El 25 de gener de 2016 el CRAI de la Universitat de Barcelona va signar un conveni de donació amb la Fundació Privada de la Pagesia de Catalunya en virtut del qual la nostra biblioteca aniria acollint, en diverses etapes, una col·lecció de llibres i publicacions periòdiques de temàtica laboral i sindical de la pagesia, especialment del període franquista.
Aquest acord implicava la incorporació al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República d’una selecció bibliogràfica provinent de les biblioteques de les Cambres Agràries de les quatre províncies catalanes: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Aquestes biblioteques tancades des del desembre de l’any 2014 contenien un valuós fons.
Avui us podem notificar que hem finalitzat la catalogació de la totalitat de llibres i revistes!
Personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha anat desplaçant al llarg d’aquests anys a les seus de les quatre Cambres o als locals on s’havien dipositat els diferents fons i ha anat fent una selecció acurada de material. Ha quedat exclosa de la selecció una bona part del fons per raons de pertinença i de duplicitat.
Ara, un cop acabada la catalogació tant de les monografies com de les publicacions periòdiques es pot afirmar que el resultat ha estat molt positiu. Més de 560 títols de monografies s’han incorporat al fons el CRAI i 78 publicacions periòdiques s’han completat o bé han ampliat el fons hemerogràfic.
Hem fet menció diverses vegades en el nostre blog d’aquests nois i noies que realitzen les seves assignatures pràctiques a la nostra biblioteca i col·laboren en tasques diverses.
Com és el cas del Miquel Casellas, estudiant del Màster d’Humanitats Digitals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona que, tot i estar confinat a casa seva, ha treballat de valent ajudant-nos a renovar un antic recurs de la nostra pàgina web dedicat a la figura de Joan Comorera i Soler, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República i primer secretari general del PSUC.
L’any 2008, amb motiu del cinquanté aniversari de la seva mort, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va presentar una mostra del seu fons bibliogràfic i documental relacionat amb la figura d’aquest polític català.
El format de la mostra havia quedat obsolet i amb la col·laboració del Miquel hem aconseguit una nova versió molt més interactiva.
Ja ens direu que us ha semblat!
Des d’aquí donem les gràcies al Miquel i als altres estudiants per la feina feta i encoratgem a futurs candidats perquè s’animin a demanar pràctiques al Pavelló de la República!
Recordeu que el fons personal d’aquest polític català exiliat a França després de la Guerra Civil es conserva a l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Per altra banda el passat dia 16 de novembre ens va visitar Jordi Vives i Faig, historiador i antic estudiant en pràctiques d’Història Contemporània que vam tenir al Pavelló ja fa uns quants anys, encarregat de coordinar un projecte audiovisual sobre el 20N i tot allò relacionat amb la Prefectura de la Policia Nacional de Via Laietana, per a Òmnium Cultural.
Coneixedor que al nostre arxiu custodiem nombrosa documentació sobre la temàtica, i acompanyat per un equip de filmació, van utilitzar diferents fons per tal d’il·lustrar el documental com el Fons Personal Antoni Batista i el Fons Personal Xavier Vinader.
El mateix edifici del Pavelló va servir també com a recurs audiovisual!
L’historiador Miquel Izard i Llorens, professor jubilat del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, després de visitar l’exposició sobre el Comissariat de Propaganda que actualment es pot veure al Palau Robert de Barcelona, ens ha fet arribar les seves impressions.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol remarcar que l’escrit que ve a continuació és una opinió particular del professor Izard. No subscrivim ni compartim les seves idees o impressions.
Per part nostre us recomanem la visita a aquesta magnífica mostra que compta amb la nostra col·laboració! Si voleu més informació podeu llegir el post del blog que li vam dedicar.
“Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya,1936-1939” excel·lent exposició al Palau Robert glossa l’extraordinària tasca -i no sols publicitària- d’aquesta entitat i del seu director en Met Miravitlles, una de tantes iniciatives i mudances d’un període del nostre antany, tan ignorat com engrescador i encoratjador per a molta gent.
No sols s’evidencia el quefer propagandístic, demés revela altres aspectes d’anys d’esperances, enardiment i solidaritat, de l’ajuda a Madrid a l’acollida de refugiats de la resta d’Espanya, del ressò que s’assolí tingués la gesta arreu del món a la quantitat de persones de tota mena que fraternitzaren amb la nostra lluita per una societat equitativa i lliure, dels brigadistes internacionals a figures de la ciència o la cultura.
Com sol passar amb la Història, la mostra també palesa el “passat del present”, patentitzant el tarannà dels governants actuals.
En primer lloc han trigat 45 anys en evocar tant sorprenent institució. És amnèsia peninsular, La Moncloa ronsejà 32 anys per acordar la Ley de la Memoria Histórica i el Memorial Democràtic de Catalunya, creat a remolc seu, el clausurà Mas, 2011, amb l’excusa de problemes estructurals en l’edifici, es dissimulà, 2012, al castell de Montjuïc i no ressuscità fins 2015 al Raval.
