Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Raimunda Maiz Blanco

Bon Any a tothom!

Iniciem de nou nostre blog amb la notícia de la incorporació de més material per al nostre arxiu.

Al llarg del passat 2021, Montserrat Nofre, ha anat cedint al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República documentació diversa de la seva mare Raimunda Maiz Blanco.

Raimunda Maiz Blanco (Alarcón, 15 febrer 1944 – Barcelona, 5 de març de 2021). Va néixer a Alarcón (Conca), on vivia la família i el seu pare era el secretari de l’ajuntament.

Va estudiar a Conca fins que va acabar el batxillerat i, tot i que va començar a preparar l’ingrés a l’Escola de Magisteri, finalment, seguint els consells del seu pare, va deixar els estudis i es va apuntar a la Sección Femenina.

Va passar una temporada a Beniferri (València) formant-se per a ser monitora d’educació física de la Sección Femenina. Després, entre 1964 i 1966, va formar part de la Cátedra Ambulante Francisco Franco, que la va portar a diversos pobles del sud de Tarragona. On més temps va quedar-se va ser a La Cava (actual Deltebre), però va passar per altres pobles, com ara Godall (a l’actual comarca del Montsià), on va conèixer el seu futur marit.

El 1966 va deixar la Càtedra, es va casar i, a partir d’aquell moment, va viure a Godall. No va tenir cap treball remunerat; va ser mare i mestressa de casa i va treballar en el forn de pa de la família, però sense rebre cap sou.

Durant els darrers 10-15 anys de la seva vida va formar part d’un equip federat de bitlles catalanes i va competir en lligues regulars i tornejos. Va tenir 2 fills i 5 nets.

El fons conté:

  • un carnet de militant de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS de l’any 1963
  • un certificat de l’any 1977 que acredita que per a complir el Servicio Social (deure nacional de totes les dones espanyoles compreses entre els 17 i els 35 anys, concebut com l’equivalent al servei militar masculí) va realitzar el curs La mujer rural, el contingut del qual constava de: cocina, limpieza, conservacion, corte y confección, trabajos manuales, seguridad e higiene en el trabajo.
  • diverses fotografies relacionades amb la seva militància al Frente de Juventudes (anys 50); amb  les seves tasques com a monitora d’educació física de la Sección Femenina (1964-1965); i  amb la seva pertinença a la Cátedra Ambulante Francisco Franco (agrupació de la Sección Femenina encarregada de dur a todos los pueblos de España la doctrina falangista y la cultura indispensable para la mujer campesina), de l’any 1965.
  • una camisa i una jaqueta de dona de color blau maó amb l’escut del Frente de Juventudes dels anys 60, que s’han incorporat a la col·lecció de Material Divers del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons personal Raimunda Maiz Blanco s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del catàleg del CRAI.


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Rafael Ranís i Gimeno

L’octubre de 2021, Lluís Ranís Pauls, va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República correspondència diversa de la seva família, molt especialment les cartes que es van intercanviar els seus pares, Rafel Ranís Gimeno i Teresa Pauls Font, durant la Guerra Civil espanyola, mentre ell era al front, i els primers anys de la postguerra quan, com a presoner de guerra, va estar internat a diversos batallons de treballadors.

Durant la Guerra Civil, Rafel Ranís, tinent de la 32a Divisió, va escriure a la seva esposa Teresa des de diversos fronts: Vedado de Zuera, Tarragona, Tortosa, Cinco Olivas, Granyén, Biescas i novament Vedado de Zuera.

El febrer de 1939, l’escriu des de Perpinyà, on treballava en un hospital militar i, a partir del mes de març, des de Figueres, Espolla i Bescanó on, com a presoner de guerra, va estar internat en diversos batallons de treballs forçats durant tres anys.

També va estar empresonat al País Basc (possiblement al camp de la Universitat de Deusto a Bilbao) i a Andalusia (Algesires o La Línea de la Concepción). D’aquest període no hi ha correspondència perquè va estar desaparegut.

Les cartes de Teresa a Rafael són de l’any 1937 i estan escrites des de Corbins (Lleida).

El fons consta també de correspondència de diversos familiars i amics de Rafael Ranís.

Totes les cartes són manuscrites i estan escrites  en castellà excepte una de Jaime Soler, amic de Rafael Ranís, de setembre 1937, on li diu que l’escriu en català perquè no s’oblidi de la nostra aïmada Catalunya.

