Ja teniu les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República disponibles per si us ve de gust, endur-vos-les en préstec!
Com ja és habitual, gairebé cada més, també aprofitem l’avinentesa per donar gràcies al professor Conrad Vilanou, catedràtic de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, pel donatiu d’obres pel nostre fons. No us perdeu les meravelles que ens ha fet arribar! Mireu….
També repetim agraïment a la Fundació Josep Irla pel donatiu de la darrera novetat bibliogràfica que han publicat un llibre sobre Joan Sauret, impressor, periodista i polític català, un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya i exiliat a França després de la Guerra Civil espanyola.
I destaquem aquest seguit d’obres que han estat donades per particulars o institucions:
Anna Maria Carmona i Cornet
Fermín Escribano Espligares
Institut d’Estudis Catalans
Francesc Parcerisas
Els companys del Indice Historico Español ens han portat aquestes dues interessants publicacions:
El curs acadèmic 2021-2022 està a punt d’acabar, un curs en què hem retornat a una certa normalitat, després de dos anys molt complexos per haver de fer front a la situació de pandèmia que ens ha tocat viure.
Però també hem tingut dues estudiants italianes, la Claudia de Medio de la Università di Torino i la Verònica Cerasa de la Università di Bologna, universitats amb les que hi ha convenis de col·laboració signats.
Claudia de MedioVerònica Cerasa
Tots ells, han realitzat feines molt variades, emmarcades bàsicament a l’arxiu. Depenent del perfil de cada persona s’adapten els seus interessos i s’aprofiten també les seves habilitats.
1-Per què vas escollir fer les pràctiques en aquest centre?
Perquè a nivell estatal, el CRAI Biblioteca Pavelló de la República és una de les institucions (si no la que més) que conserva un major fons patrimonial relacionat amb la II República, la Guerra Civil, Franquisme, exili, sovietisme, Transició, etc. A més a més, dins de la UB, el Pavelló de la República és, juntament amb el CRAI Fons Antic, una de les dues biblioteques patrimonials de la Universitat de Barcelona.
En ser, el segle XX espanyol, el període històric que més m’interessa personalment, vaig tenir molt clar des del principi la meva prioritat a l’hora de demanar fer pràctiques en aquesta important institució.
El fet d’estar en contacte amb l’esplèndid fons que conserva el CRAI Biblioteca Pavelló de la República era una de les motivacions. Però sobretot, tenia clar que volia fer les pràctiques en aquest centre perquè així aprendria com es fa la conservació, la gestió, i sobretot, la difusió d’aquest fons. I és que, a banda de ser una biblioteca i arxiu, aquest centre col·labora amb tota mena d’altres institucions culturals que fan difusió del patrimoni històric i cultural.
2-Has pogut adaptar l’horari a les teves necessitats?
Totalment. Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República m’han facilitat enormement adaptar l’horari de pràctiques a totes les meves altres obligacions (que precisament, no han estat poques aquest curs). Així doncs, al propi estudiant se li permet organitzar el seu propi horari i calendari de pràctiques, adaptant-lo als seus altres horaris laborals, estudiantils, etc., sempre i quan compleixi les hores establertes al conveni.
3-Que destacaries de la feina?
De les pràctiques destacaria el fet que se’t donen diferents tipus de tasques a fer. És a dir, que no se li atorga a l’estudiant una mateixa feina que ha de fer infinítament (fet que, segons em consta gràcies a companys del màster, és freqüent a altres institucions).
Així doncs, al CRAI Biblioteca Pavelló de la República, l’estudiant pot autogestionar-se aquestes diferents tasques, dedicant a cada una les hores que vol fer cada dia. Això fa que la feina no esdevingui feixuga i repetitiva. L’autogestió de les tasques assignades és, sens dubte, un punt a destacar positivament.
També destacaria la confiança dipositada en l’estudiant, doncs aquest esdevé responsable de les tasques assignades de principi a fi, fet que li permet aprendre els processos de treball complets.
4-Què destacaries de l’entorn/personal?
