Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Exposició “Francesc d’Assis Galí: Exili i Evasió” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 30 de novembre es va inaugurar al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera l’exposició que porta per títol Francesc d’Assis Galí: Exili i Evasió, comissariada per Albert Mercadé.

Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965) fou un pintor, dibuixant i pedagog, vinculat al moviment noucentista.

Va estudiar a l’Escola de Llotja i va ser deixeble d’Alexandre de Riquer. Format al costat de Pompeu Fabra, renovà la pedagogia artística catalana durant el noucentisme, esdevenint el mestre de tota una generació d’artistes des de la seva Escola d’Art, on formà, entre d’altres, a Joan Miró o Llorens Artigas i l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya. 

Com a pintor, dibuixant, muralista, cartellista i il·lustrador, la seva obra travessa tota la modernitat catalana: el modernisme, el simbolisme, el noucentisme i l’avantguarda.

De la seva activitat artística destaquen els frescos de l’edifici de Correus de Barcelona de l’any 1928, els de la cúpula del Palau Nacional fets amb el motiu de l’Exposició Universal de 1929 i les pintures de la Sala del Quixot de la Casa de la Ciutat de Barcelona de l’any 1958.

Fou membre del Consell de l’Escola Nova Unificada des de la seva fundació el juliol de 1936, fins al juliol de 1937, quan es proposà la disminució dels sindicats en els òrgans de govern. Tot i el breu temps que estigué Galí al CENU, fou el responsable del pla d’estudis dels ensenyaments artístics.

La Guerra Civil va estroncar la trajectòria de Galí. Com a director general de Belles Arts de la República, va ser un dels responsables de traslladar les obres del Museu del Prado fins a la frontera francesa, el 1938. En acabar la guerra va estar exiliat a Londres durant deu anys.

La mostra reconstrueix el tràgic moment de la seva marxa a Londres i la relació amb la pintora surrealista Ithell Colquhoun, que transformarà la seva trajectòria vital i artística.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta mostra una felicitació de Nadal il·lustrada per Galí que data de 1939 i que pertany al Fons de Documents d’Exili del nostre arxiu.

L’exposició ha comptat també amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que organitzarà una exposició dedicada al mateix artista amb el títol de Francesc d’A. Galí. El mestre invisible, entre el 9 de maig i el 14 de setembre de 2025. 

Teniu temps per visitar la del MUME fins al 13 de juliol de 2025. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Exiliades” al Museu Memorial de l’Exili amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 11 es va inaugurar al Museu de l’Exili de La Jonquera l’exposició Exiliades. Els fils vermells entrellaçats una mostra que reivindica i dignifica el paper de les dones republicanes exiliades, resseguint l’empremta de vint perfils de dones exiliades de diferent trajectòria política, professional i social. És una aproximació a l’exili republicà a través de la perspectiva de gènere.

Teresa Fèrriz Roure,responsable de la unitat Nous Projectes, del Gabinet de Rectorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és la comissària de l’exposició. Ha dirigit nombrosos projectes digitals orientats a l’ensenyament en línia i la difusió en obert i també ha dut a terme projectes d’investigació especialitzats en l’exili català a Amèrica.

Les exiliades de 1939 van lluitar contra una doble vulnerabilitat, com a dones i com a refugiades polítiques, amb els recursos que tenia cadascuna a l’abast: formació, militància política, xarxes personals, recursos econòmics… Però més enllà d’allò que les singularitzava, van compartir una manera comuna de veure el món, deutora dels drets socials i civils assolits durant la República, i van fer del suport mutu, la solidaritat i la cooperació les estratègies bàsiques per a la supervivència, en els moments més durs, i la resiliència i l’apoderament, després.

Les seves biografies són exemples de resistència i fidelitat als seus compromisos. Al llarg de l’exposició ens podem endinsar en les històries de vida de les exiliades i la seva capacitat d’acció, voluntat i poder per transformar la pròpia vida i la del seu entorn. Anomenem i fem visibles diverses generacions de dones que van mantenir el compromís i la convicció, malgrat tot i malgrat tant.

La memòria present de les exiliades, la d’aquestes que apleguem a l’exposició i moltes més que seguiran visibilitzant-se i estudiant-se els pròxims anys, passa així a formar part insubstituïble de la nostra memòria democràtica.

L’exposició, que s’emmarca dins del programa d’activitats culturals del 15è aniversari del museu, que es va inaugurar el 2008, es podrà visitar a la sala d’exposicions temporals del MUME fins al diumenge 3 de setembre.

A la mostra hi trobareu el següent material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República exposat:

Un calçat de ganxet, roba de sac i cartó fet a mà que procedeix del camp de refugiades de Magnac-Laval i pertany a la germana d’Enric Odena, una de les peces més emblemàtiques del nostre arxiu.

Un fulletó que era una publicació que servia per buscar les famílies i promoure’n el reagrupament que porta per títol Recerca de Familars editat a Montpeller al final de la guerra.

El document de nacionalitat de Rosa Santacana Vidal que es troba a l’arxiu, un exemplar del llibre d’Anna Murià Via de l’Est: contes, editat a Mèxic l’any 1946 i dues publicacions periòdiques: El Boletin Union de Mujeres Españolas editat a Tolosa i la revista Companya: òrgan del Consell Nacional de la UDC (Unió de Dones de Catalunya) de 1946.

No us ho perdeu!