Entre els dies 10 i 11 de febrer de 2023 van tenir lloc les primeres jornades dedicades a la presència de les Brigades Internacionals a Múrcia sota el lema ‘La ciudad de los heridos‘, organitzades per l’Ajuntament de Múrcia i l’associació Tenemos Memoria Murciaper a la recuperació de la memòria històrica.
Les jornades van començar amb un recorregut històric per la ciutat que va incloure les ubicacions dels hospitals de les Brigades Internacionals. N’hi havia quatre que atenien als voluntaris ferits. En concret, l’hospital Pasionaria, actualment és l’IES Francisco Cascales, l’hospital Casa Roja, situat al carrer Trapería, davant el Real Casino de Múrcia, l’hospital Frederica Montseny, a l’actual Facultat de Dret i, en darrer lloc, l’hospital Ràdio avui desaparegut, situat al Plano de San Francisco.
Tot seguit es va inaugurar una exposició fotogràfica que porta per títol ‘Murcia en la sanidad de las Brigadas Internacionales. El hospital Universitario Federica Montseny’, comissariada per Pedro María Egea Bruno que fa poc ha descobert que el cèlebre fotògraf i realitzador francès Henri Cartier-Bresson va explicar al documental ‘Victòria de la vida’, de l’any 1937, com funcionava el taller de pròtesis de l’hospital instal·lat al Claustre de la Mercè. Aquell documental sobre els hospitals de l’Espanya republicana conté, segons Egea Bruno, una de les parcel·les més interessant de l’hospital Frederica Montseny, que és la creació d’un taller de pròtesi.
El dissabte, entre altres actes, va tenir lloc la taula rodona ‘La ciudad de Murcia en el universo de las Brigadas Internacionales. Bases de datos y archivos’, on va participar entre d’altres, Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que va presentar el projecte SIDBRINT sobre Memòria Històrica i Brigades Internacionals, juntament amb Antonio Selva del CEDOBI el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales, Severiano Montero de la AABI l’Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales, i Michael Uhl, especialista en brigadistes alemanys. La taula va ser moderada per Pedro María Egea Bruno, catedràtic d’ Història Contemporània de la Universidad de Murcia.
El mateix dissabte es va rendir homenatge a les Brigades Internacionals al Cementiri de Nuestro Padre Jesús de Múrcia, amb una ofrena floral on descansen les restes de 127 voluntaris internacionals. El cementiri alberga 789 represaliats en 138 fosses.
Segons els organitzadors de les jornades, la gran majoria d’aquestes fosses ja no existeixen, i les restes de moltes de les víctimes van ser traslladades a l’ossera i altres cementiris al llarg dels anys.
Us deixem amb les imatges dels edificis actuals que anteriorment foren hospitals de les Brigades Internacionals a Múrcia:
Corresponent a l’Hospital Frederica Montseny, l’ Hospital Casa Roja i l’ Hospital La Pasionaria respectivament.
Podeu fer servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per si us interessa alguna us la pugueu emportar cap a casa.
Recordeu que les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest d’una manera més gràfica i visual. Aquí les teniu:
Com ja és habitual, aprofitem l’avinentesa per agrair a institucions i particulars el donatiu d’obres per al nostre fons bibliogràfic:
Guillermo Martínez Onecha
Donació Emili Gomez Belda
Donació de Mariona Barba Albós
Conrad Vilanou
Mary Nash
Diputació de Barcelona
Volem agrair també al nostre usuari i bon amic, l’escriptor i periodista Jordi Biguesi Balcellsel donatiu d’aquests dos llibres:
Comentar-vos també que en Jordi ha publicat un interessant article sobre els guerrillers a la revista El temps: setmanari d’informació general número 2016 de 31 de gener de 2023 que porta per títol: “Guerrillers víctimes del franquisme… i dels estalinistes”, pàgines 48-53. Us el recomanem!
