Deixa un comentari

Exposició “Estiueig de Proximitat 1850-1950″al Museu d’Arenys de Mar amb col·laboració del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El passat dia 4 de juliol, es va inaugurar al Museu d’Arenys de Mar, l’exposició que porta per títol Estiueig de Proximitat 1850-1950 produïda també per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i el Museu de la Nàutica del Masnou, que es podrà veure fins el proper 31 d’octubre.

La mostra reflexiona sobre els canvis socials, urbanístics i patrimonials derivats de les vacances d’estiu des de mitjans segle XIX fins a mitjans del segle XX.

Com van influir les formes d’estiueig en el paissatge de municipis propers a Barcelona com en les zones del Maresme, Vallès Oriental, Valles Occidental i el Garraf ? Quin llegat patrimonial encara fa palesa aquella pràctica? Com va canviar la forma de viure a les destinacions preferides i com va evolucionar amb el temps?

Trobareu la resposta a totes aquestes preguntes visitant aquesta exposició que es nodreix d’objectes, obres d’art i audiovisuals de diversa procedència.

En un inici anar a estiuejar era costum de les classes burgeses i benestants. Amb l’arribada de la Segona República i la institucionalització de la setmana de vacances pagades, es va estendre entre alguns sectors obrers i menestrals.

L’exposició descriu qui eren els estiuejants, com es desplaçaven, on vivien, què buscaven i com socialitzaven, l’objectiu final és aconseguir una reflexió sobre el present i el futur d’aquest ric i singular llegat patrimonial, del qual les ciutats jardí, les torres, els jardins, les fonts, els balnearis, els casinos i els antics hotels en són encara testimonis.

Comissariada per Joaquim Maria Puigvert, professor de la Universitat de Girona, la mostra està dividida en vuit àmbits que permeten entendre totes les implicacions socials d’aquest fenomen. El darrer àmbit és específic del museu que acull l’exposició, i s’explica l’estiueig en el municipi d’Arenys de Mar.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta exposició el cartell que porta per títol La Ciutat de repòs que necessita Barcelona : exposició projecte G.A.T.C.P.A.C. del 1 al 15 de març als soterranis de la Plaça Catalunya … editat per l’Estampa l’any 1935 en època de la Segona República espanyola.

A partir de l’octubre i fins juliol 2024, “L’estiueig de proximitat” itinerarà per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals.

Us mantindrem informats!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Herminio Monzo Hernández

Aquest 22 de juliol farà cent anys de l’anomenat desastre d’Annual, batalla que es va produir durant la Guerra del Rif (1920-1926) entre les tropes colonials espanyoles i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim i on van morir més de 8000 soldats espanyols.

Coincidint amb aquest aniversari, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre a finals de maig d’aquest any de mans de Juan Isaac Monzo, una col·lecció de fotografies del seu pare, Herminio Monzo Hernández, la majoria de les quals estan relacionades amb la seva participació a la Guerra del Rif entre els anys 1921 i 1923.

El fons conté també algunes fotografies del període de la Guerra Civil espanyola. En elles hi surt José Monzo, germà d’Herminio Monzo, al front com a membre de la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola.

Herminio Monzo Hernández va néixer el 28 de desembre de 1899 a Montixelvo (comarca de la Vall d’Albaida del País Valencià). Fill gran d’una família de 9 germans, amb 9 anys va marxar a Barcelona amb el seu pare per guanyar-se la vida. Van marxar en vaixell des de València i a Barcelona es van instal·lar al barri de Correus. Sembla que Herminio va treballar en una fàbrica de rajoles modernistes.

Segons la seva cartilla militar va ingressar al Regiment de Pontoners de l’exèrcit com a recluta de quota el 3 de febrer de 1921. A l’agost va esdevenir soldat i es va incorporar al Regiment de Vergara 57 destinat a l’Àfrica. Tot i que no va participar en la batalla coneguda com a desastre d’Annual (22 juliol – 9 agost 1921), el seu regiment fou enviat de manera urgent com a reforç a Al Aaroui (Monte Arruit) i a la muntanya de Gurugú. Allà, sembla que van excavar una gran fossa en forma de creu per enterrar-hi les restes dels soldats morts a Annual. Més tard, durant una missió d’avituallament, va ser ferit de bala i se li va concedir la Medalla de Sufrimientos por la Patria. Es va llicenciar el 29 d’octubre de 1923.