En segon lloc reflecteix alguna de les dèries de la Història Oficial: Un cartell de la Generalitat adreçat als Madrilenys (1937) sosté “el empuje del proletariado catalán, dentro de las mismas calles de Barcelona, venció al fascismo en 45 horas”, però la versió estatal segueix sostenint que foren per damunt de tot les forces de l’ordre públic.
Entre les dates essencials a la cronologia figuren els lamentables fets de la Fatarella; extrapolar-ho com si fos quelcom que succeí a tota Catalunya és un dels encaparraments de la exegesis que satanitza un sol grup, com feia “Víctimes” del Memorial Democràtic, atribuint-li la majoria de les iniquitats quan prou testimonis i cronistes recorden que coordinaren alguns dels canvis més apassionants i transformadors d’una realitat abusiva, desil·lusionant i violenta.
Fruit d’aquella experiència aviat publicaran un vídeo (aquí podeu veure el tràiler) amb totes les actuacions que van dur a terme i que estarà a disposició de tothom al Dipòsit Digital de la UB com a projecte d’innovació docent. El vídeo ha estat possible gràcies a la col·laboració entre la Facultat d’Educació (UB), el Projecte Rimda, el Grup de Recerca Dhigecs i l’Escola Superior de Disseny (ESDI), que és qui ha elaborat el vídeo.
Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, els vam fer primer una sessió teòrica explicant-los quins eren els nostres fons, després els vam proporcionar bibliografia sobre presos i presons durant el franquisme i, finalment, els vam oferir l’oportunitat de treballar amb fonts històriques primàries.
La documentació d’arxiu que van poder consultar de primera mà, i que els ha servit per a l’elaboració del seu projecte, pertany a diversos fons de persones que van ser empresonades després de 1939 o que contenen materials relacionats amb la repressió del règim franquista (Fons Neus Català, Fons Joan Maluquer, Fons Josep Guilera, Fons Salvador Puig Antich, Fons Antoni Batista, entre altres)
Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República volem felicitar els estudiants involucrats en aquest projecte així com a la professora Illaria Ballati i esperem que ben aviat podrem tornar a col·laborar en qualsevol altra experiència vinculada a aquesta interessant proposta d’innovació docent.
Quan el passat 13 de març de 2020 van rebre la notícia de ens havíem de quedar a casa confinats amb motiu de la pandèmia, en principi per un període de 15 dies, que en realitat serien molts més, vam haver de començar a fer teletreball.
En una biblioteca hi ha moltes tasques que són necessàriament presencials, la primera atendre els usuaris però aquesta, tot i ser la prioritària, no és pas la única.
Destaca especialment la gestió dels fons que arriben sigui per compra o per donació: monografies, publicacions periòdiques i documentació d’arxiu que cal seleccionar i processar, etc.
Aquests processos van quedar paralitzats i no s’han pogut reprendre fins a la tornada a la biblioteca però hi ha altres tasques que només necessiten temps i un ordinador amb una bona connexió.
En aquest post us volem explicar una d’aquestes feines que han estat les protagonistes del nostre confinament.
Ja fa uns quants anys que biblioteques, hemeroteques, arxius i moltes institucions públiques i privades han dedicat notables esforços en la digitalització dels seus fons de publicacions periòdiques. L’objectiu és facilitar la feina a estudiants i investigadors posant a l’abast de tothom uns fons que d’altra manera s’haurien de consultar necessàriament dintre de les seves parets.
Aquest no és un procés ràpid ni barat, per aquest motiu cada institució ha fet una tria del material a digitalitzar prioritàriament així com de la metodologia i el tractament tècnic a seguir. A més, no solen haver col·leccions completes de revistes en una sola institució o sigui que en la majoria de casos, s’han digitalitzat col·leccions parcials amb la notable excepció d’ ARCA, l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.
Però a mida que aquests projectes de digitalització han anat estenent-se en el temps i en el nombre d’institucions i consorcis implicats, podem dir que actualment ja hi ha un volum notable de publicacions periòdiques totalment o parcialment accessibles en línia.
El següent punt seria: els investigadors coneixen i tenen accés fàcil a totes aquestes publicacions? Creiem que en la majoria de casos no és així i per aquest motiu ja fa temps que ens vam decidir a identificar-les i fer-les accessibles des del nostre catàleg i per extensió des del CCUC (Catàleg Col·lectiu de la Universitats de Catalunya).
Però ha estat ara, arran del confinament que hem pogut dedicar moltes hores a navegar per les diferents institucions i identificar totes aquelles revistes de les quals nosaltres tenim exemplars en paper i que tenen números digitalitzats accessibles en línia.
Si recordeu en un post que vam titular Hemeroteques digitals: un tresor amagat, veureu que la llista és llarga i, tot i que no la donem la feina per acabada, sí que podem dir que hem identificat més de 1.600 publicacions periòdiques dels més de 10.000 títols de la nostra col·lecció que poden ser consultades en línia.
Un cop feta la identificació i verificat el seu correcte funcionament, es passa aquesta informació a les companyes de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la Universitat de Barcelona, que fan la catalogació de la versió digital i l’enllaç al catàleg.
