Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


2 comentaris

Vinils amb història

Avui us volem mostrar unes caràtules de vinils amb molta història. Han passat a formar part de la nostra fonoteca gràcies a la donació del nostre usuari i bon amic Albert Roqué.

A la dècada dels anys 60 i 70 van ser nombrosos els cantants que, des de l’exili, van cantar per la llibertat i van lluitar contra el règim franquista. Van sortir del país i gravar els seus discs a l’estranger per la impossibilitat de fer-ho a l’estat espanyol on s’aplicava una forta censura.

Suècia va ser un dels països que es va solidaritzar amb Espanya. Allí es va editar l’any 1965 l’EP Canciones de la resistencia española de Chicho Sánchez Ferlosio (1940-2003), cantautor espanyol fill de l’escriptor i membre de la Falange Rafael Sánchez Mazas, gravat a l’estat espanyol de manera clandestina l’any 1963.

gallo_2Molts el consideren el primer disc gravat amb cançons d’autor. En recull sis: Coplas del tiempo, Los gallos, Canción de soldados, La paloma, Canción de Grimau i A la huelga. A la contracoberta s’indica: “Se silencia el nombre del autor por razones de seguridad”.

El dibuix que il·lustra el disc és del pintor espanyol José Ortega, i s’inspira en la cançó Los gallos, coneguda també com Los dos gallos o Gallo negro, gallo rojo.

 

L’any 1975 a Estocolm, a rel dels darrers afusellaments del franquisme, es va celebrar un acte de solidaritat que va tenir lloc a la Casa de la Cultura d’Estocolm, just cinc dies abans de la mort del dictador. L’acte el va organitzar el Club Suec-espanyol d’Estocolm i hi van actuar cantants, actors, poetes i dramaturgs espanyols i suecs.

Entre els cantants espanyols hi havia José Barba, exiliat a Suècia, que va cantar la cançó  Julián Grimau de Chicho Sánchez Ferlosio. Aquesta cançó va aparèixer al disc suec de Chicho de 1965 com a homenatge al dirigent comunista afusellat pel règim franquista aquell mateix any.

L’any següent, al 1976, s’edita un spanien_75 LP que recull aquest acte: Spanien-75. Solidaritet mot fascismen: Espanya-75. Solidaritat contra el feixisme; Ytf, 1976.

És un disc col·lectiu on, a la portada, apareix un gall vermell, en al·lusió a la cançó  “Los dos gallos” de Chicho Sánchez Ferlosio.

Si ens adonem el gall vermell de la caràtula del disc ja no és a la presó i es mostra lliure amb les urpes en alerta… el feixisme estava a punt de desaparèixer amb la mort del dictador.

 

companerosTambé a Suècia, l’any 1977,  el cantautor José Barba edita  el seu primer  LP que porta per títol Compañeros… ¡unidos! (Ytf, 1977).

A la portada apareix una foto de Madrid durant la Guerra Civil on es pot llegir: Obreros mineros campesinos, empleados soldados, estudiantes intelectuales.

A més en suec diu: “Spanien 1936-76. 40 år av kamp”: Espanya 1936-1976. 40 anys de lluita.

L’àlbum és desplegable i conté, al seu interior, les lletres de les cançons en castellà i suec, amb una fotografia de fons d’una parella de la guàrdia civil.

Hi ha sis cançons a la cara A i set a la cara B que parlen de la lluita contra el feixisme, de resistència contra les injustícies que estan succeint a l’estat espanyol, parla d’esperança amb cançons d’homenatge als caiguts en la lluita. El disc, que pren el nom de la darrera cançó, té un text en suec a la contraportada de Joaquín Masoliver, professor espanyol de la Universitat d’Estocolm.

 

suecia-7En sång, ett vapen és un disc que procedeix de la gravació d’un programa de televisió amb el mateix títol, editat l’any 1965 i interpretat per l’actriu i cantant sueca Evabritt Strandberg (Estocolm, 1943). El títol significa “Una cançó, una arma” i és una recopilació de cançons traduïdes i adaptades del castellà al suec per Jacob Branting  i adaptades al cant, guitarra i piano per Ulf Björlin.

La coberta reprodueix una famosa fotografia de dos guàrdies civils durant la vaga dels miners asturians de 1962.

