Fa uns quants dies, al programa radiofònic El Búnquer de 3Cat va parlar d’un personatge que ens va cridar molt l’atenció. Es tracta de Salvador Fàbrega: un heroi de la Segona Guerra Mundial, que va lluitar contra el feixisme i que al nostre país és un autèntic desconegut!

Per tal de saber-ne més coses vam fer una cerca ràpida a Internet i només vam trobar dues referències: un article a la revista Sàpiens de l’any 2016 amb documents inèdits i fotografies d’aquest heroi català, fruit de la investigació de l’historiador Ramon Freixes i un altre article al diari Empordà escrit per Joan Ferrerós i on equipara la figura de Fàbrega amb la de Garbo, un altre espia català, en aquest cas molt més conegut!

Com creiem que la història d’aquest personatge és d’allò més fascinant hem volgut fer-vos un resum de la seva singladura vital plena d’esdeveniments realment sorprenents.

Salvador Fàbrega Llauradó (Figueres, 1 de juny de 1910 – Houston, 24 de desembre de 1993) era fill de Pere Fàbrega Valls, nascut a França, i de Carolina Llauradó Ruscalleda. L’origen del pare va fer que Fàbrega passes la seva infància entre el Vallespir i l’Empordà i dominés tant el català, el castellà com el francès.

La família va marxar cap Alemanya on van viure durant uns anys i on va aprendre un idioma més!

Amb el temps va partir cap a Argentina a fer d’intèrpret i l’any 1933 s’enrola en un vaixell de la Companyia Transatlàntica que feia la línia Barcelona, Nova York, Veracruz i l’Havana. D’estada a Barcelona, l’any 1935, va passar uns dies a Sitges on va conèixer a Clotilde Solé i Minguella amb qui es va casar el desembre de 1936. 

El juliol de 1936 quan va començar la Guerra Civil es trobava atrapat al port de Barcelona perquè una vaga d’estibadors havia endarrerit la sortida del vaixell.

En Salvador va acabar a l’Escola Popular de Guerra de la Generalitat i apuntant-se al Comitè de Milícies Antifeixistes. Va combatre a la batalla de l’Ebre com a tinent de l’exèrcit de la República. La seva unitat es dedicava a la voladura de ponts i carreteres per endarrerir l’avanç feixista.

En acabar la guerra, va passar la frontera amb França i va anar a parar al camp d’Argelers. Allí va acceptar l’oferta de l’Estat francès i es va enrolar a la Legió Estrangera i en poc temps deserta i fuig agafant de nou un vaixell que el portarà fins als Estats Units.

Un 10 de juny de 1940 arriba a Houston, però abans d’amarrar el vaixell salta i arriba al moll nadant per evitar el control duaner.

Al cap d’uns dies va de polissó en un tren a la ciutat de Nova York on acaba detingut per no tenir papers. Miquel Garriga, un sindicalista català exiliat, l’ajuda a trobar feina en un cabaret anomenat Copacabana. L’any 1942, com seguia indocumentat, va decidir tornar-se a embarcar en un vaixell que feia la volta al món. En tornar a Nova York es va allistar a l’exèrcit americà per facilitar-se l’obtenció de papers i residència.

Com era un militar amb experiència de guerra i dominava molts idiomes: català, francès, castellà, alemany, anglès, italià i àrab, ràpidament fa carrera i el 1943 ingressa com a agent a l’OSS (Office of Strategic Services), organisme precursor de la CIA, on va aprendre arts marcials per a la lluita cos a cos, conegudes llavors com a Defendu.

A mitjans de 1944, després d’una temporada al nord d’Àfrica, va intervenir en una destacada operació militar a Itàlia. Fàbrega, amb el seu capità i un teleoperador, es llencen en paracaigudes, amb material militar (armes, explosius, aliments, ràdio, medicines, etc.), en un punt nevat dels Alps, prop de Cortina d’Ampezzo, controlat per les SS. L’operació és coneguda com a Tacoma i tot i que no va acabar amb l’èxit esperat, Fàbrega va acabar entrenant partisans italians en les tècniques apreses a l’OSS: lluita amb les mans, armes blanques, pistoles, ús d’explosius, orientació, desplegament, formes de resposta i resistència en cas de detenció… Aquests homes entrenats pel figuerenc van arribar a produir grans danys i desconcert als exèrcits alemanys i italià.

El grup de Fàbrega també va proporcionar dades de punts estratègics alemanys per facilitar l’atac dels aliats, van preparar atemptats contra comandaments nazis, rescataren aviadors abatuts i s’enfrontaven a l’exèrcit italià amb eficàcia seguint tècniques de guerrilla. Amb tota aquesta sèrie d’accions Fàbrega va ser molt lloat pels seus comandaments.

Finalment, però, van ser detinguts per la SS i torturats de formes d’allò més cruels. Fàbrega es va fer passar per un pilot britànic i va amagar que sabia alemany per poder obtenir més informació sense que sospitessin. Molts presoners del grup van ser executats i ell se’n va deslliurar perquè cap dels homes que anaven al grup el va delatar. En un trasllat penitenciari el xofer del vehicle, que era un dels seus informadors, va proposar-li d’escapar a la zona partisana, però Fàbrega ho va refusar perquè va intuir que, si sobrevivia, podia fer un bon servei d’espionatge des de dins de la caserna de les SS i la Gestapo.

Va rebre més tortures i finalment els alemanys van conèixer la seva identitat i va ser internat en un camp proper a Merano, on veient que el conflicte bèl·lic arribava al final, va pressionar els vigilants alemanys perquè cedissin el control del camp a la Creu Roja i va acabar, amb l’ajut de soldats francesos presoners, desarmant l’exèrcit italià que els vigilava. Va assegurar l’ordre públic a la ciutat, impedint el saqueig, i salvaguarda el gran dipòsit de medicaments que hi ha a la vila.

El juny de 1945 torna als Estats Units on va saber que la fortuna de no haver estat executat pels nazis es devia també en part a les pressions a favor seu que, agraït pels seus serveis, l’exèrcit americà havia fet a l’alemany estant encara en guerra.

A finals del mateix any, Fàbrega i d’altres homes són condecorats amb la Distinguished Service Cross, la segona distinció en importància que concedeixen els Estats Units als militars. El seu cap havia dit en els informes que hauria respost de tots els seus homes, però que a Fàbrega, a més, li hauria confiat la vida.

En tot aquest temps ha estat separat de la jove amb qui s’havia casat a Barcelona. Mantenen una relació epistolar en la qual ell li demana que es retrobessin per viure als Estats Units, però ella no voler abandonar Catalunya i finalment la relació per carta s’interromp i no se sap res més d’aquest heroi català, llevat que va morir l’any 1993 i que va ser enterrat amb altres combatents al Houston National Cemetery.

Per part nostra l’única cosa que podem aportar és aquesta fitxa de la base de dades dels Arxius Nacionals dels Estats Units on es recull informació sobre la trajectòria militar de Salvador:

I aquesta pàgina web amb informació sobre la seva sepultura i també més dades de la seva singladura a l’exèrcit nord-americà:

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tenim uns importants fons sobre la temàtica de la Segona Guerra Mundial per si us animeu a fer més recerca sobre en Salvador Fàbrega un autèntic lluitador antifeixista que es mereixeria un reconeixement al nostre país!