La resta de títols identificats s’aniran incorporant al catàleg progressivament.
En circumstàncies normals, i dins de la dinàmica habitual de la biblioteca, resulta difícil tirar endavant aquest tipus de feines que demanen molt de temps i concentració continuada: les tasques canviants del dia a dia ho impedeixen.
Finalment però, haurem d’agrair al confinament que un projecte que anava creixent molt lentament s’hagi pogut accelerar en aquesta proporció!
Aquesta exposició, que es pot visitar del 3 de novembre al 5 d’abril de 2021, l’organitza la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i ens explica els mitjans i les estratègies persuasives que va fer servir el Comissariat per defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) la propaganda va tenir un paper fonamental degut al caràcter ideològic del conflicte bèl·lic. En els dos bàndols van difondre la seva versió dels fets tant en l’àmbit domèstic com en el terreny internacional.
El Comissariat de Propaganda, creat l’ 1936, va desplegar una important estratègia comunicativa, treballant per internacionalitzar el conflicte bèl·lic i alhora explicar-se davant l’opinió pública republicana catalana i espanyola.
L’exposició, amb títol que fa referència al cartell més popular que va editar el Comissariat de Propaganda i un dels més famosos de la Guerra Civil, el del fotògraf publicitari Pere Català Pic, on es mostra una espardenya esclafant una creu gammada, reconstrueix i difon les accions persuasives que va portar a terme la Generalitat durant el conflicte bèl·lic, les contextualitza i n’explica els motius.
La mostra rendeix homenatge al polític i periodista Jaume Miravitlles, cap del Comissariat, i també als centenars de persones que van treballar o col·laborar amb el Comissariat de Propaganda i que a causa de la victòria franquista van caure en l’oblit o no van ser prou reconegudes.
Al llarg de l’exposició es pot sentir la cançó El més petit de tots, inspirada en l’estatueta homònima que va crear el Comissariat de Propaganda i que es va considerar “la mascota de la Revolució”.
La mostra dona a conèixer la gran varietat de formes informatives i propagandístiques que el Comissariat va utilitzar i s’hi poden veure un centenar de fotografies de l’època i una trentena de cartells originals, a més de diversos llibres, publicacions i altres objectes de propaganda.
Estem molt contents de poder-vos presentar tot un seguit de llibres i articles dels nostres usuaris que, malgrat la situació de pandèmia mundial per la Covid-19 i tot el que comporta, segueixen investigant i publicant!
Viajeros en el país de los sóviets/ editors literaris: Josep Pich Mitjana, David Martínez Fiol, Andreu Navarra Ordoño, Josep Puigsech Farràs. Barcelona : Edicions Bellaterra, 2019.
Amb articles de:
-Puigsech Farràs, Josep. Rusia, un potente foco de atracción para el viejo continente. Pàg. 19-39
-Pich Mitjana, Josep. Ángel Pestaña. Un relojero libertario en la Rusia de Lenin (1920). Pàg. 85-103
-Madaula Giménez, Aurora. Un revolucionario profesional en la Rusia revolucionaria. Pàg. 207-224
-Contreras, Josep. Manuel Chaves Nogales. Un periodista excepcional en la URSS de 1928. Pàg. 259-275
-Martínez Fiol, David. Antoni Rovira i Virgili o las “reflexiones de un demoliberal” en la URSS. “Unos Estados Unidos sin capitalistas y sin libertad individual” (1938). Pàg. 327-340
Aquest cap de setmana, del 24 al 25 d’octubre, torna el festival 48h Open House Barcelonaque ens permetrà, una vegada més, gaudir de l’arquitectura de la nostra ciutat.
El festival organitza uns itineraris arquitectònics, enguany amb el lema ‘La ciutat saludable, per visitar un total de115 edificis de la ciutat entre els quals es troba, com ja va sent habitual els darrers anys, el Pavelló de la República, seu de la nostra biblioteca i arxiu! L’edifici, que data de l’any 1992, és obra dels arquitectes Espinet-Ubach arquitectes i és una rèplica del que fou construït per Josep Lluís Sert i Luís Lacasa l’any 1937 per l’Exposició Universal de París.
La visita serà el diumenge dia 25 de 10 a 19 hores.
Per adaptar-se a les circumstàncies provocades per la pandèmia per la COVID-19, en aquesta edició el festival ofereix, a part de les visites presencials habituals, visites guiades amb audio-guia i activitats virtuals. D’aquesta manera si no voleu sortir al carrer i preferiu quedar-vos a casa, teniu disponibles diversos itineraris virtuals que inclouen podcasts, vídeos 360º, entrevistes i molt més.
48h Open House BCN ha elaborat un protocol de seguretat i prevenció amb l’objectiu de celebrar el festival amb les màximes garanties de seguretat per a voluntaris, organitzadors, treballadors, visitants i proveïdors.
La gran majoria de les activitats són lliures i gratuïtes i si voleu més informació consulteu el web del festival.
No us ho perdeu! Recordeu que l’entrada és gratuïta però l’aforament limitat.