I, en darrer lloc, agrair també al nostre usuari i bon amic Gonzalo Berger el donatiu de la seva obra:
El passat 27 de gener de 2023 van arrencar els actes de commemoració del bombardeig a La Garriga durant la Guerra Civil Espanyola. Enguany, l’eix vertebrador del programa és el paper que el municipi va jugar en la història de les Brigades Internacionals amb l’objectiu de valorar la solidaritat, fraternitat, compromís i sacrifici d’aquestes persones, que van defensar unes llibertats i uns ideals gairebé perduts en mans del feixisme.
És poc conegut el fet que a La Garriga les Brigades Internacionals es van reagrupar, el gener de 1939, després de ser desmobilitzades el novembre de 1938. A partir d’aquí, van tenir un paper importantíssim en l’alentiment de l’ocupació del país i en la protecció dels milers de persones que marxaven cap a la frontera francesa. A més, van protagonitzar l’última batalla de la guerra a Catalunya.
Es tracta d’un episodi molt important i molt desconegut de la història, amb implicacions a tot el món, per la transcendència de les Brigades Internacionals.
Els actes de commemoració del bombardeig s’allargaran fins al març, i compten amb xerrades, visites guiades, itineraris especials, teatre i presentacions de llibres.
Entre aquests destaquem que entre els dies 30 de gener i 3 de febrer, l’artista Roc Blackblock pintà un mural d’homenatge a les Brigades Internacionals a la Pista número 1, a la paret de sobre la graderia.
L’objectiu és realitzar murals en espais públics de les zones significatives del recorregut que van fer les Brigades Internacionals, des de les zones de combat i rereguarda, fins a la seva retirada, passant per La Garriga, i retorn als seus llocs d’origen.
El mural de Roc Blackblock mostra quatre escenes diferents, on apareixen un aviador, desenes de brigadistes, treballadores de l’hospital de sang de la Garriga i l’estació de tren bombardejada per l’aviació feixista. També s’hi pot llegir la frase: “La lluita no ha acabat”. La iniciativa forma part del projecte Murs de bitàcola (de recuperació de la memòria col·lectiva).
Blackblock ha utilitzat pintura plàstica per fer el mural: amb grisos pels dibuixos i vermell per les tipografies i la bandera dels brigadistes.
El dissabte 25 de febrer, a les 12 del migdia, es farà la presentació de l’obra. L’acte comptarà amb un petit tast de cuina de guerra, a càrrec de Xavi Sòria. El mural té una placa amb un codi QR que dirigeix al web mursdebitacola.com, on hi ha informació, fotografies i altres materials sobre l’episodi històric pintat.
No us perdeu aquesta filmació de Fer Alcalà que mostra el mural ja acabat, i que va acompanyada de la música del Cant dels Partisans Francesos interpretat per Marina Rossell i Paco Ibáñez.
Totes les imatges que apareixen en aquest post són fetes per Quim Fornés i Antoni Vicente Gras als que agraïm ens les hagin fet arribar.
El Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència va ser establert l’any 2015 per l’Assemblea General de l’ONU, en la Resolució 70/474/Add.2, amb l’objectiu de promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació i els processos d’adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència que fomentin una major participació de les dones i les nenes i en reconeguin les seves contribucions.
La igualtat de gènere ha estat sempre un tema central de les Nacions Unides. La igualtat entre els gèneres i l’apoderament de les dones i de les nenes contribueix decisivament no només al desenvolupament econòmic del món, sinó també al progrés respecte de tots els objectius i metes de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.
Filla de l’intendent i professor mercantil Joan Buira, últim president de l’ACC Associació de comptables de Catalunya, extingida pel franquisme l’any 1940, es va graduar, l’any 1949, com a Intendent i professora mercantil, l’única dona de la seva promoció i, el 29 de desembre del 1956 va ser nomenada, a Madrid, Catedràtic Numerari d’Escoles de Comerç, més tard d’Escoles Universitàries, la primera dona catedràtica de comptabilitat, a tot l’estat.
El 1955 es va casar amb Manuel Ibars, comptable d’origen mequinensà i amb qui va tenir 3 filles i 2 fills (1956-1964), com corresponia a una dona casada d’aquella època, però no a una professora catedràtica destinada ben lluny de casa, primer a Màlaga i després a València (a 300 km del seu marit i primera filla).
