria de cartes de la xicota, família i amics.

Les cartes d’en Josep permeten conèixer la vida d’un ferrador de mules a la batalla de l’Ebre. S’ha de destacar que la feina de ferrador era una feina molt valuosa: les mules eren imprescindibles per portar menjar o munició a les tropes.

Especialment interessant és la correspondència que va mantenir amb la seva xicota que ens permet veure com era un festeig en temps de guerra i les cartes d’amics, que estaven a altres fronts o al mateix Cardedeu que expressaven les seves alegries, tristeses… esperant que s’acabés la guerra.

El llibre es va presentar el passat dia 30 d’abril de 2022, al pati de Can Malla, amb l’assistència de nombrós públic.

Des del nostre blog felicitem el Salvador per la feina feta i li agraïm la donació d’aquesta obra!

Un pas més en la recuperació de fons, col·leccions i documents conservats per persones i entitats que van participar en la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, la lluita contra el Franquisme i la transició a la democràcia.


Deixa un comentari

Exposició “Francesc Layret. El fill roig del catalanisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 13 d’octubre es va inaugurar al Museu de Sant Cugat l’exposició Francesc Layret. El fill roig de catalanisme que ret homenatge al polític republicà i socialista que va ser assassinat per les seves idees i el seu activisme l’any 1920. 

El Museu d’Història de Sabadell va produir aquesta exposició, en el marc dels actes commemoratius del centenari del seu assassinat, el 30 de novembre de 2020. Comissariada per l’historiador Jordi Serrano, està centrada en el projecte obrerista i, en especial, en les últimes trenta-sis hores de la vida de Layret.

Una mostra reduïda de l’exposició va començar a itinerar a finals de l’any passat pels centres cívics de la ciutat, i el 2022 ho va fer per altres municipis, com Rubí i Castellar del Vallès.

En aquesta ocasió, al Museu de Sant Cugat la mostra compta amb un apartat dedicat a la relació de Layret amb la ciutat, a partir d’una recerca realitzada per l’historiador santcugatenc José Fernando Mota. Els mítings electorals contra el caciquisme i la seva defensa dels drets dels rabassaires són algunes de les troballes de l’historiador local.

Francesc Layret i Foix (1880-1920), advocat de professió, fou un polític republicà i socialista que assolí la categoria de mite pel seu compromís amb la classe obrera.

Va dedicar la seva vida a la defensa dels treballadors i a la construcció d’una força política catalanista que representés la classe obrera.

A l’exposició es narren les darreres 36 hores de la seva vida, 20 de les quals les va passar a Sabadell abans de ser tirotejat per pistolers pagats per la patronal catalana.

L’exposició compta amb fotografies i documents originals de l’època provinents de l’Arxiu Històric de Sabadell i altres arxius, així com objectes, obres i mobiliari procedents dels fons dels museus d’Història i d’Art de Sabadell, i de la família Rodríguez-Roda Layret. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit aquests documents per a ser exposats:

El CRAI Biblioteca de Lletres ha prestat també un informe sobre el projecte de llei electoral presentat a les Corts el 31 de maig de 1907.

Aquesta exposició pretén reparar així un oblit i retre homenatge a una figura extraordinària.

La mostra es podrà veure fins al dia 29 de gener del 2023. Hi ha programades diverses activitats com visites guiades, xerrades, tallers… totes gratuïtes i amb aforament limitat.

No us ho perdeu!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Carme Via Pros

El passat mes de juny, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, a través de la catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Mary Nash, material d’arxiu de la senyora Carme Via Pros que li havia donat la seva neboda Maria Teresa Martínez Via.

Carme Via Pros (Vilafranca del Penedès, 1920 – El Prat de Llobregat, 1995), va viure al Prat de Llobregat. L’any 1947 es va comprar una màquina de cosir i es va dedicar a la costura tota la seva vida. L’any 1948 l’Àngel i la Carme es van casar i van anar de viatge de noces a Blanes.
Angel García Vidal (El Prat de Llobregat, 1923 – 2016), va ser un Il·lustrador que va destacar com a dibuixant i director de dibuixos animats. El 1944, amb 21 anys, va fer el servei militar. Aquell mateix any el van operar i va estar ingressat a l’Hospital Militar de S.E. el Generalísimo de Barcelona. L’any 1947 va acabar els estudis de Dibuix Artístic.

