1977, nova proposta teatral del Museu del Ter i Corcia Teatre amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Museu del Ter i la companyia Corcia Teatre estrenen l’obra “1977”, un nou espectacle per a les nits d’aquest estiu que commemora el 40è aniversari de les primeres eleccions celebrades a l’estat espanyol desprès del llarg període del franquisme.

L’obra se centra en el moment històric de la transició a Manlleu i explora les tensions i contradiccions amb les que es va viure aquesta etapa des del punt de vista de quatre personatges amb diferents posicionaments respecte dels canvis polítics i socials als que va estar sotmesa la població durant aquells dies.

L’espectacle, que ha estat dirigit per Joan Roura i Anna Presegué, transcorre al voltant de dues dates clau: el 15 de juny de 1977, dia que se celebren les  eleccions  d’àmbit estatal desprès de la dictadura, i el 25 de juny del mateix any, data en la qual dimiteix l’alcalde de Manlleu dels darrers anys del franquisme com a conseqüència de la pressió popular.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb el Museu del Ter en el muntatge d’aquesta obra cedint la reproducció de cartells del nostre fons amb temàtica sobre les eleccions generals de 1977. A la nostra base de dades hi ha més de 300 cartells amb aquesta matèria.

Us en mostrem una petita tria i us recordem que podeu veure un recull més ampli al post del nostre blog dedicat al 40è aniversari de les eleccions generals de 1977.

El Museu del Ter i la companyia Corcia Teatre treballen conjuntament des de fa anys per unir la difusió del patrimoni i el llenguatge dramàtic. Des del 2008 s’han anat programant espectacles durant les nits d’estiu al museu amb aquesta finalitat.

“1977” s’estrenarà aquest proper divendres 30 de juny i es podrà veure al museu fins al 12 d’agost, cada divendres i dissabte a les 21 hores, excepte el dissabte 9 de juliol. El preu de les entrades és de 16€. La compra d’entrades anticipada es pot fer a través del telèfon al 93 851 51 76, per correu electrònic o directament a la recepció del Museu del Ter.

Enguany, també s’oferirà als espectadors la possibilitat de completar l’assistència a l’espectacle amb un sopar en algun dels restaurants de Manlleu. No us ho perdeu!

Publicat dins de Notícies d’actualitat, Notícies de la biblioteca, Teatre, Transició democràtica | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Commemoració del 25è aniversari de les Olimpíades de Barcelona’92

Amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de l’any 1992 a la ciutat de Barcelona hem volgut fer un recull de material del nostre fons per recordar aquest esdeveniment.

Hem seleccionat llibres, publicacions periòdiques, material d’arxiu, cartells, adhesius, etc. i us els mostrem en aquest recurs digital:

Esperem que us agradi!

Publicat dins de Avui fa..., Fons d'arxiu, La Biblioteca difon el seu fons, Notícies d’actualitat, Notícies de la biblioteca, Recursos web | Etiquetat com a , | 1 comentari

Bona revetlla de Sant Joan 2017!

Avui és la Revetlla de Sant Joan! Una gran nit, d’antigues tradicions i marcat simbolisme.

La festivitat del solstici d’estiu ha estat celebrada per pobles d’arreu del món. S’ha transmès de generació en generació i  sovint ha estat modificada pel transcurs del temps.

Al nostre país, la revetlla és celebra amb fogueres, cava, coca, música i focs d’artifici o petards.

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us mostrem una selecció d’adhesius del nostre fons sobre la temàtica.

Esperem que us agradin! Bona revetlla a tothom! Aprofiteu la nit més curta de l’any i gaudiu de la festa!

 

Publicat dins de Avui fa..., Fons d'arxiu, La Biblioteca difon el seu fons, Notícies d’actualitat, Notícies de la biblioteca | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Exposició “Montjuïc, 100 anys de cartellisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat mes d’abril podeu veure, a la sala 20 del pati d’armes del Castell de Montjuïc,  l’exposició  Montjuïc, 100 anys de cartellisme que presenta els esdeveniments més significatius que han tingut lloc a la muntanya de Montjuïc des del segle XX fins avui, a través dels cartells més emblemàtics i els artistes que els han realitzat.

La muntanya de Montjuïc ha estat testimoni i ressò de les grans transformacions que han anat configurant la ciutat de Barcelona. El comissari de l’exposició, Sebastià Duatis, ha seleccionat una vuitantena de cartells que conformen un segle d’esdeveniments a la muntanya. La selecció ha seguit els criteris que mostren les obres, corrents i autors més representatius del segle XX lligats a l’evolució del concepte i sentiment vers la muntanya.