Embarassada de la segona filla, va demanar excedència i el trasllat a Barcelona i va aconseguir la càtedra de comptabilitat a l’Escola Universitària d’Empresarials de Sabadell on va donar classe des del 1959 -i en va ser directora els cursos 81-83 -, fins al 1983, any que va prendre possessió finalment de la Càtedra de Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, davant del rector Antoni Maria Badia i Margarit, com li agrada recordar!
Entre els cursos 1972-1983 va ser també professora de Comptabilitat, a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB. Sempre en parla com l’etapa més important i feliç de la seva vida, quan podia compatibilitzar l’apassionant vida professional, social i cultural dels anys setanta, amb la seva vida familiar més tradicional.
El 1992, per edat, i – com ella diu- no per capacitat intel·lectual, li va arribar la jubilació forçosa, però va continuar la seva activitat docent que tant l’apassiona, va impartir Cursos i Màsters de comptabilitat a la UB i a altres centres fins al 2006.
La UB la va nomenar professora emèrita, amb caràcter honorífic, el 2004. I va continuar sempre la seva investigació i recerca sobre temes econòmics: societats sense ànim de lucre, sobre l’ICF, la base per la futura hisenda d’una Catalunya Independent, entre d’altres.
Estimada pels seus exalumnes companys, professors i amics, pel seu esperit sempre jove, inquiet i combatiu: impartia les classes en català a la Facultat malgrat rebre amenaces, portava les seves filles i fills de ben petits als concerts de Raimon, Ovidi i Llach i se’n penedia quan arribaven els grisos…
Apassionada per la música clàssica, la literatura, el teatre (de jove, n’havia fet, per vèncer la seva timidesa). Sempre ha dit que ella era de lletres, però els temps i les circumstàncies que li van tocar viure, l’havien portada pel camí dels números. Impressionant el càlcul mental que té, fins i tot actualment.
Interessada per l’actualitat política, social econòmica i cultural, devoradora de diaris en paper i de les rodes informatives del 324.
El 18 d’octubre del 2006 l’ACCID, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, hereva de l’ACC, li atorgava el premi a l’excel·lència acadèmica, en un acte a la Llotja de Mar, de Barcelona, acompanyada dels seus fills, exalumnes i companys professors.
Malauradament, a 91 anys, un parell d’ictus la van retirar de la vida activa i en l’actualitat viu tranquil·la en una petita residència, entre converses i visites dels seus fills, filles, gendres, nores, nets i netes i algun company de la Universitat.
Apunt biogràfic escrit per Teresa Ibars Buira, la seva filla, que va cedir, l’any 2020, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una col·lecció de monografies, la majoria llibres de text de la Segona República i del Franquisme, que trobareu al nostre catàleg, i tota una sèrie de documents que s’han incorporat als Fons Personals Diversos del nostre arxiu i que comprenen uns quaderns d’exercicis d’italià i d’anglès dels anys 1940, publicitat de l’època franquista i fulls volants del període de la Transició democràtica relacionats amb la qüestió nacional de Catalunya (restabliment de la Generalitat de Catalunya, Estatut de Catalunya, etc.)
La donació constava també d’alguns cartells i mapes que s’han incorporat a les col·leccions del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Aviat incorporarem als fons diversos documents i fotografies relacionats amb la biografia de Teresa Buira que la seva filla està seleccionant.
Presentant-vos la figura de la Teresa volem reivindicar l’accés i la participació plena de les dones i nenes en aquest sector on representen menys del 30 % dels investigadors en tot el món.
L’Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad – Estado y Generalidad fou una organització fundada a París l’any 1944 per funcionaris del Cos de Seguretat del Govern legítim de la Segona República espanyola a l’exili, de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. Representava als grups civil i uniformat de la policia, tenia com a objectiu garantir les llibertats i els drets cívics de tots els ciutadans de l’estat espanyol i la seva finalitat era l’agrupació i el control de tots els membres de la policia refugiats a França. Desconeixem la seva data de dissolució, tot i que l’últim número de la seva publicació Ley, és del febrer-abril de 1952.