El fons conté papers personals relacionats amb les seves vivències i la seva vida professional i, sobretot, correspondència entre Carme Via i Angel Garcia. Destaca la que van intercanviar mentre ell feia el Servei militar (abril 1944 – gener 1945). Com a sapador va estar destinat a diversos batallons de muntanya (quarter de Lepant a Barcelona, Grup Alpinista a Canfranc (Osca), quarters de Gardeny i Talarn a Lleida i d’Agullana a Girona).

A les cartes, curiosament escrites en català, s’intueix que a causa de la censura s’expliquen poques coses del context en què viuen. Ella li pregunta si necessita diners, els girs postals que li ha fet arribar, que li guarda dos cigarrets i un bombó, que li envia mostres d’una bata que s’ha fet, que és molt fosca però que així no es veurà la brutícia i escalfarà més, etc.

Ell li explica que farà 100 km de maniobres, que està en un campament on hi ha unes 60 tendes de campanya per a capacitat, cada una d’elles, de 27 homes, que li han donat xocolata desfeta per esmorzar i per sopar dues llaunes de sardines i un pot de carn amb gelatina, que el 18 de juliol els han fet desfilar carregats amb fusells i cordes, que l’han destinat a infermeria, que allà dorm en una habitació i menja en una taula, no com els altres que mengen i dormen a terra, etc.

L’octubre del 1944, malalt, està ingressat a l’Hospital Militar S.E. el Generalísimo de Barcelona i explica que intenta que el declarin inútil per al servei militar.

El fons consta també d’un diari de memòries i una agenda de Carme Via, on detalla el seu dia a dia (visites a familiars, els dies de festa major al Prat de Llobregat, etc.), d’uns quaderns escolars de cal·ligrafia, dibuix, aritmètica i ortografia del període de la Segona República espanyola i uns de l’any 1940 on, curiosament, encara hi ha exercicis d’ortografia i de redacció en català, i d’uns quaderns de costura dels anys 1944 a 1948.

També hi ha notes diverses relacionades amb el casament de Carme Via i Angel Garcia (1948), entrades a espectacles diversos, felicitacions de Nadal, publicitat, factures (compra d’una màquina de cosir de l’any 1957), un carnet de l‘Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona a nom d’Àngel Garcia de l’any 1946 amb el segell franquista i un salconduit per poder circular per Agullana, zona fronterera amb França, a nom de Carme Via (1944).

En definitiva, el fons constitueix una font molt interessant per a l’estudi de la vida quotidiana durant els primers anys del franquisme.

El fons personal Carme Via Pros ocupa 0’40 metres lineals i abasta cronològicament des de l’any 1931 fins al 1995, any en què va morir Carme Via. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


Deixa un comentari

Incorporació de nou material d’arxiu al Fons José Maria Valverde custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Fons Personal José María Valverde va ser donat l’any 2001 per Pilar Gefaell, vídua de l’escriptor, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
Conté diversos materials: des del Valverde poeta de principis dels anys quaranta fins a testimonis públics i privats de la repercussió que va provocar la seva mort, passant per manuscrits inèdits, contractes editorials, retalls de premsa o correspondència amb figures com Vicente Aleixandre, Pedro Salinas, Juan Ramón Jiménez o José Luis López Aranguren, entre d’altres, així com de documentació relacionada amb la seva dimissió l’any 1965 com a catedràtic d’estètica de la Universitat de Barcelona en solidaritat amb els professors de Madrid E. Tierno Galván, J.L. López Aranguren i A. García Calvo, expulsats per motius polítics. El fons ocupa 2, 90 metres lineals i abasta cronològicament des de principis dels anys quaranta fins a la mort de José M. Valverde, l’any 1996.

Aquest any 2022, la senyora Isabel Nadal, esposa del filòsof, editor i amic de José María Valverde, Jon K. Akordagoikoetxea Goikkoetxea (Elorrio, 1937 – Barcelona, 2016), ha cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República correspondència d’aquest escriptor amb el jesuïta i també escriptor i poeta Ramon Comas i Maduell.