Es canten dues de les cançons de Chicho Sánchez Ferlosio.  Jacob Branting les va editar en un cançoner amb les partitures i les lletres en suec: En sång, ett vapen. 6 spanska motståndssånger: Una cançó, una arma. Sis cançons de la resistència espanyola.

Aprofitem l’avinentesa per agrair a l’Albert aquest magnífic donatiu! Moltes gràcies!


Deixa un comentari

Antoni Gassó Fuentes “Gaskin”

agasso-davant-del-marabout-desert-argelia-001

Imatge d’Antoni Gassó en un camp al desert argelí

Antonio Gassó Fuentes (Xàtiva, 1919- Castelló, 1974) va ser un aviador al servei de la República, conegut amb el sobrenom de Gaskin, que al final de la guerra va poder embarcar en el darrer vaixell que va sortir del port d’Alacant, el Stanbrook i fugir cap a Argèlia.  Allí va passar per diversos camps de treball forçats i de càstig en la frontera entre Argèlia i el Marroc. Durant la seva reclusió va escriure un diari, testimoni fidel del  tracte humiliant, i molts cops cruel, al que eren sotmesos els presoners. El mes de febrer de 1943 va aconseguir escapar i  marxar cap a Marroc, on va viure uns anys, fins que a finals de l’any 1959 va tornar a Castelló fins la seva mort l’any 1974.

Laura Gassó, la seva filla, va descobrir fragments del diari que va escriure el seu pare i decidí publicar-lo. Va endegar també un projecte que va consistir en un viatge-homenatge a la ciutat d’Orà, emulant l’evacuació Alacant-Orà de l’Stanbrook i altres vaixells. Aquest projecte va culminar amb l’edició d’un llibre titulat Operació Stanbrook, en el que ha participat i que ha coordinat.

La Laura ha fet donatiu dels dos llibres: un exemplar del Diario de Gaskin i un altre del Operació Stanbrook a la nostra biblioteca i ,segons el seu desig tambéel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República disposa dels arxius digitalitzats del manuscrit original que conforma el diari del seu pare.

Des del nostre blog volem agrair a la Laura la seva generositat. Aprofitem també per homenatjar el seu pare i a tantes persones anònimes com ell que van lluitar per la llibertat i la democràcia en contra del feixisme. Gràcies Laura!


2 comentaris

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb el centenari de Carles Fontserè

Aquest any 2016 es celebra el centenari del naixement de Carles Fontserè (Barcelona, 1916- Porqueres, 2007) el polifacètic artista català que va començar la seva trajectòria de ben jove, com a il·lustrador de cartells i es va dedicar també altres disciplines com la fotografia, la pintura, la literatura…

En esclatar la Guerra Civil espanyola va formar part del comitè revolucionari del Sindicat de Dibuixants i pintà cartells per a la UGT, la CNT, la FAI o el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). S’allistà a les Brigades Internacionals, i va lluitar al front de l’Ebre.

En acabar la Guerra Civil espanyola es va exiliar primer a França, on va estar pres a diversos camps com el de Sant Cyprien del que va escapar per anar a París. Allí durant la ocupació alemanya treballa junt amb Antoni Clavé com a dibuixant en publicacions com La Gerbe. Acabada la Segona Guerra Mundial va marxar a Mèxic i després a Nova York. Allí seguí treballant com a pintor, escenògraf, fotògraf i va conèixer a Terry Broch, la seva parella.

Va tornar a Catalunya l’any 1973 i s’instal·la a Porqueres, prop de Banyoles, on va morir ara fa gairebé deu anys.

Podeu seguir la seva prolífica carrera a través de les seves memòries:  Memòries d’un cartellista català (1931-39) Un exiliat de tercera  i  París-Mèxic-Nova York. Memòries 1945-1951 .

La productora de cinema i documentals Films de l’Orient ha treballat juntament amb el Centenari Carles Fontserè en un documental i han gravat alguns dels cartells de la nostra col·lecció fets per l’artista.

Si voleu veure una mostra de les obres que tenim als nostres fons fetes per Fontseré us les mostrem en aquest taulell de Pinterest:

fontsere_pinterest

 

Esperem siguin del vostre agrat!


2 comentaris

Exposició sobre José Luis Rey SIM amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

cartell-sim-original-21x42-okDel 14 de novembre al 3 de desembre de 2016 es pot visitar al Casal de la Font d’en Fargues de Barcelona l’exposició que porta per títol SIM, pintor de guerres, visqué a la Font d’en Fargues dedicada a una figura excepcional i poc coneguda: l’il·lustrador, cartellista, dibuixant i pintor José Luis Rey (Cadis 1900- París 1983) conegut amb el sobrenom de SIM.