L’exposició, que museogràficament es distribueix en 10 àmbits temàtics, repassa el llenguatge gràfic d’un segle a través de l’exposició internacional del 29, els actes polítics durant la República, la Fira de Mostres, els refugis durant la guerra, la Barcelona olímpica, l’oci a la muntanya, l’esport i el món del motor, els concerts, els festivals culturals i les exposicions d’avui en dia. Un mosaic de corrents artístics de la mà dels pintors i dissenyadors més significatius del país, des dels fundadors del Sindicat de Dibuixants Professionals, a membres de Grafistes FAD i artistes actuals.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha participat amb la reproducció de diversos cartells, com ara:  2ª Exposició de ràdio, cinema sonor, fono, discos i fotografia : 22 octubre a 6 novembre 1932 Barcelona  ; Diada de la Joventut : dia 21 de març a les 3 de la tarda a l’Estadi : gran festival militar esportiu : gran matx internacional… i alguns d’altres.

Us recordem que teniu temps fins al 30 d’agost de 2017 per fer la visita. Consulteu horaris i preus i animeu-vos a anar-hi!

Publicat dins de Exposicions | Deixa un comentari

Commemoració del 40è aniversari de les Eleccions del 15 de juny de 1977

Aquest dijous 15 de juny fa 40 anys de la celebració de les primeres eleccions celebrades a l’estat espanyol després de 37 anys de dictadura franquista.

L’aprovació de la Ley para la Reforma Política l’any 1976 encetà el camí cap a les Corts Constituents. Les eleccions del 15 de juny de 1977 no es van celebrar en un context plenament democràtic i van patir destacades mancances:  els partits d’extrema esquerra no hi van concórrer en no estar legalitzats, no pogueren votar els joves menors de 21 anys, es detectaren errades al cens electoral, etc. Malgrat això, el resultat fou determinant, especialment a Catalunya, per impulsar la democratització de l’Estat a través d’una nova Constitució, una reestructuració de l’Estat (autonomies) i una política de consens entre el Govern i les forces polítiques antifranquistes.

Mentre a la resta de l’Estat la UCD resultava guanyadora amb més del 47% dels vots, a Catalunya es configurava un sistema de partits diferent pel triomf dels Socialistes de Catalunya, seguits del PSUC i el Pacte Democràtic.

Els fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodien gran quantitat de material (llibres, publicacions periòdiques, material d’arxiu, cartells, adhesius i material divers) relacionats amb les eleccions del 15 de juny de 1977. Ens afegim a la commemoració dels 40è aniversari de la seva celebració amb aquesta mostra de la nostra col·lecció d’adhesius i cartells.

Publicat dins de Avui fa..., Fons d'arxiu, La Biblioteca difon el seu fons, Notícies d’actualitat, Recursos web | Etiquetat com a | 1 comentari

Donació Manuel L. Abellán al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 10 de maig de 2016, la Universitat de Barcelona va signar un conveni amb la senyora Constance Kuijpers, vídua del professor de la Universitat d’Àmsterdam Manuel L. Abellán, per traslladar la seva biblioteca i el seu arxiu personal al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La donació consta d’un interessant fons bibliogràfic i documental especialitzat en censura i literatura peninsular que podeu consultar al catàleg de la UB i a l’inventari del Fons Personal Manuel L. Abellán.

Abellán va néixer a la Barceloneta i amb només 22 anys va marxar a treballar i estudiar a França. Després de diplomar-se en Ciències Econòmiques i Socials per l’École Pratique des Hautes Études de París (1964) i d’exercir de professor de Sociologia a la Universitat de Carabobo (Veneçuela) (1966), el 1968 va marxar a Holanda on es dedicà a la sociología de la literatura i a la història de la cultura. Durant 2 anys va ser professor de la Universitat de Gröningen i després  va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975,  es dedicà plenament a l’estudi de la censura durant el franquisme.

El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”. El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Sembla que quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que una part havia estat destruïda.

Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976). 

Pioner del que ell va anomenar “fenómeno censorio”,  Abellán va demostrar fins a quin punt la literatura durant el franquisme va estar supeditada a la censura en tots els aspectes, des del moment de la creació fins a la recepció. Va obtenir les bases documentals per a què els investigadors sabessin en què consistia la censura franquista: com i quan es van redactar les lleis amb les quals es regia; quins motius  s’esgrimien per justificar-la; quin procés administratiu s’havia de seguir per poder publicar a Espanya; quins criteris aplicaven els censors, etc. També va descobrir les estratagemes que seguien autors i editors per eludir l’acció de l’òrgan repressor.  En definitiva, va demostrar que no es tractava d’un sistema de control improvisat sinó d’un conjunt  de normes i procediments manejats per censors, organitzats jeràrquicament i entrenats amb aquesta finalitat.

