S’acosten la Setmana Santa i, per si no teniu cap destí escollit per a passar aquests dies de vacances, us volem suggerir una visita que pot ser del vostre interès. I no cal anar massa lluny!

A Osca hi ha l’antiga estació internacional de Canfranc, situada a la població que porta el mateix nom i que fou un punt estratègic per al transport i l’espionatge durant la Segona Guerra Mundial, dins l’anomenada Línia Pirinenca o Línia P, una xarxa defensiva de búnquers construïda pel règim franquista entre els anys 40 i 50 al llarg de tota la serralada dels Pirineus, des del Cantàbric fins al Mediterrani.

La població és important com a nucli de comunicacions i d’esports hivernals. Des d’antic ha estat un pas a través dels Pirineus i ara compta amb el túnel del Somport que ha substituït el trànsit a través del port de muntanya.

L’octubre del 1288 s’hi signà el Tractat de Canfranc entre Alfons II d’Aragó i Eduard I d’Anglaterra.

Canfranc, a més, és el lloc d’entrada del Camí de Sant Jaume per Aragó.

L’estació de tren de la línia Osca-Canfranc és de llarg la construcció més destacada de la població. Va ser construïda en enormes dimensions, una de les més grans d’Espanya, íntegrament en formigó, ferro, pedra i vidre i és considerada una de les joies de l’arquitectura industrial. Va ser inaugurada el 18 de juliol del 1928 pel rei Alfons XIII i pel president de la República francesa Gaston Doumergue.

Estigué en funcionament com a estació internacional fins al 1970, però de llavors ençà ha anat perdent tota l’esplendor que tenia. El 27 de març del 1970 s’enfonsà el pont de L’Estanguet en la part francesa i la via restà totalment interrompuda.

L’any 2002 va ser declarada bé d’interès cultural i, des de 2013, el propietari de l’edifici és el Govern d’Aragó. El 2018 es va reconvertir en un hotel de 5 estrelles.

La Línia P era una infraestructura que tenia com a objectiu protegir Espanya d’una hipotètica invasió aliada o comunista després de la Segona Guerra Mundial, especialment en un context de Guerra Freda emergent.

En total, es van projectar uns 10.000 búnquers, tot i que no tots es van arribar a construir ni a utilitzar mai. La majoria estaven situats en punts estratègics com ports de muntanya, valls i accessos naturals.

Es calcula que es van construir entre 6.000 i 8.000 i incloïen diferents tipologies de construccions, entre les quals destaquen:

• Casamates per metralladores i artilleria: situades en punts estratègics per al control de passos fronterers.
• Búnquers de combat: estructures soterrades per a infanteria, amb espais per a la defensa a curta distància.
• Observatoris i punts de comunicació: dissenyats per coordinar operacions militars en cas d’atac.
• Refugis per tropes i magatzems: destinats a allotjar guarnicions militars i emmagatzemar provisions.

Durant la Segona Guerra Mundial, l’estació de Canfranc va ser un punt clau per al comerç d’or i l’espionatge entre nazis i aliats. En el context de la Línia P, aquesta infraestructura ferroviària tenia un paper estratègic potencial com a centre logístic en cas de guerra.

Molts dels búnquers i fortificacions han quedat abandonats, i en alguns casos han estat saquejats o destruïts. No obstant això, en els últims anys hi ha hagut un interès creixent per recuperar aquest patrimoni històric, amb projectes de documentació i rutes turístiques per conèixer la Línia P.

Existeix un interessant projecte que té com a objectiu identificar els búnquers construïts a partir de 1936 als Pirineus. Des del 2015 fins al 2022, el mapa ha estat un projecte col·laboratiu on tothom podia afegir els búnquers que descobrís!

Actualment, se segueix impulsant la reobertura de la línia ferroviària internacional i també diversos projectes de memòria històrica.

Recordeu que al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República trobareu llibres que us parlen de la història de Canfranc i també sobre la Línia P exemple paradigmàtic de fortificació moderna basada en la por d’una invasió que mai va arribar.

Tot i no haver estat utilitzada, aquesta infraestructura ofereix una visió valuosa sobre la política de defensa del franquisme i la seva percepció de l’escenari internacional de la postguerra.

El sector de Canfranc, per la seva importància estratègica i la seva connexió amb la xarxa ferroviària internacional, exemplifica perfectament la dimensió militaritzada d’aquesta regió durant la dictadura.

Avui dia, la preservació dels búnquers i fortificacions de la Línia P és essencial per entendre el llegat històric d’un projecte que, malgrat la seva inutilitat pràctica, va marcar la configuració estratègica de la frontera pirinenca durant el franquisme.