Podeu fer servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per si us interessa algun d’aquests documents i us el voleu endur cap a casa.
Dir-vos que les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest d’una manera més gràfica i visual:
I, com sempre, aprofitem l’avinentesa per agrair a institucions i particulars el donatiu d’obres per al nostre fons bibliogràfic que, en aquesta ocasió són molts!
Al fons de material divers del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, hi hem incorporat una col·lecció de paquets de tabac cedida a la biblioteca l’any 2022 per Montserrat Nolla.
La col·lecció consta de 217 paquets, la majoria de 20 cigarrets, adquirits pel col·leccionista entre els anys 1960 i 1980 i fabricats i comercialitzats a l’Estat espanyol per la Companyia Tabacalera S.A. També n’hi ha, però, de fabricats i comprats a altres països del món.
L’any 1945, Franco va decidir substituir l’empresa pública Companyia Arrendatària de Tabacs, creada l’any 1887 i encarregada de gestionar el monopoli del tabac a l’Estat espanyol, per la societat mercantil Tabacalera S.A. amb l’objectiu de controlar tota l’activitat al voltant del tabac i el timbre. Tabacalera era un entramat empresarial de diferents societats, públiques, concessionàries i privades, que abastaven la producció, transformació, distribució i venda en expenedories del tabac i el timbre. Va existir fins que l’any 1998 José Maria Aznar la va privatitzar. El 1999, després de fusionar-se amb la francesa Seita, va acabar convertint-se en l’actual Altadis.
Els paquets estan descrits en una base de dades local on consten: els anys durant els quals es van fabricar, en quin país i per quina companyia tabaquera, una descripció del disseny i la il·lustració que mostra el paquet, els períodes històrics durant els quals es van comercialitzar, si el tabac és ros o negre o si porta filtre.
A banda dels cigarrets fabricats a l’Estat espanyol, molts d’ells amb tabac produït a les Illes Canàries, en trobem de marques italianes (Nazionali, Lido), suïsses (Le Mans, Job Bleu), alemanyes (Atika, Kim), franceses (Gitanes, Gauloises), d’Estats Units (Camel, Pall Mall, Chesterfield, Peter Stuyvesant, Winston, Marlboro) i, fins i tot, una possiblement sèrbia escrita en ciríl·lic. El tabac fabricat a la major part d’aquests països procedia dels Estats Units (Virgínia, Maryland i Califòrnia).
Alemanya
Estats Units
França
Itàlia
Suïssa
També formen part d’aquesta nova col·lecció, un paquet de tabac de la marca Estelada, creada l’any 2016 a Mallorca amb l’objectiu d’obtenir un benefici econòmic per al moviment independentista català i un del col·lectiu Gent de la Terra, destinat a fer propaganda del referèndum d’autodeterminació de Catalunya celebrat el primer d’octubre de l’any 2017.
Per últim, volem agrair a les estudiants en pràctiques del Grau d’Història, Maria Murillo i Míriam Martínez, la feinada que van fer, no només digitalitzant i incorporant informació a la base de dades, sinó fent recerca per esbrinar: els anys i el lloc de fabricació i comercialització dels diferents paquets de tabac, la fàbrica que els produïa, l’origen del tabac, etc.
Podeu fer servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per si us interessa alguna us la pugueu emportar cap a casa.
Recordeu que les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest d’una manera més gràfica i visual. Aquí les teniu:
Com ja és habitual, aprofitem l’avinentesa per agrair a institucions i particulars el donatiu d’obres per al nostre fons bibliogràfic:
Guillermo Martínez Onecha
Donació Emili Gomez Belda
Donació de Mariona Barba Albós
Conrad Vilanou
Mary Nash
Diputació de Barcelona
Volem agrair també al nostre usuari i bon amic, l’escriptor i periodista Jordi Biguesi Balcellsel donatiu d’aquests dos llibres:
Comentar-vos també que en Jordi ha publicat un interessant article sobre els guerrillers a la revista El temps: setmanari d’informació general número 2016 de 31 de gener de 2023 que porta per títol: “Guerrillers víctimes del franquisme… i dels estalinistes”, pàgines 48-53. Us el recomanem!
I, en darrer lloc, agrair també al nostre usuari i bon amic Gonzalo Berger el donatiu de la seva obra:
El Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència va ser establert l’any 2015 per l’Assemblea General de l’ONU, en la Resolució 70/474/Add.2, amb l’objectiu de promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació i els processos d’adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència que fomentin una major participació de les dones i les nenes i en reconeguin les seves contribucions.