El fons és part de l’arxiu administratiu de l’ASOCS i conté els carnets d’aquests funcionaris, els seus butlletins d’ingrés a l’Associació i la seva fitxa personal en el cens professional de la República espanyola.
A partir de les dades personals i professionals dels associats que proporciona aquesta documentació, hem elaborat una base de dades local que, gràcies a la col·laboració dels nostres estudiants en pràctiques i dels nostres becaris, ja es pot consultar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
La base de dades consta de 26 camps (nom, lloc i data de naixement, vinculació a l’Estat o a la Generalitat, Cos civil o uniformat, categoria i historial professional, última destinació a Espanya, domicili i professió a l’exili, situació familiar, data d’afiliació a l’Associació, número de carnet, fotografia, etc.). Malauradament, en la majoria dels registres no disposem d’informació per a tots els camps.
El nombre total d’associats era de 888, 589 dels quals pertanyien a l’Estat, 197 a la Generalitat i 4 a l’Estat i a la Generalitat. D’aquests, 337 eren del Cos uniformat i 201 del Cos civil. Respecte al lloc de naixement, uns 250 eren de Catalunya i el País Valencià i la resta de gairebé tots els territoris de l’Estat espanyol (Galícia, País Basc, Extremadura, Múrcia, Castella, etc.). Pel que fa a la categoria professional, destaquen els agents i els guàrdies de 1ª i 2ª classe, els caporals, els sergents i finalment els tinents. Només hi ha dos comandants i tres comissaris. De molts d’ells també sabem que van estar al front durant la Guerra Civil espanyola. En relació amb el domicili, la professió i la situació familiar a l’exili, destaquen els que vivien a París, treballaven en feines poc qualificades (agricultors, fusters, obrers, paletes, mecànics, xofers, etc.), eren casats i molts d’ells no tenien la família a França. D’entre els 888 associats hi ha només dues dones, una auxiliar comptable i una mecanògrafa, que treballaven respectivament com a auxiliars d’oficina al SIM i al Ministeri de Governació. Una d’elles estava casada amb un funcionari del Cos de Seguretat (Grup Civil). També hi ha dos Brigadistes Internacionals, un ucraïnès, Chohét Fernando Beiguilman, i un polonès, Romualdo Gurbiel Kasprykosker, que hem incorporat al portal web SIDBRINT.
El fons -que també consta de documentació interna de l’ASOCS (actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, comptabilitat, correspondència, etc.) i de material relacionat amb els cossos de seguretat a l’exili- ocupa 0,40 metres lineals, abasta cronològicament des de l’any 1945 fins al 1956 i es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Cercabib del CRAI.
Per últim, volem agrair als nostres estudiants en pràctiques i becaris, la feinada que han fet buidant aquesta documentació i incorporant la informació a la base de dades. Moltíssimes gràcies Ramon Romero, Lluís Navarro, Luis Mateo, Berta Foguet, Oussama Lahhit, Carla Reig, Mel Garcia, Maria Murillo i Miriam Martínez.
El fons ASOCS també s’ha utilitzat perquè els alumnes de batxillerat del Programa d’Excel·lència de l’Escola Sant Antoni de Pàdua Salesians Mataró i dels Maristes de les Corts, que han assistit a un curs de formació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, coneguessin de primera mà material d’arxiu i aprenguessin a gestionar una base de dades.
A finals de 2022 es va estrenar la sèrie documental de quatre episodis d’una hora de durada sobre la família Pujol Ferrusola que porta per títol La Sagrada Familia.
Produïda per Lavínia Audiovisual per a Warner Bros Discovery, està codirigida per l’escriptor, periodista i cineasta David Trueba i el periodista i productor Jordi Ferrerons.
La Sagrada Familiacompta amb la participació de més de mig centenar de personalitats del món de la política, el periodisme i la magistratura que, al llarg dels anys, han col·laborat, conviscut, seguit o estudiat a l’expresident de la Generalitat i a membres de la seva família.