Segons la informació proporcionada pel seu fill Juan Isaac Monzo, el 1929 va treballar a l’Exposició Internacional de Barcelona com a policia de fira i el 1934 va ingressar a la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola aconsellat pel seu germà José que ja era membre d’aquest cos policial. En començar la Guerra Civil el juliol de 1936, com que tenia 36 anys no va ser destinat al front sinó que es va quedar a Barcelona, on va viure els bombardejos i els fets de maig. En acabar la Guerra Civil  es va exiliar i va ser internat al Camp de concentració d’Argelers. No sabem quant de temps va estar en aquest camp, però, confiat en què seria amnistiat, un dia va decidir creuar la frontera i va ser detingut, empresonat i depurat per roig.

Un cop alliberat va tornar a treballar a la fàbrica de rajoles. Més tard, gràcies a un antic company de la Guàrdia d’Assalt que era de la policia armada, va poder ingressar en aquest cos. Va ser destinat a una Companyia del carrer Conde del Asalto, en ple “barri xino”, on va treballar fins a la seva jubilació com a policia el 1955.

Després va fer de conserge a les Galeries Manila de la Rambla de Barcelona situades a l’antic Hotel Manila. En jubilar-se definitivament va poder cobrar dues pensions que li van permetre anar a passar els estius al seu poble natal, Montixelvo. Va morir el 26 de novembre de 1987 a l’Hospital de Mar de Barcelona.

El Fons Personal Herminio Monzo ocupa 0’10 metres lineals, està digitalitzat i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tant aviat com s’apliqui el nou sistema de gestió de Biblioteques ALMA, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Us mantindrem informats!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de juliol del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com ja ve sent habitual, comencem el mes mostrant-vos les novetats bibliogràfiques que han arribat els darrers dies al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Les podeu consultar-les a través de la xarxa social Pinterest i també teniu la possibilitat de veure el llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Feu-hi un cop d’ull perquè ben segur trobareu lectures interessants per aquest estiu!

Per exemple aquesta publicació d’un dels nostres usuaris: Memorias de un gobernador civil / José Utrera Molina editat per la Universitat de Sevilla el passat 2020.

Aprofitem l’avinentesa per comentar-vos que el CRAI de la Universitat de Barcelona, juntament amb la resta de les biblioteques del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, el CSUC, està canviant el sistema integrat de gestió de biblioteques.

Per aquest motiu, el servei de Préstec Consorciat, comunament anomenat PUC, s’aturarà entre l’1 de juliol i el 12 de setembre de 2021, període en què no podreu fer peticions.

Si teniu documents en préstec d’altres universitats podreu retornar-los a qualsevol CRAI Biblioteca de la UB o bé a qualsevol biblioteca de la institució a la qual pertany el document que tingueu en préstec.

El servei tornarà a estar operatiu a partir del 13 de setembre, i es reobrirà amb algunes novetats. Us informarem de tot plegat properament! Mentre us demanem disculpes per les molèsties que aquest fet us pugui ocasionar…

Us recordem que el servei de préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat us permet demanar un exemplar en concret des de casa vostre.

Si, al contrari, preferiu venir presencialment al Pavelló de la República a buscar-lo penseu que ja NO heu de demanar cita prèvia i visitar-nos dins en nostre horari estiuenc!


Deixa un comentari

Les guies temàtiques del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui us volem parlar de les nostres Guies temàtiques.

A la pàgina web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República trobareu, dins la pestanya de Fons i Col·leccions, una secció que porta per títol Guies temàtiques a Tagpacker.

Tagpacker és una eina gratuïta per recopilar, organitzar i compartir enllaços preferits. Ordena els enllaços amb etiquetes.

