Deixa un comentari

Ressenya sobre l’exposició “Aixafem el feixisme” a càrrec de l’historiador Miquel Izard i Llorens

L’historiador Miquel Izard i Llorens, professor jubilat del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, després de visitar l’exposició sobre el Comissariat de Propaganda que actualment es pot veure al Palau Robert de Barcelona, ens ha fet arribar les seves impressions.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol remarcar que l’escrit que ve a continuació és una opinió particular del professor Izard. No subscrivim ni compartim les seves idees o impressions.

Per part nostre us recomanem la visita a aquesta magnífica mostra que compta amb la nostra col·laboració! Si voleu més informació podeu llegir el post del blog que li vam dedicar.

Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya,1936-1939” excel·lent exposició al Palau Robert glossa l’extraordinària tasca -i no sols publicitària- d’aquesta entitat i del seu director en Met Miravitlles, una de tantes iniciatives i mudances d’un període del nostre antany, tan ignorat com engrescador i encoratjador per a molta gent.

No sols s’evidencia el quefer propagandístic, demés revela altres aspectes d’anys d’esperances, enardiment i solidaritat, de l’ajuda a Madrid a l’acollida de refugiats de la resta d’Espanya, del ressò que s’assolí tingués la gesta arreu del món a la quantitat de persones de tota mena que fraternitzaren amb la nostra lluita per una societat equitativa i lliure, dels brigadistes internacionals a figures de la ciència o la cultura.

Com sol passar amb la Història, la mostra també palesa el “passat del present”, patentitzant el tarannà dels governants actuals.

En primer lloc han trigat 45 anys en evocar tant sorprenent institució. És amnèsia peninsular, La Moncloa ronsejà 32 anys per acordar la Ley de la Memoria Histórica i el Memorial Democràtic de Catalunya, creat a remolc seu, el clausurà Mas, 2011, amb l’excusa de problemes estructurals en l’edifici, es dissimulà, 2012, al castell de Montjuïc i no ressuscità fins 2015 al Raval.

En segon lloc reflecteix alguna de les dèries de la Història Oficial: Un cartell de la Generalitat adreçat als Madrilenys (1937) sosté “el empuje del proletariado  catalán, dentro de las mismas calles de Barcelona, venció al fascismo en 45 horas”, però la versió estatal segueix sostenint que foren per damunt de tot les forces de l’ordre públic.

Entre les dates essencials a la cronologia figuren els lamentables fets de la Fatarella; extrapolar-ho com si fos quelcom que succeí a tota Catalunya és un dels encaparraments de la exegesis que satanitza un sol grup, com feia “Víctimes” del Memorial Democràtic, atribuint-li la majoria de les iniquitats quan prou testimonis i cronistes recorden que coordinaren alguns dels canvis més apassionants i transformadors d’una realitat abusiva, desil·lusionant i violenta.

                                                                             Miquel Izard


7 comentaris

Nou llibre de Miquel Izard: “Entre la ira, la inquietud y el pánico”

izardTenim el plaer de presentar-vos un nou llibre del nostre estimat usuari i amic Miquel Izard.

Entre la ira, la inquietud y el pánico és el títol d’aquesta obra que ens parla sobre la retirada de Catalunya, tema poc tractat pels historiadors que conclouen les seves cròniques el 26 de gener amb la caiguda de Barcelona. Però des de finals de l’any 1938 a principis del 1939, durant poc més de quinze dies, davant l’avanç dels nacionals, van marxar del Principat mig milió de persones, més de la meitat refugiats de la resta d’Espanya, molts d’ells soldats ferits o mutilats.

Pels que no coneixeu a Miquel Izard (Barcelona, 1934), dir-vos que,  sota el mestratge de Vicens Vives, es va interessar pel món obrer i més tard, seguint a Pierre Vilar per la indústria cotonera. A partir de 1968, exiliat a Veneçuela, va esdevenir americanista i va investigar la resistència als colonitzadors i la formació de les societats cimarrones. Un cop jubilat com a professor de la Universitat de Barcelona ha tornat a dedicar-se a la història de Catalunya i, en concret, a la guerra i el franquisme. Bona part de les seves investigacions les du a terme des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República.

Moltes felicitats Miquel! esperem continuïs amb les mateixes ganes de treballar durant molt de temps.


4 comentaris

El protagonista d’avui: el professor Miquel Izard

És molt probable que la majoria de les persones que llegiu aquest post sapigueu qui és el professor Miquel Izard, alguns perquè vàreu ser deixebles seus, altres perquè heu llegit els seus articles o els seus llibres i altres perquè, senzillament, és una persona molt popular.

El que potser no sabeu és que en Miquel Izard és també un dels nostres usuaris i amics més fidels, fins al punt que ha convertit la Biblioteca del Pavelló en una extensió del seu despatx i us podem assegurar que treballa molt!

Com a reconeixement de la seva tasca, tant docent com investigadora, el darrer número del Boletín Americanista (núm. 61)  ha aparegut com un volum d’homenatge a Miquel Izard i a la introducció hi podem llegir el següent: Docente de gran éxito entre los alumnos por la orientación de sus clases y sus comentarios críticos a la actualidad, su producción historiográfica destaca por su mirada comprometida hacia las clases populares y marginales y su papel en la historia, sobre los esclavos, los cimarrones, los llaneros o insurgentes con los que Miquel atacó constantemente lo que denominó “el engendro del discurso de la historia oficial”.

En aquest volum homenatge hi podem trobar articles de professors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona però també de les universitats del Estado de Morelos (México), de la Central de Venezuela, de Río Piedras (Puerto Rico), d’ Antioquia (Colombia), etc.

Al mateix temps li acaben de publicar el seu darrer llibre Patagònia: crónica de un viaje, que és una revisió crítica de la història argentina desde el segle XVI fins als nostres dies a partir d’un viatge que l’any 2009 el va portar a recòrrer la Patagonia, des de Trelew fins a Usuahia.

I ben aviat potser podrem informar-vos d’una altra  publicació molt interessant en què ha estat treballant els darrers mesos i que serà una aportació que sembla feta a propòsit per a la nostra biblioteca.

Moltes felicitats Miquel!