L’ambient de treball en aquest centre l’he considerat molt bo. El tracte, tant amb totes les treballadores com amb els altres alumnes de pràctiques, ha estat molt cordial i agradable. A més a més, la comunicació és fluida, i sempre que he tingut un dubte en relació a qualsevol tasca, m’ho han tornat a explicar les vegades que ha fet falta.
5-Les pràctiques et seran d’utilitat en feines futures?
Sens dubte. Noto, sobretot, que he aprés molt sobre el funcionament intern d’una biblioteca i arxiu, per la qual cosa, de cara a treballar a una institució d’aquestes característiques en un futur, la meva adaptació serà molt ràpida.
També he après sobre els processos d’organització de les exposicions, doncs el Pavelló de la República col·labora amb institucions que organitzen mostres i exposicions que difonen el seu patrimoni.
6-Valora la teva experiència de pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Valoro molt positivament el meu pas per aquest centre. Des del primer moment, totes les treballadores s’han mostrat molt amables, properes i pacients amb mi. Realment, l’ambient de treball és molt agradable, fet que no fa que la feina esdevingui molt feixuga.
Per a un historiador i apassionat del segle XX com jo, penso que he tingut molta sort de poder haver fet les meves pràctiques aquí, doncs penso que em puc sentir afortunat d’haver estat rodejat d’un fons patrimonial tan valuós.
A més a més, la flexibilitat horària i de treball que atorguen a l’estudiant en pràctiques s’agraeix molt.
També penso que a nivell d’aprenentatge, realitzar les pràctiques en aquest centre m’ha permès obtenir moltes de les competències desitjades.
El dia 30 de maig de 1937, en plena Guerra civil espanyola, un submarí franquista va enfonsar, a uns 400 metres de la costa de Malgrat, el vaixell Ciudad de Barcelona que portava brigadistes internacionals de Marsella a Barcelona. Eren principalment d’Amèrica del Nord, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia, però alguns van venir d’Escandinàvia, Austràlia i Nova Zelanda. Hi havia també un grup de pilots francesos i passatgers senegalesos.
Molts passatgers van ser salvats per barques de Guàrdia de Costa Republicanes i hidroavions, així com els pescadors locals.
El vaixell resta a l’aigua, enfonsat. Anys més tard, en ple franquisme, serà esmicolat per obtenir-ne ferro.
Aquest cap de setmana passat, del 27 al 30 de maig a Malgrat de Mar, ha tingut lloc el Festival Solidarity Park 2022.
Solidarity Park és un projecte sociocultural de participació comunitària, vinculat al memorial dedicat al record dels Brigadistes Internacionals que van morir al ser torpedinat el vaixell Ciudad de Barcelona.
El Festival va consistir en un conjunt d’actes amb actuacions musicals, exposicions artístiques i històriques, un mercat, xerrades, visites històriques, etc.
Enguany, 85 anys després, s’ha pogut inaugurar un monument, obra de l’escultor anglès Rob MacDonald, que ha estat una realitat gràcies a la participació comunitària i al suport municipal. Es troba ubicat al Passeig del Mar, just al costat de l’estació de tren, commemora la història del vaixell i recorda als brigadistes desapareguts.
El primer dia del Festival, el divendres 27 de maig, hi va haver una trobada d’estudiants i familiars de Brigadistes Internacionals. Hi van participar les Escoles Fonlladosa, l’institut Ramon Turró, l’Institut Escola Lloret de Mar, l’escola Vedruna i Conny Dahmen en representació dels seus alumnes de l’institut Johann-Gottfried-Herder de Colònia, Alemanya.
Ambdós van impartir una conferència amb el mateix nom que l’exposició tot just abans de la seva obertura.
L’exposició vol mostrar com una comunitat multilingüe tan heterogènia, i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los, hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d’assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com deien els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.
Agraïm la col·laboració del Grup de Difusió del CRAI de la Universitat de Barcelona i, en especial, a la seva responsable Laura Miró, per proporcionar el marxandatge que es va entregar a familiars i entitats relacionades amb les Brigades Internacionals i a altres participants que van assistir al Festival i que han fet viatjar les bosses arreu del món, des de Catalunya a Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units, Canadà i, fins hi tot, han arribat a Nova Zelanda!
