El fons Associació Cultural Helios Gómez (ACHG) fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Gabriel Gómez i Plana, president de l’Associació Cultural Helios Gómez i fill de l’artista, el maig de 2023.

L’Associació Cultural Helios Gómez es va constituir legalment el 20 de juliol de 1998 a Barcelona amb l’objectiu de:

Recollir dades sobre la vida i l’obra de l’artista gràfic Helios Gómez; rescatar, protegir i divulgar les obres de l’artista, salvaguardar els frescos de l’oratori conegut com la Capella Gitana de la presó Model de Barcelona; ampliar el fons documental de l’Associació amb testimonis orals i escrits de documents històrics, periodístics, fotogràfics i gràfics; elaborar un catàleg raonat de la seva obra; fomentar la publicació d’articles, assaig o documentació iconogràfica en relació amb Helios Gómez; fer exposicions itinerants sobre la vida i l’obra de l’artista i realitzar una pel·lícula sobre la vida d’Helios Gómez.

És dirigida per una Junta elegida pels socis i presidida per Gabriel Gómez i Plana, fill de l’artista.

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 – Barcelona, 19 de setembre de 1956), conegut també com l'”artista de corbata vermella”, va ser un sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano, representant de l’avantguarda artística de principis del segle XX. Es formà professionalment aprenent l’ofici de decorador de ceràmica en alguna de les nombroses terrisseries de Triana i estudiant a l’Escuela Industrial de Artes y Oficios de Sevilla.

El 1923 es va unir a la CNT, va publicar els seus primers treballs al diari anarquista Páginas Libres i va il·lustrar obres d’escriptors sevillans com Rafael Laffon i Felipe Alaiz. El 1925 va exposar per primera vegada al Kursaal de Sevilla i, un any després, a l’Ateneo de Madrid i a la Galeria Dalmau de Barcelona.
Fermament convençut de la necessitat d’un canvi polític, s’adhereix als grups anarquistes. Des del primer moment, decideix parlar, pintar i escriure d’acord amb la seva opció política. En paraules de Jean Cassou “era artista per ser revolucionari i revolucionari per ser artista”.
El 1927, forçat a abandonar Espanya per raons polítiques, s’exilia a París. Expulsat per la seva participació en els actes de protesta per l’execució de Sacco i Vanzetti, s’instal·la a Brussel·les, on exposa a diferents galeries, treballa com a decorador i il·lustra l’obra Rien qu’un homme de Max Deauville. El 1928 viatja a Amsterdam, Viena, Berlin i, durant dos mesos, a la Unió Soviètica. El 1929, s’instal·la a Berlin on, a banda d’exposar, col·labora en algunes publicacions com el Berliner Tageblatt, i segueix cursos de formació en tipografia i interiorisme. A principis de 1930, l’Associació Internacional del Treball (AIT) publica a Berlin el seu primer àlbum Días de ira.
A finals de 1930, després de la dictadura de Primo de Rivera, Helios torna a Espanya. Primer s’instal·la a Barcelona, on col·labora amb nombroses revistes republicanes i comunistes -com L´Opinió, La Rambla, La Batalla, L’Hora, Bolívar i Nueva España– i realitza portades i il·lustracions de llibres, fonamentalment per a organitzacions d’esquerra. És l’any en el qual publica el manifest Por qué me marcho del anarquismo i ingressa a la Federació Comunista Catalano-Balear i al Bloc Obrer i Camperol, del qual serà expulsat poc després.
El 1931 ingressa al Partido Comunista de España i col·labora com a il·lustrador a Mundo Obrero. Detingut a Madrid el 1932 per la seva militància, és empresonat i traslladat a la presó de Jaén. Aconsegueix la llibertat provisional i escapa a Brussel·les. Allà assisteix a les grans vagues mineres del Borinage i publica un dibuix al Drapeau Rouge.

Més endavant marxa a l’URSS convidat pel VOKS a participar com a representant espanyol al Congreso Internacional de Artistas Proletarios. Fins al febrer de 1934 viu a la Unió Soviètica: viatja a Leningrad i Sibèria, el 1933 exposa al “Museo Pushkin” i publica el seu segon àlbum, Revolución Española. La seva obra abandona els elements abstractes per a cercar un realisme impactant, de fàcil lectura i fort contingut social, allunyat del realisme socialista que sempre va criticar.
Torna a Barcelona durant la primavera de 1934, però és novament detingut i ingressat en un vaixell presó per participar en la Revolució de 1934. Un cop alliberat, torna a Brussel·les on, a principis de 1936, es publica el seu tercer àlbum sobre els fets de 1934, Viva Octubre.

El 1935 funda amb altres artistes el grup Els Sis i el 1936 el Sindicat de Dibuixants Professionals i que va impulsar el cartellisme militant durant la guerra amb una producció intensiva de cartells anarquistes i republicans. Dibuixa també per a nombroses publicacions i pinta quadres sobre la guerra.