Ramon Comas i Maduell (Tarragona, 1935 – Sant Cugat del Vallès, 1978), Nascut en el si d’una família creient, la seva infantesa va quedar marcada per l’esclat de la Guerra Civil, on va perdre el seu pare. Els primers estudis els va realitzar al Col·legi de les Carmelites de la Caritat i, després d’acabar la Guerra, l’any 1944, va entrar al seminari de Tarragona. La seva estada al Seminari va orientar de manera decisiva la seva vida: l’any 1952 va ingressar a la Companyia de Jesús i el 1965 va ser ordenat sacerdot pel Doctor Gregori Modrego Casaus, arquebisbe de Barcelona.
Ramon Comas va ser una persona inquieta i activa. Com a editor va dirigir la col·lecció poètica Les Hores Extres, una proposta innovadora i arriscada. Com a escriptor va publicar narrativa (Pàtria ignorada i Les trampes de l’Enric o el recull de contes Rescat d’ambaixadors), assaig (L’estat i les esglésies per separat, Gomà-Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església de 1939 o Roma in stato di emergenza) i, sobretot, poesia (debuta l’any 1963 amb Les paraules no basten, el 1968 publica Comptar les bigues, més tard col·labora en l’Antologia d’homenatge a Pompeu Fabra, guanya el premi de poesia Ribas i Carreras amb el recull Lletra de batalla i pòstumament es publica Oda nova a Tarragona i altres poemes i el recull inèdit Resistències). Va viatjar molt al llarg de la seva vida (Harlem (Estats Units), Bordeus, el Quebec o Roma) però mai no va perdre el contacte amb la cultura catalana.

L’any 1976 va patir una angina de pit, un infart de miocardi i dues parades cardíaques. Des de llavors va estar a la Infermeria Provincial de Sant Cugat. Amb només quaranta-tres anys, va morir el 6 de febrer de 1978. La documentació de Ramon Comas i Maduell va ser cedida pel seu amic Ignasi Riera al CRAI Campus Catalunya de la Universitat que porta el nom del seu oncle Antoni Rovira i Virgili.

El material cedit per Isabel Nadal i Jon K. Akordagoikoetxea Goikoetxea consta de cartes enviades a Ramon Comas per José Maria Valverde i Pilar Gefaell des del seu exili voluntari als Estats Units i al Canadà entre els anys 1966 i 1976, d’una sola carta de Ramon Comas, del primer de gener de 1967 i d’escrits i poemes de Valverde que aquest feia arribar a Ramon Comas. A la correspondència, a banda d’explicar-se temes familiars, personals, laborals i intel·lectuals, critiquen l’església catòlica oficial i comenten la situació econòmica mundial (crisis econòmica de principis dels anys 70) o la del règim franquista.

La documentació s’ha incorporat al fons José María Valverde, abasta cronològicament els anys 1966 a 1976, ocupa 0,10 metres lineals i ja es troba a disposició dels investigadors que la poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Cercabib del CRAI.


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes d’octubre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Voleu conèixer quines són les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República?

Les trobareu al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona, i si us ve de gust, us les podeu endur a casa fent servir el Servei de Préstec!

Si les voleu consultar a través de la xarxa social Pinterest aquí les teniu:

Com va sent habitual volem agrair a usuaris, institucions, particulars… la donació de totes aquestes obres que trobareu a continuació i que podeu trobar catalogades i a les prestatgeries de la biblioteca:

Artur Tudó Schmid

Professor Conrad Vilanou

Ajuntament de Barcelona

Fundación Anselmo Lorenzo

Conxa Catalán Giménez

Professor Manuel Delgado

Gonzalo Berger

Montserrat Pascual

Moltes gràcies a tots!


Deixa un comentari

La bandera miliciana del POUM sabadellenc i la presentació del llibre “Voluntarios Voluntarios por la revolución: La Milicia Internacional del POUM en la Guerra Civil española”

El passat dia 29 de setembre, al Museu de Sabadell, va tenir lloc la presentació del llibre Voluntarios por la revolución : la milicia internacional del POUM en la Guerra Civil española del nostre usuari i bon amic l’històriador Andy Durgan.

A la presentació hi va participar, a part del mateix autor, Lourdes Prades, doctora en història i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) la pàgina web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.

