El passat mes de desembre de 2023 es va inaugurar un nou itinerari per l’aeròdrom republicà de Garriguella-Vilajuïga, a l’Alt Empordà.

A les acaballes de l’any 1937, el Govern de la República va obrir l’aeròdrom 314 a la part sud del terme de Garriguella, a tocar amb els termes de Vilajuïga i Pedret i Marzà.

Concebut com una ampliació del de Figueres nord, aquest nou camp tenia com a objectiu vigilar la zona costanera i la defensa del litoral, especialment l’arribada de material de guerra i aliments als ports de Roses i el Port de la Selva.

El camp va ser més conegut amb el nom de Vila­juïga, perquè en aquesta altra població és on s’allotjaven els comandaments i pilots, concretament al ja desaparegut Gran Hotel Central, i és on hi havia també l’estació de ferrocarril i un dipòsit de materials als antics cellers Riotton.

Durant la retirada, l’aeròdrom de Garriguella va ser objecte de diversos bombardejos i és on va tenir lloc el darrer com­bat aeri de la guerra civil a Catalunya.

En aquest combat que va tenir lloc el 6 de febrer de 1939, va morir el pilot Friedrich Windemuth. Havia nascut a Leipzig i tenia 23 anys.

Després de la guerra es van col·locar esteles funeràries als diversos llocs on havien caigut pilots de la Legió Còndor, per iniciativa dels seus familiars i de l’exèrcit alemany.

L’octubre de 2022 es va vandalitzar la dedicada a Windemuth, que va romandre durant més de vuitanta anys al lloc on l’alemany va perdre la vida, al costat d’un xiprer. Després de ser trencada en diversos trossos, es va retirar el 2023 per a ser dipositada al cementiri municipal de Garriguella, presidida per una olivera com a símbol de pau.

L‘Ajuntament de Garriguella, de la mà de l’escriptor i periodista Josep Playà i de l’arquitecta Adela Geli, ha dissenyat una ruta en el que va ser aquell aeròdrom republicà, que conclou precisament al cementiri.

L’estela funerària està inclosa al Cens de Simbologia Franquista del Memorial Democràtic (Monument 3696) i durant molts anys va rebre flors cada estiu de manera anònima. Finalment, es va descobrir que la persona que deixava les flors era el pilot republicà que el va fer caure, Josep Falcó.

Falcó, que en acabar la guerra s’havia exiliat a França, després de passar per camps de concentració com el d’Argelers, va tornar a Espanya cap a 1960 i va descobrir aquell record a Windemuth. Cada estiu anava la Costa Brava i aprofitava l’estada per deixar les flors davant el monòlit.

El pilot republicà argumentava que va poder caure qualsevol dels dos en aquell combat i que qui ho va fer al final no deixava de ser un jove que va perdre la vida amb poc més de vint anys.

En una de les ocasions va comprovar que algú hi havia plantat un xiprer al costat i repintava les lletres de la pedra. Era el propietari de la vinya on es trobava, Xavier Casellas, pintor i fill d’un capità i comissari republicà, que va confessar que malgrat que el seu pare havia passat per un camp de concentració a Màlaga i havia estat també pres a Figueres no va enderrocar l’estela per considerar que no era un monument feixista sinó la làpida d’un soldat mort a la guerra.

L’itinerari està il·lustrat amb cartells informatius i consta d’altres punts d’interès com són l’hospital de sang ubicat al Mas Ferrer, una masia d’època medieval:

O un refugi poc comú perquè no està soterrat i encara conserva pintures de camuflatge exterior:

Us recomanem la visita!