Deixa un comentari

Exposició “L’esport popular a Catalunya, Història d’un somni” al Museu de Tortosa amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els World Esports Games (WSG)  es celebren del 2 al 7 de juliol de 2019 a Tortosa i estan organitzats pel Comité Sportif International du Travail (CSIT), una entitat que té les seves arrels en el moviment de l’esport obrer europeu, nascut al principi del segle passat sobre la base de les idees d’igualtat i solidaritat en l’esport.

La Unió de Consells Esportiu de Catalunya (UCEC) aprofita la celebració dels jocs a la capital del Baix Ebre per presentar l’exposició L’esport popular a Catalunya. Història d’un Somni, que es podrà visitar a l’Aula didàctica del Museu de Tortosa fins el proper diumenge i que indaga en l’origen de les olimpíades populars a Europa i Catalunya.

La mostra fa un recorregut per l’esport popular del segle XIX i XX a Europa, amb una atenció especial a les singularitats del cas català.

La consolidació de l’esport modern a finals del segle XIX va coincidir amb l’ascens al poder de la burgesia capitalista i el triomf de la cultura il·lustrada liberal.

La major part de competicions oficials, com els Jocs Olímpics, van deixar de banda les classes treballadores, que no van poder participar d’aquest procés perquè el seu horari laboral no ho permetia, no disposaven d’instal·lacions accessibles ni de prou poder adquisitiu.

Als anys vint del segle passat va sorgir l’esport popular, una visió apartada de la competitivitat que promovien les federacions oficials esportives; de la mercantilització i consolidació de l’esport com un espectacle públic de masses. Aquest nou moviment volia democratitzar l’esport com a eina de desenvolupament, obrir-la a tothom, especialment a sectors marginats com la classe treballadora i les dones.

A Catalunya, l’esport popular va adquirir una destacada consciència social i catalanista. Els seus promotors es van aplegar en l’anomenat Moviment d’Esport Popular Català, creadors el 1936 del Comitè Català pro Esport Popular(CCEP), els organitzadors de l’Olimpíada Popular de Barcelona el juliol del mateix any.

Aquest nou moviment, arrelat amb força a Catalunya a partir de 1933, bevia de diverses formulacions teòriques i experiències pràctiques, el discurs antifeixista i el retorn als valors universals de l’essència olímpica, entre d’altres.

Els principals promotors del moviment eren, a grans trets, seccions esportives d’entitats culturals i recreatives, clubs d’esports de base i, en tercer lloc, centres obrers i casals de partits polítics.

A l’Olimpíada Popular de Barcelona es van inscriure una vintena llarga de delegacions d’estats com França, Suïssa o el Canadà; de nacions sense estat com Catalunya i el País Basc; regions com Alsàcia i Lorena; ciutats com Alger i Orà; i col·lectius de jueus, italians i alemanys exiliats de les dictadures feixistes. De fet, l’Olimpíada Popular de Barcelona es va plantejar com la contraposició als Jocs Olímpic de Berlín, tutelats pel règim nazi.

A Barcelona, la delegació internacional més important va ser la francesa amb uns 1.500 participants. Uns 500 eren esportistes de federacions oficials i un miler de la Fédération Sportive et Gymnique du Travail (FSGT). Però amb l’esclat de la guerra civil espanyola, just el dia que començaven els jocs, es va frustrar la celebració. Una minoria d’atletes, fins i tot, es van enrolar als combats. Entre 170 i 300 homes i dones van transformar-se en poques hores d’atletes a combatents antifeixistes, per exemple la jove miliciana Carme Crespo (1916-1936), el combatent antifeixista polonès Emmanuel Mink, alies Mundek (1910-2008) i la comunista suïssa Clara Thalmann-Ensner (1908-1987).

La victòria franquista va trencar la dinàmica de l’esport català modern. El seu funcionament privat, democràtic i plural quedava enterrat. El nou règim assumia un control absolut utilitzant-lo per a la causa de l’adoctrinament ideològic i espanyolització del territori. Les entitats del moviment català van desaparèixer.