Destaquem també la presentació del llibre “Les aigües de l’oblit. Una història dels brigadistes internacionals del Ciudad de Barcelona”, de la historiadora Sònia Garangou Tarrés. Ben aviat el trobareu al catàleg del CRAI, doncs la seva autora n’ha fet donació pel fons de la nostra biblioteca.
El diumenge 29, va ser el dia de la inauguració del monument i, finalment el dilluns dia 30, va tenir lloc una emotiva ofrena floral a càrrec dels familiars dels brigadistes, que va comptar amb l’actuació de totes les corals convidades al Festival que van interpretar La Internacional, himne que cantaven els brigadistes mentre s’enfonsava el vaixell.
Esperem que l’any vinent es pugui repetir l’experiència amb el mateix èxit de participants!
La documentació, procedent del Российский государственный архив социально-политической истории (РГАСПИ) (Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica, RGASPI), Secció del Komintern (POUM, 1935-1937), està relacionada amb la repressió que van patir els militants del POUM i els trotskistes en general, molts d’ells milicians durant la Guerra Civil espanyola, per part de la Unió Soviètica i del Govern de la Segona República espanyola entre els anys 1935 i 1937.
El fons conté:
1- Els interrogatoris fets a Barcelona a Paula Dobler (setembre de 1937) i a Joseph Burkhardt (juliol 1937).
· Paula Dobler (1910 -1987), es va establir temporalment a Barcelona el 1932 amb el periodista i fotògraf alemany Joseph Burkhardt. El desembre de 1936, va tornar a Barcelona i treballà com a tècnica a la seu del POUM. Va ser detinguda pels comunistes el 16 de juny de 1937 arran dels fets de maig, juntament amb altres membres del POUM. Va passar quatre mesos a la presó però no va aguanta la pressió i va cedir als interrogatoris. Finalment, va ser posada en llibertat i l’any 1939 va tornar a ocupar la feina de secretària del POUM però des de l’exili a París. Descoberta poques setmanes després, va fugir a Suïssa.
· Joseph Burkhardt (1915-1937), periodista i fotògraf alemany i parella de Paula Dobler. Membre del Batalló Hans Beimler de la Brigada CXXIX, va ser detingut i interrogat a Barcelona el juliol de 1937. Va morir al front de Belchite el setembre de 1937.
2- Documentació confiscada a Julián Gorki i Luisa Hesinger de la seva residència a Barcelona dels anys 1937-1938: llistats amb diversos llibres, articles i escrits de Gorki, cartes entre la parella, correspondència dels anys 1936 – 1937 de Victor Serge i Andreu Nin, entre altres, documentació interna dels Comitès Executiu i Central del POUM dels anys 1936-1937 i les conclusions relacionades amb el POUM extretes de la documentació confiscada.
3- Documentació del DEDIDE (Departamento Especial de Información del Estado): comunicats, llistats, informes confidencials, etc. sobre estrangers, molts d’ells detinguts a Barcelona, dels mesos juny a setembre de 1937.
4- Correspondència sobre el cas del coronel Gregorio Verdú Verdú: inclou fonamentalment documents relacionats amb les gestions realitzades per André Marty sobre el Coronel Verdú Verdú (VII Cos de l’Exèrcit de la República) i el seu paper en la repatriació de brigadistes, entre els quals hi ha una carta adreçada al President Juan Negrin de juliol de 1938.
El buidatge d’aquest material permetrà completar i incorporar nova informació al portal SIBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) relacionada sobretot amb als voluntaris internacionals, trotskistes, que van venir a defensar la República però que no van formar part de les Brigades Internacionals.
Amb motiu del 85è aniversari dels anomenats Fets de maig, enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d’Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM, la Biblioteca Gòtic Andreu Nin de Barcelona, ofereix un cicle de xerrades al voltant de la presentació dels darrers llibres publicats sobre diferents aspectes del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM)
El seu autor és Andy Durgan, doctor en història per la Universitat de Londres. Ha publicat treballs sobre la història del moviment obrer català i espanyol, a més de la guerra civil espanyola i els seus orígens; entre ells: B.O.C. 1930-1936. El Bloque obrero y campesino(Laertes, 1996) i The Spanish Civil War (Palgrave, 2007). Viu a Barcelona des de 1982.