No és la primera vegada que us parlem de SIM en el nostre blog. Li vam dedicar un post amb motiu de la publicació a la revista L’Avenç d’un article sobre ell l’any 2013 i també  un altre quan vam catalogar un fulletó xinès dedicat a la seva persona.

Aquest destacat artista, tot i que va tenir una important projecció internacional, és força desconegut i això es deu  fonamentalment a que va ser a França on va projectar i difondre la seva obra fins al final. SIM va ser un dels milers d’exiliats que van deixar el nostre país sense alguns dels seus millors artistes.

Durant la Guerra Civil, però, va viure a Barcelona, concretament al barri de la Font d’en Fargues i és per aquest motiu que se li dedica aquesta exposició.  Un recorregut artístic complet per la seva carrera, des del primer treball d’il·lustrador el 1918 fins a les seves darreres creacions a París.  L’exposició s’atura també en el seu interessant perfil humà: els seus biògrafs el descriuen com “vegetarià, esperantista, naturista, artista i anarquista”, una combinació certament intensa.

Els seus biògrafs Joan Prados i Jaume Rodón han fet un intens treball de recerca que ha durat gairebé 10 anys i que es plasma en aquesta exposició. Han entrevistat persones que havien conegut l’artista i els seus familiars. També han recopilat cartells, àlbums de dibuixos, esbossos originals, llibres il·lustrats, revistes, fotografies, correspondència personal, etc.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb la reproducció de diversos cartells, com ara: Setmana d’activitats femenines : La Dona i la revolució : 8 al 14 febrer 1937Setmana de l’infant, Alivia la ausencia del padre..., Infants : el feixisme us llença bombes, Catalunya us ofrena joguines, etc.

Aquesta és la primera exposició dedicada a SIM a tot l’Estat espanyol i felicitem des d’aquí el Casal de la Font d’en Fargues per la iniciativa que esperem sigui tot un èxit!


Deixa un comentari

Exposició Exilis, censures i resistències en el món literari amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

iijornadahistoriaedicioEl proper dia 9 de novembre a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona tindrà lloc la II Jornada d’Història de l’Edició Exilis, censures i resistències en el món hispànic al s. XX organitzada pel projecte Història de la publicitat del llibre a Espanya (segles XV-XX).

Les companyes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República Lourdes Prades i Olga Giralt hi  presentaran la ponència que porta per títol El fons del CRAI – Pavelló de la República en la recerca de l’exili, la censura i la resistència.

Aprofitant l’avinentesa s’ha organitzat una exposició amb el mateix nom: Exilis, censures i resistències en el món literari que es podrà veure del 9 al 30 de novembre de 2016 al primer pis de la facultat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hem col·laborat amb el préstec de nombrós material per a aquesta exposició: revistes com Cuadernos de Ruedo Ibérico, Por Favor Canigó, material d’arxiu com un informe de l’Editorial Atlante que pertany al Fons Personal de Ruiz Ponsetí, llibres com Fuente Abeja: estampas castellanas d’Elicio Muñoz o Lecturas buenas y malas a la luz del dogma y de la moral d’Antonio Garmendia, etc.

Aquí us mostrem uns exemples de falses cobertes:

 

Es tracta de les Normas de seguridad de la Organización de Marxistas-Leninistas de España de l’any  1974 amb la falsa coberta de Tecnología práctica sobre maquinaria y engranajes i de les Normas generales de Clandestinidad del Partido Comunista de España (marxista-leninista), y comportamiento de sus militantes en el trabajo ilegal amb la falsa coberta de les Novelas Ejemplares de Cervantes.

No us les perdeu a l’exposició!


2 comentaris

Nou donatiu de l’editorial Media Vaca

AdiosManuel Azaña Díaz (1880-1940)  fou el darrer president de la Segona República espanyola. L’any 1939 va marxar a l’exili. Va escriure una llarga carta al seu advocat i amic Ángel Ossorio Gallardo (1873-1946), expatriat a Buenos Aires, per explicar tot el que havia succeït les darreres setmanes abans de la seva partença. La carta constitueix una crònica excepcional del final de la guerra civil i dels darrers dies de la república.

