Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

50 anys de la mort de Quico Sabaté, l’últim maqui

5 comentaris

El passat 5 de gener va fer 50 anys de la mort a Sant Celoni (Vallès Oriental) de Quico Sabaté, un dels maquis més coneguts que van lluitar contra el franquisme.

Francesc Sabaté i Llopart (1915-1960), mecànic d’ofici, es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball amb només 17 anys. Durant la Guerra Civil va lluitar en diverses columnes anarquistes i el 1939 va passar a França on va ser confinat durant un temps al camp de Le Vernet (Ariège). Un cop alliberat es va instal·lar amb la seva família a Costoja (Vallespir) des d’on va estudiar possibles rutes clandestines cap a l’Estat espanyol. El 1944 es va incorporar als grups d’acció contra el règim franquista, va formar la partida de maquis Quico Sabaté i  fins al 1959 va combinar diversos treballs  (lampista, agricultor) amb l’activitat antifranquista: robatoris per a finançar accions contra el règim, reorganització de la CNT a l’interior, trasllats de propaganda antifranquista, sabotatges, col·laboració amb altres grups guerrillers llibertaris com els de Marcel·lí Massana i de Josep Lluís Facerias, etc.

A finals del 1959, va decidir entrar amb els seus homes a l’Estat espanyol per ajudar un company que havia estat arrestat a Barcelona i condemnat a 30 anys de presó. Tot i evitar durant uns dies la policia,  el 4 de gener van ser acorralats per la Guàrdia Civil a “Mas Clarà”, prop de Banyoles. Després d’un intens tiroteig tots els seus homes van morir i ell, molt malferit, va aconseguir  fugir,  però el 5 de gener, després d’un tiroteig amb el somatent Abel Rocha, va caure mort a  Sant Celoni. Tenia 44 anys.

A la Biblioteca del Pavelló de la República podeu consultar els articles que El Caso : semanario de sucesos,  va dedicar a l’assassinat del guerriller qualificant-lo de “bandido español”, així com nombrosa bibliografia sobre el maquis i les guerrilles antifranquistes.

Coincidint amb el cinquantenari de la mort de Quico Sabater, el Casal Popular Independentista Quico Sabaté de Sant Celoni, ha organitzat tota una sèrie d’actes per dignificar la seva figura.

5 thoughts on “50 anys de la mort de Quico Sabaté, l’últim maqui

  1. Han passat més de 4 anys d’aquest article i potser no rebré resposta a la meva pregunta. Parleu d’un company d’en Sabaté condemnat a 30 anys i estic seguint la pista d’un company seu de qui només sé que es deia Joaquín, fou detingut al Montnegre i complí una llarga condemna. Sabeu més coses d’aquest company que esmenteu? O de quina font heu tret aquesta informació?
    Gràcies

    M'agrada

    • Benvolgut Dani,
      com ja comentem al post, al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podeu consultar nombrosos articles de revistes de l’època, com els de El Caso : semanario de sucesos, que es van dedicar a l’assassinat del guerriller, així com una extensa bibliografia sobre el maquis i les guerrilles antifranquistes.
      Et convidem a venir-nos a visitar i a investigar a sobre aquest company de Quico Sabaté.
      Salutacions cordials,

      M'agrada

  2. L’últim maqui mort, per la guàrdia civil en una emboscada, va ser en Ramon Vila Capdevila, “Caracremada” i “Capità Raymond” a la resistència francesa; va ser el 7 d’agost de 1963. Va tindre una extraordinària ressonància a la premsa de França que el considerava un heroi de la Resistència al nazisme.

    M'agrada

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.