Els usuaris poden filtrar continguts i descobrir una selecció de recursos d’informació relacionats amb algun àmbit temàtic específic.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  en tenim quatre que corresponen als grans temes en que s’especialitza la nostra biblioteca:

Com a mostra veurem el que podeu trobar a la guia temàtica de la Guerra Civil:

A cada una de les entrades hi ha el recull d’enllaços que hem seleccionat i que anem actualitzant periòdicament.

Si, a tall d’exemple, estem buscant cançons de la Guerra Civil trobarem fins a tres recursos d’informació relacionats amb aquesta matèria:

Resulta una eina de gran utilitat!

Si teniu alguna proposta per incloure algun recurs que trobeu a faltar als nostres llistats ja ens ho fareu saber…


Deixa un comentari

La curiosa història de “Nivel: el diario nacional de la mañana”

Avui us volem explicar una història curiosa i poc coneguda.

El dia 30 de desembre de 1969 va ser editat per Publicaciones Controladas S.A. el primer i únic número del diari “Nivel: el diario nacional de la mañana”, una publicació propietat de l’empresari Julio García Peri.

És ben sabut que durant el període de la dictadura franquista la llibertat de premsa no existia i per posar en marxa un diari es necessitava el permís del règim.

Recordareu que Manuel Fraga Iribarne (1922-2012), quan va ser ministre d’ Informació i Turisme, va signar, l’any 1966, una nova llei de premsa que pretenia un cert aperturisme. Però per arribar a la plena llibertat de premsa encara s’hauria d’esperar uns quants anys. Teòricament, amb la Llei Fraga la censura havia desaparegut però es seguien segrestant exemplars de qualsevol publicació si es considerava necessari.

L’any 1969 el periodista Manuel Martín Ferrand (1940-2013) va ser nombrat director de “Nivel”, un diari que volia ser aperturista, en un moment en que la figura del dictador, de l’exercit i la unitat de Espanya seguien essent temes intocables.

Es va posar en marxa una redacció amb joves periodistes amb noms tan destacats com Ismael López Muñoz, Luis Losada i Paulino Posada.

Al més d’octubre es va produir un canvi al govern franquista que donava més protagonisme a membres de l’ Opus Dei. El projecte del diari “Nivel” va començar a perillar. Fraga fou substituït com a ministre per Alfredo Sanchez Bella que va mantenir i, fins i tot, va intensificar la censura.

Malgrat tot el 31 de desembre el primer número va arribar als quioscos amb 24 pàgines. Mai es va publicar el segon.

Aquell mateix matí el ministeri els va retirar els permisos d’edició i els obligà a tancar.  

El director del diari va negociar amb la Dirección General de Prensa no recórrer la decisió a canvi que els empleats no es quedessin al carrer. Així la majoria van acabar treballant a Radio Nacional o a Televisió Espanyola com el mateix Martín Ferrand, que presentava una edició del “Telediario”.

Una llàstima no conèixer el paper que hauria jugat durant l’època de la transició…

Dir vos que al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podeu trobar aquest únic exemplar publicat, que constitueix una autèntica joia hemerogràfica!

El conservem gràcies a la donació del periodista català Xavier Vinader que a banda del material d’arxiu, va fer també donació de gran quantitat de monografies, publicacions periòdiques, adhesius, cartells i material divers.

Aquí us deixem amb unes quantes imatges de la publicació:

Esperem us hagi agradat tant aquesta història com a nosaltres quan la vam conèixer!


Deixa un comentari

Bona revetlla de Sant Joan 2021!

Avui és la nit més curta de l’any. Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República desitgem que gaudiu de la festa del solstici d’estiu!

En altres ocasions per a celebrar aquesta efemèride us hem mostrat material del nostre fons relacionat amb la temàtica. Aquesta vegada us deixem amb aquest nou adhesiu que pertany a la nostra col·lecció.

Bona Revetlla de Sant Joan a tothom!

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que, amb l’arribada de l’estiu, els horaris de les biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona canvien per adaptar-se a la temporada de vacances.

