El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de la senyora Maria Guilera Escofet les cartes que el seu pare, Josep Guilera Escofet, va escriure a la seva família (pares, germans i promesa) des del camp de concentració d’Horta (Barcelona) durant els mesos de maig a juliol de 1939. Maria Guilera  va contactar amb la nostra Biblioteca a través de Carme Martín, membre d’ El Pou: Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada i autora del bloc Memòria dels Barris, amb la voluntat de posar a disposició de tothom aquestes cartes perquè, amb paraules seves: la seva lectura serveixi a tots plegats  per evitar el patiment que va suposar la guerra i la posterior repressió que  sense cap mena de compassió van patir els vençuts.

Aquestes cartes, conservades a les golfes de casa la Maria a Avinyonet del Penedès durant més de 80 anys, són retalls de la vida de Josep Guilera. En elles fa arribar a la seva família les seves angúnies, les seves necessitats, els explica com han de demanar l’aval (que mai va arribar) per poder sortir del camp de concentració, el pa, les llaunes de sardina … que necessita per sobreviure, el tabac, el paper …

Reproduïm el petit apunt biogràfic que Maria Guilera ens ha fet arribar sobre el seu pare, perquè ningú millor que ella per explicar-nos la vida de Josep Guilera.

Josep Guilera Escofet (Avinyonet del Penedès, 14 novembre 1914 – 10 agost 2002)

ESTUDIS : Era fill i net de pagesos. El seu avi matern (Josep Escofet) va ser de les primeres persones del poble que, de manera autodidacta, va aprendre a llegir i escriure. El pare només va assistir a l’Escola Pública d’Avinyonet, però sempre em van sorprendre la gran quantitat de coneixements que tenia.  A casa seva sempre es va llegir i en acabar la guerra els llibres existents a la casa van ser cremats pels falangistes del poble. Se’n va salvar algun que estava ben amagat com ara “La República” de Plató que encara conservo. Aquest amor per la lectura i per aprendre els va durar tota la vida.

Podia mantenir una conversa senzilla en francès. Explicava que arribant a França (a l’exili) la primera cosa que va fer va ser adquirir un diccionari castellà-francès. Amb prou feines si tenia unes monedes per comprar menjar i es va comprar aquest diccionari que guardem.

GUERRA : Quan va esclatar el 18 de juliol de 1936, el pare feia el servei militar a la caserna del Bruc. Per tant era militar i va voler anar a l’Escola de Guerra i a l’any 1937 va marxar voluntari al Front d’Aragó. Estava en un poblet anomenat Vicien, prop d’Osca. Té cartes del Castillo de Angiolillo. Es veu que Angiolillo era un anarquista italià molt estimat pels republicans i a vegades en comptes d’escriure el nom del poble on estaven, escrivien això. De l’Aragó va passar a Lleida i més tard va tornar a Barcelona. No va participar en la batalla de l’Ebre. Va adquirir el grau de sergent i conservem el DOG on hi ha el seu nomenament. El 1938 comença la retirada. Arriba a França el febrer de 1939. Primer al Camp d’Argelers, on es posa malalt. Com a militar és atès al vaixell hospital de la Creu Roja a Portvendres. Des d’allà torna a Espanya i va al Camp de presoners d’Horta a Barcelona. Després i durant 18 mesos a un Camp de Concentració, on farà treballs forçats construint una carretera, a Navarra, a la Vall del Roncal

TREBALL: Un cop acabada la guerra, i quan l’any 1941 torna a casa, es troba que els han pres tot, fins i tot matalassos i roba de la casa. El seu germà segon (Pere Guilera Escofet) va ser presoner al “Penal de Cartagena”, un vaixell presó. Va poder tornar a casa uns mesos abans que el pare i va començar a preparar les vinyes, l’hort, el corral… per refer l’economia familiar. Ben aviat entre els dos germans i l’ajut del pare i la mare van començar un negoci de compra venda de vins que els va durar fins la seva jubilació, quan ja havien complert 70 anys.

Tot i que el negoci els va anar bé, mai va deixar de treballar les terres familiars i fins als 82 anys llaurava els camps d’ametllers amb el seu petit tractor. Li agradava molt repetir una frase de Mn. Cinto : “Poeta i llaurador soc i faig la feina tan neta que llauro com un poeta i escric com un llaurador” . I és que de poesies, en sabia un grapat!

FAMÍLIA I AMICS: Es va casar amb la seva promesa MARIA ESCOFET MIQUEL el dia 7 de març de 1945. En tornar a casa, primer s’havien de fer alguns diners abans de pensar en casaments. Explicaven que es van casar a les 7 del matí i que no hi va haver convit. Només una mica de coca i xocolata desfeta pels assistents. I després, de viatge de nuvis a Mallorca. Això es veu que era un luxe.

Van tenir una sola filla i la van fer estudiar. Això, en aquells anys i en un poble, era una cosa una mica estranya. La filla i el gendre sempre van viure al seu costat, a la casa d’Avinyonet. Van tenir dos nets el FREDERIC i el PERE, que van ser la seva gran alegria.

D’amics va conservar-ne alguns del temps de la guerra, com ara el Jaume Mata, que va ser aviador de la República i, més tard, President de l’Associació d’exmilitars republicans, de la qual en va formar part.

POLÍTICA : Mai va voler militar en cap partit polític després de la guerra. Crec que l’escarment havia sigut massa terrible. Això sí, sempre va mostrar simpatia per partits d’esquerra, tot i que no s’acabava de fiar dels “comunistes”. Conservava la simpatia pels anarquistes i deia : ” Només els sants són millors que els veritables anarquistes”.  Quan jo era petita escoltava la “radio pirenaica” i feia comentaris com aquests que recordo. Quan aconseguia trobar l’emissora, tancàvem tots els porticons de les finestres i la posava ben baixeta. L’arribada de la Democràcia li va suposar una gran felicitat.

Maria Guilera Escofet (Avinyonet del Penedès, octubre 2019)

El Fons Personal Josep Guilera Escofet s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i, també, del catàleg de la UB.

Trobareu més informació sobre aquestes cartes al bloc Memòries dels Barris.