Aquesta carta, datada el 18 de juny de 1938, ha estat publicada en diversos volums d’obres complertes però mai com a obra independent.

Els nostres amics de l’editorial Media Vaca, dels que ja us n’hem parlat en altres ocasions en el nostre blog van contactar amb nosaltres per obtenir permís per publicar la carta original que es troba en el nostre fons d’arxiu  a l’Inventari del Fons F-FP, Subsèrie Àngel Ossorio y Gallardo .

I el resultat ha estat Adiós al porvenir, un magnífic llibre que forma part de la col·lecció 20160513_191032Grandes y Pequeños, de la mateixa editorial Medial Vaca, amb pròleg de Vicente Ferrer Azcoiti i dibuixos de Manuel Flores.

Amb una edició molt acurada trobem profusió de caricatures d’Azaña, Unamuno, i de membres de l’anomenada “altre generació del 27” com Miguel Mihura, Antonio de Lara Tono, Enrique Jardiel Poncela, José López Rubio o Edgar Neville, que als anys 30 van practicar un estil d’humor molt lliure i novedós i que publicaven a revistes com  Gutiérrez  i posteriorment a La CodornizA les il·lustracions també es poden reconèixer fragments o detalls d’obres d’artistes com Velázquez, Goya o Picasso.

Aprofitem per agrair als nostres amics de l’editorial Media Vaca la donació d’aquesta obra per a la biblioteca i per felicitar-los per la magnífica feina feta!

Us recomanem la seva lectura!

 


1 comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades per la diada de Sant Jordi

Ens plau informar-vos que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb una iniciativa molt lloable del Programa de suport a l’Acollida de les Persones Refugiades de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Des del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades ens han demanat material gràfic sobre l’exili republicà per il·lustrar punts de llibre que regalaran per la diada de Sant Jordi amb la intenció de conscienciar la gent del nostre país sobre el drama que pateixen les persones que fugen de la seva terra i necessiten ser acollides.

Els punts de llibre presenten una comparativa gràfica entre imatges de l’exili de 1939 que pertanyen als nostres fons i imatges actuals dels refugiats sirians cedides per ACNUR.

Als nostres fons tenim nombrosa documentació sobre l’exili. A la nostra pàgina web es poden trobar diverses mostres bibliogràfiques dedicades a aquesta temàtica.

Esperem que puguin ser d’utilitat per conscienciar a tothom d’aquesta tragèdia que s’està vivint.

 

 

 


Deixa un comentari

Publicacions amb material del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Avui us volem mostrar les darreres publicacions que han utilitzat material del nostre fons i que ja podeu consultar a la nostra biblioteca.

  • Phillips, William D. A Concise History of Spain. Cambridge : Cambridge University Press, 2016.  Amb reproduccions de cartells del nostre fons.
  • Com sempre aprofitem per felicitar als autors per la feina feta!


Deixa un comentari

Nou número de la col·lecció “Els Papers del Pavelló de la República”

perez_baroA principis d’aquest estiu es va publicar el darrer número de la col·lecció «Els papers del Pavelló de la República» que porta per títol Fons Albert Pérez i Baró (1902-1989), amb edició, introducció i notes a cura de Carolina Rúa Fernández. L’editorial Afers i el Centre d’Estudis Històrics  Internacionals de la Universitat de Barcelona publiquen conjuntament aquest volum, el número catorze de la col·lecció, que ens endinsa en el món de les col·lectivitzacions a Catalunya durant la Guerra Civil.

 El contingut del Fons personal Albert Pèrez Baró que forma part de l‘Arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República consta de correspondencia, rebuda o escrita pel polític i sindicalista Albert Pérez i Baró, articles de premsa sobre la seva persona, conferències, documents relacionats amb Manuel Serra i Moret i escrits sobre col·lectivitzacions.

Albert Pérez i Baró (Barcelona, 1902 – 1989) fou un escriptor i sindicalista català que va pertànyer a la CNT. Va col·laborar a Solidaridad Obrera i a El Diluvio. Com a cap de negociat de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, va participar en la redacció i posada en marxa del Decret de Col·lectivitzacions aprovat el 24 d’octubre de 1936, un dels fets més innovadors i originals de la història del moviment obrer.

Acabada la guerra, l’any 1939, a l’exili, va seguir defensant l’autogestió obrera i en tornar fou un dels capdavanters de la reactivació de les cooperatives.