Aquí teniu els del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República:


Deixa un comentari

Acabada la catalogació del Fons Figueras del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tenim una molt bona notícia per donar-vos!

Fa pocs dies que hem acabat la catalogació del Fons Figueras.

Com bé sabeu el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, està integrat per les col·leccions de la Universitat de Barcelona i de la Fundació Figueras i pel material que es va incorporant a través del CRAI.

Us fem memòria de la història de la Fundació Figueras i els seus fons:

L’any 1967, l’empresari i polític català Josep Maria Figueras (1928-1994) fundà una biblioteca d’ús privat destinada a conservar tot tipus de documentació sobre la història catalana del segles XIX i XX. Quatre anys més tard, aquest mecenes decidí ampliar i potenciar la seva biblioteca privada. Naixia així el Centre d’Estudis d’Història Contemporània, institució dedicada fonamentalment a l’organització, classificació i catalogació del seu fons documental però també a la producció intel·lectual.

Per atendre aquesta doble activitat, el Centre d’Estudis d’Història Contemporània es dotà d’un nou organisme, el Consell Assessor, encarregat d’assessorar la direcció en la política d’adquisicions i de decidir els ajuts de treball que s’havien d’atorgar i es traslladà a un local més ampli, que s’inaugurà l’abril de 1972.

L’any 1976, amb l’inici de la democràcia, el Centre d’Estudis d’Història Contemporània sortí de la situació de semiclandestinitat en la que havia viscut i intensificà el seu ritme de creixement en tots els sentits: adquisicions, exposicions, publicacions, etc.

El desembre de 1978, Josep Maria Figueras donà a la ciutat de Barcelona el fons documental del centre creant la Fundació Figueras-Centre d’Estudis d’Història Contemporània.

El que fins aleshores havia estat una biblioteca privada o d’un ús molt restringit es convertí en una biblioteca oberta a tots els interessats en la història contemporània del país.

L’any 1994, un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Biblioteca Figueras comportà la cessió i gestió per vint-i-cinc anys dels seus fons documentals a la Universitat de Barcelona i el seu trasllat a l’edifici del Pavelló de la República, propietat de l’Ajuntament de Barcelona.

El fons es va començar a catalogar l’any 1996 i no s’ha acabat fins ara.

Pel que fa monografies, publicacions periòdiques i material d’arxiu ja fa uns quants anys que va finalitzar la tasca però quedaven pendents un gran nombre de fullets o opuscles que dataven des de finals del segle XIX fins a bona part del segle XX.

Un fullet, segons la definició de l‘Institut d’Estudis Catalans, és una obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena. El Termcat matisa que pot adoptar formats i plegats diversos i que té una finalitat informativa o publicitària.

Gràcies al teletreball s’ha pogut completar aquesta feina. Una cosa bona de la pandèmia del Covid 19!

Avui  Fuensanta Marmolejo és l’única persona provinent de l’antiga biblioteca Figueras que treballa al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i a ella devem bona part d’aquesta fita!

Els darrers fulletons catalogats són de partits polítics, associacions de veïns, moviments estudiantils, convenis de treballadors i eleccions dels primers anys de la transició, entre d’altres.

Els trobareu al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona amb la resta sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme …

Tot aquest material és una autèntica joia per a tots aquests estudiants, professors, investigadors que estiguin interessats en la matèria.

Us animen a descobrir-lo!


Deixa un comentari

Llibres de text d’època franquista al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La major part dels alumnes que han estat fent pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República han acabat les seves tasques.

Aquest és el cas de l’Aibor Moreno, del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, que ha col·laborat diverses vegades al nostre blog i ha volgut acomiadar-se amb aquest escrit sobre els llibres de text a l’època franquista.

Aquí teniu les seves paraules:

Penso que ningú pot estranyar-se avui en dia amb l’afirmació que diu que l’educació és una arma de la classe dominant en la societat.

El Franquisme, en aquest sentit, també va convertir l’educació en una forma d’arrelar en els més petits els valors i ideals necessaris per a convertir-los en els adults que es desitjava.