La igualtat de gènere ha estat sempre un tema central de les Nacions Unides. La igualtat entre els gèneres i l’apoderament de les dones i de les nenes contribueix decisivament no només al desenvolupament econòmic del món, sinó també al progrés respecte de tots els objectius i metes de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.
Filla de l’intendent i professor mercantil Joan Buira, últim president de l’ACC Associació de comptables de Catalunya, extingida pel franquisme l’any 1940, es va graduar, l’any 1949, com a Intendent i professora mercantil, l’única dona de la seva promoció i, el 29 de desembre del 1956 va ser nomenada, a Madrid, Catedràtic Numerari d’Escoles de Comerç, més tard d’Escoles Universitàries, la primera dona catedràtica de comptabilitat, a tot l’estat.
El 1955 es va casar amb Manuel Ibars, comptable d’origen mequinensà i amb qui va tenir 3 filles i 2 fills (1956-1964), com corresponia a una dona casada d’aquella època, però no a una professora catedràtica destinada ben lluny de casa, primer a Màlaga i després a València (a 300 km del seu marit i primera filla).
Embarassada de la segona filla, va demanar excedència i el trasllat a Barcelona i va aconseguir la càtedra de comptabilitat a l’Escola Universitària d’Empresarials de Sabadell on va donar classe des del 1959 -i en va ser directora els cursos 81-83 -, fins al 1983, any que va prendre possessió finalment de la Càtedra de Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, davant del rector Antoni Maria Badia i Margarit, com li agrada recordar!
Entre els cursos 1972-1983 va ser també professora de Comptabilitat, a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB. Sempre en parla com l’etapa més important i feliç de la seva vida, quan podia compatibilitzar l’apassionant vida professional, social i cultural dels anys setanta, amb la seva vida familiar més tradicional.
El 1992, per edat, i – com ella diu- no per capacitat intel·lectual, li va arribar la jubilació forçosa, però va continuar la seva activitat docent que tant l’apassiona, va impartir Cursos i Màsters de comptabilitat a la UB i a altres centres fins al 2006.
La UB la va nomenar professora emèrita, amb caràcter honorífic, el 2004. I va continuar sempre la seva investigació i recerca sobre temes econòmics: societats sense ànim de lucre, sobre l’ICF, la base per la futura hisenda d’una Catalunya Independent, entre d’altres.
Estimada pels seus exalumnes companys, professors i amics, pel seu esperit sempre jove, inquiet i combatiu: impartia les classes en català a la Facultat malgrat rebre amenaces, portava les seves filles i fills de ben petits als concerts de Raimon, Ovidi i Llach i se’n penedia quan arribaven els grisos…
Apassionada per la música clàssica, la literatura, el teatre (de jove, n’havia fet, per vèncer la seva timidesa). Sempre ha dit que ella era de lletres, però els temps i les circumstàncies que li van tocar viure, l’havien portada pel camí dels números. Impressionant el càlcul mental que té, fins i tot actualment.
Interessada per l’actualitat política, social econòmica i cultural, devoradora de diaris en paper i de les rodes informatives del 324.
El 18 d’octubre del 2006 l’ACCID, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, hereva de l’ACC, li atorgava el premi a l’excel·lència acadèmica, en un acte a la Llotja de Mar, de Barcelona, acompanyada dels seus fills, exalumnes i companys professors.
Malauradament, a 91 anys, un parell d’ictus la van retirar de la vida activa i en l’actualitat viu tranquil·la en una petita residència, entre converses i visites dels seus fills, filles, gendres, nores, nets i netes i algun company de la Universitat.
Apunt biogràfic escrit per Teresa Ibars Buira, la seva filla, que va cedir, l’any 2020, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una col·lecció de monografies, la majoria llibres de text de la Segona República i del Franquisme, que trobareu al nostre catàleg, i tota una sèrie de documents que s’han incorporat als Fons Personals Diversos del nostre arxiu i que comprenen uns quaderns d’exercicis d’italià i d’anglès dels anys 1940, publicitat de l’època franquista i fulls volants del període de la Transició democràtica relacionats amb la qüestió nacional de Catalunya (restabliment de la Generalitat de Catalunya, Estatut de Catalunya, etc.)
La donació constava també d’alguns cartells i mapes que s’han incorporat a les col·leccions del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Aviat incorporarem als fons diversos documents i fotografies relacionats amb la biografia de Teresa Buira que la seva filla està seleccionant.
Presentant-vos la figura de la Teresa volem reivindicar l’accés i la participació plena de les dones i nenes en aquest sector on representen menys del 30 % dels investigadors en tot el món.
