El passat mes de gener de 2024 ens va deixar en Miquel Izard, professor d’Història de la Universitat de Barcelona i un dels usuaris més estimats del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

En Miquel va ser partícip de moltes de les activitats que es duen a terme a la nostra biblioteca. Col·laborava en diverses tasques i li agradava, per exemple, publicar alguna ressenya al nostre blog.

Temps enrere en Miquel ens va passar aquest text que us mostrem a continuació i que porta per títol Ballarines, duquesses i navilieres.

En el seu moment, no vam trobar l’oportunitat de fer-ne un post i hem pensat que ara és una bona ocasió per a recordar-lo i homenatjar-lo de nou!

Tot i que ja havia mostrat les seves impressions en una altra entrada, fa incidència a diversos aspectes de l’exposició Aixafem el Feixisme, que es va dur a terme l’any 2020, al Palau Robert de Barcelona.

Us deixem amb les seves paraules que han estat inèdites fins al dia d’avui:

A l’exposició “Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1936-1939”, al Palau Robert, hi havia, entre moltes altres referències, força informació sobre personatges anomenats que visitaren la zona republicana per conèixer i recolzar una experiència tan singular, en un temps en què estava ben clar qui era progressista i qui reaccionari.

I és prou notori que feren costat als republicans en la seva lluita per la llibertat i la igualtat polítics com Clement Attlee, Willy Brandt o Artur London i potser foren més nombrosos els lletraferits o artistes com Louis Aragon, Wystan Hugh Auden, John Dos Passos, Nicolás Guillén, Ernest Hemingway, Arthur Koestler, André Malraux, George Orwell, Dorothy Parker, Octavio Paz, Benjamin Péret, Paul Robeson, Antoine de Saint Exupéry o Simone Weil.

També és sabut que suficient gent de Hollywood actors, guionistes i directors cooperaren amb la República agredida, qüestió que tractà de forma magistral el documental Hollywood contra Franco d’Oriol Porta.

Les dissimilituds entre els que col·laboraren amb els alçats i els que feren costat als agredits són colossals. Alemanya o Itàlia enviaren quantitat d’armes i algun mercenari, d’allà i d’altres indrets vingueren voluntaris per lluitar, sanitaris per guarir, cooperants per atendre ancians o quitxalla, creadors de tota mena per engrescar i és colpidora la quantitat de dones.

Augusto Cantaluppi i Marco Puppini a Sin haber empuñado un fusil jamás. Antifascistas italianas en la Guerra Civil española (Universidad de Castilla La Mancha) aporten molta informació i colpeix el cas d’Emilia Napione, àcrata que acuitada per la policia francesa es refugia al Magrib i degué guanyar-se la vida fent de ballarina però comptant amb la protecció de Maria Montessori.

Angela Jackson estudià la participació de les seves compatriotes, Las mujeres británicas y la Guerra Civil española (Universitat de València), 41 fadrines, infermeres i mainaderes, combatents i periodistes, de les que sols dues estigueren amb els franquistes, mentre entre les altres 39 hi hagué des de Nancy Cunard, neta del fundador de la coneguda companyia naviliera a Katherine Ramsay, duquessa d’Atholl.