Durant molts anys, més d’una vintena, en Miquel Izard i Llorens, (Barcelona, 1 d’octubre de 1934 – 16 de gener de 2024) ha vingut cada dia al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
I cada dia vol dir exactament això: cada dia! No fallava mai: excepte si plou molt, cosa que no sol passar.
Arribava sempre puntual a les 9 del matí. Menys el dimecres que era dia de mercat i primer feia la compra.
Entrava per la porta gairebé sempre amb un somriure d’orella a orella i un optimisme contagiós. Sota el braç duia el diari El País, del qual era un àvid lector.
Sempre seia al mateix ordinador i, abans de començar a fer feina, comentava algun aspecte de l’actualitat que li semblava rellevant.
![](https://blocpavellorepublica.ub.edu/wp-content/uploads/2024/01/whatsapp-image-2024-01-16-at-15.35.13-2.jpeg)
![](https://blocpavellorepublica.ub.edu/wp-content/uploads/2024/01/whatsapp-image-2024-01-16-at-15.35.13-1.jpeg)
![](https://blocpavellorepublica.ub.edu/wp-content/uploads/2024/01/whatsapp-image-2024-01-16-at-15.35.13.jpeg)
![](https://blocpavellorepublica.ub.edu/wp-content/uploads/2024/01/whatsapp-image-2024-01-16-at-15.35.12-1.jpeg)
![](https://blocpavellorepublica.ub.edu/wp-content/uploads/2024/01/whatsapp-image-2024-01-16-at-17.50.36-1.jpeg)
Descregut i amb un humor envejable, sovint ens feia riure de valent explicant infinitat d’anècdotes, heterogènies i interessants, sobre les seves vivències.
Regularment, intercanviava lectures amb l’Olga, la nostra arxivera. Tots dos són fans de la novel·la negra i es passaven els títols que ja havien llegit.
![](https://blocpavellorepublica.ub.edu/wp-content/uploads/2024/01/whatsapp-image-2024-01-16-at-17.50.36-2.jpeg)
![](https://blocpavellorepublica.ub.edu/wp-content/uploads/2024/01/whatsapp-image-2024-01-16-at-15.35.13-3.jpeg)
![](https://blocpavellorepublica.ub.edu/wp-content/uploads/2024/01/whatsapp-image-2024-01-16-at-15.35.12.jpeg)
A mig matí anava a esmorzar amb els companys del Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI : un cafetó i algunes pastes o galetes li donaven prou energia per seguir amb les seves recerques i lectures.
Al Pavelló hi ha escrit els seus darrers llibres i, durant tot aquest temps, també ha participat en el projecte SIDBRINT sobre Brigades Internacionals. Ha estat un dels col·laboradors més actius: arribant a introduir centenars de registres de brigadistes.
Sovint venien usuaris que el reconeixien: l’havien tingut com a professor, havien llegit algun dels seus llibres o assistit a les seves conferències o xerrades …
Parlava amb tothom: aconsellava i donava suport als joves investigadors que s’iniciaven en el món de la recerca. Sempre planer, sempre savi, sempre content…
Tocada la una del migdia marxava cap a casa.
A la tarda anava “religiosament” a la Filmoteca de Catalunya. Com a gran cinèfil li agradaven tota mena de pel·lícules i les seves recomanacions eren, tot sovint, èxit assegurat.
I així transcorria la seva quotidianitat, setmana rere setmana, fins aquesta…
Per a l’equip de la biblioteca compartir tot aquest temps amb ell ha estat un regal. Sempre el recordarem i l’enyorarem.
T’estimem Miquel.
19 gener 2024 a les 09:23
Miquel Izard era un dels pocs llibertaris del món acadèmic. Honest, compromès i de conviccions fermes però allunyat sempre del dogmatisme. La seva assignatura «Rebuig a la colonització a Amèrica» era un oasi de coneixement escamotejat (com diria ell).
Ens ha deixat expressions ineludibles: Història Sagrada (o la seva variant, histèria sagrada), Llegenda Apologètica i Legitimadora, referint-se al tractament historiogràfic que l’Espanya oficial ha dispensat sempre a la conquesta i colonització d’Amèrica.
Feia anys que no el veia, però quin goig haver-lo pogut tractar.
M'agradaLiked by 1 person
22 gener 2024 a les 14:40
Moltes gràcies per aquestes boniques paraules que segur haurien fet molt feliç a en Miquel!
M'agradaM'agrada
22 gener 2024 a les 14:17
Gràcies per aquesta crònica. Una gran persona.
M'agradaLiked by 1 person
Retroenllaç: Ballarines, duquesses i navilieres | Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república