La donació d’aquest material inclou diverses fotografies de la família Ranís Pauls i unes memòries orals de Rafael, enregistrades per ell mateix, on explica la seva vida com a tinent durant la guerra, com va arribar a Portbou, el que va veure quan treballava a l’hospital de Perpinyà, el seu pas per Argelers, la possibilitat d’exiliar-se a Mèxic que va rebutjar perquè volia conèixer la seva filla, el retorn a Espanya i l’ingrés a diversos Batallons de Treballadors de Catalunya. Malauradament l’enregistrament és incomplet.

El fons personal Rafael Ranís i Gimeno ocupa 0’10 metres lineals i abasta cronològicament els anys 1937 a 1940. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

El fill de Rafael Ranís, Lluís Ranís Pauls, ens ha passat aquest apunt biogràfic del seu pare, que també hem incorporat a l’inventari.

Rafel Ranís i Gimeno (Barcelona, 24 setembre 1915 – 4 novembre 2000). El gran de tres germans, ell i dues noies. Va ser batejat als 17 anys, perquè la seva àvia, que era mol religiosa, li va prometre un rellotge si ho feia. Els seus pares eren cantants d’òpera i sarsuela. Quan tenia 5 o 6 anys va viatjar a l’Argentina, perquè als seus pares van ser contractats per cantar a Buenos Aires. No sé ben bé com al meu avi li varen proposar ser capatàs a una serradora a l’Amazònia, i ell va acceptar-ho. Van viure allà 7 anys recorrent mig Sud-Amèrica. L’any 1927 van tornar a Barcelona.

Teresa Paüls i Font (Corbins, 5 abril 1912 – Barcelona, 5 desembre 2004). Tercera de quatre germanes i filla de pagesos, als 12 anys la van enviar a Barcelona a treballar de serventa, ja que l’economia dels pares era molt precària.

Durant la República, quan las coses van començar a anar malament, al meu avi, que tenia amics militars, li van aconsellar que en Rafel es matriculés a l’Escola Militar, així, si les coses es complicaven, amb una graduació militar podria disposar d’una situació més aventatjosa. Va sortir de l’Escola amb el grau de tinent.

L’any 1937 en Rafel i la Teresa es van casar pel civil a Barcelona, el 1943 per l’església a Manresa i una tercera vegada pel civil, donat que el règim Franquista va anul·lar el primer casament. D’aquest tercer matrimoni, no en queda constància, donat que un cop realitzat i abonades les taxes, els varen comunicar que quedaria validat el primer matrimoni que es va dur a terme durant la República.

La guerra pel meu pare va durar sis anys, tres de guerra i tres de presons i camps de concentració.

Acabada la guerra en Rafel va fugir a França, primer a Perpinyà, on va treballar en un hospital i després a Argelers. Al cap d’un temps, li varen dir que els que no tinguessin delictes de sang podien tornar a Espanya perquè no hi hauria represàlies. Va ser enganyat ja que en tornar va ser arrestat, empresonat durant tres anys i declarat culpable en un judici del tribunal militar.

El 4 d’octubre de 1938 en Rafel i la Teresa varen tenir una filla, la Maria Rosa, a la que no va conèixer fins que ja tenia 18 mesos. Després del seu captiveri, quan en Rafel va tornar a casa, pesava 37 quilos.

Per a la Teresa, potser encara va ser més complicat, perquè els sogres no l’acceptaven, perquè era de classe baixa (ells tenien aires de grandesa, però mai varen tenir un duro). Amb la Maria Rosa es va estar una temporada a Corbins amb els seu pares, però no sé per quins motius, també va haver de marxar i es va trobar sola amb una criatura petita.

La postguerra també va ser molt difícil. En Rafael, d’ofici sabater, no trobava feina pels seus antecedents penals i per ser “rojo”. S’agafava a tot el que sortia i mentrestant la Teresa fregava terres.

Quan la Mª Rosa tenia 7 anys, emmalaltir del “malt de Pott” (tuberculosi a la columna vertebral) i va estar 5 anys ingressada a un hospital. Les conseqüències d’aquesta malaltia les va arrossegar durant tota la vida, amb un munt d’intervencions d’ossos. Entremig jo, el seu fill, també em vaig posar malalt i vaig ser pràcticament desnonat; em va salvar la penicil·lina, i tot això en la més absoluta misèria. Poc a poc i treballant molt tots dos en diverses feines se’n varen sortir.

