Tenim a tocar la festivitat de Tots Sants. És el moment de l’any en què es recorda els difunts i també hi ha el costum de menjar castanyes i de fer panellets i moniatos.

De fet, la festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta. L’1 de novembre feien les festes del Semain en honor dels morts, perquè és quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.

Retre culte als morts és un tret comú en moltíssimes cultures del món.

Amb l’arribada del cristianisme la festa va adoptar connotacions religioses i quan es va estendre per terres americanes la festa de Tots Sants es va barrejar amb les creences indígenes de culte als morts.

Encara que avui ja gairebé s’hagi perdut, la festa de Tots Sants ha tingut en el curs de la història una rica tradició teatral.

Hi ha una representació estretament vinculada amb la festa de Tots Sants: Don Juan Tenorio, l’obra de José Zorrilla, publicada el 1844 que narra les aventures d’un galant mític que ja era present en peces del segle XVII, com ara El burlador de Sevilla y convidado de piedra, atribuïda a Tirso de Molina, o Le festin de Pierre, de Molière. Com que els difunts tenen un paper destacat en la resolució de l’argument, les representacions de Don Juan Tenorio esdevingueren una tradició de Tots Sants.

De fet, com a exponent del romanticisme castellà va adquirir una gran fama i, sobretot, a la segona meitat del segle XIX, es representava any rere any en dates pròximes a l’1 de novembre a la majoria de teatres de Barcelona. També va començar a interpretar-se en mans d’actors amateurs en un gran nombre d’ateneus i societats populars.

Amb el pas dels anys es va fer popular representar-lo a l’exterior, sobretot en escenificacions adients amb el to de la festa. Això vol dir sota la llum de torxes i, sobretot, en cementiris com el modernista del barri del Poblenou de Barcelona.

A la nostra hemeroteca hem trobat aquest número del 30 d’octubre de 1931 de L’Esquella de la Torratxa setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona l’any 1872 dedicat a Tots Sants.

A la portada s’hi pot veure la mort de la monarquia d’Alfons XIII amb el títol: La mort que fa temps s’esperava. I ha arribat gràcies a la recentment proclamada República.

I a l’interior hi apareixen aquestes divertides imatges del president Azaña com a Don Juan.

En una el podem veure recitant a la República i en l’altre al cementiri enfrontant-se als seus fantasmes polítics.

Ens han semblat molt divertides i un bon exemple del que hem explicat sobre aquesta tradició teatral. Bona Castanyada a tothom!