La participació de milers de voluntaris d’arreu del món al costat de la República durant la Guerra Civil és coneguda com un dels exemples més èpics de l’internacionalisme a la història del moviment obrer.
Molt menys coneguda, amb excepció de la figura de l’escriptor i periodista anglès George Orwell, és la presència d’uns cinc-cents combatents estrangers a les files del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM.
Producte d´un estudi exhaustiu de les fonts disponibles, moltes d’elles consultades als fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, el llibre examina els antecedents socials i polítics d´aquests voluntaris i voluntàries, en molts casos, refugiats antifeixistes; la seva participació a les milícies del POUM; com serien víctimes de les calúmnies i de la repressió desfermada contra el partit a la zona republicana; el seu pas pels camps de concentració i la resistència antinazi durant la Segona Guerra Mundial; i el seu destí als anys de la postguerra.
Ofereix també, una refutació detallada de l’acusació, predominant durant la Guerra Civil, i que ha ressorgit recentment en alguns textos històrics, que, d’alguna manera, el POUM i els seus simpatitzants estrangers van col·laborar amb l’enemic.
A la presentació hi van participar, a part del propi autor, Marià Delàs, periodista i membre de la Fundació Andreu Nin i Lourdes Prades, doctora en història i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.
L’acte va comptar també amb la presència del fill de George Orwell, Richard Blair, i Quentin Kopp, fill del brigadista britànic George Kopp i va ser tot un èxit de públic!
Aprofitem l’avinentesa per felicitar Andy Durgan per la feina feta!
Conté tota mena de documentació del Partit del Treball d’Espanya, a Catalunya i a altres territoris de l’estat espanyol, des dels seus orígens a finals dels anys 60 fins a la seva dissolució l’any 1980, compilada per Manuel Gràcia al llarg dels seus anys de militància en aquest partit. També inclou documents de diverses organitzacions de l’esquerra comunista maoista (PCE(i), CSUT, JGRE, etc.) que van tenir una vinculació estreta amb el PTE-PTC.
Manuel Gràcia en un míting del PTE, al barri del Bon Pastor de Barcelona, durant la campanya electoral de les eleccions generals del març del 1979
El fons consta fonamentalment de: documentació interna del PTE-PTC generada pels seus diferents òrgans polítics interns (resolucions, comunicats, informes, ponències a congressos, dossiers dels diferents moviments sectorials en què intervenia el partit, correspondència, etc.); material relacionat amb les diverses escissions i unificacions viscudes per aquest partit; documents sobre els diferents processos electorals en què va participar; textos teòrics sobre els diversos temes que impulsava el partit (moviment veïnal, feminista, estudiantil, juvenil i universitari, democratització de les forces armades, etc.).
Cal destacar els informes policials dipositats al Govern Civil de Barcelona, relacionats amb el control, seguiment i repressió patits per les organitzacions d’extrema esquerra i els seus militants entre els anys 1967 i 1980, així com els materials relacionats amb l’organització i realització de les Jornades catalanes de la dona celebrades a Barcelona el maig de 1976.
La documentació inclou també fulls volants i documents d’altres organitzacions polítiques actives durant aquests anys.
El fons ocupa 2’70 metres lineals i consta de 8 subsèries creades en funció dels diferents partits vinculats a la història del Partit del Treball d’Espanya.