En nomenar-se el primer govern de Franco el 30 de gener de gener de 1938, es va crear el Ministeri d’Educació Nacional i la competència educativa va quedar en les seves mans[1] després d’haver passat per la Junta de Defensa Nacional i per la Comissió de Cultura i Ensenyament.

Durant aquesta primera etapa no es va intentar estructurar un nou sistema educatiu, les condicions socials d’una Espanya dividida amb equipaments i infraestructures greument perjudiques no ho permetien i es va caracteritzar per la seva destrucció del llegar republicà[2].

De les primeres mesures que es van implementar van ser la reimplantació de la religió i la Història Sagrada en el currículum escolar i de la formació patriòtica de l’alumne.

Al juliol de 1945 s’aprova la Llei d’Ensenyament Primari i l’Educació Primària es va caracteritzar pel seu caràcter confessional, i patriòtic, obligatòria i gratuïta, amb separació de sexes; sent el castellà l’única llengua utilitzada a la escola: es van dictar normes per a la unificació lingüística de tot l’Estat.

A partir dels any 60’s amb l’entrada de l’Estat als organismes i estructures del capitalisme internacional, el Banc Mundial va visitar el país i va elaborar un informe que va recollir les pautes necessàries a adoptar per a aconseguir un adequat desenvolupament econòmic equiparable al de les grans potències mundials[3] i això passava també per modificacions a l’Ensenyament. Amb la Llei General d’Educació 1970 l’educació primària va passar a dir-se Educació General Bàsica (EGB).

La presència de la religió a les aules no es devia senzillament al suport donat per part de la Església als revoltats en els anys de guerra, sinó que servia com a element transmissor d’aquestes idees que es volien implantar.

Valors i idees com l’acatament, la fidelitat i l’obediència eren imprescindibles en qualsevol ciutadà. A través de l’ensenyament, els nens i les nenes comprenien i assimilaven el paper que havien d’exercir en la Societat, sent ciutadans amb uns deures i drets concrets.

A la Falange se li va oferir el control de determinades assignatures com l’Educació Física, o l’Ensenyament de la Llar que estudiaven les nenes i, per descomptat, una de les assignatures claus del nou model educatiu, la Formació de l’Esperit Nacional.

També es va posar en marxa un model educatiu segregacionista a través del qual es pretenia modelar un tipus de mentalitat femenina: les nenes havien de ser educades per a ser bones mares, esposes i filles i havien de saber cuidar de la seva casa i de la seva família i complir l’ideal patriòtic i cristià.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podem trobar diversos exemplars de llibres d’aquesta etapa com:

Formación Político-Social. Primer curso de Bachillerato. 1965: Publicat per la Sección Femenina de FET y de las JONS; Hemos visto al Señor. Agustín Serrano de Haro. El libro de primer grado de religión. 1962; Enciclopedia para Ingreso de Bachillerato. E. Borras. S. Echeverría. 1965; Ejercicios de Frances. Segundo Curso, Eliane López Mosnier. Segundo Curso. Ediciones Aldecoa, S.A. 1955, Burgos; Roma aeterna : método de latín para 6º curso de bachillerato, E. Valentí Fiol; Historia de España : grado elemental, apropiada para la clase de ingreso. Por S.M, Madrid. 1962;

Ars: historia del arte y de la cultura. Enrique Bagué y J. Vicens Vives.. Editorial Teide, S.A, 1972; Ensenyem catecisme als infants : explanació per a la primera comunió, Dr. Ramón Casajoana, 1947; Chicos y cosas : la escuela y el hogar unidos para educar : libro de lectura para tercero o cuarto grado, Ediciones S.M. Lecturas 3º-4º grados, 1962 i molts més.

En aquests, podrem trobar afirmacions com: “El padre tiene la autoridad en la família, donada directamente por Dios” “El padre trabaja, la madre cuida de la casa” “La misión de la mujer es servir y la maternidad”, etc.

A banda d’això, tenen una estètica força agradables com podem veure a les imatges….