L’Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad – Estado y Generalidad fou una organització fundada a París l’any 1944 per funcionaris del Cos de Seguretat del Govern legítim de la Segona República espanyola a l’exili, de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. Representava als grups civil i uniformat de la policia, tenia com a objectiu garantir les llibertats i els drets cívics de tots els ciutadans de l’estat espanyol i la seva finalitat era l’agrupació i el control de tots els membres de la policia refugiats a França. Desconeixem la seva data de dissolució, tot i que l’últim número de la seva publicació Ley, és del febrer-abril de 1952.
El fons és part de l’arxiu administratiu de l’ASOCS i conté els carnets d’aquests funcionaris, els seus butlletins d’ingrés a l’Associació i la seva fitxa personal en el cens professional de la República espanyola.
A partir de les dades personals i professionals dels associats que proporciona aquesta documentació, hem elaborat una base de dades local que, gràcies a la col·laboració dels nostres estudiants en pràctiques i dels nostres becaris, ja es pot consultar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
La base de dades consta de 26 camps (nom, lloc i data de naixement, vinculació a l’Estat o a la Generalitat, Cos civil o uniformat, categoria i historial professional, última destinació a Espanya, domicili i professió a l’exili, situació familiar, data d’afiliació a l’Associació, número de carnet, fotografia, etc.). Malauradament, en la majoria dels registres no disposem d’informació per a tots els camps.
El nombre total d’associats era de 888, 589 dels quals pertanyien a l’Estat, 197 a la Generalitat i 4 a l’Estat i a la Generalitat. D’aquests, 337 eren del Cos uniformat i 201 del Cos civil. Respecte al lloc de naixement, uns 250 eren de Catalunya i el País Valencià i la resta de gairebé tots els territoris de l’Estat espanyol (Galícia, País Basc, Extremadura, Múrcia, Castella, etc.). Pel que fa a la categoria professional, destaquen els agents i els guàrdies de 1ª i 2ª classe, els caporals, els sergents i finalment els tinents. Només hi ha dos comandants i tres comissaris. De molts d’ells també sabem que van estar al front durant la Guerra Civil espanyola. En relació amb el domicili, la professió i la situació familiar a l’exili, destaquen els que vivien a París, treballaven en feines poc qualificades (agricultors, fusters, obrers, paletes, mecànics, xofers, etc.), eren casats i molts d’ells no tenien la família a França. D’entre els 888 associats hi ha només dues dones, una auxiliar comptable i una mecanògrafa, que treballaven respectivament com a auxiliars d’oficina al SIM i al Ministeri de Governació. Una d’elles estava casada amb un funcionari del Cos de Seguretat (Grup Civil). També hi ha dos Brigadistes Internacionals, un ucraïnès, Chohét Fernando Beiguilman, i un polonès, Romualdo Gurbiel Kasprykosker, que hem incorporat al portal web SIDBRINT.
El fons -que també consta de documentació interna de l’ASOCS (actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, comptabilitat, correspondència, etc.) i de material relacionat amb els cossos de seguretat a l’exili- ocupa 0,40 metres lineals, abasta cronològicament des de l’any 1945 fins al 1956 i es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Cercabib del CRAI.
Per últim, volem agrair als nostres estudiants en pràctiques i becaris, la feinada que han fet buidant aquesta documentació i incorporant la informació a la base de dades. Moltíssimes gràcies Ramon Romero, Lluís Navarro, Luis Mateo, Berta Foguet, Oussama Lahhit, Carla Reig, Mel Garcia, Maria Murillo i Miriam Martínez.
El fons ASOCS també s’ha utilitzat perquè els alumnes de batxillerat del Programa d’Excel·lència de l’Escola Sant Antoni de Pàdua Salesians Mataró i dels Maristes de les Corts, que han assistit a un curs de formació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, coneguessin de primera mà material d’arxiu i aprenguessin a gestionar una base de dades.
S’apropen les festes de Nadal i segur aprofitarem per iniciar noves lectures! Si més no, tenim una setmana de pont per endavant per trobar temps per llegir!
Si us en voleu endur alguna a casa podeu fer servir el Servei de Préstec i si les voleu consultar a través de la xarxa social Pinterest aquí les teniu:
Com sempre, aprofitem l’avinentesa per agrair a tot aquest seguit d’institucions i particulars el donatiu d’obres que passen a formar part dels nostres fons:
Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes (Fella)
El Fons personal de la Família Tarrida fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República l’octubre de 2022 per Maria Teresa Tarrida Roselló, filla de Joan Tarrida Padró i germana de Joan Tarrida Roselló.