El fons personal Manuel L. Abellán, ocupa 3,20 metres lineals, cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries:

1-  Textos diversos de Manuel L. Abellán: inclou, d’una banda totes les seves publicacions i materials utilitzats per a fer-les i, de l’altra, documentació relacionada amb el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970, dirigit per Manuel L. Abellán i F.M. Lorda a la Universitat d’Amsterdam (correspondència amb diversos escriptors perquè omplin un qüestionari sobre la censura que van patir les seves obres i qüestionaris emplenats pels escriptors, memòria del treball elaborat pel grup d’estudi…)

2- Textos diversos de diferents autors

3- Censura. Expedients del Ministerio de Información y Turismo: inclou tots els expedients de censura que Manuel L. Abellán va poder fotocopiar abans que les autoritats del moment n’enviessin una part a una fàbrica de paper. Afecten escriptors com Ana M. Matute, Francesc Candel, Pere Calders, Carles Barral, Miguel Delibes, José A. Valente,Manuel de Pedrolo, Alfonso Sastre, Julio Cortázar, Gabriel García Márquez i un llarg etcètera i els motius de censura són sempre:  les crítiques al Movimiento Nacional,  el Caudillo, l’Església o l’exèrcit, els atacs a la moral i el dogma catòlic, la propaganda marxista, comunista o separatista, les escenes sexuals o eròtiques,  etc. També sorprenen molts noms de lectors-censors com: Ricardo de la Cierva, Camilo José Cela, Leopoldo Panero, Emilio Romero, Miguel Siguán, Juan Beneyto o Martí de Riquer.

4- Censura. Dossiers elaborats per Manuel L. Abellán: inclou materials diversos relacionats amb la censura classificats per temes, anys o autors.

5- Tesis, tesines i treballs de curs dirigits per Manuel L. Abellán com a professor a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Àmsterdam.

6- Papers personals de Manuel L. Abellán: inclou documentació personal relacionada amb la seva carrera professional i acadèmica i correspondència diversa.  De la correspondència, destaca la que va mantenir amb els Ministres Pio Cabanillas i Javier Solana amb motiu de la destrucció dels expedients de censura l’any 1977.

Per a qualsevol investigador de la censura franquista, l’obra de Manuel L. Abellán és un referent ineludible. Com a professor,  sempre va voler transmetre a les noves generacions d’estudiants el valor de la democràcia i la llibertat d’expressió sense cap tipus de censura. Valor que, lamentablement, segueix sent encara ben poc respectat.

Publicat dins de Fons d'arxiu, Franquisme, Notícies de la biblioteca | Etiquetat com a | 1 comentari

Autobiografia de Catalunya

Ens congratulem d’anunciar-vos que des de fa uns dies comptem al nostre fons amb la magnífica obra Autobiografia de Catalunya, editada per Enciclopèdia Catalana. Ha estat gràcies al seu donatiu que podem gaudir d’aquest exemplar editat de manera molt curosa i amb una profusió d’imatges considerable. Una autèntica peça de col·leccionista. Per això ens congratulem i agraïm a Enciclopèdia Catalana el seu gest generós. Sense la seva aportació no hauríem pogut adquirir aquesta obra monumental.

Autobiografia de Catalunya presenta per primera vegada la documentació més important de la nostra història. Mostra i explica uns 900 documents, molts d’ells inèdits, que parlen dels fets més transcendents de la història de Catalunya, de les institucions del país, dels símbols nacionals, de la vida quotidiana de les persones…

L’autor, l’historiador Daniel Venteo, ha cercat en més de 170 arxius, els més importants d’Europa i dels Estats Units, com  són l’Arxiu Nacional de Catalunya, o els Arxius Secrets del Vaticà, la Biblioteca Nacional de França o la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, entre altres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha cedit nombroses imatges dels seus fons documentals, hemerogràfics i d’arxiu per a l’edició de l’obra.

La tria de Venteo va des del segle VIII fins al XX i l’autor destaca, segons el seu parer, els 12 documents de la història de Catalunya més sorprenents:

 1) El primer esment documental del nom Catalunya
2) La miniatura que reprodueix el banquet de Tarragona per a encoratjar Jaume I a la conquesta de Mallorca
3) L’exemplar del decret de Nova Planta que va rebre el Consell de Cent
4) La sessió de retrats que Ildefons Cerdà es va fer a París
5) El croquis de la muntanya del Canigó de Verdaguer
6) L’abonament d’Antoni Gaudí a l’Exposició Universal del 1888
7) Les imatges dels pescadors de l’Escala a principis del segle XX
8) Imatge que deixa constància del treball infantil a la Catalunya de començaments del segle XX
9) La placa autocroma de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929
10) Un cartell emblemàtic de l’ensenyament durant la Segona República
11) El document manuscrit de 1938 que parla dels nens refugiats a Girona
12) El cartell del 1937 que anunciava la Setmana de l’Infant en substitució del dia de Reis

L’ ordre dels materials no és cronològica sinó temàtica. S’aborda en diversos apartats allò que ens singularitza com a catalans, com ara el sistema institucional, l’organització col·lectiva i els símbols nacionals, la llengua, etc.

Aquesta obra publicita i valora la riquesa del nostre patrimoni documental testimoni de la nostra història.

Us convidem a consultar-la: Veniu a la biblioteca!

Publicat dins de Fons d'arxiu, Guerra Civil espanyola, La Biblioteca difon el seu fons, Notícies d’actualitat, Notícies de la biblioteca, Novetats bibliogràfiques: hem triat… | Etiquetat com a | Deixa un comentari