Hi apareixen entre d’altres: Felipe González, José María Aznar, Enric González, Jordi Évole, Jordi Amat, Susana Griso i Pilar Rahola.
Durant dècades, els Pujol-Ferrusola van ser una família emblemàtica per a la societat catalana. Jordi Pujol i Soley, el cap de família i president de la Generalitat durant 23 anys (1980-2003), era considerat un referent no sols polític, sinó també cívic i moral a Catalunya. En els darrers anys, tant ell com la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills han estat al focus de diferents escàndols de corrupció. Se’ls acusa de cometre frau a Hisenda, blanqueig i evasió de capitals i, en definitiva, actuar sistemàticament com un clan mafiós.
Catalanista, catòlic, metge, banquer… Jordi Pujol fou detingut i condemnat a set anys de presó en un consell de guerra per activitats contra el règim de Franco. Propietari de mitjans de comunicació. Fundador del partit Convergència Democràtica de Catalunya, vencedor de les primeres eleccions autonòmiques catalanes, després de les quals va encadenar tres majories absolutes. Líder carismàtic del centredreta nacionalista a Catalunya i garant de la governabilitat d’Espanya tant amb el PSOE com amb el Partit Popular. I, no obstant això, després de més de dues dècades al poder, la figura mítica de Pujol es va enfonsar el 25 de juliol del 2014 quan va confessar que posseïa una fortuna no declarada a Andorra.
Aquesta confessió va obrir completament les comportes a les sospites d’activitats de corrupció que van acompanyar durant dècades Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills, acusats d’haver aprofitat la influència política del pare per al seu lucre personal.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta sèrie amb la cessió de material divers del nostre fons relacionat per exemple amb els Fets de Palau de 1960 o la campanya “Aixequem Catalunya” de l’any 1980, etc., que trobareu reproduït en diferents fotogrames.
Per si voleu donar una ullada al tràiler del documental
I per acabar us deixem amb aquestes paraules del director David Trueba:
“Como en las mejores novelas, la saga familiar de los Pujol está salpicada de anécdotas, de incidentes, de episodios memorables. Pocos materiales humanos pueden ser más ricos para retratar un tiempo y un país. Nuestra idea es darle al material un tratamiento épico, donde los afanes y la ambición, determinan también el destino final de los personajes. Fieles a los sucesos reales, pero con la convicción de que estamos ante un personaje icónico, más grande que la vida”.
El passat mes de desembre de 2022 es va estrenar España, el siglo XX en color, una ambiciosa producció històrica de sis capítols que retrata el segle XX com no s’havia vist mai, gràcies a un exhaustiu procés d’acoloriment.
A través del naixement del cinema i de les primeres imatges enregistrades a Espanya, la sèrie fa un recorregut des de finals del segle XIX fins als anys setanta.
Un viatge exclusiu a la història d’Espanya amb imatges sorprenents, acolorides per primera vegada i sonoritzades de forma realista per realçar-ne la vivesa i l’espectacularitat.
Una sèrie impactant alhora que didàctica, amb una narració viva i emotiva que ofereix a l’espectador una nova forma de veure el passat que ens permetrà entendre el present.
Produïda per RTVE en col·laboració amb Minoria Absoluta, ‘Espanya, el segle XX en color’ és la primera sèrie documental que produeix RTVE amb material d’arxiu acolorit, seguint les petjades d’altres produccions europees i americanes de gran èxit internacional. També ha comptat amb la participació de la Filmoteca Espanyola.
A través del naixement del cinema i de les primeres imatges gravades a l’estat espanyol, es pot veure a un joveníssim Alfons XIII, que acaba ser proclamat rei; a l’artista Concha Piquer en el primer enregistrament cinematogràfic sonor en castellà; el cop d’estat de Primo de Rivera de 1923 i el naixement de la Segona República; la Guerra Civil espanyola; el naixement de la dictadura de Franco; la mort del torero Manolete; el naixement de l’empresa SEAT i de Televisió Espanyola; l’arribada del turisme; l’aparició d’ETA; les primeres manifestacions; el naixement del sindicalisme i el feminisme; la mort del dictador Franco i l’arribada de la democràcia.