Al principi de la Guerra Civil lluita a les barricades per a la defensa de Barcelona i s’adhereix a l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes de Catalunya. Nomenat comissari polític de la UGT, es va encarregar d’organitzar la columna Ramón Casanellas, va participar en l’expedició Bayo per alliberar Eivissa i Mallorca i va intervenir als fronts d’Aragó, Madrid i Andalusia. El 1937 va ser expulsat del PSUC, perseguit pels estalinistes que l’acusaven de trotskista i llibertari i va retornar a la seva antiga militància anarquista a la Confederació Nacional del Treball. El 1939 va ser nomenat Milicià de Cultura de la 26a Divisió, antiga Columna Durruti, on s’encarregava de la direcció i maquetació del diari portaveu d’aquesta columna, El Frente. També va ser el responsable de l’organització a Barcelona de l’acte d’homenatge a Durruti.
Entre febrer de 1939 i maig de 1942, va passar per diversos camps de concentració a França (Argelers, Bram, Vernet i Montolieu) i a Algèria (Djelfa). Va ser alliberat i es va traslladar a França.

El 1942 torna a Barcelona i crea l’efímer grup LNR (Liberación Nacional Republicana) i la “Casa de Andalucía”. El 1948 presenta una exposició a la Galería Arnaiz amb obres de caràcter surrealista i durant els seus últims anys realitza murals decoratius com els del “Jazz Colón” i el de la “Residencia San Jaime” de Barcelona. Entre els anys 1945-1946 i 1948-1954 és arrestat i empresonat a la Model de Barcelona, on pinta un oratori conegut com la Capella Gitana i compon un corpus poétic.

Malgrat que l’ordre d’alliberament va ser signada el 1950, va ser retingut a la presó 4 anys més. Va morir el 19 de setembre de 1956 a Barcelona.

La presó Model i la Capella Gitana.

La militància politica d’Helios Gómez i la publicació dels seus dibuixos caracteritzats per la denúncia social portaren a aquest singular artista a la presó en nombroses ocasions al llarg de la seva vida.
El 1950, durant un d’aquests períodes de presó, gràcies a la insistència del director espiritual de la presó Model de Barcelona, el sacerdot mercedari Bienvenido Lahoz, Helios Gómez va pintar uns frescos dedicats a la Verge de la Mercè, patrona dels presos i de la ciutat de Barcelona.
Aquest oratori es troba a la cel·la número 1 del primer pis a la quarta galeria i, a causa dels trets gitanos dels personatges que componen la pintura, és conegut com la Capella Gitana. Aquesta obra d’art constitueix un testimoni i un patrimoni cultural de la ciutat.

Els frescos, que es conservaven des d’aleshores, foren tapats el 1998 amb una mà de pintura sota la direcció de l’aleshores consellera de Justícia senyora Núria de Gispert, adduint “raons d’higiene” i contravenint frontalment la Llei de Propietat Intel·lectual. La demanda de rehabilitació de l’obra realitzada per l’Associació Cultural Helios Gómez no fou atesa. Ni els nombrosos articles publicats a la premsa ni l’adhesió a aquesta reivindicació per part de nombroses persones i entitats no van servir per a res: la Capella Gitana continua tapada amb una capa de pintura i tot i que en aquests moments es podrien iniciar amb tota comoditat els treballs de restauració, no ho volen fer. Amb paraules de Gabriel Gómez: Sembla que la censura i l’oblit persegueixen, després de 72 anys, la figura i l’obra d’Helios Gómez.

El fons Associació Cultural Helios Gómez conté:

1- Diversos dossiers de premsa elaborats per l’Associació Cultural sobre Helios Gómez, la presó Model de Barcelona, la Capella Gitana i el projecte “Presó Model: un espai de memòria”.
2- Documentació digitalitzada procedent dels arxius francesos d’Aix en Provence, Marsella i Foix relacionada amb camps de concentració a França (Vernet, Bram, Mille, Montoliu) i a Algèria (Djelfa) on va estar internat Helios Gómez. Els documents inclouen, entre altres, nombrosos llistats de refugiats espanyols i catalans deportats en aquests camps. Destaca la informació sobre Max Aub, internat, com Helios Gómez, al camp de Djelfa. Aquesta documentació està disponible en format digital al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
3- Més de 50 entrevistes a personatges relacionats d’alguna manera amb la vida i l’obra d’Helios Gómez (Abel Paz, Emili Granier Barrera, Joaquim Ventalló, Josep Bartolí, Eduard Pons Prades, Josep Tarradellas, Luís Romero, Pelai Pagès i un llarg etcètera). Les entrevistes, fetes per Gabriel Gómez, sovint acompanyat d’Ursula Tjaden (autora d’una tesi doctoral sobre l’obra gràfica d’Helios Gómez), es van fer entre els anys 1985 i 2007, estan enregistrades en cassets que s’han passat a format mp3 i ja estan a disposició dels usuaris.

El fons ocupa 0,10 metres lineals en format paper, abasta cronològicament des dels anys 20 del segle passat fins al 2014 i l’inventari ja està a disposició dels investigadors que el poden consultar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i a través de la pàgina web de la nostra biblioteca i del Cercabib del CRAI.
​