Joan Tarrida Padró (Barcelona 28 març 1912 – 12 octubre 1985). Fill d’Enric Tarrida Farrell i de Mercè Padró Vendrell. Va fer el servei militar l’any 1934 i va servir al 3r Grup de la 2ª Comandància de Sanitat Militar a Barcelona. L’any 1936 es va casar amb Concepció Roselló Marti i va anar a treballar a Lleida on s’instal·là just abans de la guerra. L’any 1937, per ordre del Ministerio de Defensa Nacional, sembla que va ser cridat novament a files. En acabar la Guerra Civil, va ser declarat persona lliure per la Comisión Classificadora de Prisioneros y Presentados de la 4ª Regió Militar (Barcelona) però va tornar a ser mobilitzat i obligat a fer altra vegada el Servei Militar. Va ser destinat al 4º Grupo de Sanidad. Va treballar com a encarregat de la sucursal de Farmàcia del Dr. Andreu a Lleida.
El fons conté quaderns escolars dels anys 20 de l’Escola dels Maristes de Lleida, material relacionat amb el seu servei militar durant la Segona República i també durant el franquisme, ja que per residir a la zona no liberada el va haver de tornar a fer, factures i altra documentació relacionades amb el seu casament amb Concepció Roselló Martí l’any 1936, cèdules personals i salconduits dels anys 40, etc.
Joan Tarrida Roselló (Lleida, 28 d’octubre de 1937- Girona 4 novembre 2019). Fill de Joan Tarrida Padró i de Concepció Roselló Martí. Va fer els primers estudis als Maristes de Lleida. Els anys 1951 a 1955 va estudiar Peritatge Mercantil a l’Escola de Comerç de Sabadell. L’any 1958 va començar la Instrucción Premilitar Superior (IPS) o Milícies Universitàries, servei militar obligatori per a estudiants o titulats universitaris que va acabar amb el grau de Alférez Efectivo de Complemento. L’any 1961 va ser becari de l’Escola d’Administració d’Empreses, el 1962 es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona i el 1964 va obtenir el doctorat. Els anys 1965 i 1966 va ser professor ajudant d’aquesta Facultat. Va formar part, juntament amb Josep Maria Bricall i Josep Maria Montaner entre altres, de la tercera generació de l’anomenada Promoció Gamma d’alumnes que es llicenciaven en econòmiques. El 1966 va formar part d’un grup de -segons fonts universitàries- 67 professors no numeraris que van ser sancionats i apartats de la docència per haver demanat la dimissió del rector Francisco García Valdecasas i haver recolzat el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). Va col·laborar amb diversos articles en nombroses institucions, però mai va tornar a emprendre la seva tasca universitària. Va treballar a la banca i a l’Institut Català de Finances, entre altres.
El fons conté fonamentalment documentació relacionada amb els seus estudis a l’Escola de Comerç de Sabadell (examen d’ingrés (1950) i de revàlida (1954), paperetes d’exàmens de diverses assignatures dels cursos 1950 a 1954 i rebuts de matrícules, assegurança escolar i quotes anuals abonades al Frente de Juventudes i al Sindicato Español Universitario), i a la Facultat de Ciències Polítiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (paperetes d’exàmens de diverses assignatures dels cursos 1956-1961, acta de l’examen de llicenciatura (1962), doctorat (1963-1964), rebuts de matrícules, assegurança escolar, quotes anuals abonades al Sindicato Español Universitario, etc.). El fons consta també de material sobre el seu servei militar obligatori a les Milícies Universitàries (Instrucción Premilitar Superior), on va obtenir el grau d’Alférez Efectivo de Complemento i sobre la seva etapa com a professor no numerari de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (1965-1966), de la qual va ser expulsat l’any 1966. Joan Tarrida i Roselló, juntament amb altres professors de la Universitat de Barcelona, va ser expedientat i sancionat pel franquisme per haver demanat la dimissió del Rector Francisco García Valdecasas i haver donat suport al Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) després de la Caputxinada. Fins a l’any 1983 no va rebre el títol de llicenciat en Ciències Econòmiques de la UB i es va poder col·legiar al Col·legi d’Economistes de Catalunya. Mai va tornar a emprendre la seva tasca universitària.
És de sobres conegut que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República es considera un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre les temàtiques de la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la Transició espanyola.
Hem explicat, en alguna altra ocasió en el nostre blog, que també tenim destacats fons sobre sovietisme i història política internacional del segle XX, especialment rellevant en relació amb la Segona Guerra Mundial.
Avui us volem parlar d’una altra temàtica que, gràcies a diferents donacions rebudes, s’ha convertit en una molt bona col·lecció: la de Marina i vaixells de guerra del segle XX.