Al segon capítol es parla sobre la Guerra Civil espanyola i s’hi poden veure reproduccions de material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com aquests cartells, entre d’altres, de la nostra col·lecció de cartells polítics i històrics, amb més d’11.000 unitats i que constitueix, des del punt de vista històric, una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle XX fins als nostres dies.
Us recordem que d’aquest fons s’han digitalitzat més de 1100 cartells corresponents al període de la Segona República espanyola i la Guerra Civil que es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya.
El 24 de febrer del 2022 va tenir lloc el Simposi Internacional Manuel L. Abellán, mestre de la història culturala la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objectiu d’oferir una aproximació personal i professional d’aquest historiador especialitzat en l’estudi de la censura durant el franquisme.
El Fons personal Manuel L. Abellán fou cedit a la Universitat de Barcelona l’any 2016 per la seva vídua Constance Kuijpers. Ocupa 3,20 metres lineals, agrupa la documentació generada durant la seva carrera professional, cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries. La donació consta d’un interessant fons bibliogràfic i documental especialitzat en censura i literatura peninsular que podeu consultar al Cercabib del CRAI de la UB i a l’inventari del Fons Personal Manuel L. Abellán.
El passat mes de desembre es va inaugurar l’exposicióCrim i delicte al Museu d’Història de Catalunya, organitzada juntament amb la Universitat de Barcelona. Comissariada per l’escriptor Andreu Martín, especialista en novel·la negra, la mostra fa un recorregut per la història de la delinqüència durant la postguerra a través de la col·lecció de Criminalística de la UB.
Crim i delicte presenta una selecció d’objectes procedents de l’antic Museu de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, creat el 1955 sota l’impuls del Dr. Octavio Pérez-Vitoria, catedràtic del Seminari de Dret Penal i fundador i director de l’Institut. El fons del Museu de Criminologia es va formar a partir dels béns, instruments i aparells que va rebre dels arxius judicials de l’Audiència Provincial de Barcelona, els quals s’havien emprat per cometre delictes o com a proves en els judicis que se’n van derivar.
Tots aquests materials constitueixen una col·lecció molt valuosa per entendre les motivacions i el modus operandi criminal sorgit del context polític i social de l’Espanya, grisa, del franquisme.
Les peces d’aquesta col·lecció parlen d’homicidis, robatoris, estafes i altres delictes habituals de l’època. Aquests delictes, moltes vegades considerats menors, convivien amb d’altres que tenien més ressò a la premsa, que va tenir un paper fonamental en la narrativa de la criminalitat.
L’any 2016 el Museu d’Història de Catalunya i la Universitat de Barcelona van emprendre un camí de col·laboració que ha permès, mitjançant diverses exposicions, donar a conèixer algunes col·leccions creades per departaments, facultats o centres de recerca, que constitueixen un ric i molt divers patrimoni cultural.
Aquest camí arriba ara a la seva fi amb aquesta exposició que il·lustra com la premsa, la literatura, sobretot a partir del boom de la novel·la negra, i el cinema han contribuït a mostrar el món de la delinqüència a la societat.
En Ramon Romero Coma, historiador i antic becari i estudiant en pràctiques del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha estat el documentalista de la mostra. En Ramon s’ha encarregat de seleccionar material divers de l’hemeroteca de la biblioteca que trobareu reproduït a l’exposició destacant diversos exemplars de El Casoel setmanari sensacionalista de successos que es va editar a Madrid durant l’època franquista i que presentava als seus lectors reportatges amb detalls escabrosos sobre tragèdies com parricidis, crims de passió i altres misèries humanes de caràcter escandalós i cruent. Es va convertir al llarg de quaranta anys en una publicació de referència sobre els assassinats de l’Estat. Durant els seus darrers anys El Caso tingué una certa competència amb ¿Por Qué?, una publicació de les mateixes característiques editada a Barcelona durant més o menys la mateixa època de la que us en vam parlar en un altre post del nostre blog.
Teniu temps fins al 26 de febrer per anar a veure aquesta fantàstica exposició! No us la perdeu!
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 