El llibre examina, a través de diverses fonts, moltes d’elles consultades als fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, la presència d’uns cinc-cents combatents estrangers en les files del POUM, el Partit Obrer d’Unificació Marxista.

El POUM fou un partit molt arrelat a Sabadell des de principis dels anys 30. Milicians sabadellencs van lluitar al front d’Aragó-Osca amb l’exèrcit de la República, junt amb voluntaris internacionals que tenien residència a la ciutat i, en molts casos, treballaven a la indústria aeronàutica com els alemanys Hans-Johann Reiter, Waldemar Bolze, Karl Bräuning o Gottfried Kahn, aquest darrer d’origen jueu.

Amb motiu de la presentació del llibre, el Museu de Sabadell ha aprofitat l’avinentesa per exposar la bandera miliciana del POUM sabadellenc que ha estat cedida per la Fundació Andreu Nin.

La bandera, datada de l’any 1936, segons Durgan podria haver pertangut a una agrupació enquadrada en algunes de les dues columnes comandades, entre d’altres, per membres destacats del POUM sabadellenc: la columna “Balada-Oltra” (Josep Oltra Picó) o la columna “Iborra-Mañé” (Jesus Mañé Pascual).

L’octubre de 1936 aquestes columnes es van combinar amb la columna “Arquer-Picó-Grossi” per formar-ne una de nova amb el nom “Miquel Pedrola” per combatre al Front d’Aragó, a la zona d’Osca.

Bandera amb símbol comunista de la falç i el martell i lletres retallades amb roba de cotó blanc, cosides a màquina sobre teixit de cotó vermell.
 Joan Comasòlivas, Director del Museu de Sabadell, Genís Ribé, Andy Durgan, Lourdes Prades, i el President de la Fundació Andreu Nin

Volem aprofitar aquestes línies per agrair a Genís Ribé el donatiu d’un fulletó que porta per títol Sabadel: El POUM, la Guerra i l’Exili, on trobareu més informació sobre la matèria en qüestió i que ja podeu consultar al nostre catàleg.


2 comentaris

Les Riuades de 1962 al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa uns quants dies, al programa Sense ficció de TV3 Televisió de Catalunya, es va emetre el documental “Els nens de la riuada”, on es van tractar els interrogants, encara oberts, sobre les riuades que van tenir lloc a les comarques del Vallès i del Baix Llobregat l’any 1962 i on van morir o desaparèixer més de mil persones.

Moltes de les víctimes van ser nens de qui no se n’ha sabut mai més res. Seixanta anys després, manca un registre d’infants desapareguts. Se sospita que hi va haver adopcions irregulars d’infants orfes després de la catàstrofe.

Tot va succeir durant la nit del 25 de setembre de 1962 quan una tempesta sobtada i extremadament violenta va arrasar tot el que va trobar, destruí centenars de cases i fàbriques i ocasionà milers de damnificats.

Terrassa va ser un dels municipis més afectats. L’aiguat va desbordar les rieres que travessen la ciutat i es van emportar tot el que van trobar al seu pas. Hi van morir almenys 300 persones. Alguns cossos van arribar fins i tot al mar. Pescadors de Tarragona es van veure obligats a recollir-los i enterrar-los sense que constessin enlloc.

Encara avui moltes altres famílies continuen buscant fills, germans o altres familiars desapareguts. Hi ha cossos que no s’han trobat mai. I algunes famílies sospiten que els seus fills desapareguts van ser donats en adopció i reclamen una investigació oficial.

La investigadora Esther Lázaro, reconstrueix, en aquest documental, la feina de dos anys entre arxius i hemeroteques, i d’entrevistes a testimonis, per saber què va passar amb els infants que no han aparegut i per saber si hi va haver tràfic d’infants després d’un dels episodis més catastròfics de la història de Catalunya del segle XX.

Hem de recordar també que el règim franquista va convertir aquesta tragèdia en una campanya de propaganda a favor del dictador.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tenim nombrosa documentació sobre el tema. Entre els nostres fons hi ha, per exemple, un catàleg, editat per la Diputació Provincial de Barcelona amb motiu de l’exposició que va tenir lloc a l’antic Hospital de la Santa Creu amb artistes tan destacats com Picasso, Dalí o Miró que van donar les seves obres per aconseguir diners pels damnificats del Vallès:

També tenim un document que recull tota la tasca duta a terme per Radio Barcelona durant les inundacions:

Fulletons com aquests que recullen experiències personals o informes:

O altres llibres que constitueixen valuoses aportacions en la recerca i la reflexió de les causes, les conseqüències, les presumptes responsabilitats i les recordances del trist esdeveniment:

Esperem que tota aquesta informació us sigui d’utilitat!


