Durant molts anys, més d’una vintena, en Miquel Izard i Llorens, (Barcelona, 1 d’octubre de 1934 – 16 de gener de 2024) ha vingut cada dia al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

I cada dia vol dir exactament això: cada dia! No fallava mai: excepte si plou molt, cosa que no sol passar.

Arribava sempre puntual a les 9 del matí. Menys el dimecres que era dia de mercat i primer feia la compra.

Entrava per la porta gairebé sempre amb un somriure d’orella a orella i un optimisme contagiós. Sota el braç duia el diari El País, del qual era un àvid lector.

Sempre seia al mateix ordinador i, abans de començar a fer feina, comentava algun aspecte de l’actualitat que li semblava rellevant.

Descregut i amb un humor envejable, sovint ens feia riure de valent explicant infinitat d’anècdotes, heterogènies i interessants, sobre les seves vivències.

Regularment, intercanviava lectures amb l’Olga, la nostra arxivera. Tots dos són fans de la novel·la negra i es passaven els títols que ja havien llegit.

A mig matí anava a esmorzar amb els companys del Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI : un cafetó i algunes pastes o galetes li donaven prou energia per seguir amb les seves recerques i lectures.

Al Pavelló hi ha escrit els seus darrers llibres i, durant tot aquest temps, també ha participat en el projecte SIDBRINT sobre Brigades Internacionals. Ha estat un dels col·laboradors més actius: arribant a introduir centenars de registres de brigadistes.

Sovint venien usuaris que el reconeixien: l’havien tingut com a professor, havien llegit algun dels seus llibres o assistit a les seves conferències o xerrades …

Parlava amb tothom: aconsellava i donava suport als joves investigadors que s’iniciaven en el món de la recerca. Sempre planer, sempre savi, sempre content…

Tocada la una del migdia marxava cap a casa.

A la tarda anava “religiosament” a la Filmoteca de Catalunya. Com a gran cinèfil li agradaven tota mena de pel·lícules i les seves recomanacions eren, tot sovint, èxit assegurat.

I així transcorria la seva quotidianitat, setmana rere setmana, fins aquesta…

Per a l’equip de la biblioteca compartir tot aquest temps amb ell ha estat un regal. Sempre el recordarem i l’enyorarem.

T’estimem Miquel.