Aquests dies a la premsa espanyola es comenta que el Ministerio de Defensa preveu desclassificar documents secrets de l’etapa democràtica. L’objectiu és posar a disposició del públic uns 10.000 informes, datats entre 1936 i 1968, que es guarden en els arxius militars i que, malgrat el seu interès històric, no poden ser consultats pels investigadors pel fet que segueixen legalment classificats.

La divulgació d’aquesta documentació es fa perquè ja no representa una amenaça per a la seguretat nacional o la defensa de l’Estat, ni vulnera la intimitat de les persones.

Els informes secrets estan dipositats en arxius militars que tenen la funció de conservar els documents i facilitar el lliure accés i la consulta per part dels ciutadans i investigadors, segons la Ley del Patrimonio Històrico Español. A la pràctica, la possibilitat de veure aquests documents depèn de la bona voluntat dels responsables dels arxius.

Els documents afectats s’agrupen en 41 blocs amb temàtiques tan diverses com l’organització i el desplegament d’unitats de l’Exèrcit durant la Guerra Civil, els camps de concentració, els batallons de treball, arrestos, denúncies, desercions, documentació de l’Armada dels dos bàndols de la Guerra Civil o en la Segona Guerra Mundial, etc.

La majoria estan dispersos en els 8 arxius històrics dels exèrcits i 17 arxius intermedis, corresponents als Quarters Generals i les circumscripcions militars, als quals s’hi ha afegit l’Arxiu General i Històric de la Defensa, creat recentment.

Aquesta desclassificació en bloc és només una solució parcial. Caldria una reforma de la Ley de Secretos Oficiales, o bé, una nova llei de transparència informativa per fixar noves regles de cara al futur.