[1] Soraya Cruz Sayavera / El sistema educativo durante el franquismo: LAS LEYES DE 1945 Y 1970 31 Revista Aequitas, número 8, 2016 Pp. 35-62 ISSN 2174-9493, pg. 35

[2] La educación en el franquismo (1936-1975). Antonio Viñao Frago. Educar em Revista, Curitiba, Brasil, n. 51, p. 19-35, jan. /mar. 2014. Editora UFPR, pg. 25

[3] Soraya Cruz Sayavera / El sistema educativo durante el franquismo: LAS LEYES DE 1945 Y 1970 31 Revista Aequitas, número 8, 2016 Pp. 35-62 ISSN 2174-9493, pg. 51


Deixa un comentari

Publicacions amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us mostrem les darreres publicacions que han arribat a la nostra biblioteca i que han estat elaborades amb material del nostre fons per si voleu escollir alguna lectura ara que s’acosten les vacances d’estiu!

Aquí teniu el llistat:

  • Epistolario desde el exilio: Beltrán (1945-1957) / Antonio Beltrán Casaña, El Esquinazau ; Antonio Gascón Ricao. Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica, “Batallón Cinco Villas”, Gobierno de Aragón, 2020. Amb material divers del nostre fons.

I finalment destaquem el llibre que recull el material de l’exposició que va tenir lloc a Rijeka l’any 2019 sobre voluntaris iugoslaus a la Guerra Civil espanyola amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Molts dels textos han estat escrits per Lourdes Prades, responsable de la biblioteca i la major part d’imatges i documents també provenen dels fons del nostre arxiu.

Esperem que us agradin!


Deixa un comentari

L’arxiu i cartoteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República als Fons Patrimonials de la Universitat de Barcelona

El passat dimecres dia 9 de juny es va celebrar el Dia Internacional dels Arxius, que coincideix amb la data de la fundació del Consell Internacional d’Arxius, l’any 1948. Al voltant d’aquesta efemèride té lloc la Setmana Internacional dels Arxius del 7 al 13 de juny, promoguda pel Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA). Un esdeveniment que se celebra arreu del món i al que se sumen nombrosos arxius catalans.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República no podia ser menys i durant tots aquests dies hem estat fent publicitat a les nostres xarxes socials del material del nostre fons d’arxiu integrat per les col·leccions del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), de la Fundació Figueras i, a partir de 1996, pel material que es va incorporant a través del CRAI.

Aprofitem la commemoració d’aquest esdeveniment per informar-vos que des de fa uns quants mesos l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República forma part del Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona. Els fons patrimonials de la Universitat de Barcelona estan formats pel singular fons antic, pels fons documentals i per les col·leccions bibliogràfiques, personals i temàtiques.

El fons d’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República està format per fons personals i institucionals i col·leccions temàtiques que tenen majoritàriament el seu origen en la donació de documents per part de persones i institucions, moltes d’elles vinculades amb la Universitat de Barcelona. Pot ser documentació original cedida per partits polítics, organitzacions obreres i sindicals, entitats socials, institucions o particulars.

Les col·leccions de patrimoni bibliogràfic digitals del CRAI de la Universitat de Barcelona es poden consultar des de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi) i també des de la Memòria Digital de Catalunya (MDC) com les del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que són les següents:

Cal destacar també el nostre fons cartogràfic que forma part de la cartoteca del CRAI de la Universitat de Barcelona, amb la col·lecció de plànols i mapes relacionats amb la Guerra civil i el bombardeig de Barcelona.  

Recordeu que per a la consulta de l’arxiu, disposem d’inventaris i d’una base de dades local. Tots els inventaris es poden trobar a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Dipòsit Digital de la UB i al Catàleg de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Us deixem amb les imatges d’una bonica col·lecció de postals del Fons F-DH, Sèrie Documents Històrics del nostre arxiu que acabem de digitalitzar i podeu trobar al Banc d’Imatges. Són de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya, una companyia ferroviària fundada el 29 de desembre de 1858 i nacionalitzada l’any 1941. La seva xarxa va arribar a ser una de les més extenses de l’Estat Espanyol i s’integrà a la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles RENFE.

Esperem que us agradin!