El passat mes d’abril de 2023 va tenir lloc una exposició de cartells, al Reial Cercle Artístic de Barcelona, obra de l’artista Antonio-Venancio Solé Fabregat (Miravet, Tarragona 1916- Barcelona 2015).

Eren un total de quinze cartells de cinema fets amb la tècnica Gouache que Solé Fabregat havia dissenyat, als anys 40 del segle XX, pel cineclub d’un sanatori francès i que mai anteriorment s’havien exposat.

Fa uns quants anys l’actriu Maria Elias, neboda-neta d’Antonio-Venancio, va heretar els cartells que havia fet el seu tiet-oncle i els ha volgut compartir amb el públic en general a través d’aquesta mostra que es complementava amb fotos familiars de l’arxiu de la mateixa Maria Elias i un documental sobre l’artista i la seva obra elaborat amb gravacions de l’època.

Antonio-Venancio Solé Fabregat va néixer a Miravet a la província de Tarragona l’any 1916. A l’inici de la Guerra Civil, amb 20 anys, es va afiliar a la CNT. D’ideologia llibertària i incondicional de Durruti es va apuntar per marxar cap al front.

Ferit a Quinto d’Ebre, aconsegueix recuperar-se per a continuar lluitant al front. Durant la Batalla de l’Ebre va morir el seu germà. Amb la retirada va poder travessar els Pirineus i entrar a França on va estar internat al Camp d’Argelers.

En esclatar la Segon Guerra Mundial va ser mobilitzat. No va tornar a l’estat espanyol fins a gairebé jubilar-se i va establir la seva residència a París.

L’any 1947 va estar ingressat en un sanatori per guarir-se de la tuberculosi.

El director del centre en veure la destresa i facilitat que tenia amb el dibuix li va deixar una sala-taller perquè pogués treballar al seu aire. Aquest sanatori disposava d’un cineclub, i li va encarregar ocupar-se’n de la programació de les pel·lícules.

Agraït va assumir la responsabilitat presentant cada setmana els cartells dibuixats amb els seus protagonistes o amb algun altre motiu que li pogués inspirar el tema de la pel·lícula.

Malauradament, amb totes les dificultats econòmiques que va comportar la postguerra, no va poder dedicar-se professionalment al disseny gràfic i va haver d’escollir altres professions que li permetessin viure.

Es va acomiadar definitivament de París en jubilar-se per tornar a Barcelona i retrobar-se de nou amb la seva família.

Us deixem amb algunes imatges de la mostra de cartells que tant de bo es pugui repetir ben aviat en alguna altra sala d’exposicions!