Com que no és una temàtica prioritària de la biblioteca podem destinar poc pressupost en comprar material relacionat amb aquesta especialitat. Gràcies al donatiu per part de diverses persones hem aconseguit que la matèria tingui un pes específic al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i que progressivament rebi més consultes i peticions de préstec. A tall d’exemple us direm que ens ha passat quelcom similar amb les temàtiques de feixisme italià o del nacionalsocialisme, que també són molt nombroses als nostres fons.
Fa uns quants mesos la professora Griselda Tudó Vilanova de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona va fer donació de la biblioteca personal del seu pare Artur Tudó Schmid. Aquest donatiu consistia bàsicament en llibres sobre marina de guerra. En aquest taulell de Pinterest hem recollit el donatiu:
Aquests llibres han completat la col·lecció que ja teníem a la biblioteca que provenia bàsicament del Fons de José Luis Infiesta Pérez (Saragossa, 1921 – Barcelona, 2006), prestigiós metge i investigador que cedí a la nostra biblioteca i arxiu documents sobre la història militar de la Guerra Civil i de la II Guerra Mundial, sobre història naval, la marina, l’exèrcit i l’artilleria, entre d’altres.
I també de la biblioteca Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 1947 – Barcelona, 2015) periodista català que es va dedicar fonamentalment al periodisme d’investigació i que l’any 2008 donà al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona el seu fons personal sobre: feixisme, extrema dreta, terrorisme, tràfic d’armes i de drogues, operacions secretes dels serveis d’intel·ligència i dels cossos de seguretat dels estats, crim organitzat, etc. que conté també algunes publicacions sobre vaixells i marina de guerra.
Aquest mes d’octubre, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut del senyor Andreu Masuet Villanueva, correspondència del seu oncle Pere Masuet Estebanet, inscrit en el Cens de persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme.
El fons conté, d’una banda l’expedient amb la documentació localitzada sobre Pere Masuet per la Direcció de Memòria Democràtica a diversos arxius (Barcelona, Salamanca, Àvila, Guadalajara, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, etc.) així com al Valle de los Caidos, i que malauradament no van aportar cap dada sobre les circumstàncies que envoltaren la seva mort i posterior inhumació i, de l’altra, les cartes que Pere Masuet va enviar a la seva família des del front.
Pere Masuet Estebanet (Barcelona, 30 juny 1920 – Sector de Balaguer, 26-28 maig 1938). Operari de professió, va ser mobilitzat per l’Exèrcit de la República el 27 d’abril de 1938, inscrit a la 224a Brigada Mixta, 60a Divisió, 1r Batalló, 3a Companyia i destinat al Front del Segre el maig de 1938. La seva desaparició va tenir lloc entre els dies 26 i 28 de maig de 1938, en context de combat, al Sector de Balaguer.
A la primera carta, enviada des de Guimerà el 1r de maig de 1938, diu: …me hallo en un corral en donde tenemos que comer y no se si podre dormir porque segun dicen tenemos que marcharnos… estoy escribiendo sobre el plato por no tener donde escribir… El 2 de maig explica: …no nos dejan poner la direccion de donde nos hallamos por que hay muchos espias…Mirar si me podeis mandar un paquete de calcetines (michons) pues tengo frio en los pies, despues sellos y un lapiz de tinta y alpargatas pues las que tengo se estropearon porque nos hacen hacer guerrillas por la montaña. El 3 de maig escriu: La carta que me envieis mandarmela abierta, es orden del mando…, hasta hoy era del cuerpo de fusil-ametralladora, ya nos emos entrenado… El 5 de maig va dinar dos plats de cigrons amb carn que, descriu, no sé si era de burro pero era buenisima. El 6 de maig pot llegir la premsa: …me entere que los facciosos buelben a atacar pero no consiguen nada eso demuestra que la guerra se ba acabar pronto… El 13 de maig diu als seus pares: …como me benis a la memoria al pensar que como yo y vosotros teneis que pasar con lo poco que os dan en el racionamiento… Es un orgullo luchar contra los españoles… El 24 de maig escriu la seva última carta: …yo creo que no mas faltaba que os pidiera dinero con lo mal que lo debeis pasar…, dices que hoy la prensa trae buenas noticias, que la aviacon nuestra a derribado 8 aparatos facciosos…, esta semana nos dieron dos caliqueños, los cambie con un hombre del pueblo por un kilo de pan. Hi ha una carta del 13 de juny escrita pel seu germà Andreu que probablement la família ja no va enviar perquè ja sabia que en Pere Masuet era mort.
El fons Pere Masuet Estebanet s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 