Deixa un comentari

La història d’Amadeo Nerozzi: exalcalde italià mort a la Batalla de l’Ebre combatent el feixisme

El passat diumenge dia 25 de setembre, una coalició de partits de dreta i ultradreta va guanyar les eleccions a Itàlia, amb un alt nivell d’abstenció, sobretot entre els joves.

Aprofitant l’avinentesa volem recordar la figura d’Amedeo Nerozzi que fou alcalde de Marzabotto, població al sud de la província de Bologna, tristament coneguda per la matança ocorreguda entre el el 29 de setembre i el 5 d’octubre de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, quan la 16a Divisió Panzergrenadier Reichsführer-SS comandada pel major Walter Reder, en represàlia pel suport als partisans de la resistència italiana, van assassinar a centenars de persones.

Però aquesta no és la història d’Amedeo Nerozzi, que va ser alcalde de Marzabotto entre els anys 1920 i 1921.

La seva història comença el 1925, després de l’arribada al poder de Benito Mussolini, quan va haver d’emigrar a Bèlgica, on va destacar per l’activitat política i sindical entre els immigrants italians.

Anys més tard, en esclatar la Guerra Civil Espanyola es va unir al bàndol republicà. Va participar en la fundació de la Centúria Gastone Sozzi i posteriorment es va adscriure a les Brigades Internacionals, en concret al Batalló Garibaldi, on es creu que va actuar, primer, com a infermer i posteriorment, com a tinent metge.

Durant la guerra va estar en diferents fronts, com a les Batalles d’Osca o de Brunete i va desaparèixer en la Batalla de l’Ebre. El 9 de setembre del 1938 un projectil d’artilleria va impactar a prop de la tenda hospital on era. Va ser ferit i evacuat, i a partir d’aquell moment se’l va considerar desaparegut.

L’any 2018 l’Ajuntament de Marzabotto va començar els tràmits per inscriure el nom d’Amedeo Nerozzi al Memorial de les Camposines, indret de La Fatarella construït sobre una antiga trinxera de la batalla de l’Ebre, que és espai de dol i dignificació de tots els combatents que hi van perdre la vida. El consistori volia reconèixer així la seva presència al bàndol republicà durant la guerra.

El 2019, a petició també de la seva família, l’exalcalde italià va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.

Les investigacions que s’han dut a terme des de la Direcció General de Memòria Democràtica han permès localitzar el nom d’Amedeo Nerozzi en la documentació de defuncions que conserva el Registre Civil de Mora d’Ebre. A partir d’aquest document s’ha sabut que Nerozzi no va morir a la serra de Cavalls el mateix dia que va ser ferit, com sempre s’havia cregut, sinó que va ser evacuat a un dels hospitals republicans que hi havia al mateix municipi, on va morir nou dies després.

Altres documents obtinguts en aquesta recerca aporten informació de tipus personal i polític sobre Nerozzi, però no detallen a quin dels hospitals de Mora d’Ebre va morir ni on va ser inhumat.

Móra d’Ebre va ser un punt important de recepció de ferits de la Batalla de l’Ebre i va allotjar diversos hospitals. La Direcció General de Memòria Democràtica té registrades sis fosses en aquest terme municipal, una de les quals està confirmada i cinc d’altres són considerades probables. D’aquestes últimes, dues podrien estar relacionades amb els hospitals quirúrgics de la ciutat i dues més, amb hospitals situats fora del nucli urbà.

El passat mes de juliol es va presentar el llibre escrit per Patrizia Zanasi, del Comitè Regional d’Honor a les persones caigudes en la masacre de Marzabotto, sobre la figura de Nerozzi que ha estat traduït al català per la mateixa Direcció General de Memòria Democràtica i que recull tota aquesta història de l’exalcalde que va lluitar contra el feixisme i que mereix ser recordada.