Amb la mort del dictador, sorgeix de nou a Catalunya un moviment social que impulsa arreu del territori l’esport escolar. I en aquest marc es creen els Consells Esportius per a promoure un model basat en l’esport popular, a l’abast de tothom, per a formar una ciutadania responsable, fomentar hàbits saludables i promoure un entorn on participar fos més important que competir.

L’any 1994 naixia la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) com a organisme que aglutina, coordina i representa els 45 consells esportius catalans. Les activitats programades pels consells esportius apleguen al voltant de 500.000 esportistes, infants i joves en edat escolar en 80 modalitats diferents. En un nou pas en la difusió de l’esport popular, per a tothom, la UCEC va impulsar el 2018 la primera edició dels Jocs Populars de Catalunya, oberts als majors de 16 anys. Aquest fet, juntament amb l’organització dels World Sports Games a Tortosa,  suposen un salt endavant en la implantació de l’esport popular a Catalunya. Signifiquen la continuïtat històrica de les activitats esportives populars de l’any 1936, del reconeixement de l’Olimpíada Popular i del Comitè Català pro Esport Popular, així com el començament de la materialització d’un somni de país de l’esport com un dret de tota la ciutadania.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la reproducció de cartells i material d’arxiu del nostre fons relacionat amb la temàtica. A continuació us el mostrem!

 

La mostra ha estat comissariada pel periodista Andreu Caralt de Terra Enllà, estudis i experiències . Si voleu més informació podeu consultar la web del Museu de Tortosa.


Deixa un comentari

Exposicions i activitats sobre l’Olimpiada Popular amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

cartell_1422

Amb motiu del 80è aniversari de la celebració de l’Olimpíada Popular que s’havia d’inaugurar a Barcelona el 19 de juliol de 1936 el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que custodia documentació sobre aquest esdeveniment com cartells, segell, programa de mà en diverses llengües, fotografies i notícies a diverses publicacions periòdiques, ha col·laborat en exposicions i activitats commemoratives diverses.

En un post anterior d’aquest blog vam parlar sobre la història de l’Olimpíada i també sobre l’exposició Olympics and Politics Barcelona/Berlin 1936 organitzada pel Vera and Donald Blinken Open Society Archives de Budapest que es va poder veure fins el passat 10 de setembre i on es reflexionava sobre com aquests esdeveniments esportius internacionals van adquirir una forta significació política.

També vam fer menció de la mostra Barcelona 1936: l’Olimpíada que no fou. 80è aniversari organitzada per l’Estadi Olímpic Lluís Companys amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i del Museu Olímpic través de l’Open Camp, primer camp del món dedicat a l’esport.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb aquests interessants projecte amb l’assessorament documental inicial i amb la reproducció de diversos cartells, segells i material d’arxiu del nostre fons com per exemple el cartell “Olimpiada popular : Barcelona 22-26 de juliol = Olimpiada popular, 22-26 julio = Olympiade populaire, 22-26 juillet = Volks olympiade, 22-26 juli = peoples’ olympiad, 22-26 july”

Afegir també que TV Globo del Brasil va contactar amb nosaltres per localitzar i seleccionar documentació relacionada amb l’esdeveniment. Ens van demanar materials diversos : cartells, segells, documents d’arxiu i van venir a filmar a la biblioteca. El resultat és un documental que porta per títol Conheça a história das Olimpíadas Populares em 1936 que es va emetre pel canal Esporte Espetacular el passat dia 6 de juliol i que podeu veure al web del canal.

Per últim el suplement RAR del 12 de juny de 2016 del diari ARA, va ser dedicat als Jocs Olímpics en el qual es reprodueix un cartell i l’himne creat per a l’Olimpíada Popular de Barcelona de 1936, amb lletra de Josep Mª de Sagarra i música de Hanns Eisler.