La Teresa va patir tota la seva vida unes depressions molt greus i profundes, les quals, afortunadament al llarg dels anys van anar millorant: els motius podem imaginar quins van ser.

Van estar casats 62 anys, la Teresa ens va deixar als 92 anys i en Rafel als 85.

Lluís Ranís i Pauls (Barcelona, octubre 2021)


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas

El Fons personal Alfred Pérez-Bastardas fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el juny de 2021 i conté documentació relacionada amb les monografies publicades per aquest historiador titulades Els cartells de la “Frase Quincenal” : feixisme, totalitarisme, capdillatge i autarquia en la propaganda de Fet y de las JONS i La Colla Cargol (1952-1961). Cronològicament comprèn els anys del primer franquisme i ocupa 0’10 metres lineals.

La Frase quincenal. Al llarg de la dècada dels anys quaranta el departament de Propaganda de la Falange a Barcelona va editar La Frase quincenal (1940-1951), uns cartells de la mida d’un foli, il·lustrats amb  simbologia franquista (escut, imatge de Franco, etc.) i que reproduïen una consigna extreta de discursos de personalitats destacades de la Falange i del règim (Franco, José Antonio Primo de Rivera, José Luis de Arrese, comte de Jordana, Martín Artajo, etc.). Els cartells, prèvia subscripció, havien de penjar-se a comerços, fàbriques i empreses amb la voluntat d’arribar a la població i amb l’objectiu de ser clarament alliçonadors. Es van publicar cada 15 dies entre 1940 i 1951 però no es coneixen tots.

La documentació del fons relacionada amb aquests cartells de la Falange consta dels materials d’estudi emprats per Alfred Pérez-Bastardas per a la publicació del seu llibre Els Cartells de la “Frase Quincenal” i de 187 cartells originals dels anys 1942-1951, procedents de l’Arxiu Albert Bastardas de Vilassar de Dalt.

La Colla Cargol, com diu Alfred Pérez-Bastardas, “va ser un intent prou reeixit per cultivar i realitzar activitats de la pròpia família Bastardas-Parera i mantenir una unitat lligada a l’esbarjo i a la cultura, en el context d’un franquisme que en aquell moment era encara dictatorialment repressiu”.  La Colla Cargol, va viure de 1952 fins a 1961 i va editar 54 números de la revista infantil El Cargolí, una publicació clandestina, familiar, catalana, manuscrita i il·lustrada.  El tiratge era de set exemplars originals, fets a mà, produïts pels set germans Bastardas Parera i destinats als seus fills. Continuen existint els set originals i un determinat nombre de duplicats relligats. L’any 2007 Alfred Pérez-Bastardas els va publicar íntegrament dins l’obra La “Colla Cargol” (1952-1961)

La documentació del fons relacionada amb la Colla del Cargol conté material divers relacionat amb aquest cercle familiar i la publicació de la revista infantil El Cargolí.

El Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tan aviat com estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Aquí teniu unes quantes imatges de material divers que trobareu en aquest fons.


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal de la família Nolla Paniello

El fons personal de la família Nolla Paniello fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona per Montserrat Nolla Paniello el passat mes de març de 2021.

Montserrat Nolla Paniello és la filla de Josep Nolla Piqué i Pilar Paniello Chárlez i néta d’Isidre Nolla Guillemat i Joaquima Piqué Rofes, per part de pare, i de José Paniello Torres i Joaquima Chárlez Cardona, per part de mare.

El fons conté documentació dels següents membres de la família Nolla Paniello:

1- Josep Nolla Piqué (Riudecanyes, 6 novembre del 1925 – Barcelona, 10 de juliol del 2020) i Pilar Paniello Chárlez (Lleida, 3 octubre 1910 – Barcelona, 24 gener  1988).  Es van conèixer a Riudecanyes, es van casar a Reus, a la prioral de Sant Pere, i van anar a viure a Barcelona, amb l’àvia Joaquima Piqué Chárlez. Al principi van viure rellogats al carrer del Marqués de Barberà -on jo va néixer  Montserrat Nolla el 5 de setembre del 1950-  i quan van fer el barri del Congrés, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional el 1952, els van concedir un pis. Josep Nolla en arribar a Barcelona va treballar a Cubiertas i Tejados, que estaven construint les Cotxeres de l’avinguda Borbó, on feia d’encofrador (ara és l’avinguda dels Quinze, anomenada així per l’import del tramvia que passava per allí anant cap a Horta). Després va treballar de vigilant de nit a les Oficines de Fabra i Coats, a la Gran Via, i després a CAMPSA, a l’estació de pesatge de sortida de camions. Sempre va estudiar i llegir molt i al final va entrar a treballar al Banco de Bilbao, a L’Hospitalet de Llobregat, on va estar fins que es va jubilar.
Pilar Paniello va treballar durant molts anys a la Camiseria El Sello, a la Gran Via cantonada Passeig de Gràcia.

