Un espai amb molta història: el 10 de la Reial

Avui us volem parlar d’un espai singular amb una història molt peculiar.

Amb motiu del 10è aniversari de la seva creació, la Fundació Setba ha organitzat l’exposició que porta per títol El 10 de la Reial que s’endinsa en el passat del pis on tenen precisament la seva seu.  En aquest indret hi van viure, en diferents èpoques, tres il·lustres personatges: el filòsof i pensador Francesc Pujols, l’artista Ocaña, i el músic, cantautor, escriptor i polític català Lluís Llach.

La fundació, una entitat privada sense ànim de lucre, s’ha convertit en el principal agent cultural de la Plaça Reial. Organitza activitats culturals i promou iniciatives, com crear un arxiu per recuperar la memòria de la plaça pels barcelonins. El seu nom té una raó de ser: els set balcons del pis que donen a la plaça ara guarnits amb mantons de Manila com a homenatge a Ocaña.

José Pérez Ocaña (1947-1983) va ser un pintor andalús, anarquista i activista LGBT que va viure bona part de la seva vida a la ciutat de Barcelona. Va comprar aquest pis, ubicat al número 10 de la Plaça Reial de Barcelona, l’any 1982 just un any abans de morir. La seva figura, irreverent i transgressora, va representar la llibertat durant l’època de la Transició i es va convertir en una icona de la Barcelona més descarada.

El cineasta català Ventura Pons li va dedicar la seva primera pel·lícula que porta per títol Ocaña, retrato intermitente, un documental que parla de la vida de l’artista protagonitzat per ell mateix.

Des d’aquestes línies aprofitem per reivindicar la seva figura com a artista i demanem el reconeixement que es mereix per part de la ciutat i de les seves institucions.

Només començar l’exposició podreu veure la sala dedicada a Ocaña on hi ha un seguit de fotografies de l’artista fetes per Maria Espeus, Leopold Samsó i Faustí Llucià, a més de pintures i escultures realitzades per ell mateix. El protagonista d’aquesta sala és el Sol, la figura de paper maixé que, plena de bengales, coronava la disfressa que Ocaña va portar per les festes del seu poble Cantillana. Un incendi provocat per aquestes bengales va ferir mortalment l’artista, també malalt d’hepatitis.

En un segon espai es mostren un conjunt de fotografies i documents audiovisuals, obres de Juan Miguel Morales, Pilar Aymerich i l’artista Pedro García Villegas, del període en què Lluís Llach va viure al pis: de l’any 1983 fins al 1999. Llach, que va comprar el pis als hereus d’Ocaña, el va reformar, ampliant estances i amb un particular color de les parets que s’ha mantingut fins avui dia. Per sort també s’han mantingut els magnífics terres amb rajoles hidràuliques i un fris d’angelets pintats per Ocaña en una de les parets, una autèntica meravella!

I, per últim, en un tercer àmbit,  podreu veure un seguit de peces que la Fundació Francesc Pujols ha cedit i que van pertànyer al filòsof juntament amb obres de l’escultor Josep Maria Subirachs. Precisament Pujols va néixer en aquest pis un 11 d’agost de 1882 i una placa commemorativa, del mateix Subirachs, a les porxades de la Plaça Reial, recorda l’efemèride.

Pujols, però, va viure bona part de la seva vida a la Torre de les Hores, una emblemàtica edificació, a prop de Martorell, que s’ha convertit en la seu de la fundació que porta el seu nom i que recull, preserva i difón la seva  obra.

Sense cap dubte aquesta visita al número 10 de la plaça és una molt bona experiència. No us la perdeu! Teniu temps fins al dia 24 de març de 2018.

Aquesta entrada ha esta publicada en Notícies d’actualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s