Subsèrie 1: Partido Comunista de España (internacional) / Partido Comunista de España (internacional-Línea Proletaria)
Subsèrie 2: Partido del Trabajo de España / Joven Guardia Roja de España / Partido del Trabajo de España – Partido Comunista de Unificación (PTE-PCU)
Subsèrie 3: Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores (CSUT )
Subsèrie 4: Partit del Treball de Catalunya (PTC)
Subsèrie 5: Partido del Trabajo de España _Organización Revolucionaria de Trabajadores (ORT-PT) / Partido de los Trabajadores de España (Unificación ORT_PT)
Subsèrie 6: Altres organitzacions polítiques
Organitzacions polítiques vinculades al PTE – PTC
Organitzacions polítiques diverses
Subsèrie 7: Informes policials dipositats al Govern Civil de Barcelona (1967-1980)
Subsèrie 8: Manuel Gràcia. Materials per a treballs d’investigació sobre el PTE – PTC
Del 5 al 15 de maig va tenir lloc la primera edició de Model. Festival d’Arquitectures de Barcelona. L’esdeveniment ha estat coorganitzat per l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), i neix com a primera gran cita de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura UIA-Unesco de Barcelona 2026.
Barcelona va acollir 10 instal·lacions físiques i més de 100 activitats per celebrar la primera edició d’aquest festival i ha estat la seu del debat internacional sobre l’espai públic, amb veus de renom que han contribuït a repensar la construcció de la ciutat. El projecte ha tingut com a directores artístiques les arquitectes Eva Franch i Beth Galí i l’investigador cultural José Luis de Vicente.
Un dels atractius de Model. Festival d’Arquitectures de Barcelona han estat les cinc instal·lacions efímeres i les cinc de realitat augmentada experimentals que es van disposar seguint, a mode de circuit, els 7 quilòmetres que fan de frontera entre Ciutat Vella i l’Eixample: Cuina urbana, a la plaça de Catalunya; La plaça al final del metavers, a la plaça de la Universitat; Arca de convivència, a la ronda de Sant Antoni; Revertir la piràmide, a la plaça d’Idrissa Diallo; Landlord Open House, al Paral·lel; Colon-itzar el Port de Barcelona, a l’estàtua de Colom; Ocupar el centre amb la paraula, a la plaça Reial; Memòria cronotòpica, al passeig de Lluís Companys; Queer de Triomf, a l’Arc de Triomf i Els auguris, a la plaça d’Urquinaona.
Entre els més de 120 participants d’arreu del món, el festival va comptar amb la presència i les idees d’arquitectes, escriptors, filòsofs, antropòlegs i pensadors com Rafael Moneo, Carme Pinós, Batlle i Roig, La Col, Cooking Sections, FLEXO Arquitectura, Camilla van Deurs, Jill Stoner, Ricky Burdett, Maria Rubert, Josep Maria Montaner, Peris+Toral, Anna & Eugeni Bach, Elisenda Solsona, Areti Markopoulou, Iñaki Carnicero o Carlos Ferrater, entre d’altres.
A l’entorn del festival es va programar un amplíssim ventall de propostes per a tots els públics dels que destaquem les visites que l’entitat El Globus Vermell va oferir al Pavelló de la República.
Les fotografies de les visites al Pavelló de la República que apareixen en aquest post han estat fetes pel fotògraf i historiador David Castañeda Massaguer.
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, per mitjà de la Direcció General de Memòria Democràtica, és responsable de cercar les persones desaparegudes a Catalunya durant la Guerra Civil i el franquisme, i ho fa mitjançant 5 instruments:
Treballs tècnics de recerca històrica, que proporcionen informació rellevant per a la localització de persones desaparegudes i fosses comunes;
el Cens de persones desaparegudes, mitjançant el qual es fa la recerca de les persones que van desaparèixer durant la guerra i la dictadura, a sol·licitud de les seves famílies;
el Mapa de fosses, on es recull i s’actualitza la informació de les fosses documentades;
el Pla de fosses, que inclou l’estudi històric i l’excavació arqueològica de fosses, així com l’anàlisi de les restes;
el Programa d’identificació genètica, mitjançant el qual les dades genètiques que s’obtenen de les restes exhumades s’encreuen amb dades genètiques de familiars vius.
El Programa Alvah Bessie inclou la recerca històrica sobre els voluntaris internacionals que van desaparèixer a Catalunya durant la guerra per documentar els seus noms, saber-ne el nombre, saber en quines unitats servien i acotar els escenaris on van desaparèixer i la cerca de familiars vius als seus països d’origen, amb el propòsit d’oferir-los la possibilitat d’accedir als instruments de recerca i identificació de persones desaparegudes a Catalunya.