2- Isidre Nolla Guillemat (Riudecanyes, mor el 28 octubre 1945) i Joaquima Piqué Rofes (Guiamets, mor el 14 agost 1964). Es van casar i van viure a Riudecanyes, on a més de fer de pagesos van portar durant un temps la “Societat” una botiga-bar que hi havia al poble. Tenien terres amb oliveres i ametllers a la sortida del poble i unes altres amb avellaners al mateix terme municipal, al peu de la muntanya d’Escornalbou. Isidre Nolla també va ser Sometent Rural. D’aquesta època la família conserva insígnies i medalles i l’arma, una espècie de fusell, que també feia servir per caçar. A Joaquima Piqué li agradava molt llegir, brodar i fer ganxet.
Els pares d’Isidre Nolla eren  Ramon Nolla Hortoneda (Riudecanyes) i Teresa Guillemat Nolla (Riudecanyes) i els de Joaquima Piqué, Josep Piqué  (Guiamets) i Rosa Rofes (Tivissa).

3- José Paniello Torres (Estiche de Cinca, 1868 – La Nou de Gaià, 27 gener 1944) i Joaquima Charlez Cardona (Estiche de Cinca, 1868  – Riudecanyes, 24 gener 1947).  Es van conèixer a Estiche (Osca) quan ella anava a què li llegís i contestés les cartes del seu promès que estava servint a l’exèrcit. Es van casar i tenir cinc fills. José Paniello era fill de pagesos,  va estudiar i es va dedicar a fer d’amanuense a la comarca, fins que va entrar a treballar de maquinista a “Red Nacional de Ferrocarriles Españoles” i va haver de traslladar-se a viure a Lleida i més tard a Tarragona. En aquesta localitat el matrimoni es va instal·lar en un pis de l’Arquebisbat, perquè un dels fills, el Josep, estava al seminari. Després, quan el Josep va ser  nomenat capellà a l’església de Sant Francesc de Reus, es van traslladar  al carrer de la Victòria d’aquesta localitat. Durant la guerra van viure a les cases dels treballadors del “Mas d’en Boule”, on als anys 50 es va començar a construir el Barri Fortuny. Mossèn Josep en va ser el primer rector.
Els pares de José Paniello eren José Paniello Molinos (Estiche de Cinca) i Josefa Torres Heras (El Tormillo)  i els de Joaquima Chárlez, Magin Chárlez Laspalas (Estiche de Cinca)  i Josefa Cardona Ibarz (Estiche de Cinca).

El fons abasta cronològicament des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, ocupa 0’20 metres lineals i consta fonamentalment de rebuts, factures i documentació pública (notarial, judicial, municipal, etc.) relacionada amb les activitats laborals, privades i comercials dels diversos membres i generacions de la família Nolla Paniello. Destaca el material de la companyia Caminos de Hierro del Norte de España on va treballar com a maquinista José Paniello Torres així com els quaderns escolars de Josep Nolla Piqué del període de la Segona República espanyola, quan estudiava a l’Escola Nacional de Riudecanyes.

La donació consta també de diversos materials col·leccionats per Josep Nolla Piqué (banderins, segells, postals i monedes) i per Montserrat Nolla Paniello (calendaris de butxaca i punts de llibre) que anirem incorporant a les col·leccions corresponents del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El Fons Personal de la família Nolla Paniello s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Quan estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Us deixem amb una galeria fotogràfica d’alguns dels materials que trobareu en aquest fons:


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de juny del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Comencem el mes de juny mostrant-vos les novetats bibliogràfiques que han arribat els darrers dies al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Les podeu consultar-les a través de la xarxa social Pinterest. També teniu la possibilitat de veure el llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Us recordem que el servei de préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat us permetrà demanar un exemplar en concret des de casa vostre i si preferiu venir presencialment al Pavelló de la República a buscar-lo penseu que ara ja NO heu de demanar cita prèvia! Podeu venir a recollir-los directament dins el nostre nou horari:

Dilluns, dimecres i divendres de 8 a 15 hores.