Va publicar, entre d’altres, obres tan rellevants com El moviment cooperatiu a Catalunya (1961), en col·laboració amb Joan Ventosa i Roig, Trenta mesos de col·lectivisme a Catalunya (1970), on explica l’experiència de la guerra civil, i els volums de memòries Els “feliços” anys vint (1974) i D’aquell temps, d’aquest país (1982).

Des del nostre blog felicitem  la seva autora, Carolina Rúa,  per la feina feta!


Deixa un comentari

El fons personal de Miquel Ferrer i Sanxís al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

L’any 2009, la filla de Miquel Ferrer, Montserrat Flores, va fer donació de bona part del fons personal del seu pare al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Uns anys més tard (2013) va cedir la resta de documentació que conservava, que des d’avui està a disposició dels usuaris que la vulguin consultar a  través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també a la pàgina web de la nostra biblioteca i al catàleg del CRAI.

Miquel Ferrer i Sanxis (Castelldefels, 1899 – Barcelona, 1990), va ser un sindicalista, polític i activista cultural català. Fundador d’Acció Catalana i membre d’Estat Català, el 1925 va participar en el complot del Garraf, fet pel qual va ser condemnat a quatre anys de presó. L’any 1930 va ser alliberat i s’adherí al Bloc Obrer i Camperol, del que fou membre del comitè executiu i un dels màxims exponents de l’ala catalanista. El 1936 va  seguir el corrent minoritari del BOC que no s’uní al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), sinó al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i a la Unió General de Treballadors (UGT). L’any 1937 va ser escollit secretari general de la UGT de Catalunya, càrrec que va mantenir durant el seu exili mexicà  fins al 1959. El 1939 des de l’exili, va ser membre fundador del Moviment Socialista d’Emancipació Catalana, embrió del Partit Socialista Català, i va participar en diverses iniciatives de l’exili català com el Consell Nacional de Catalunya a Londres, la Confederació d’Organitzacions Catalanes d’Amèrica o el Consell Nacional de Catalunya a Mèxic. També fou actiu en el camp cultural, tant català com americà: va promoure la Revista dels Catalans d’Amèrica, va ser secretari del Club del Llibre Català (1944-60), i fundador de la Compañía General Editora i de l’Instituto Panamericano de Documentación. El 1965 va tornar definitivament a Catalunya.

Si us interessa conèixer més informació sobre aquest personatge podeu consultar l’obra Memòries (1920-1970): 50 anys d’acció i política, social i cultural catalana, editada l’any 2009 pel nostre usuari Miquel-Àngel Velasco Martín.

El fons personal de Miquel Ferrer i Sanxis custodiat al CRAI Biblioteca Pavelló de la República conté:

1- Documentació personal de Miquel Ferrer i Sanxis i la seva familia:

  • carnets, sol·licituds, documents diplomàtics, etc. relacionats amb el seu exili l’any 1939 i el seu retorn a Catalunya el 1965
  • Diplomes dels premis rebuts a diversos Jocs Florals de la llengua Catalana

2- Documentació diversa generada per l’exili català a Amèrica, molt especialment a Mèxic, país on va residir:

  • Generalitat de Catalunya a l’exili, documents entre els quals trobem la polémica que va envoltar l’elecció de Josep Tarradellas l’any 1954
  • Consell Nacional Català a Mèxic
  • Comunitats Catalanes d’Amèrica
  • Jocs Florals de la Llengua Catalana
  • Organitzacions polítiques diverses (Estat Català, Solidaritat catalana, Moviment Socialista de Catalunya, etc.)

3- Correspondència:

  • amb nombroses personalitats polítiques, socials i culturals de l’exili i de l’interior (Josep Carner, Pere Calders, Pere Bosch i Gimpera, Hipòlit Nadal i Mallol, Carles Pi i Sunyer, Manuel Serra i Moret)
  • amb multitud de companys de l’exili català
  • correspondència d’Enric Vila Sánchez, familiar de la mare de Miquel Ferrer amb el seu pare des del front de l’Ebre

4- Fotografies:

  • estada de Miquel Ferrer a la presó d’Alacant els anys 1926-1930
  • personatges diversos (Macià, Companys, Pau Casals, Josep Carner, etc.)
  • enterrament de Josep Carner a Barcelona el 1970
  • reunions, commemoracions i homenatges diversos dels exiliats catalans a Mèxic

Aquí us mostrem un petit tast!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.