Un farmacèutic (i traductor) que es deia Cirera

El passat mes de novembre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Daniel Cirera, material d’arxiu del seu pare Pau Cirera i Feliu. La donació es va fer a través del catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, Andreu Mayayo i Artal.

La donació contenia un material molt especial. Juntament amb algunes publicacions a l’exili del Partit Socialista Unificat de Catalunya i d’Estat Català, així com d’alguns escrits de Joan Comorera i del mateix Pau Cirera, hi havia la donació que aquest va rebre d’Emiliana Rovira Leroux: una carta, una fotografia i dos trossos de metralla.

A la fotografia, feta per “le très jeune Capella” (probablement, Josep Capella Reixac), hi apareixen algunes de les principals personalitats del Consell de Redacció de la revista Treball, des de juliol de 1936 (data de la fundació del PSUC), l’òrgan (revista) del partit. Entre elles trobem la mateixa Emiliana Rovira – la cinquena per l’esquerra, però també hi trobem, entre d’altres, a Artur Perucho, Isidoro Acevedo, Maria Sans, Maria Bastos, Quintana i l’aleshores cap de redacció, Amadeu Bernadó i Calcató.

La carta

La carta és el relat en primera persona de l’experiència de l’Emiliana en el Batalló de Voluntaris que havia sortit el 24 de juliol de 1936 del local del PSUC a Barcelona “que nosaltres li dèiem Carles Marx”, i que estava sota el comandament de José Del Barrio. Encara menor d’edat, l’Emiliana Rovira “dita Emi pels amics i camarades” formava part del Batalló en qualitat d’infermera, portant un botiquí d’urgència a l’esquena.

Camí de Saragossa, i “a l’entrada d’un poble de l’Aragó que es diu Tardienta” un avió amb bandera republicana va llençar “unes 8 ó 9 bombes” sobre la columna, assassinant “més de 10 homes. Tots molt joves; solsament al meu costat en va matar tres”.

“Camarada Cirera [doncs la carta és el document a través del qual l’Emiliana, ja a l’exili, li fa donació a Pau Cirera de la fotografia, la carta, i, com veureu, un parell d’objectes], aquests dos troços de metralla que et donc, són els que van matar aquests dos nois” que estaven molt a prop seu en el moment de l’explosió.

En la seva carta, Emiliana Rovira també explica que el seu pare la va anar a buscar a Tardienta després de quinze dies per la seva minoria d’edat. També havia enviat el seu germà a França “puig que a 16 anys i mig, ja havia participat a l’atac de les Atarazanas” – on entre altres va morir Francisco Ascaso. “No li va servir per salvar-lo, ja que un cop a França es va enrolar a les Brigades Internacionals. Fins a la mort à Teruel”.

És gràcies a aquesta carta que hem pogut identificar el Brigadista fins ara conegut com a Étienne Leroux-Rovira gràcies a l’obra Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier français : Esteve Rovira Leroux  ha recuperat el seu nom i en sabem una part molt fonamental de la seva història.

Qui va ser Pau Cirera? Fill d’una família de petits fabricants de Barcelona, Cirera evoluciona cap al marxisme i el socialisme durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, entrant en contacte amb els dirigents de la Unió Socialista de Catalunya, de la qual aviat n’esdevindrà un membre rellevant. Farmacèutic de professió, no esquivarà mai un compromís militant pel qual haurà de pagar un preu important – tant a Catalunya com després a l’exili.

En el seu currículum cal comptar haver format part del Comitè d’Enllaç, com a Secretari General de la Unió Socialista de Catalunya, en el procés de fusió i fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Després participà, juntament amb altres comunistes exiliats, en l’empresa de l’Hospital Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc, un centre format inicialment per atendre ferits de l’operació fracassada d’invasió de la Vall d’Aran l’octubre de 1944, però que després esdevindrà lloc de trobada i centre de cures gratuïtes per als refugiats i exiliats. Allà seguirà amb la seva tasca de recerca, que publicà als “Annals” de l’Hospital.

El seu compromís polític amb Joan Comorera, aleshores secretari general del PSUC (compromís àmpliament documentat en la correspondència de Pau Cirera amb Amadeu Bernadó i el mateix Joan Comorera que forma part del Fons MAS custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República), en el moment de la seva depuració li costarà a Cirera l’expulsió del Partit i també de l’Hospital, trobant-se a l’atur en la dura França de la postguerra. Gràcies a l’ajut d’un amic, trobarà feina en uns laboratoris.

Més enllà de la seva obra científica, Cirera és l’autor de la primera traducció directa de l’alemany al català del Manifest Comunista de Marx i Engels el 1936. També traduí obres literàries com Nit fantàstica, de Stefan Zweig o Golovin, de Jakob Wassermann.

Pau Cirera morí a l’hospital d’Auch el dia 31 de març de 1980 i va ser enterrat el 4 d’abril a Tolosa de Llenguadoc, on va viure des que es va exiliar, una vegada acabada la guerra.

Al nostre fons hi podeu trobar…

El fons conté una fotografia, una carta, tres escrits de Pau Cirera i tres escrits més d’altres autors.

La fotografia correspon a una reunió a la seu de Treball i inclou un croquis indicant qui és qui a la fotografia. La carta és l’escrit que Emiliana Rovira dirigí a Pau Cirera a través de la qual li feia el relat dels fets esdevinguts a la Columna Carles Marx a l’alçada de Tardienta i li feia donació de la fotografia i de dos trossos de metralla.

Quant als escrits de Pau Cirera, destaca una conferència pronunciada a Tolosa de Llenguadoc titulada “Origen i evolució del moviment nacional de Catalunya” datada de 24 d’abril de 1955 i de 35 pàgines mecanografiades. També hi ha un escrit de dues pàgines amb el suggerent títol de “Aquests catalans són ben terribles tanmateix” i un “Informe de la Comissió de Treball de l’Alt Garona del PSUC al Ple Departamental celebrat a Tolosa el 20 d’agost de 1950”.

Pel què fa a la resta d’escrits, hi ha un text de 1970 signat per Pavel i enviat a l’antic director de Treball, Amadeu Bernadó, titulat “Si és broma_ la llengua de la burguesía”, un “Missatge al poble d’Ulldemolins” escrit per Evarist Massip i l’escrit de Solidaritat amb Joan Comorera signat, entre d’altres, per Pau Casals, Albert Camus, Georges Duhamel, Eduardo Santos, Jean-Paul Sartre, José Figueres o Henry Torrès.

El fons personal Pau Cirera i Feliu s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.