Dimarts i dijous de 8 a 20 hores.

Com és habitual aprofitem també per agrair a institucions i particulars el donatiu d’obres pel nostre fons.

Aquest més donem les gràcies a:

Us esperem a la biblioteca!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Toni Mañané Osorio

A finals de l’any 2020,  el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Toni Mañané i Osorio documents de diverses associacions, organitzacions i entitats polítiques, sindicals, socials i culturals, reunits per aquest periodista i activista cultural durant els anys setanta i vuitanta.

La documentació consta fonamentalment de fulls volants i documents interns que s’han classificat per organització o tema. El material recopilat per Toni Mañané il·lustra la multitud d’organitzacions d’extrema esquerra que existien en aquells anys i les escissions, fusions i dissolucions que van protagonitzar, la força del moviment de l’esquerra independentista al conjunt dels Països Catalans, la importància del moviment sindical, sobretot llibertari, basat en les assemblees obreres i contrari als Pactes de la Moncloa, signats finalment pels sindicats CCOO i UGT i la repressió i persecució patides per totes aquestes organitzacions durant la Transició política espanyola.

D’entre el material del fons destaca també: la propaganda produïda pels partits polítics, coalicions i agrupacions d’electors per a les campanyes electorals del referèndum sobre la reforma política (1976), el referèndum constitucional (1978) i les eleccions generals del 1979; els processos judicials derivats del “Cas Scala” o el “Cas ERAT” i la solidaritat amb la revolució sandinista a Nicaragua.

El fons personal Toni Mañané ocupa 0’80 metres lineals i cronològicament comprèn els últims anys del franquisme (1973-1975), el període de la Transició política espanyola (1976-1980) i fins a mitjans dels anys vuitanta. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

La donació consta també de monografies i publicacions periòdiques que s’han incorporat al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i d’adhesius i cartells que han passat a formar part de les col·leccions especials del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes d’abril al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tornem del període de vacances de Setmana Santa i us volem mostrar les novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República aquests darrers dies.

Recordeu que podeu consultar-les a través de la xarxa social Pinterest o bé al llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Si voleu algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

I si preferiu venir presencialment al Pavelló de la República a buscar-lo penseu que ara ja NO heu de demanar cita prèvia! Podeu venir a recollir-los directament dins el nostre horari habitual de 8 a 15 hores.

Com sempre aprofitem per agrair a diverses institucions el donatiu de llibres pel nostre fons:

Instituto de Estudios Viguenses

Euskal Memoria Fundazioa

Editorial Llop Roig

Institut d’Estudis Catalans

Biblioteca Nacional

I en especial a la nova coordinadora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, la professora Queralt Solé i Barjau:

Moltes gràcies a tothom!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de març del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Acabem la setmana mostrant-vos les novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República aquests darrers dies.

Hi trobareu lectures interessants per gaudir durant les vacances de Setmana Santa. Recordeu que el CRAI ofereix un préstec especial de Setmana Santa que permet un termini de devolució més llarg de les obres prestades.

Podeu consultar-les a través de la xarxa social Pinterest o bé al llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Si voleu algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

I si preferiu venir presencialment al Pavelló de la República a buscar-lo penseu que heu de demanar cita prèvia!

Comentar-vos que podeu consultar el llistat de llibres electrònics que ofereix el CRAI als quals hi podeu accedir si sou usuaris de la UB.

Aprofitem també per donar les gràcies a totes aquestes institucions pel donatiu d’obres pel nostre fons:

Museo del Carlismo

Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre

Fundación Anselmo Lorenzo

Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València

Bon cap de setmana a tothom!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Francesc Xavier Hernàndez Cardona

A finals de l’any 2020, el Dr. Francesc Xavier Hernàndez Cardona, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República documentació que consta, d’una banda de material que ell mateix va rebre, fruit de la seva activitat professional i de l’altra, de documents diversos recopilats i conservats per Xavier Hernàndez relacionats amb el seu activisme polític.

El fons abasta cronològicament des de principis del segle XX fins als anys 1990, ocupa 0’30 metres lineals i consta de 2 subsèries.