Aquesta web de la Universitat de Barcelona tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i té com objectiu donar visibilitat als voluntaris internacionals que van venir a defensar la República a través de dues bases de dades relacionades: una de Brigadistes, una altra de Fonts documentals.
En l’actualitat hi ha més de 37.000 noms de brigadistes o voluntaris entrats a la base de dades i gairebé 3.000 fonts documentals ressenyades i relacionades amb aquestes entrades. Tot l’equip de SIDBRINT segueix treballant dia a dia per aconseguir noves fites.
A través de la base de dades podem determinar quins brigadistes van morir o desparèixer a Catalunya i podem donar xifres i noms concrets. Aquí en teniu una mostra:
Dels més de 5. 000 brigadistes morts o desapareguts a l’Estat Espanyol gairebé uns 2700 van morir a Catalunya i principalment al Front de l’Ebre, tal i com podeu observar en aquest gràfic i mapes que hem elaborat a partir de les dades de SIDBRINT on queden detallats totes les poblacions catalanes on hi va haver baixes:
Alvah Bessie va ser un brigadista nord-americà que va combatre al Front de l’Ebre. Periodista, escriptor i guionista cinematogràfic, trobareu la seva fitxa a SIDBRINT amb totes les seves dades biogràfiques relacionades amb fonts documentals i tot el que hem localitzat a l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica (RGASPI).
De retorn als Estats Units va escriure el llibreMen in Battle sobre la seva experiència a la guerra.
Va tornar a Catalunya l’any 1967 per participar al film España otra vez, de Jaime Camino. Durant l’estada va aprofitar per buscar el lloc on hauria estat inhumat Aaron Lopoff, el seu company i amic durant la Batalla de l’Ebre, però no el va trobar mai. Per aquest motiu el brigadista Alvah Bessie, ha estat escollit, entre milers de voluntaris, per donar nom a aquest programa.
Com ja és habitual aprofitem l’avinentesa per donar infinites gràcies al professor Conrad Vilanou, catedràtic de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, pel donatiu d’obres pel nostre fons:
També agraïm a la Fundació Josep Irla el donatiu de les darreres novetats bibliogràfiques que han publicat com un llibre sobre el mestre Pere Blasi i Meranges, pedagog, geògraf i polític català exiliat després de la Guerra Civil:
La Fundación para el Desarrollo de los Pueblos de Andalucia FUDEPA ens han fet arribar totes aquestes publicacions:
A tothom moltissimes gràcies per les donacions! Teniu totes les obres disponibles per a consultar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i, si us ve de gust, endur-vos-les en préstec.
Un munt de novetats interessants per escollir una lectura per les properes vacances d’estiu!
La passada nit de la Castanyada o de Halloween, depèn de com es miri, es va estrenar el film que porta per títol La niña de la comunión, dirigit per Víctor García, especialista en efectes visuals que va fer el salt a la direcció als Estats Units, on ha dirigit entre d’altres Return to House on Haunted Hill, Mirrors 2, Hellraiser: Revelations o Gallows Hill.
És una producció d’ Ikiru Films i Atresmedia, amb guió de Beto Marini, que compta amb els actors Carla Campra, Aina Quiñones, Marc Soler i Carlos Oviedo entre d’altres.
De que va aquest film?
A finals dels anys 80, la Sara (Carla Campra) acaba d’arribar a un poble no determinat i no troba el lloc en aquest espai tan tancat. La seva millor amiga és Rebe (Aina Quiñones). Una nit van a una discoteca, prenen drogues i durant el trajecte a casa trobaran una nina vestida de comunió. A partir d’aquell moment, començarà el malson.
L’argument està basat en una llegenda poc coneguda, similar a la de la nena de la corva, mites de l’imaginari popular.
Aquesta pel·lícula de terror ha funcionat molt bé a taquilla i s’ha venut al mercat internacional.
blocpavellorepublica.ub.edu 