Ahir, 8 de maig, es va inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la mostra que porta per títol En l’aire commogut… comissariada per Georges Didi-Huberman, filòsof, historiador de l’art i pensador interdisciplinari.

El vers “En el aire conmovido” del Romancero gitano de Federico García Lorca inspira l’exposició, que explora el pensament crític sobre les emocions i els sentiments, i reivindica el poder transformador de les imatges.

Federico García Lorca obria el seu Romancero gitano, publicat l’any 1928, amb el «Romance de la luna, luna», un poema construït a partir d’una poderosa imatge simbòlica central que relacionava la figura d’un nen i la presència de la lluna sobre l’espai de l’enclusa d’una farga. El primer vers de la segona estrofa –«En el aire conmovido…»– conjugava dos elements invisibles –un d’ells atmosfèric (l’aire) i l’altre psíquic (l’emoció)– en una poderosa imatge que trobaria el seu ressò, pocs anys després, en el contingut de la conferència Juego y teoría del duende que el poeta va impartir el 20 d’octubre de 1933 al teatre Avenida de Buenos Aires. García Lorca intentaria trobar en l’esquiu concepte del duende una clau per desxifrar la naturalesa de la commoció, entesa com un esdeveniment capaç d’afectar una comunitat i un entorn i no només un subjecte psicològic aïllat. En el context del cante jondo, el cantaor sembla connectar amb una força profunda i primitiva que li recorre el cos i que, en ser exhalada en forma de cant, li esquinça la veu, commou l’aire i transforma emocionalment el receptor.

A la mostra s’hi exposen fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes i músiques, totes relacionades amb el concepte de duende de Lorca.

Coproduïda pel CCCB, i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, convida a viure una experiència poètica i crítica a través d’un recorregut de tres-centes obres de figures clau de la cultura europea, des de Bertold Brecht i Camarón, fins a Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin…, sustentades, en bona part, en una acurada selecció bibliogràfica que es presenta al llarg del recorregut. 

El CRAI de la Universitat de Barcelona hi ha participat amb el préstec de dotze obres, que són un reflex del caràcter polièdric del fil expositiu i que pertanyen a diverses biblioteques:

CRAI Biblioteca del Campus Clínic

• Freud, Sigmund, 1856-1939. Der Witz und seine Beziehung zum Unbewussten. Leipzig; Wien: Franz Deutiche, 1921. 

CRAI Biblioteca de Fons Antic

• Erasmus, Desiderius, -1536. L’eloge de la folie. Amsterdam: François l’Honoré, 1745. 
• Porta, Giambattista della, 1535?-1615. Della fisonomia dell’huomo. Nàpols: Tarquinio Longo, 1598. 
• Calderón de la Barca, Pedro, 1600-1681. Comedia famosa, La dama duende. Barcelona: Carles Sapera, 1763. 
• Barcelón, Juan, 1739-1801. Cartilla para aprender a dibuxar, sacada por las Obras de Joseph de Rivera, llamado (bulgarm.te) el Españoleto. [Madrid]: Real Calcografia, [posterior a 1758]. 
• Lavater, Johann Caspar, 1741-1801. L’art de connaitre les hommes par la physionomie. París: Depélafol, 1820. Volums 1-2 i 7-8. 
• Aristòtil, 384 aC-322 aC. De anima libri tres. Venècia: hereus de Lucantonio Giunta, 1562. 
• Ignasi, de Loiola, sant, 1491-1556. Exercitia spiritualia. Roma: Tipografia del Collegio Romano dei Gesuiti, 1596. 
• Montaigne, Michel de, 1533-1592. Essais. Londres: Jean Nourse, 1745.

CRAI Biblioteca de Lletres

• Nietzsche, Friedrich Wilhelm, 1844-1900. El origen de la tragedia, ó, Helenismo y pesimismo. Valencia; Madrid: F. Sempere y Cia, [191-?] 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat aquesta revista cultural dirigida per José Bergamín, editada per un grup d’intel·lectuals catòlics entre els anys 1933 i 1936, i on van col·laborar grans escriptors de la literatura espanyola del segle xx, com el mateix Lorca, Luis Cernuda, Eugenio Ímaz Echeverría Ramón Sijé o Miguel Hernández.

• Cruz y raya: revista de afirmación y negación. Madrid: [s.n.], 1933-1936. Número 3 de 1933. 

Es podrà veure fins al 28 de setembre de 2025. No us la perdeu!