La subsèrie 1 comprèn:

1- Una còpia de l’expedient judicial i militar (aportació i valoració de proves i testimonis, judici, condemna i sentència) del President Lluís Companys, els membres del seu govern, el President del Parlament de Catalunya i l’Alcalde de Barcelona, entre altres, després del fracàs de la proclamació per part de la Generalitat de l’Estat català dins la República federal espanyola el 6 d’octubre de 1934. Els inculpats foren empresonats i jutjats pel Tribunal de Garanties Constitucionals, que el 6 de juny de 1935 els va condemnar a 30 anys de presó pel delicte de rebel·lió militar.

Aquest expedient fou cedit a Xavier Hernàndez pel professor Cristòfol Trepat Carbonell que l’havia rebut del seu pare que era advocat.

2- Una col·lecció de cartes, fotografies i documentació diversa de la família de Jaume Fernàndez i Carme Puyol, que el Grup de Recerca de Xavier Hernàndez va rebre anònimament.

En aquest apartat destaca la correspondència de guerra entre Jaume Fernàndez -soldat de la 32 Divisió, 137a Brigada, 3ª Companyia, en campanya a l’Ebre des del mes d’agost de 1937 fins al desembre de 1938- i la seva promesa Carme Puyol. A les cartes en Jaume Fernàndez explica que ha enviat paquets amb farina, cigarrets, paper de fumar, xocolata i fins i tot colònia Myrurgia, que està molt preocupat pels bombardejos que està patint Barcelona, que al front hi fa molt de fred, que passa gana, etc.

La subsèrie 2 comprèn:

Fonamentalment fulls volants d’organitzacions polítiques diverses, majoritàriament de l’esquerra independentista (Nacionalistes d’Esquerra, Entesa de l’Esquerra Catalana, Moviment de Defensa de la Terra, Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans) i comunistes (Moviment Comunista de Catalunya, Lliga Comunista Revolucionària, Partit Socialista Unificat de Catalunya, etc.); sindicats nacionals (Confederació Sindical de Catalunya, Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya, Solidaritat d’Obrers de Catalunya, Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya); campanyes populars en defensa de la llengua catalana, en contra de l’entrada de l’estat espanyol a l’OTAN, a favor de la salvaguarda del patrimoni natural, etc.

Tots ells pertanyen al període de la Transició política i fins a principis dels anys 1990.

El Fons personal Francesc Xavier Hernàndez s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib.


Deixa un comentari

Donatius al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Malgrat ens trobem en temps de pandèmia els donatius no paren d’arribar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Heus aquí els darrers que hem rebut:

D’un banda la donació d’Anna Crusellas i Serra amb documentació relacionada amb la Guerra Civil, destacant especialment la d’una mestra rural de la població d’Artés a la comarca del Bages durant els anys 40.

D’altre la donació d’un volum de documents, dossiers i informacions diàries de l’Agència Popular Informativa API que pertanyia a Josep Maria Blanch Marquès, que els va rebre clandestinament i els va guardar, conscient que esdevindrien un bon material d’informació.

Josep Maria Blanch (Barcelona, 30 d’octubre de 1943- 9 de novembre de 2017) era fill d’un militant del POUM que va lluitar al costat del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. Va estudiar Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona on va entrar en contacte amb els moviments antifranquistes, de tal manera que, per evitar la detenció policial, va haver d’interrompre els estudis per marxar a París.

Al llarg de la seva vida va militar al PSUC, en la seva etapa universitària i als anys 80 va formar part del projecte polític dels socialistes de Catalunya.
Professionalment es va dedicar a la docència com a professor de secundària de Física. Durant vuit anys va interrompre la tasca acadèmica per anar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona, com a primer secretari i fundador del Consell Escolar Municipal.
Encara que la seva vida laboral va estar sempre lligada a l’educació, destaca també el seu interés i coneixement de la política i la història contemporània.
La seva vídua Anna Pujol Coll i els seus fills, l’Ariadna, la Sandra i el Carles han donat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República aquest volum de documentació seguint la voluntat del qui fou el seu marit i pare.

El periodista Humbert Roma (Lleida, 1944) que va col·laborar amb TeleExprés i fou director de Grama i La Terra, president d’A. Publicacions en Català, entre d’altres, ha donat llibres pel nostre fons que podeu consultar a través d’aquest taulell de Pinterest o bé directament al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

I en darrer lloc, el també periodista Toni Mañané ha fet donació de publicacions de premsa política i documents relacionats amb partits polítics de l’esquerra extraparlamentària i independentista dels períodes que van entre els anys 1973-1981 que també podeu trobar al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i al taulell de Pinterest corresponent.

A tots ells els hi estem molt agraïts.