El fons AVVES fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el passat mes d’abril per Llúcia Tolosa i Sarró, activista i sòcia d’aquesta associació de veïns de la ciutat de Barcelona.

L’Associació de Veïns i Veïnes per un Eixample Sostenible i per a Viure (AVVES) es va fundar l’octubre de l’any 2000. Prèviament, des de l’any 1998, la gent del barri ja s’havia organitzat per a denunciar els sorolls i els problemes que generava l’obertura d’un cafè teatre, amb sauna, gimnàs i sales de massatge als baixos del carrer Bailèn 22 de l’Eixample de Barcelona. El local nocturn es va obrir sense la llicència corresponent i aquest va ser el punt de partida de la lluita veïnal d’un barri que fins aleshores havia estat molt tranquil. La lluita va durar del 1998 fins al 2020.

El fons conté material relacionat amb la multitud de gestions dutes a terme per l’AVVES per aconseguir el tancament de l’establiment nocturn del carrer Bailèn 22 (denúncies, queixes, accions reivindicatives, difusió de la situació que es vivia al barri a través de diferents mitjans de comunicació, etc.), així com documentació interna de l’Associació (acta de constitució i estatuts, registre d’inscripció al Registre d’Associacions del Departament de Justícia, correspondència amb l’Ajuntament de Barcelona, el Síndic de Greuges de Catalunya, la Guàrdia Urbana, advocats, periodistes, etc.) i notícies aparegudes a la premsa sobre aquest establiment, la lluita dels veïns i veïnes al llarg de tots els anys que va estar obert i la problemàtica (prostitució, drogues, corrupció, etc.) que sovint s’amaga darrere d’alguns negocis d’oci nocturn.

En paraules de Llúcia Tolosa, el material del fons reflecteix com: després d’una lluita interminable amb l’Ajuntament de Barcelona, premsa, advocats, Síndic de Greuges, polítics, urbanistes, etc., el denunciant es troba gairebé sempre amb una paret infranquejable davant de l’administració.

El propietari del Bailèn 22 era Joan Balcells, un empresari que tenia un altre club a la ciutat, el Night Beach, al carrer València. Davant l’èxit dels dos clubs, Balcells en va obrir un altre al carrer Còrsega, el Fuego.

L’any 2007, la guàrdia urbana i la policia nacional van fer una operació conjunta que va acabar amb la detenció de Balcells, acusat de proxenetisme i de vulneració dels drets dels treballadors i de les persones estrangeres. L’ajuntament va tancar el prostíbul per irregularitat en les llicències després de set anys d’activitat. Balcells va ingressar a la presó l’any 2014. Abans, va intentar esborrar la seva petjada dels negocis que tenia i va utilitzar el nom de la seva dona com a testaferro. Però una nova operació policial va destapar els fets i va ser detingut amb nous càrrecs juntament amb la seva mà dreta, Carlos Caballero. En aquesta nova operació van ser detinguts quatre agents de la guàrdia urbana i algunes noies per irregularitats en la residència. Els agents van ser acusats de cooperació amb els clubs i de mirar cap a una altra banda en el cas dels dos primers locals de Balcells.

El local de Bailèn 22 va tornar a obrir amb un altre propietari i sota el nom de Lotus Theater. Però el Lotus Theater no va tenir èxit i va tancar. El local va tornar a obrir com a Cabaret Berlín, una discoteca. Però seguia amb el problema de la llicència perquè tenia permís com a cafè-teatre però no com a sala de ball. I va tornar a tancar. La nova obertura es va fer amb el nom de Cabaret Mawal. Tampoc va anar bé i, com havia passat amb els anteriors negocis, va tancar. L’any 2007 va obrir com a local de música electrònica, sota el nom de Gauss. De nou, fracàs i clausura. El darrer intent va ser el BCN Parisien que també va ser clausurat per l’Ajuntament l’any 2019.

El fons, ordenat cronològicament, ocupa 1 metre lineal, abasta cronològicament des del 1998 fins al 2020 i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, disponible al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.